Entrevistem la Pili i l’Ana, voluntària i aprenenta del Voluntariat per la llengua de Castelldefels
— Pili i Ana, des de quan viviu a Castelldefels?
— Pili: Vaig arribar a Castelldefels l’any 1970. Soc de Sorita del Maestrat, un petit poble a prop de Morella, a la província de Castelló. Parlo amb l’accent de la meva terra i a cap de les quatre aprenentes que he tingut fins ara els ha semblat una dificultat.
— Ana: Visc a Castelldefels des de sempre, soc nascuda aquí i m’agrada la meva ciutat.
— Quines són les vostres aficions?
— Pili: M’agrada molt llegir, caminar i quedar amb les amigues per fer petar la xerrada mentre prenem un cafè o fem un vermut. També m’agrada molt aprendre coses noves que no vaig tenir temps de conèixer mentre em dedicava a la criança de les meves filles i a treballar.
— Ana: Coincideixo amb la Pilar en què també m’agrada molt la lectura; a més, com a aficions més mogudes, m’agrada sortir a ballar i fer viatges.
— Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?
— Pili: Una amiga em va presentar la Cati, la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua, que de seguida em va proposar que tingués una aprenenta lingüística. I com que a mi m’agrada tant quedar amb algú per xerrar, doncs, em va agradar molt la proposta. Això va ser l’any 2016.
— Ana: Me’l van recomanar en un curs de català que feia al Servei de Castelldefels. M’hi vaig apuntar al maig i de seguida vaig tenir una voluntària, la Pili. Estem molt ben avingudes i se’ns fa molt curta l’hora de la trobada lingüística. A més, ara la Pili també és alumna d’un curs de català aquí a Castelldefels i de vegades ens expliquem els deures que ens posen els professors.
— I què us va impulsar a apuntar-vos a aquest programa?
— Pili: Em va semblar que el Voluntariat per la llengua era una bona idea per ajudar la gent que té necessitat de parlar el català, bé per aprendre millor la nostra llengua, bé per tenir algú amb qui practicar-la, perquè hi ha persones que estudien un curs de català però després en sortir de classe el seu dia a dia, el seu entorn familiar, no és catalanoparlant.
— Ana: A mi em cal millorar la meva fluïdesa de català oral, no només per motius laborals sinó també per mi mateixa; el català és una de les meves dues llengües i vull tenir més oportunitats i llocs on fer-la servir.
— Què feu habitualment quan quedeu?
— Pili: Acostumem a fer un cafè en una terrassa d’algun bar que sigui tranquil, per no tenir destorbs durant la trobada lingüística.
— Ana: Sí, això fem habitualment.
— Què us aporta aquesta experiència?
— Pili: A mi, personalment, m’ha servit per poder conèixer persones que han acabat sent les meves amigues.
— Ana: Per a mi el Voluntariat per la llengua ha estat i és una molt bona experiència, a més de conèixer una persona, la Pili, molt interessant, que és una gran ajuda quan tinc dubtes lingüístics. No sé com són les altres voluntàries, però estic tan contenta que vull dir que la Pilar és la millor!
— Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?
— Pili: Si voleu conèixer gent diversa i tenir una experiència enriquidora… el Voluntariat per la llengua és el vostre programa!
— Ana: Amb el Voluntariat per la llengua podeu tenir un bon suport en el vostre aprenentatge de la llengua oral i, a més, gaudir de bona companyia… Cent per cent recomanable.
Moltes gràcies, Pili i Ana, per la vostra participació!
Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
Article complet
