Arxiu de l'autor

  • 17a i 18a sessió Suficiència 1

    Benvolguts companys,

    Per primera vegada faig aquest resum de les activitats desenvolupades a classe la passada setmana, tant dimarts com dijous, 25 i 27 de novembre.

    El dimarts vàrem començar amb un exercici de majúscules i minúscules. La Lourdes ens va dictar grups de paraules per formar oracions/frases i s’havia de modificar les paraules i/o afegir-ne de noves en cas necessari:

    1.- doctora martí visitar hospital barcelona

    La Dra. Martí visita a l’Hospital de Barcelona.

    Les majúscules corresponen a: professió abreviada, cognom i nom propi d’una institució.

    2.- president generalitat inaugurar ahir teatre àngel guimerà

    El president de la Generalitat va inaugurar ahir el Teatre Àngel Guimerà.

    Les majúscules corresponen a: nom de l’institució/organització de govern i nom propi d’una institució. Cal recordar que el càrrec sempre s’escriu amb minúscula excepte quan és va acompanyat del tractament protocol•lari.

    3.- novel•la preferida meva filla ser jardí vora mar

    La novel•la preferida de la meva filla és Jardí vora el mar.

    Les majúscules corresponen a: la inicial de la primera paraula del títol de la novel•la.

    4.- lluís homar fer interpretació excel•lent terra baixa teatre borràs

    Lluís Homar fa una interpretació excel•lent de Terra baixa al Teatre Borràs.

    Les majúscules corresponen a: nom i cognom d’una persona, nom de l’obra de teatre (inicial de la primera paraula del títol de l’obra) i nom propi d’una institució.

    5.- sant jordi cap departament cultura ajuntament Barcelona regalar rosa treballadora

    Per Sant Jordi el cap del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona regala roses a les treballadores.

    Les majúscules corresponen a: festivitat, nom d’organització concreta i nom propi d’una institució.

    6.- nadal ajuntaments baix Llobregat posar punt informació plaça església

    Per Nadal els ajuntaments del Baix Llobregat posaran un punt d’informació a la plaça de l’Església.

    Les majúscules corresponen a: festivitat, nom de la comarca i nom del lloc urbà. En aquest cas ajuntments és un genèric i per això la minúscula.

    Fins aquí l’exercici.

    Com que hem de fer un diari, mes aviat periòdic ja que no surt cada dia, ens vàrem posar a treballar per donar passos definitius i començar amb la publicació.

    1.- Encara teníem pendent decidir quin seria el nom del nostre diari. Així, doncs, vàrem fer una votació per escollir una de les quatre opcions que hi havia:

    – lliure, c-notícies, la veritat, demà

    Després de la votació per un estret marge i a causa d’un misteriós vot que ha servit per desempatar ;)… tenim nom!!!

    Som el periòdic Lliure

    2.- Reunits en grups havíem de fer les següents tasques:

    a. Escollir el text de presentació. La Lourdes ens va donar còpies de les quatre presentacions redactades pels grups en jornades anteriors. Havíem de llegir-les i modificar-les si ho consideràvem necessari. Doncs en aquest cas per votació a mà alçada decidírem que el text redactat i modificat pel grup de la Sybille, la Paloma, en Fran, en Josue i en Carles (no estic segura dels noms) és l’escollit perquè és clar, concís i curt, ja que l’objectiu és que es llegeixi.

    b. Triar els textos de les notícies ideals. Partim de feina feta en dies anteriors en què treballant en grups vam escollir quina era la noticia ideal que voldríem publicar. D’aquestes notícies ja redactades i corregides, vam escollir la que ens semblés millor per començar a escriure el periòdic. Aquesta és feina grupal i el resultat es veurà al blog del periòdic Lliure.

    c. Difusió. Pluja d’idees. Aquesta tasca vas ésser un a més a més pels grups que acabessin abans, però em sembla que la classe s’acabà abans…

    El dijous vàrem començar amb la consulta del Joan sobre el passat.

