Arxiu de la categoria ‘Suficiència 1’

  • 15a sessió Suficiència 1

    Avui treballarem el tema del guionet. Començarem amb uns exercicis. Hem de col•locar les següents paraules en els espais buits de les diferents normes d’utilització del guionet.

    vicepresident, nord-est, a corre-cuita, no violents, dues-centes

    S’escriuen amb guionet:
    • Regla DUC dels numerals: vint-i-dos, dues-centes, tres-cents.
    • Els punts cardinals: nord-americà, nord-est…
    • Els compostos repetitius i expressius: baliga-balaga, corre-cuita, de nyigui-nyogui…
    • No+substantiu: no-alineament, no-violència…
    S’escriuen sense guionet:
    • Mots formats amb prefixos: arximilionari, exministre, vicepresident…
    • No+adjectiu: no alineats, no violentes, no violents…
    • Compostos a partir de mots. Excepte:

    a) El primer element acaba en vocal i el segon comença amb r,s o x.

    b) Aglutinació de dos elements que pot induir a lectures errònies.

    c) El primer element duu accent gràfic.

    Ara omplirem els buits del text següent amb paraules compostes formades a partir del mot entre parèntesi:
    • A l’acte hi van assistir gairebé tres-centes (tres) persones.
    • La majoria d’assistents ni volíem fer la gara-gara (gara) al vicepresident ni el volíem agredir.
    • Això sí, el trobo un xic massa alt: sembla un gratacel (cel).
    • Si dic que em vaig avergonyir, no va ser pel nou equipament, sinó per l’actitud d’alguns pocavergonyes(vergonya) que van voler boicotejar l’acte.
    • Uns quants busca-raons (raó) volien agredir el vicepresident amb objectes com paraigües o para-sols (sol).
    • Afortunadament, les forces de seguretat havien fet un cordó de prevenció i tot va quedar en un no-res (res).
    Continuem ara amb la correcció ortogràfica d’un text que parla sobre les normes del “guionet”.
    Funció demarcativa:
    És la que fa la majúscula que ens indica que comença una frase després d’una pausa important. Qualsevol mot o paraula (nom, verb, preposició, article) pot portar la inicial majúscula amb aquesta finalitat.
    Ús majúscula:
    1. A principi de text
    2. Després de punt
    3. Després d’admiració i d’interrogació. Ex: Volia dir alguna cosa? No s’esperava aquella pregunta. Prou! No he robat res!
    4. Després de punts suspensius, s’ha d’escriure majúscules si coincideixen amb el final d’una frase. Aquest fet es pot donar quan la frase acaba en una enumeració que no està tancada, o bé quan una frase queda incompleta. Una guerra no es pot aturar amb un llibre, per moltes edicions que se’n facin… Però la història no s’acaba. Si la frase no està tancada després de punts suspensius, s’utilitzarà minúscules. Però … encara no has acabat?
    5. Després de dos punts normalment amb minúscules, però, quan es transcriu un text que comença amb majúscula originalment, cal respectar la majúscula
    6. Enumeracions introduïdes per dos punts i que s’inicien amb guionet, numeració alfabètica o numèrica. Majúscules quan són oracions o sintagmes nominals llargs (en aquesta cas també punt al final). L’Ajuntament organitza el diumenge una cursa: – La distància és de 4.589m. – L’avituallament és farà a la arribada. Minúscules normalment en sintagmes nominals curts (sense verb conjugat). Cal presentar la documentació següent: certificat d’inscripció, document nacional d’identitat, etc.
    7. Inici després de parèntesi: Després de punt-> majúscula. Si no hi ha punt->minúscula.

    Funció distintiva:
    És la que fa la majúscula per indicar-nos que ens trobem davant d’un nom propi.

