Dilluns vam començar a treballar el vocabulari dels oficis. Vam veure quines terminacions podem usar per formar aquest tipus de noms. Per ex.: fuster, jardiner, granger, pagès, lampista, oftalmòleg…
Vam fer una activitat de relacionar la professió i l’eina que s’utilitza. Així, vam conèixer el corró, la clau anglesa, el martell, el xiulet…
A continuació, vam introduir el vocabulari de la casa.
Si voleu saber-ne més: La casa
Dimecres vam escoltar un àudio amb la descripció de tres pisos i després vam jugar a una espècie de joc de l’oca per practicar les hores i les activitats quotidianes.
Vam completar el relatograma de la sessió anterior. A continuació, vam recordar els temps del mode subjuntiu i vam deduir-ne els corresponent temps compostos. Vam aprofitar per recarregar energia lluitant amb els polzes.
Tot seguit, vam continuar comentant els contes i en vam triar dos per elaborar-ne un booktrailer. Els contes seleccionats són Na Patrícia Miralpeix, una pigmaliona desagraïda i Una de les innombrables passejades que la Mundeta Claret féu, quan era jove, per Barcelona.
Per començar, hem corregit les perles del dia anterior:
Per aclarir els signes de puntuació, el Jaume ens ha fet un esquema dels elements de cohesió:
-signes de puntuació: -punt i seguit i punt i coma ( uneixen diferents idees)
-punt i apart ( per separar paràgrafs)
-conjuncions: -copulativa: i
A continuació, ens ha fet recordar quin ha estat el millor moment del curs per nosaltres i un per un els hem dit. Era la preparació per al text que més endavant haurem de fer . Serà un text que inclourà els cinc millors moments viscuts a classe.
Per acabar, hem vist el vídeo Quan les paraules cobren vida de Laura Borràs al TED de Reus.
Hem respost en veu alta a tres preguntes que ens ha fet el Jaume:
– què hi veiem?
-què en pensem?
-què ens pregunten?
Per acabar, ens hem repartit en grups i hem escrit una idea, una frase i una paraula que resumís el vídeo.
Som els alumnes de català de Suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·licitem la vostra col·laboració.
És necessari que escolliu un dels cinc noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits.
Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook…
La nostra aposta per anomenar la nostra aula de català ha estat la Pepa Colomer, que amb només 17 anys es va convertir en la primera pilot catalana.
Primer va lluitar contra els seus pares, que van pensar que la jove Pepa desistiria del seu propòsit i que, per la duresa de la preparació, abandonaria el somni de volar.
Després va lluitar contra tota la societat. Es va convertir en un dels referents del moviment feminista espanyol. Va haver de demostrar que les dones estaven capacitades per al maneig dels instruments tècnics més complexos i avançats, una demostració que no va ser fàcil davant la mentalitat de l’època.
Va obtenir el títol de pilot en només un any i va començar a competir, a transportar paquets, a provar avions i a fer vols de publicitat. Quan va esclatar la Guerra Civil va haver de formar 70 nois per entrar en combat, fet que la marcà profundament ja que ella creia que no estaven preparats.
Va marxar a l’exili a França, on es va casar amb el seu instructor. Més tard va anar a Anglaterra on va aprendre a muntar a cavall i, quan aconseguí un cotxe, va tornar a experimentar la velocitat.
Com veiem, va tenir una vida plena d’energia i de lluita per trobar un lloc en un món d’homes. Va defensar el que volia i el somni de volar es va fer realitat.
Candidata 2 (Mercè Rodoreda i Gurguí)
En primer lloc, fou una escriptora catalana, un dels requisits que vam escollir entre tota la classe. Era de les més importants del segle XX. També va estar influenciada pel seu avi matern, que li inculcà un profund sentiment catalanista i un gran amor a la llengua catalana i a les flors.
És reconeguda per la seva feina. Li van donar el Premi d’Honor de les LLetres Catalanes per la seva trajectòria literària i el Premi Lletra d’Or entre d’altres.
A més, la seva producció comprèn tots els gèneres literaris: el teatre, el conte i la novel·la. Cal destacar les novel·les La plaça del Diamant i Mirall trencat, que han estat traduïdes en 40 idiomes.
Candidata 3 (Núria Espert)
La nostra proposta per triar un nom per a la nova aula de català és la Núria Espert.