    Passat llunyà
    Jo vaig + infinitiu
    Tu vas(vàres) + infinitiu
    El/Ella va + infinitiu
    Nosaltres vam(vàrem) + infinitiu
    Vosaltres vau(vàreu) + infinitiu
    Ells/Elles van(varen) + infinitiu

    Forma literària
    aní
    anares
    anà
    anàrem
    anàreu
    anaren

    Després, seguint amb la tasca del periòdic Lluire, la Lourdes ens va portar uns capítols del llibre La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany, que dóna eines per escriure un text des de l’inici quan cerces quin tema vols tractar i les primeres idees, passant per aprofundir-les i desenvolupar-les, també per definir la forma en què vols transmetre-les. A ixí, doncs, és un llibre de consulta per qualsevol que vulgui escriure una notícia, un treball d’investigació, un treball escolar…

    Els capítols del llibre amb els quals treballàrem en grups són:

    1.- El creixement de les idees.
    Diana, Anna, Patricia Linares i Patricia Marchán

    2.- Paràgrafs.
    Juan, Paloma, Fran i Carlos

    3.- Deu regles per triar mots.
    Andrea, Sybille, Tadeusz i Javier

    Primer havíem de fer una lectura individual del capítol corresponent subratllant allò important i el que no enteníem, paraules noves. Després amb el grup vam fer una posada en comú i el resum del capítol. Començàrem la feina: la lectura individual és feta, la posada en comú també i vàrem organitzar com farem el resum. Al nostre grup vàrem fer un sorteig per repartir les parts del capítol. El proper dia acabarem el resum.

    Això es tot amics!

    Patricia Marchán

    Share

    Article complet

  • L’Abella Maia al XVIII Cicle de cinema infantil en català de Castelldefels

    cartell abellamaia castelldefels

    El mes de desembre es projectarà L’Abella Maia als Yelmo Cines Castelldefels dins el Cicle de cinema infantil en català. Les projeccions tindran lloc el dissabte 13 de desembre (16 h) i diumenge 14 (12 h).

    La petita Maia no aconsegueix adaptar-se a les estrictes regles del rusc. Quan desapareix la mel, les principals sospitoses són les vespes, i les abelles pensen que la Maia n’ha estat còmplice. Juntament amb el seu amic Willy deixen el rusc per anar a buscar els culpables.

    Dins del cicle, organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i la Federació Coordinadora de les AMPA, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat i amb la col·laboració de Yelmo Cines i de l’Ajuntament de Castelldefels, es programa una pel·lícula mensual destinada al públic infantil i juvenil. Les projeccions s’inicien el mes de novembre i finalitzen el mes de juny.

    L’entrada per a qualsevol de les projeccions del Cicle tindrà un preu únic de 4 euros, que s’aplicarà a tothom sense necessitat de presentar cap val de descompte.

    L’Abella Maia

    Dissabte 13 de desembre(16 h) i diumenge 14 (12 h)

    a Yelmo Cines Castelldefels (l’Ànec Blau)

    Guia educativa de Castelldefels (2014-2015)
    Agenda de Castelldefels

    Share

    Article complet

  • 16a sessió Intermedi 3

    Dijous passat, vam començar la classe corregint unes frases d’una sol•licitud i d’una carta en què el remitent havia oblidat de posar els signes de puntuació que calien i que la disposició del text no era l’adequada. També havíem de posar majúscules després del punt.

    La Lourdes ens va fer notar el vici que tenim a traduir erròniament del castellà l’expressió de “de debido a” com a “degut a” en lloc de dir la forma correcta “a causa de”.
    Per exemple: …per la manca de diners a causa del baix pressupost econòmic .