    Amb majúscules:
    • noms de persones. Ex: Guillem Miralles…
    • formes de tractament abreujades. Ex: Sr. Parellada…
    • entitats, institucions, organismes… Ex: Ajuntament de Castelldefels…
    • empreses i establiments. Ex: tintoreria Mil Colores…
    • noms de productes o marques. Ex: la nova edició de Windows Vista…
    • plans, programes, campanyes i projectes. Ex: Projecte educatiu de ciutat…
    • exposicions, conferències, discursos i lemes. Ex: l’exposició “La gran aventura dels velers”…
    • cursos i tallers. Ex: Taller de teatre…
    • textos legals. Ex: Ordenança municipal…
    • títols de llibres i obres artístiques. Ex: Diccionari general de la llengua catalana…
    • festivitats cíviques i esdeveniments socials. Ex: Festa del Mar…
    • noms de llocs. Ex: el Barcelonès…
    • noms d’edificis singulars, dependències i monuments. Ex: Poliesportiu Marina Besòs…
    Amb minúscules:
    • entitats, institucions, òrgans de gestió… no concrets. Ex: els departaments de la Generalitat…
    • parts genèriques d’un document o d’un escrit. Ex: preàmbul…
    • càrrecs de persones. Ex: els consellers…
    • formes de tractament completes. Ex: doctor Barraquer…
    • cicles educatius i assignatures. Ex: formació professional…
    • noms dels dies de la setmana i dels mesos. Ex: l’acta es va aprovar el divendres…
    • noms genèrics que acompanyen noms de llocs. Ex: avinguda de Catalunya…

    Jordi

    Share

    Article complet

  • 14a sessió Suficiència 1

    Molt bon dia a tots,

    Avui m’ha tocat la grossa i entro directament en la matèria. Aquí va el meu resum del dia 13 de novembre.

    Vam començar la classe parlant de nou del complement directe i la Lourdes ens havia preparat unes frases amb un espai en blanc, que nosaltres havíem d’omplir amb el CD corresponent, o sigui amb: a, el, al, els o als. Es tractava de les següents frases, el CD està en negreta:

    1) Han avisat el metge.
    2) Portava una camisa verda
    3) Va regalar flors a l’àvia.
    4) Explicava un conte a la Maria.
    5) Regalava taronges a tots els visitants.
    6) Collia flors.
    7) Van veure en Floquet de neu.
    8) Va saludar la Maria.
    9) Va aixecar la mà per cridar el taxista.
    10) Els espectadors van xiular el tenor durant cinc minuts.
    11) Nen, avisa la mare.
    12) Jordi porta clavells a la mestra. Avui és el seu sant.
    13) L’Albert convida la Dolors a sopar.
    14) Carles, has vist la Mercè avui?
    15) Per fi vaig conèixer la neboda de la Marta.
    16) El Marc ajuda la seva germana a fer els exercicis.
    17) La nova reglamentació afavoreix els funcionaris.

    L’ordre normal de les frases és: subjecte – verb – complement directe.

    Després, per fer tot encara més difícil, vàrem fer uns exercicis referent al guionet. La Lourdes va penjar en la paret fulls amb mots que podien portar guionet o bé que no en portaven. Al mateix temps la Lourdes ens va repartir uns paperets amb l’explicació dels diverses regles del guionet. Vam fer grups i cada grup havia d’escriure els mots correctament amb o sense guionet i posar al costat l’explicació del “perquè” ortogràfic.
    A continuació repeteixo tot l’exercici.

    guionet 1

    guionet 2

    A continuació, abans d’acabar la classe, hem continuat amb el projecte del diari amb els grups ja preestablerts (tinc dubtes del guionet).

    Avui tocava fer un text de presentació del diari per donar a conèixer als nostres possibles futurs lectors els compromisos i la raó del nostre diari. Calia separar aquest text en paràgrafs.

    Això és tot per avui.

    Sybille

    Share

    Article complet

  • 13a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb la lectura de l’altre dia feta pel Carlos.Després en grups de dues persones hem fet el següent exercici per practicar l’ús de la preposició en els casos de complement directe.

