ahir vam iniciar el guiatge de la unitat 3. Van intervenir els xerpes que van explicar l’esquema que havien elaborat sobre l’assimilació . Tot seguit, va ser el torn de repassar les formes verbals.
Dijous comentarem l’exercici final de la presentació.
En la sessió d’avui dia 13 de febrer de 2014, per espavilar-nos una mica, en Jaume ens ha proposat un repàs de fonètica. Ha penjat uns folis amb imatges i titulats ensordiment, sonorització, emmudiment i sensibilització, com si fossin els punts cardinals del planeta del xerpes. Seguidament, ha repartit uns paperets amb paraules o frases on es produïa un fenomen fonètic dels indicats a la nostra rosa dels vents. Cadascú ha col·locat on ha cregut el seu bitllet. El resultat ha sigut molt positiu ja que en Jaume ni ha corregit cap de les nostres agrupacions, ni ha fet cap comentari negatiu.
Hem continuat repassant i ens ha donat la fotocòpia d’una entrevista publicada a La Vanguardia el passat 3 de febrer de 2014. En aquest enllaç (cliqueu aquí) podeu trobar l’article en català extret de la web . Hem comentat el text en grups i hem exposat les idees principals. Hem sigut capaços d’extreure’n vuit.
1.- L’educació ha de potenciar les habilitats individuals .
2.- Els models educatius no son compatibles perquè no responen als mateixos objectius.
3.- L’educació clàssica fa infeliç la gent.
4.- Estudiar el que t’agrada dóna resultats positius.
5.- La manera d’aprendre ens ajudarà a continuar aprenent per estar sempre a l’avantguarda.
6.- El coneixement propi coopera, no competeix.
7.- Acceptar la diversitat promou la cooperació.
8.- Les jerarquies fomenten la mediocritat.
Per acabar, ens hem agrupat per xerpes del mateix tema de la unitat 3, per acabar de preparar els fulls de ruta per als nostres companys.
La sessió es va desenvolupar en un clima relaxat i divertit i es va dividir en dues parts:
A la primera part vam repassar quatre fenòmens fonètics:
– Emmudiment: fonema que no es pronuncia.
– Sensibilització: fonema que sí es pronuncia.
– Ensordiment: fonema sonor que es pronuncia com a sord.
– Sonorització: fonema sord que es pronuncia com a sonor.
A la segona, vam treballar en grups la temàtica de la unitat 3. Cada grup de xerpes va intentar respondre les preguntes del seu tema, per poder-lo compartir amb la resta de companys. El Jaume també va demanar buscar una cançó que tingués relació amb la matèria que ens va tocar treballar.
Tot va finalitzar sense cap indisposició ni incident a destacar, hahahaha!
Ànims, xerpes, que això està superat!!!!
Comencem la classe preguntant-nos el Jaume si havíem entrat al mural. Uns diuen que no han sabut com fer-ho; altres , que no han disposat de temps… .Ens ho explica.
(Recordeu que teniu els dos murals en una pàgina, la pestanya al costat d’Inici)
Tal com vam acordar ahir, cal que deixeu un comentari explicant:
El termini per escriure el comentari és el 9 de febrer.
Vam prosseguir amb el guiatge dels xerpes. En la sessió 23a va ser el torn dels sintagmes.Abans, però, vam repassar la puntuació. Després de l’acompanyament sintàctic, vam fer un exercici per introduir els dialectes
Per practicar l’anàlisi sintàctica, aquestes són les frases desfetes en què vau mirar d’agrupar i identificar els diferents sintagmes. Cliqueu aquí.
La darrera sessió va ser el torn perquè els xerpes dels dialectes ens expliquessin com s’agrupen i com es diferencien els uns dels altres. De totes maneres, abans, vam repassar els sintagmes.
De Miguel Elias
Dijous va ser un dia de debats —deu anar la coma aquí o és millor un punt? Trio aquesta darrera opció—. Vam començar repassant el que havíem fet dimarts i, com no, en Jaume ens va fer no perdre la concentració amb una pregunta: Què enteneu?