    Només podríem utilitzar “degut a” en la forma del participi del verb deure.
    Exemple: El canvi climàtic és degut a la contaminació. (correcte)

    En el text vam trobar més errors d’ortografia i paraules mal escrites: el verb aconseguir en lloc de conseguir (incorrecte) i la forma m’encantaven / em encantaban (incorrecte).
    També vam veure la diferència entre “com” (per comparar) i “com a” (per expressar en qualitat de)
    Exemple: És una mica per tot això que us demano com a pares i mares… ( en qualitat de pares i mares)

    Ens va dir que en català no hi ha cap verb que acabi en -guer, i l’l error que fem en les formes verbals de l’infinitiu, participi i gerundi dels verbs com saber.

    Infinitiu: : saber (correcte) / sapiguer (incorrecte).
    Participi: sabut (correcte) / sapigut(incorrecte).
    Gerundi: sabent (correcte) / sapiguent(incorrecte).
    Present de subjuntiu: sàpiga…

    Jo avui he sabut que el participi del verb saber és sabut, no sapigut.
    Jo vull que tu sàpigues cuinar.

    Tots aquests dubtes els podem resoldre consultant el llibre dels verbs catalans conjugats.

    Després de comentar que, en general, ho havíem fet força bé ,ens va recalcar que anéssim en compte amb la utilització de les comes quan no calen. Ens va tornar els treballs corregits amb els errors encerclats i els va anar comentant per si teníem algun dubte.

    Per acabar, ens va demanar que li entreguéssim per grups el resum fet del capítol que havíem escollit del llibre La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany,per aprendre a escriure bé. Cadascú havia triat el capítol que més li interessava per treballar-lo a classe.

    1) El creixement de les idees.
    2) Els paràgraf.
    3) 10 regles per triar mots.

    Bon cap de setmana a tothom i fins dimarts!

    Antoni

    Share

    Article complet

  • 16a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe corregint errors en el text del contingut del diari La Veritat fet per : Juan, Tadeusz i José Luis. Hem continuat corregint un exercici que ens ha donat la Lourdes sobre ús de majúscules i l’ús de minúscules . Sobre això, hem vist en la pissarra uns quants exemples més.

    Noms de lloc catalans amb article, aquest article s’escriu amb minúscula
    Ex: Visc a l’Hospitalet de Llobregat/ Sóc del Maresme.

    Noms de lloc no catalans amb article, aquest s’escriu amb majúscula.
    Ex: Visc a La Coruña/ Sóc d’El Bierzo.

    S’escriu amb majúscula:
    – Sobrenoms, renoms i pseudònims. Ex: Martí l’Humà
    Jaume I el Conqueridor
    el Timbaler del Bruch (Isidre Lluça i Casanoves)

    – Noms de dinasties i llinatges. Ex: l’època dels Àustrias/ la Frorència dels Mèdici.
    – Formes de tractament no catalanes. S’escriuen amb majúscula inicial.
    Ex: Don Pedro Garcia/ Sir Lawrence Oliver/ Monseñor Amigó/ Monsieur Dupont.

    – Publicacions periòdiques. S’escriuen amb majúscules la inicial del títol i les inicials dels noms substantius i adjectius que el componen. Ex: El Periòdico/ La Veritat Catalana/ La Vanguardia Digital/ El Temps.

    A continuació hem corregit unes frases i hem justificat la seva correcció posantles majúscules on correspon.

    1 Van visitar la tomba de jaume I el conqueridor/ Jaume I (nom propi)- el Conqueridor (sobrenom)
    2 Ha arribat el president de la generalitat/ Generalitat (nom de organisme oficial)
    3 Ha arribat el molt honorable senyor president/ Molt Honorable Senyor President (formes protocol•làries de tractament)
    4 M’agrada com actuava sir lawrence oliver/ Sir Lawrece Oliver (formes protocol•làries de tractament no catalanes)
    5 Em visita la dra. martí/ Dra. (càrrec, forma abreujada)- Martí (nom propi)
    6 L’ajuntament de Manresa ha acceptat la proposta/ Ajuntament (organisme oficial)
    7 Els ajuntaments del Baix Llobregat no hi estan d’acord/ Ok (sense erros)
    8 Per sant jaume farem un sopar/ Sant Jaume ( una festivitat)
    9 M’agrada molt la plaça del diamant/ La (1a lletra del títol d’obra o llibre)- Diamant (nom propi de la plaça)
    10 A casa llegim la vanguardia/ La Vanguardia (publicacions periòdiques –diaris)
    11 He visitat el prat de llobregat/ Prat de Llobregat (nom de poble – de lloc)
    12 He visitat los Àngeles/ Los (article del nom no català)
    13 La botiga es troba a la rambla de Catalunya/ Ok (sense errors)

