Protagonistes del mes: Tea i Montserrat, parella lingüística del Voluntariat per la llengua virtual
“Treure’ns de sobre els tabús i els prejudicis és tot un tema -de conversa- que cap de les dues defugim!”
Aquest mes entrevistem la parella lingüística formada per la voluntària Montserrat i l’aprenenta Tea, del Voluntariat per la llengua virtual
– D’on sou i on viviu, Tea i Montserrat?
T: Soc toledana i visc en un poble de Toledo.
M: Jo soc nascuda a Sant Boi però ja fa molts anys que visc a Torrelles de Llobregat.
– Quines són les vostres aficions?
T: La meva passió són les llengües. De fet, soc poliglota i m’agrada aprendre noves llengües sempre. Jo puc parlar, a més del castellà, anglès, japonès, esperanto, alemany, llatí, català, interlingua i una mica de xinès i de coreà. Ara estic estudiant grec antic i pali. A més a més, m’agraden els videojocs, llegir, la música -estic descobrint música catalana! – el manga/anime, escriure, la informàtica i la tecnologia. Visca Linux!
M: Soc una persona amb múltiples interessos i crec que com més gran em faig més s’amplia el ventall. M’agrada fer tota mena de treballs manuals, des de cuinar a fer jardineria o coses relacionades amb les agulles com cosir, fer ganxet o mitja. I em podeu trobar fent algun taller de cistelleria o de tenyir llana. Qualsevol activitat que suposi aprendre coses m’interessa! També m’agrada llegir -poesia i assaig, habitualment- o temes relacionats amb el patrimoni històric i artístic, al qual he dedicat bona part de la meva vida. M’apassiona el meu país i tot allò que hi pugui estar relacionat, ja sigui natura, història, art, llengua, tradicions, política…
– Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?
T: Una amiga meva -un petonet, Cris! – em va parlar sobre el Voluntariat per la llengua, perquè sap que estic estudiant català i que no tinc cap oportunitat de practicar-lo. Així doncs, vaig escriure un correu demanant una parella lingüística virtual i quina sort que em van connectar amb la Montserrat! Gràcies, de debò!
M: Ja fa anys que en sé de la seva existència. No sabria dir com ho vaig conèixer.
–I què us va impulsar a apuntar-vos a aquest programa?
T: M’encanten el català i la cultura catalana; n’estic enamoradíssima. Em vaig enamorar del català quan era una nena petitona. A casa teníem el “Via digital”, que va ser una mena de televisió per satèl·lit, i gràcies al Via Digital podia veure la televisió de Galícia, del País Basc i, és clar, TV3! Veia els dibuixos animats en català i el Club Súper 3, amb el Petri, la Ruïnosa i el Tomàtic, i això em va semblar meravellós. “Quina llengua més bonica i preciosa!” “Jo vull aprendre-la!” Molts anys més tard, quan en tenia 14, vaig començar a estudiar català però, aquí a Toledo, no tenia l’oportunitat de practicar-lo. I ara, aquest any, he retornat als estudis de català i estic preparada per gaudir d’aquesta experiència gràcies al Voluntariat per la llengua!
M: A inicis d’any em vaig jubilar i, com que això m’ha permès guanyar temps, una de les primeres coses que vaig fer va ser aquesta: oferir-me de voluntària per la llengua. Vaig pensar que això podia ajudar persones nouvingudes a conèixer la nostra cultura i a fer-les sentir part d’aquest país. Per res m’hauria imaginat que la meva parella seria una toledana, però, sobretot, que no visqués a cap racó de parla catalana!
–Vosaltres formeu una parella lingüística virtual, expliqueu el que significa aquesta modalitat de xerrades del Voluntariat per la llengua i quins avantatges té en el vostre cas
T: No és el mateix que estar a prop, cara a cara, però és l’única manera de parlar, atesa la distància. Estem lluny i hem de parlar per videoconferència. L’avantatge és que, sigui on sigui, podem parlar, aprendre l’una de l’altra, i jo puc practicar el meu català: he progressat molt gràcies a la Montserrat!
M: Ser parella de la Tea ha estat tota una sorpresa per a mi. Jo vaig oferir-me per fer de parella presencial o virtual pensant que això facilitaria la relació. Soc conscient que visc en un poble petit i comptava que m’hauria de desplaçar. D’altra banda, l’opció telemàtica em sembla una bona manera de seguir cursos de diversa temàtica i m’hi trobo còmode quan ho faig. Amb la Tea acostumem a parlar un dia a la setmana i, si per qualsevol cosa convé canviar-ho, ràpidament ens posem d’acord pel WhatsApp.