Després de debatre una estona, els xerpes dels signes de puntuació van començar la seva brillant exposició de per què s’ha de posar una “,” aquí o un “.” allà, sense oblidar els “:”, els “…”, les “?!” i com no el ditxós “;” que ens va donar per una bona estona.
Més o menys —i que em perdonin els xerpes experts— el tema és així:
El punt “.”:
–Punt i seguit: indica pausa i final d’oració
-Punt i a part: indica pausa llarga i separa idees
-Tamé serveix per separar números i enumeracions
La coma “,”
-Vocativa: separa noms
-Enumerativa
-Marcadors textuals
-Elements desplaçats
-Verbs elidits
-Davant de conjuncions adversatives
El punt i coma “;”
-Separa elements amb comes d’una enumeració
-Per oracions llargues amb moltes comes
Els dos punts “:”
-Enumeracions
-Exemples, demostracions o conseqüències
-Citacions i transcripcions textuals
-Introduccións textuals
Punts suspencius “…”
-Enumeració incomplerta o oració inacabada
-Per omitre part d’un text
Signes “?!”
-Mostren emocions
-Lliguen entonacions
Per acabar aquesta intensa clase, vàrem finalitzar amb un exercici de puntuació i de conscienciació de la natura.
Hem començat per fer un exercici de forma individual sobre fonètica, en especial sobre els fenòmens fonètics següents : ensordiment/sonorització i emmudiments/sensibilització: club britànic (b-b) [b] sonorització club anglès (b-a) [p] ensordiment fred gèlid (d-g) [d] sonorització fred àrtic (d-a) [t] ensordiment tots podem (ts-p) [ts] ensordiment tots valem (ts-v) [dz] sonorització serp verinosa (p-v) [b] sonorització serp exòtica (p-e) [p] ensordiment exemple (x-e) [gz] sonorització excèntric (x-c) [ks] ensordiment faig alt (ig-a) [ʤ] sonorització faig pelat (ig-p) [tʃ] ensordiment aquest estiu (st-e) [s] sensibilització aquest home (st-ho) [s] sensibilització aquest so (st-s) [Ø] Afganistan (f-g) [v] sonorització fotògraf cèlebre (f-c) [f] ensordiment peix pudent (ix-p) [ʃ] ensordiment feix de llenya (ix-d) [ʒ] sonorització els astres (s-a) [z] sonorització els sastres (s-s) [s] ensordiment Tot seguit, entra en acció el grup de xerpes, tema: determinants. Després, dividits en grups amb un xerpa cadascun, fan l’exposició del tema.
Ara hi participa en Jaume i ens explica el següent sobre els determinants: Tipus:
Articles: el,la, els, les * Dins d’un text, escrivim amb minúscula l’article que precedeix els topònims adaptats al català (l’Anoia, el Prat de Llobregat, el Garraf…).
Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes
Possessius:el meu, el teu, el seu, el nostre, el vostre, el seu, llur/llurs
* Les formes llur/llurs sempre han de fer referència a diversos posseïdors.
Indefinits: altre, altra, altres
Quantitatius: molt, poc, quant, tant, bastant, no gaire, més menys, força, gens de, massa, prou
Numerals: cardinals (u, un/una, dos/dues, tres, quatre…) i ordinals (primer, segon, tercer…)
Interrogatius:quin, quina, quins, quines
En aquest moment en Jaume dóna per acabada la classe.
Fins dijous, companys!
Dijous vam començar la primera sessió de xerpes de la unitat 2. El Jaume va decidir un tema molt interessant i que tots esperàvem amb impaciència, els “Fenòmens Fonètics”. Amb els quatre casos, en un primer lloc tenim la sonorització, segueix l’ensordiment, continuem amb l’emmudiment i finalitzem amb la sensibilització.
Els xerpes van fer una bona feina amb les seves explicacions i amb un arxiu de veu que va posar el Jaume a tota la classe. 
Quan ja pensàvem que la sessió estava acabant, el Jaume va fer un petit esquema i una explicació combinada amb un exercici de fonètica que ens va ajudar a entendre millor els fenòmens fonètics.
No oblidem la frase del dia: “Sense emmudiment no hi ha sensibilització”.
Ànim a tots!