    Bé, no em recordo de res més, però segur que alguna cosa s’ha quedat penjada

    José Luis

    Share

    Article complet

  • 15a sessió Suficiència 1

    Avui treballarem el tema del guionet. Començarem amb uns exercicis. Hem de col•locar les següents paraules en els espais buits de les diferents normes d’utilització del guionet.

    vicepresident, nord-est, a corre-cuita, no violents, dues-centes

    S’escriuen amb guionet:
    • Regla DUC dels numerals: vint-i-dos, dues-centes, tres-cents.
    • Els punts cardinals: nord-americà, nord-est
    • Els compostos repetitius i expressius: baliga-balaga, corre-cuita, de nyigui-nyogui…
    • No+substantiu: no-alineament, no-violència…
    S’escriuen sense guionet:
    • Mots formats amb prefixos: arximilionari, exministre, vicepresident
    • No+adjectiu: no alineats, no violentes, no violents
    • Compostos a partir de mots. Excepte:

    a) El primer element acaba en vocal i el segon comença amb r,s o x.

    b) Aglutinació de dos elements que pot induir a lectures errònies.

    c) El primer element duu accent gràfic.

    Ara omplirem els buits del text següent amb paraules compostes formades a partir del mot entre parèntesi:
    • A l’acte hi van assistir gairebé tres-centes (tres) persones.
    • La majoria d’assistents ni volíem fer la gara-gara (gara) al vicepresident ni el volíem agredir.
    • Això sí, el trobo un xic massa alt: sembla un gratacel (cel).
    • Si dic que em vaig avergonyir, no va ser pel nou equipament, sinó per l’actitud d’alguns pocavergonyes(vergonya) que van voler boicotejar l’acte.
    • Uns quants busca-raons (raó) volien agredir el vicepresident amb objectes com paraigües o para-sols (sol).
    • Afortunadament, les forces de seguretat havien fet un cordó de prevenció i tot va quedar en un no-res (res).
    Continuem ara amb la correcció ortogràfica d’un text que parla sobre les normes del “guionet”.
    Funció demarcativa:
    És la que fa la majúscula que ens indica que comença una frase després d’una pausa important. Qualsevol mot o paraula (nom, verb, preposició, article) pot portar la inicial majúscula amb aquesta finalitat.
    Ús majúscula:
    1. A principi de text
    2. Després de punt
    3. Després d’admiració i d’interrogació. Ex: Volia dir alguna cosa? No s’esperava aquella pregunta. Prou! No he robat res!
    4. Després de punts suspensius, s’ha d’escriure majúscules si coincideixen amb el final d’una frase. Aquest fet es pot donar quan la frase acaba en una enumeració que no està tancada, o bé quan una frase queda incompleta. Una guerra no es pot aturar amb un llibre, per moltes edicions que se’n facin… Però la història no s’acaba. Si la frase no està tancada després de punts suspensius, s’utilitzarà minúscules. Però … encara no has acabat?
    5. Després de dos punts normalment amb minúscules, però, quan es transcriu un text que comença amb majúscula originalment, cal respectar la majúscula
    6. Enumeracions introduïdes per dos punts i que s’inicien amb guionet, numeració alfabètica o numèrica. Majúscules quan són oracions o sintagmes nominals llargs (en aquesta cas també punt al final). L’Ajuntament organitza el diumenge una cursa: – La distància és de 4.589m. – L’avituallament és farà a la arribada. Minúscules normalment en sintagmes nominals curts (sense verb conjugat). Cal presentar la documentació següent: certificat d’inscripció, document nacional d’identitat, etc.
    7. Inici després de parèntesi: Després de punt-> majúscula. Si no hi ha punt->minúscula.