Per començar, voldríem dir-vos que va néixer a l’Hospitalet l’11 de juny de l’any 1935 i és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió amb una llarga trajectòria professional. Ha estat premiada i reconeguda multitud de vegades dins i fora de Catalunya.
Hem pensat que podria ser interessant fusionar l’aprenentatge de la llengua amb la interpretació.
La Núria Espert és empresària teatral i, encara que actualment viu a Madrid, viatja molt sovint a Barcelona, ja que manté estrets llaços familiars i culturals amb la ciutat.
D’altra banda, val la pena que la tinguem en compte, ja que té una dilatada experiència en el món de la cultura en general. És una persona que projecta una imatge culta, elegant, educada i amb una trajectòria professional i personal sense escàndols.
Ja heu vist que compleix tots els requisits amb majúscules.
Candidata 4 (Neus Català)
La nostra candidata és una dona amb una vida molt interessant i intensa.
Va néixer el 1915 a Premià. El 1939, en acabar la Guerra Civil i després de la seva lluita al bàndol republicà, va creuar la frontera amb 180 nens orfes que estaven als seu càrrec.
A França va lluitar amb la resistència antifeixista ajudant els refugiats polítics. Finalment la van detenir i, després de ser torturada, va ser deportada a un camp d’extermini nazi on va ser maltractada i obligada a treballar en una fàbrica d’armament, on va organitzar-se amb un grup de dones per boicotejar les armes.
Finalment va ser alliberada el 1946 i, amb els seus llibres, va ser testimoni vivent de les més de 92.000 dones exterminades al camp de Ravensbrück.
És una dona forta i solidària i un referent per la seva lluita i vida. Per tenir en compte…
Candidata 5 (Muriel Casals)
Bona tarda,
Pensem que la Muriel Casals i Couturier hauria de donar nom a l’aula perquè compleix tots els requisits que vàrem decidir entre tots.
Primer va defensar la llengua catalana com a presidenta d’Òmnium Cultural i com a membre del Consell d’Administració de la Corporació de Ràdio i televisió, també va ser membgre de l’Ateneu Barcelonès i del Consell Català del Moviment Europeu.
Va néixer a l’exili per les idees republicanes del seu pare i ella mateixa va militar a diferents partits d’esquerres i va ser diputada al Parlament de Catalunya.
També va ser economista, professora emèrita i vicerectora de la UAB. Els seus temes d’interès van ser la reconversió industrial i l’economia europera. Sobre aquests temes va escriure diversos llibres.
Va morir el 14 de febrer del 2016 atropellada per un ciclista. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla d’Or a títol pòstum el 2016 i l’Ajunatment de Barcelona, la Medalla d’Or de la ciutat el 2017.
Creiem que va ser una dona lluitadora i defensora del seu país, la seva llengua i la seva cultura i és per això que pensem que hauria de donar nom a l’aula de català del Centre Cívic de Canyars.
Bé, de fet és normal, ja que ho hem de fer totes-tots. Forma part de l’aprenentatge.
Començaré per la classe del dilluns 13:
Com sempre, vam fer un repàs del que havíem fet a la darrera classe. La Lourdes com cada dia va fer la pregunta: Què vam fer l’últim dia?
Vam fer un repàs de la darrera classe i vam començar fent un resum de l’escrit que havíem fet del nostre personatge, que ha de donar nom a la nova aula, perquè la Lourdes els pugui posar a la web per a la votació popular i, si és massa llarg, la gent no se’l llegiria.
Després l’Eva ens va parlar del personatge que van escollir la Dolors i ella, però, com la Dolors ja no ve, doncs ha quedat ella sola, però ho va fer meravellosament bé. Ens va parlar de la Pepa Colomer, la primera dona pilot a Catalunya, una dona gairebé desconeguda, però que ens va agradar molt i, tot i que l’Eva deia que no es podia incloure, vam aconseguir que la Lourdes la inclogués, perquè era una dona molt emprenedora per a la seva època, anys 30, i amb molta valentia i mereixedora d’optar a donar nom a la nova aula.
Després vam fer un joc en grup. Per fer els grups ens va dir que ens poséssim fent una filera per ordre del número del nostre mòbil. Té una imaginació inacabable la Lourdes… Total que, un cop fets els grups, ens va repartir uns sobres amb lletres soltes i amb aquestes havíem de fer dues paraules i les nostres eren: COMPLEMENT DIRECTE.
