Protagonista del mes: Òptica Ronda, de Viladecans
Entrevista a Cecília Ronda, voluntària del Voluntariat per la llengua i copropietària d’un establiment col·laborador amb el VxL.
Cecília Ronda és la propietària, junt amb els seus germans Francesc i Sabina, de l’Òptica Ronda, establiment col·laborador del Voluntariat per la Llengua (VxL) de Viladecans.
-Quan es va inaugurar l’òptica i quant fa que la regenteu vosaltres?
-Es va inaugurar el 12 d’agost de 1972 i la regentem des que els pares van faltar. El pare va faltar molt d’hora i llavors nosaltres ajudàvem la mare.
-Tu, Cecília, n’ets la dependenta i el teu germà, l’optometrista. Com és treballar amb la família?
-A estones bé i a estones no tan bé perquè hi ha confiança i, de vegades, la confiança fa estralls. Però també és còmode perquè podem fer més o menys el que volem. Per exemple, si hem d’anar al metge o fer algun encàrrec, ho podem fer sense problemes perquè l’altre ens supleix i això no passa en un altre tipus de feina.
-Quina relació teniu amb Viladecans?
-Des del 1972, que és quan hi vam arribar, hem col·laborat en tot. Sempre ens ha agradat fer poble perquè l’hem estimat des del primer moment. En Francesc ja va néixer aquí i nosaltres dos no. Ens hi vam trobar molt bé perquè era un poble i veníem de Barcelona i era tot molt diferent: la confiança, les amistats… Tot era molt més entranyable.
-Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador del VxL?
-Perquè la llengua és molt important per a nosaltres i sempre volem col·laborar amb tot el que es fa al poble que estigui al nostre abast.
-Recentment, Cecília, també t’has inscrit com a voluntària del VxL. Per què?
-Perquè m’agrada conèixer gent i, al migdia, quan tanquem la botiga, tinc una estona per dedicar-la a fer arribar el català a les persones a qui, pels motius que sigui, no els arriba bé la nostra llengua. La gramàtica catalana no la domino al 100% perquè a la meva època no s’estudiava català a l’escola, però, pel que fa a la llengua oral sí que m’hi veig capaç. És una manera d’aportar el meu granet de sorra perquè els aprenents guanyin fluïdesa i es llancin a parlar català en la seva vida diària.
-Com us ha afectat la pandèmia? Arran de l’ús de les mascaretes, les ulleres són més protagonistes que mai?
-La pandèmia en ha afectat molt. Jo diria que ara les ulleres molesten més que mai perquè, quan portes mascareta, s’entelen amb el baf i no hi veus bé, i per això molta gent no les porta per sortir al carrer. Hi ha productes antibaf que hi ajuden, però costa. Molta gent s’ha passat a les lents de contacte perquè així no tenen aquest inconvenient.
-Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?
-Jo diria que les visites que fa el Francesc perquè s’adeqüen a cada persona sense temps limitat per estudiar el cas particularment. A més, tenim clients des que vam obrir, fa 50 anys, que ja s’han convertit en part de la família. I també tenim clients que porten els seus fills i els seus nets, i això és molt bonic.
-Sovint feu servir paraules tècniques com diòptria, cataractes… Recordes alguna anècdota lingüística divertida?
-Sí, i tant! Fa uns quants anys, un senyor de mitjana edat ens va dir que li semblava que tenia espiritisme als ulls, en comptes d’estigmatisme. Això ens va fer tanta gràcia que no se’ns ha oblidat mai.
-Voleu afegir alguna cosa més?
-Vull donar les gràcies al poble per fer-nos costat durant 50 anys i tant de bo puguem continuar com ara molts anys més.
Agraïm a la Cecília la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans.
Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Viladecans, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
Núria González
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Notícia al web del CNL Eramprunyà