    Funció distintiva:
    És la que fa la majúscula per indicar-nos que ens trobem davant d’un nom propi.

    Amb majúscules:
    • noms de persones. Ex: Guillem Miralles…
    • formes de tractament abreujades. Ex: Sr. Parellada…
    • entitats, institucions, organismes… Ex: Ajuntament de Castelldefels…
    • empreses i establiments. Ex: tintoreria Mil Colores…
    • noms de productes o marques. Ex: la nova edició de Windows Vista…
    • plans, programes, campanyes i projectes. Ex: Projecte educatiu de ciutat…
    • exposicions, conferències, discursos i lemes. Ex: l’exposició “La gran aventura dels velers”…
    • cursos i tallers. Ex: Taller de teatre…
    • textos legals. Ex: Ordenança municipal…
    • títols de llibres i obres artístiques. Ex: Diccionari general de la llengua catalana…
    • festivitats cíviques i esdeveniments socials. Ex: Festa del Mar…
    • noms de llocs. Ex: el Barcelonès…
    • noms d’edificis singulars, dependències i monuments. Ex: Poliesportiu Marina Besòs…
    Amb minúscules:
    • entitats, institucions, òrgans de gestió… no concrets. Ex: els departaments de la Generalitat…
    • parts genèriques d’un document o d’un escrit. Ex: preàmbul…
    • càrrecs de persones. Ex: els consellers…
    • formes de tractament completes. Ex: doctor Barraquer…
    • cicles educatius i assignatures. Ex: formació professional…
    • noms dels dies de la setmana i dels mesos. Ex: l’acta es va aprovar el divendres…
    • noms genèrics que acompanyen noms de llocs. Ex: avinguda de Catalunya…

    Jordi

    Share

    Article complet

  • 14a sessió Intermedi 3

    Bon dia,

    Ahir vam començar la classe fent un repàs del gènere dels adjectius acabats en vocal neutra i repassant també les dues excepcions (pobre i rude).
    A continuació vam afegir altres regles sobre els adjectius variables:

    1) Per fer el femení normalment AFEGIM una “A” =》+ A
    Trist =》 TristA
    Fred =》 FredA
    Si hem de fer canvis ortogràfics, en fem.

    2) Si el masculí acaba en -E, -O, -EU no afegim una A, sinó que CANVIEM l’última lletra per una A.
    -e : tendre=》 Tendr-A
    -o : fondo=》 Fond- A
    – eu : europeu =》 europe-A

    3) Quan el masculí acaba en vocal accentuada AFEGIM “-NA” =》+ NA
    Serè =》 sere-NA
    Amè =》 ame-NA

    4) Quan el masculí acaba en -IG, al femení afegim ” -ja” o “-tja”
    Lleig =》 lle-TJA
    Roig =》 ro-JA

    Últim però més interessant:

    5) Els adjectius acabats en -AÇ, – OÇ , -IÇ al SINGULAR tenen només 1 forma (invariables) i al PLURAL TENEN DUES FORMES ( Variables)

    Veloç : Un cotxe velOÇ / Una moto velOÇ ( sing.)
    Dos cotxes velOÇOS / Dues motos velOCES

    La mateixa cosa li passa a : capaç, feliç, feroç…

    Convé recordar alguns casos que no son excepcions però que “sonen” poc:
    – un home cortès / una dona cortesa
    – un noi covard / una noia covarda
    (més casos a la unitat 22 del llibre)