Les dels altres grups eren:
COMPLEMENT INDIRECTE i COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL.
I tot això era perquè ens expliqués què era i quan s’ha de fer servir cada complement.
Ens va passar uns fulls en què havíem d’omplir els espais buits.
I ens va recordar que el pronom “li” no s’apostrofa mai
Li (davant verb)/-li (darrere verb)
El nostre full era el número 1, Complement Directe, el full número 2 era el del Complement Indirecte, i el full número 3, Complement Circumstancial. Després ens va fer mesclar els grups i així a cada grup hi havia tots els fulls de l’1 al 3.
Primer vam repassar el Complement Indirecte, que les companyes que tenien aquest full ens van explicar que sempre està introduït per la preposició “a” i ”per a”
El complement indirecte se substitueix per aquests pronoms:
Singular : li
Plural: els
Ex.
Li explica un conte
Explica-li un conte
Plural: Els/’ls-los
Ex.
Els explica un conte
Explica’ls un conte
Vaig explicar-los un conte
15/03/2017
Què vam fer l’últim dia??? Pregunta obligada
Vam fer un recordatori del Complement Indirecte.
Ens vam tornar a reunir per grups, els del darrer dia, és a dir els grups 1, 2 i 3, i vam recordar i llegir el nostre full.
Després ens va repartir un post-it i a cada paperet hi havíem de posar una pregunta referent al complement que ens havia tocat. Eren sis els paperets i vam haver de fer tres jocs de sis preguntes. Les nostres són:
1.- per quin pronom se substitueix el complement directe determinat femení?
Resposta… (no la poso perquè encara no ho hem fet)
2.- Compra un paquet d’arròs
Resposta: compra…. un
3.- Per quin pronom se substitueix quan el complement directe és una frase subordinada?
Resposta: …
4.- Compra aquests llibres
Resposta: compra…
5.- Per quin pronom se substitueix el complement directe determinat maculí?
Resposta: …
6.- No vull que vagis al cine.
Resposta: No … vull
Un cop fetes les preguntes, les vam apuntar en els post-it, i darrere hi vam posar la resposta.
I les vam enganxar en una cartolina…
Després ens vam mesclar i vam explicar els del grup 1, o sigui nosaltres, a la resta què és el Complement Directe i, un cop ho van entendre, vam comprovar en el full que ens va donar dilluns en quines frases havíem de posar el Complement Directe.
Les nostres eren la 2, 7, 10, 11, 12,13 i 17.
Després, els que tenien el full 2 ens van explicar què és l’Atribut.
Ex. : En Joan està cansat= En Joan ho està.
Quan l’atribut no du un article determinat, se substitueix per “ho”, pronom feble.
Quan l’atribut va acompanyat d’article determinat, se substitueix per “el, la els, les”.
Ex.: Ell és l’alcalde= Ell l’és (ell + el + és= ell l’és)
Encara que no es fa servir mai.
Elles són les teves amigues= elles les són.
Si volem donar un èmfasi especial a l’expressió, repetim l’atribut acompanyant-lo de la preposició “de”, després de substituir-lo pel pronom “en”.
Ex. : Ell està malalt = Ell n’està molt, de malat.
Complement Preposicional
És un complement que se substitueix per “en”/”ne” o “hi”, segons quina sigui la preposició.
Ex. : de = en/-ne
Ex.: He parlat d’aquest tema=n’he parlat
La resta de preposicions se substitueixen per “hi”
Complement Directe
N’hi ha he de tres tipus:
Determinat
Indeterminat
Neutre
Determinat: El – la (singular) els – les (plural)
à article
Demostratiu
Possessiu
Indeterminat à quantitat àen
Ex. : Compres pa? Sí, en compraré
No hi ha ous, compra’n una dotzena
Neutre “ho”
això
Allò
1 frase
Ex. : compraràs això? Sí, ho compraré
Compraràs allò? Sí, ho compraré
Compraràs el que t’he demanat? Sí, ho compraré
Atribut: acompanya els verbs ser, estar i semblar
Se substitueix per “ho”
Ex.: Ella està cansada o no ho està?
Per emfatitzar, fem servir el pronom “en” (per donar força)
Ex.: Que n’és de guapo!