–De què parleu habitualment quan us connecteu per fer les xerrades?
T: Parlem de la vida mateixa. És molt divertit perquè no tenim un tema de conversa específic, no fem servir materials però sempre tenim alguna cosa sobre la qual xerrar. He conegut com és la vida de la Montserrat, la seva família, el seu poble… I ella em va coneixent, també! És un plaer parlar amb ella!
M: Normalment, comencem per un “Hola, com estàs? Com ha anat la setmana, el cap de setmana…?” I amb aquestes preguntes convencionals, ja hem embolicat la troca! Les nostres respostes no són gens convencionals. Crec que ens hem trobat dues persones sinceres i molt transparents, que no ens fa vergonya dir que tenim defectes, dubtes, pors… i, sobretot, que busquem la manera de progressar i fer avenços en molts sentits. Com diu la Tea, parlem de nosaltres i de les nostres percepcions del món. Parlem de sentiments i ens podem fer un tip de riure amb paraules o expressions en català que aprofitem per aprofundir en el coneixement de la llengua. Jo soc una amant de les frases fetes, m’encanta jugar-hi i aprofito qualsevol excusa per fer-ho.
–Expliqueu-nos què us aporta aquesta experiència i què heu après de la parella lingüística
T: La Montserrat és la meva primera parella lingüística. De fet, ella és l’única persona amb qui parlo català. És interessant perquè tenim una gran diferència d’edat i això ens ajuda a veure la vida des d’un punt de vista diferent. He après moltíssimes expressions i paraules. M’ajuda amb la conjugació dels verbs, que és massa difícil per a mi, hahaha. M’ha ensenyat moltíssim sobre la cultura catalana i, encara que el meu català és una mica dolent, gràcies a la Montserrat he guanyat moltíssima seguretat a l’hora de parlar-lo! Quan vaig començar amb ella no tenia seguretat i era massa tímida: em feia por parlar.
M: La Tea també és la meva primera parella lingüística. M’agrada molt parlar amb ella perquè justament coincideix -per edat- amb la dels meus fills. Quan em parla del Petri o el Tomàtic em fa molta gràcia perquè són records que a casa, a vegades, també compartim. Això la fa molt propera. També he de dir que és una persona amb molta cultura i criteri i això fa que sigui enriquidor tenir converses amb ella. El seu coneixement d’idiomes m’admira i alhora em desconcerta perquè ella no es pot dedicar professionalment a això. L’estic animant a treure’s alguna titulació oficial de català perquè estic convençuda que li podria obrir portes i, ves a saber, optar a alguna feina aquí.
–Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?
T: Recomano el Voluntariat per la llengua perquè és un bon recurs per practicar català. Aprendràs català amb la guia d’una persona que t’acompanyarà en el teu viatge lingüístic i, a més, podràs fer amistats!
M: Practicar el voluntariat és sempre enriquidor, satisfactori, plaent. En el Voluntariat per la llengua hi ha un benefici immediat personal, però també un altre de col·lectiu, a llarg termini, per tal d’enfortir i mantenir viu el català. Tot i ser oficial, el català és una llengua minoritzada cada vegada menys present. Només el seu ús i pràctica habitual pot revertir aquesta situació, a part d’un reconeixement i suport oficial, és clar.
–Voleu afegir alguna cosa que no us hàgim preguntat?
T: Només una cosa: la meva parella lingüística és una persona molt oberta de ment amb el col·lectiu LGTB i jo, com a dona trans, ho agraeixo molt. Tenia una mica de por al principi i recordo que li ho vaig dir. M’ha fet sentir com a casa.
M: Sí, la Tea és així: les coses clares i sense embuts(!). El dia que em va trucar per dir-me que ens havien assignat com a parella lingüística, crec que la segona cosa que em va dir després del seu nom va ser que era una dona trans i que volia saber si jo hi tenia algun inconvenient. Per sort, estem vivint un moment a la història com cap altre pel que fa al reconeixement de les persones com a tals. Això suposa un respecte absolut envers la identificació sexual que es tingui i l’acceptació de les diferències. Treure’ns de sobre els tabús i els prejudicis és tot un tema -de conversa- que cap de les dues defugim! Gràcies, Tea.
Moltes gràcies, Montserrat i Tea, per la vostra participació!
Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