    De deures tenim els exercicis 22.2, 22.3 i 22.4

    Després la Lourdes ens va tornar les sol•licituds que havíem fet com a prova de nivell i en grups de 3 o 4 persones vam intentar corregir els errors que la Lourdes habia encerclat i vam posar en comú els errors més repetits:

    ⊙ Por (castellà) = PER en català
    ⊙ Para (castellà) = PER A en català
    Per+el =》 pel
    Per a + el =》per al

    ⊙ PER + INFINITIU

    Per error la Lourdes ens va recordar que només tenim 4 classes més abans de l’examen que serà els dies 2 i 4 de desembre!!!
    PERÒ la Lourdes ens va dir que confia molt en nosaltres…més del que cadascú confia en si mateix! Doncs… Tranquils! Ja parlarem del nostre malson, la prova de nivell, més endavant.

    Passat el moment de pànic general compartit…a exclusió de la Lourdes, clar, la nostra professora ens va transformar a tots en JOGLARS!
    Per remarcar la importància de la puntuació la Lourdes ens va donar una cançó per cantar-la al seu veí…però, tal com estava escrita, el seu veí s’hauria enfadad molt amb nosaltres! Hem hagut de canviar la puntuació per donar-li un altre sentit i sense canviar ni una sola paraula!

    puntuacio-text-trobador

    Finalment, la Lourdes ens va aconsellar un llibre La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany per aprendre a escriure bé, amb sentit i sense ser avorrits i a classe analitzarem només tres capítols d’aquest llibre:
    1) El creixement de les idees
    2) Els paràgrafs
    3) 10 regles per triar mots

    Cadascú ha triat el capítol que més li interessa i de deures també hem de llegir el capítol per treballar-lo a classe la propera vegada en grups.

    Bon cap de setmana a tothom i fins dimarts!

    Lara

    Share

    Article complet

  • 14a sessió Suficiència 1

    Molt bon dia a tots,

    Avui m’ha tocat la grossa i entro directament en la matèria. Aquí va el meu resum del dia 13 de novembre.

    Vam començar la classe parlant de nou del complement directe i la Lourdes ens havia preparat unes frases amb un espai en blanc, que nosaltres havíem d’omplir amb el CD corresponent, o sigui amb: a, el, al, els o als. Es tractava de les següents frases, el CD està en negreta:

    1) Han avisat el metge.
    2) Portava una camisa verda
    3) Va regalar flors a l’àvia.
    4) Explicava un conte a la Maria.
    5) Regalava taronges a tots els visitants.
    6) Collia flors.
    7) Van veure en Floquet de neu.
    8) Va saludar la Maria.
    9) Va aixecar la mà per cridar el taxista.
    10) Els espectadors van xiular el tenor durant cinc minuts.
    11) Nen, avisa la mare.
    12) Jordi porta clavells a la mestra. Avui és el seu sant.
    13) L’Albert convida la Dolors a sopar.
    14) Carles, has vist la Mercè avui?
    15) Per fi vaig conèixer la neboda de la Marta.
    16) El Marc ajuda la seva germana a fer els exercicis.
    17) La nova reglamentació afavoreix els funcionaris.

    L’ordre normal de les frases és: subjecte – verb – complement directe.

    Després, per fer tot encara més difícil, vàrem fer uns exercicis referent al guionet. La Lourdes va penjar en la paret fulls amb mots que podien portar guionet o bé que no en portaven. Al mateix temps la Lourdes ens va repartir uns paperets amb l’explicació dels diverses regles del guionet. Vam fer grups i cada grup havia d’escriure els mots correctament amb o sense guionet i posar al costat l’explicació del “perquè” ortogràfic.
    A continuació repeteixo tot l’exercici.

    guionet 1

    guionet 2

    A continuació, abans d’acabar la classe, hem continuat amb el projecte del diari amb els grups ja preestablerts (tinc dubtes del guionet).

    Avui tocava fer un text de presentació del diari per donar a conèixer als nostres possibles futurs lectors els compromisos i la raó del nostre diari. Calia separar aquest text en paràgrafs.