Complement Circumstancial: pot ser de lloc (normalment), temps, manera…
Se substitueix per “hi”
Ex. : Vius a Gavà? No, no hi visc
Excepció : si el complement circumstancial és de lloc + de = pronom “en”
Ex. : Han tornat de la platja o no n’han tornat encara?
I vam deixar el Complement Preposicional pel dilluns.
Entremig, per descansar una mica de tot això, vam fer un joc similar al de les cadires. Tot hom tenia cadira menys una persona i havíem d’intentar treure-li la cadira. Fèiem unes preguntes i els que hi estaven d’acord s’havien d’aixecar i buscar una altra cadira.
Va ser força divertit.
I això es tot. Espero que us agradin les meves explicacions.
Dimarts vam seguir treballant els textos instructius. En primer lloc, vau escollir d’entre unes imatges d’ingredients culinaris quins eren els que crèieu que podrien formar part de la recepta de la crema de sant Josep. Alguns eren per despistar!
A continuació, us vaig passar la recepta d’aquest plat i la vau completar amb els verbs que hi faltaven. Eren formes d’imperatiu (2a persona singular) i també hi havia algun pronom…
Després vam veure la perífrasi d’obligació: HAVER + DE + INFINITIU
Dijous vam continuar treballant les diferents maners d’expressar l’obligació. Vam afegir: CALDRE + INFINITIU
Vam repassar els pronoms per substituir els complements directes i, per últim, vam començar amb el temps de FUTUR.
Per acabar la classe, uns i unes pitonisses molt especials van predir el futur. Ho vau fer tan bé que crec que no podeu descartar aquesta opció en la vostra vida laboral.
Dilluns vam treballar els mesos de l’any, les estacions i també algunes festes típiques del nostre calendari. Vam parlar de les més properes: la Setmana Santa i Sant Jordi. Si voleu saber més: Les mones de Pasqua Sant Jordi 2017 Montblanc
També vaig repartir imatges sobre el vocabulari de la roba d’hivern, encara que ja som a punt d’entrar a la primavera!
Dimecres vaig repartir el vocabulari de la roba d’estiu i de primavera. Si voleu consultar aquest tema: Vocabulari de la roba
Vam corregir un exercici d’omplir buits amb verbs. El text parlava sobre les accions quotidianes. A continuació vam fer una ronda entre tots i cada alumne va fer una frase sobre una de les accions que fa cada dia. Així vam descobrir alguna activitat curiosa!
Després, per repassar les descripcions de persones, vam jugar en grups al Qui és qui?
Vam començar la sessió recordant els referents temporals per repassar els temps verbals. Això ens va servir per construir una plana. Tot seguit, vam completar la cel·la de la sessió anterior. A l’hora de completar la plana, vam recordar els temps verbals. Després, intentàvem descobrir quin era el corresponent temps compost.
Per distendir una mica, vam jugar a passar el corrent. Després, vam comprovar si el professor havia traduït bé els missatges. Vam contestar un qüestionari sobre els contes de Molta roba i poc sabó.
Aquesta sessió va consistir a saber com hem de conjugar el present i l’imperfet de subjuntiu. També vam dur a terme un dels reptes que ens va imposar la Cúpula: inventar-nos un alfabet visual. El resultat és aquest:
El dilluns dia 6 vam començar corregint els deures que ens va posar la Lourdes (aquesta noia es veu que no és de la campanya antideures). Havíem de completar unes frases en les quals ens donaven dues paraules com a opció i havíem d’escollir la que consideraven correcta. Com que en el fons no és tan dolenta, ens va donar un full amb les definicions de les paraules que sortien a l’exercici, són aquestes:
Gens. (Adverbi seguit de preposició) Quantitat o intensitat mínima. Es fa servir quan parlem d’alguna cosa en concret.
Ex. No té gens de paciència. Res. Pronom (en frases condicionals i interrogatives) Alguna cosa. Ex. Tens res per mi?
” (en frases negatives ) Cap cosa. Ex. És una noia molt coratjosa: no l’espanta res. Incomplet-a. Adjectiu, no complet. Ex. Aquest joc no està complet Incomplert-a. Participi d’incomplir. Ex. El seu soci ha incomplert les condicions pactades. Medicina. Ciència i art que comprèn l’estudi de l’home sa i de l’home malat. Ex. En Joan ha estudiat medicina a la facultat de Barcelona. Medecina. Medicament. Ex. He de prendre la medecina a les vuit. Taulell. Taula més o menys estreta i llarga/taula llarga i alta a les botigues, als bars, etc. Ex. El botiguer va posar tot el gènere al taulell. Tauler-a. Normalment tauler d’anuncis, de dibuix, de delineant, etc. Ex. El professor va penjar les notes al tauler de l’entrada. Vil·la. Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat/centre explotació agrària de l’època romana. Ex. Ha comprat una vil·la en una urbanització molt exclusiva de la ciutat. Vila. Població que , sense tenir títol de ciutat, te algun privilegis o nombre d’habitants elevat per a distingir-se dels pobles. Ex. La festa serà a la vila de Cornellà. Trencant. Rompent, lloc on rompen les onades. Ex. Van veure la posta de sol al trencant del port. Trencall. Camí travesser. Ex. Seguiu aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta. Número. Nombre en què una cosa és designada dins una sèrie. Ex. Treure un bon número. Nombre. Resultat de comptar les coses que formen un agregat. Ex. Han participat un gran nombre de persones. Esquena. Part posterior del cos dels mamífers des dels muscles fins a la cintura. Ex. S’ha fet mal a l’esquena per agafar molt pes.
Espatlla. Regió superior del cos, situada a cada costat del coll. Ex. S’ha fet mal a l’espatlla dreta jugant a pàdel. Doblegar. Fer que una part d’un objecte s’apliqui sobre l’altra part o formi angle, sense trencar-se pel punt, l’angle, de convergència. Ex. Va doblegar el full en quatre parts. Doblar. Fer doble, augmentar fins el doble. Ex. Va doblar la quantitat invertida. Fullet. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. Ex. Avui m’ha arribat el fullet de la botiga de roba. Fulletó. cadascuna de les parts en què hom publica una obra literària, generalment novel·la, de manera que puguin ésser relligades en un sol volum a la fi de la publicació. Ex. Només en falta un fulletó per acabar la col·lecció. Rendible. Adjectiu econòmic, que té rendibilitat. Ex. L’operació de venda ha estat molt rendible. Rentable. Que pot ésser rentat. Ex. La tapisseria de la cadira és rentable. Compondre. Formar un tot, reunint o combinat diversos elements o parts. Ex. Van compondre una cançó molt divertida. Composar. Imposar arbitràriament a algú una contribució, multa, etc. Ex. Li han composat una sanció molt elevada.
Després l’Alba i jo vam explicar l’apostrofació dels números, la utilització del com a /com i el per a. Apostrofació davant de xifres.
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s’apostrofen els articles el i la i la preposició de, igual que si estiguessin escrits amb lletres.
Ex. L’1 de juliol (L’U)
L’11 de novembre (l’onze)
La contractació d’11 jugadors
Si s’escriuen els nombres amb xifres romanes, també s’apostrofen: L’XI Festival de la Cançó marinera.
En canvi si la xifra vol dir primer o primera, no s’apostrofa. La I (primera) Trobada de Serveis Lingüístics.
Com a / Com
Com és un adverbi de comparació que equival a les expressió igual que, de la mateixa manera que. Ex. En Joan camina com el seu pare. Com a és una locució que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, en funció de. Ex. M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà
Per a /Per
Per a és l’equivalent al castellà de “para” Ex. Aquesta eina és per a la fàbrica. Per és l’equivalent al castellà de “por” Ex. Té dues eines iguals per si se li trenca alguna.
Davant d’infinitiu sempre “per” Ex. Aquesta eina serveix per tallar filferro
Aprofitant el tema de l’apostrofació de les xifres, vam fer una mica de recordatori sobre l’apostrofació de les paraules.
L’article El + vocal o El + h més vocal, s’apostrofen sempre.
L’article La + i/u o La + hi/hu en posició àtones no s’apostrofen mai.
Els noms de les lletres no s’apostrofen. Ex. La essa. La efa.
Tot seguit el grup format per l’Elvira, la Mar i la Nathalie van fer l’exposició oral de la seva candidata (Muriel Casals) per donar-li nom a la nova aula de català. Ho van fer molt bé, estarà complicat escollir nom.