    Això és tot per avui.

    Sybille

    Share

    Article complet

  • 13a sessió Intermedi 3

    Bona tarda,

    Ahir vam fer un petit repàs del que havíem el dijous passat:

    O/U àtones

    Poder i voler

    Dibuix poder

    S’escriuen sempre amb O, excepte la primera persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu, que s’escriuen amb U.

    Collir, Cosir, Sortir, Tossir i Escopir
    S’escriuen amb “O” quan és a la síl•laba àtona i s’escriuen amb U quan va a la síl•laba tònica:

    Dibuix collir

    Per saber si un adverbi acabat en –ment porta accent o no, buscarem la forma en femení d’aquesta paraula i, si porta accent, l’adverbi també en portarà.

    Còmoda còmodament
    Alegre alegrement

    Després hem fet un dictat telegràfic per recordar l’ús de o/u àtones i algunes paraules que en català s’escriuen al contrari que en castellà. Consisteix en omplir els espais que queden amb paraules de tot tipus i/o conjugar els verbs donats per construir una frase amb sentit. Aquest és un dels dictats que han sortit. Molt divertit.

    – Ella va menjar torró de xocolata quan els pares li van donar una bufetada.
    – Jo no recordo el títol de la comèdia que vaig veure ahir.
    – A la Maria li agrada anar a la muntanya a menjar botifarra amb mongetes.
    – El gronxador feia soroll perquè estava rovellat.
    – A la meva àvia li agradava cosir i brodava extraordinàriament.

    Per últim la Lourdes ens va ensenyar un truc pero recordar-nos de L’ADJETIU GÈNERE.

    Si l’adjetiu varia, trobarem aquesta possibilitat

    MASCULÍ FEMENÍ
    SINGULAR simpàtic simpàtica
    PLURAL simpàtics simpàtiques

    Si l’adjetiu acaba en E, tenim dues opcions, com en castellà:

    – Invariable (mateixa forma per al masculí que per al femení): ALEGRE.
    – Variable (el masculí acaba en E i el femení en A): NEGRE – NEGRA.

    – EXCEPCIÓ: (en castellà no canvien i en català sí o a la inversa).

    pobre – pobra (en castellà pobre)
    Rude – rude (en castellà rudo – ruda)

    Share

    Article complet

  • 13a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb la lectura de l’altre dia feta pel Carlos.Després en grups de dues persones hem fet el següent exercici per practicar l’ús de la preposició en els casos de complement directe.

    Per això hem hagut de completar els buits de les frases següents amb la preposició a, acompanyada o no d’article, o bé amb un article i sense la preposició:

    • La desconfiança d’uns es pot encomanar als altres (oració reciproca).
    • És evident que el conflicte preocupa a tothom; (a + tots, tothom, ningú).
    • El conflicte va començar quan van enviar el país; (El país va ser envaït.)
    • Las inundacions han afectat la vida de 240 milions xinesos; (La vida de 240 milions xinesos ha estat efectuada per les inundacions).
    • Van detenir el màxim responsable dels actes; (El màxim responsable va ser detingut).
    • Aquest metge passa tot el matí atent els assegurats; (Aquest metge atén els assegurats. Els assegurats són atesos per aquest metge.)
    • Un grup de persones demanava menjar als soldats; (als = CI).
    • Les tràgiques inundacions han afectat la Xina des de l’inici de l’estiu; (La Xina ha estat afectada per les tràgiques inundacions).

    Llavors la Patrícia ha presentat el tema relacionat amb l’ús del guionet. A continuació exposaré el resumen i la meva interpretació d’aquesta exposició.

    ÚS DEL GUIONET

    El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per a unir mots originàriament diferents. S’utilitza en els casos següents.
    Per escriure correctament el guionet (-) cal distingir-ne els usos següents:

    A. Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, s’uneixen amb guionet, si no van apostrofats. Ex.: dóna-me-la, comprem-nos-el, escriu-la, dóna-li’n; pensa-t’ho, posa-n’hi, demana’ls-la…

    B. Els números duen guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). [DUC]. Ex.: tres-cents, tres-centes mil dues-centes cinquanta-tres…

    Compte: del vint-i-u al vint-i-nou!

    C. Les paraules compostes duen guionet:

    1. Quan el primer element és el nom d’un punt cardinal. Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest, nord-est, sud-oest, sud-africà, nord-atlàntic, sud-coreà…
    2. Quan el primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x-. Ex.: busca-raons, penya-segat, cara-xuclat, canya-xiula, para-xocs, costa-riqueny, barba-roig, cama-roja, cara-rugat, poca-roba, guarda-roba, penja-robes, barba-serrat, barra-sec, cama-sec, aigua-sal, cara-sol, gira-sol, cul-de-sac, entra-i-surt…
    3. Quan l’aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig, cinc-en-rama, plats-i-olles…
    4. Quan el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, més-dient…
    5. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència…
    En canvi el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: Ex.: els grups no violents, les nacions no violentes, els estudis no reglats, els països no alineats…

    6. En els mots repetitius i expressius. Ex.: corre-cuita, xino-xano. baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, gara-gara, leri-leri, non-non, nyigo-nyigo, pengim-penjam, poti-poti, rau-rau, tic- tac, xiu-xiu, xim-xim, poti-poti, xup-xup, zig-zag…

    7. En un petit grup de mots o expressions singulars. Ex.: abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo (qui-sap-la), cul-de-sac…

    Finalment hem consultat a Internet el diari Críti.cat, per fer nosaltres la presentació del nostre diari:

    – pluja de idees (individualment)
    – grup (selecció informació que volem transmetre)
    – distribució informació per paràgrafs
    – redactar
    I així ha acabat la classe.

    Tadeusz

    Share

    Article complet

  • 12a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb la funció del Complement Directe i Preposició.

    El complement directe va unit al verb sense preposició.
    Ex. He conegut els teus pares.

    Per identificar el CD, haurem de posar la frase en veu passiva i detectar el subjecte de l’oració, que serà el CD.

    Ex. El jutge va citar el testimoni = El testimoni va ser citat pel jutge.

    El CD no necessàriament té concordança amb el verb, a diferència del subjecte que sí que en té.

    Els verbs transitius necessiten un complement directe per tenir significat complet.

    Ex. Jo frego el terra.
    L’ós blanc habita les regions polars.

    Els verbs que no necessiten complement directe s’anomenen intransitius.

    El CD és aquella part de l’oració en què recau l’acció del verb.

    Ex. En Pere s’està menjant una fruita
    .
    El complement directe es reconeix perquè no pot ser suprimit. Ha de ser substituït pel pronom corresponent.

    Excepcions (casos en què el CD porta preposició):
    1. Quan el CD és representat per un pronom personal fort. Ex. Mira’ns a nosaltres.
    2. Quan el CD és representat pels pronoms tots, ningú i tothom. Ex. No trobareu ningú.
    3. En cas d’ambigüitat o confusió. Ex. He vist l’Alex, al qual acompanyava la Maria.
    4. En oracions del tipus. Ex. Al pare no l’escolta ningú.
    5. En oracions recíproques. Ex. Es miren l’un a l’altre.
    6.Representat pel pronom interrogatiu QUI. Ex. A qui va sentir la secretària judicial?
    7. A principi d’oració. Ex. A la Llúcia va escoltar plorar la professora.

    Després hem vist a internet el diari Críti.cat. És un mitjà de comunicació, per fer nosaltres un diari per grups amb propostes: Nom, Què es, Objectius, Tipus de periodisme, Què hi trobaran, etc.

    diari

    Això és tot.

    Fins demà,

    Carlos

    carpeta diari del dia que vas néixer

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share