A continuació, com ja és habitual, després dels caps de setmana, sorpresa!, la Lourdes va treure un sobre amb uns paperets (sembla que els caps de setmana es mou per llocs molt estranys i troba coses una mica peculiars). En aquests paperets hi havia quatre parelles de paraules en cadascun. Vam formar tres grups, i havíem de redactar un text cada grup per demanar la col·laboració de tothom en la votació del nom de la nova aula de català. La dificultat estava en què cada grup havia d’encabir en el text quatre d’aquestes vuit paraules que els havien tocat, sense que es notés massa ja que no tenien res a veure amb el tema. Són aquestes:
Compost / Composat
Compost. adj. [LC] No simple. Pèndol compost. Ex. Aquets pneumàtic està compost de cautxú.
Composat. Participi del verb “composar”. Ex. Li ha composat una multa.
Anomenar / Nomenar
Anomenar. Donar nom Ex. Aquets carrer s’anomena carrer Ample.
Nomenar. Designar per un càrrec. Ex. El van nomenar director de la sucursal.
Pot ser / Potser
Pot ser. Equival al “Puede ser” castellà. Ex. No pot ser que no hagi vingut!
Potser. Equival al “Quizás” en castellà. Ex. Potser vindrà demà
Compte / Comte / Conte
Compte. Compte corrent, tenir en compte, anar amb compte. Ex. He perdut el compte de les vegades que hi he anat.
Comte. Títol nobiliari Ex. El comte de Barcelona
Conte: Narració. M’agrada molt aquest conte.
La fi / El fi
El fi. Objectiu, la finalitat. Ex. El fi d’aquesta operació és fer el procés més eficient.
La fi. Final. Ex. No m’ha agradat la fi de la pel·lícula.
Tràfic / Transit
Tràfic. Traficar amb qualsevol cosa. Ex. En Joan feia tràfic de tabac il·legal.
Trànsit. Circulació. Ex. Avui el trànsit era molt fluid a les rondes.
Dades / Dates
Dades. Conjunt d’informacions qualitatives o quantitatives. Ex. No van poder valorar-lo perquè no tenien totes les dades.
Data. Fecha. Ex. Encara no saben la data del concert.
És precís / És necessari
És precís. Precisió. Ex. Aquell rellotge és molt precís.
És necessari. Necessitat. Ex. És necessari aportar la documentació demanada.
Maldecaps / Mal de caps
Maldecaps. Preocupació. Ex. La nova feina li porta molts maldecaps.
Mals de caps. Dolor al cap. Ex. Té mal de cap per culpa de l’aire condicionat.
Vestidor / Vestuari
Vestidor. Lloc per vestir-se. Ex. Els jugadors van anar al vestidor a la meitat del partit.
Vestuari. Conjunt de roba d’una persona, especialment un actor. Ex. La Maria té un vestuari molt variat.
Gairebé / gaire bé
Gairebé. Quasi. Ex. Hi érem gairebé tots.
Gaire bé. Poc bé. Ex. No em trobo gaire bé.
La veritat és que tots els grups ho van fer força bé, felicitats. Amb això vam acabar la classe de dilluns.
El dimecres dia 8 vam començar fent un repàs al tema de l’apostrofació de números, com a, com i per a. Després la Lourdes ens va preparar un berenar, una sopa de lletres amb les paraules encabides en el textos de dilluns, molt bona cuinera per cert, estava molt ben feta. Ha, ha, ha…
Tot seguit vam corregir el textos que vam fer dilluns amb les paraules encabides i vam comentar-ne les errades.
A continuació vam fer un grup tota la classe excepte l’Emilia, la Nani i la Daniela, que es van posar a preparar la seva exposició oral. La resta havíem d’unificar els tres textos en un únic text per demanar la col·laboració de tothom en la votació. Va quedar molt bé el text resultant:
Hola a tothom,
Som els alumnes de català de suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·liciten la vostra col·laboració.
És necessari que escolliu un del quatre noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits. Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook, Twiter…
Animeu-vos a votar.
Per finalitzar la classe, el grup format per l’Emilia, la Nani i la Daniela, van fer la presentació oral de la seva candidata (la Neus Català). Ho van fer també molt bé. Em va sembla una dona amb una vida molt interesant i desconeguda per la majoria de nosaltres.
I això es tot, que no està gens malament. Si continuem a aquest ritme per la fi de mes ja podrem fer l’examen final. Espero que no m’hagi deixat gaires coses.
Hola,