    Per això hem hagut de completar els buits de les frases següents amb la preposició a, acompanyada o no d’article, o bé amb un article i sense la preposició:

    • La desconfiança d’uns es pot encomanar als altres (oració reciproca).
    • És evident que el conflicte preocupa a tothom; (a + tots, tothom, ningú).
    • El conflicte va començar quan van enviar el país; (El país va ser envaït.)
    • Las inundacions han afectat la vida de 240 milions xinesos; (La vida de 240 milions xinesos ha estat efectuada per les inundacions).
    • Van detenir el màxim responsable dels actes; (El màxim responsable va ser detingut).
    • Aquest metge passa tot el matí atent els assegurats; (Aquest metge atén els assegurats. Els assegurats són atesos per aquest metge.)
    • Un grup de persones demanava menjar als soldats; (als = CI).
    • Les tràgiques inundacions han afectat la Xina des de l’inici de l’estiu; (La Xina ha estat afectada per les tràgiques inundacions).

    Llavors la Patrícia ha presentat el tema relacionat amb l’ús del guionet. A continuació exposaré el resumen i la meva interpretació d’aquesta exposició.

    ÚS DEL GUIONET

    El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per a unir mots originàriament diferents. S’utilitza en els casos següents.
    Per escriure correctament el guionet (-) cal distingir-ne els usos següents:

    A. Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, s’uneixen amb guionet, si no van apostrofats. Ex.: dóna-me-la, comprem-nos-el, escriu-la, dóna-li’n; pensa-t’ho, posa-n’hi, demana’ls-la…

    B. Els números duen guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). [DUC]. Ex.: tres-cents, tres-centes mil dues-centes cinquanta-tres…

    Compte: del vint-i-u al vint-i-nou!

    C. Les paraules compostes duen guionet:

    1. Quan el primer element és el nom d’un punt cardinal. Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest, nord-est, sud-oest, sud-africà, nord-atlàntic, sud-coreà…
    2. Quan el primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x-. Ex.: busca-raons, penya-segat, cara-xuclat, canya-xiula, para-xocs, costa-riqueny, barba-roig, cama-roja, cara-rugat, poca-roba, guarda-roba, penja-robes, barba-serrat, barra-sec, cama-sec, aigua-sal, cara-sol, gira-sol, cul-de-sac, entra-i-surt…
    3. Quan l’aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig, cinc-en-rama, plats-i-olles…
    4. Quan el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, més-dient…
    5. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència…
    En canvi el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: Ex.: els grups no violents, les nacions no violentes, els estudis no reglats, els països no alineats…

    6. En els mots repetitius i expressius. Ex.: corre-cuita, xino-xano. baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, gara-gara, leri-leri, non-non, nyigo-nyigo, pengim-penjam, poti-poti, rau-rau, tic- tac, xiu-xiu, xim-xim, poti-poti, xup-xup, zig-zag…

    7. En un petit grup de mots o expressions singulars. Ex.: abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo (qui-sap-la), cul-de-sac…

    Finalment hem consultat a Internet el diari Críti.cat, per fer nosaltres la presentació del nostre diari:

    – pluja de idees (individualment)
    – grup (selecció informació que volem transmetre)
    – distribució informació per paràgrafs
    – redactar
    I així ha acabat la classe.

    Tadeusz

    Share

    Article complet

  • 12a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb la funció del Complement Directe i Preposició.

    El complement directe va unit al verb sense preposició.
    Ex. He conegut els teus pares.

    Per identificar el CD, haurem de posar la frase en veu passiva i detectar el subjecte de l’oració, que serà el CD.

    Ex. El jutge va citar el testimoni = El testimoni va ser citat pel jutge.

    El CD no necessàriament té concordança amb el verb, a diferència del subjecte que sí que en té.

    Els verbs transitius necessiten un complement directe per tenir significat complet.

    Ex. Jo frego el terra.
    L’ós blanc habita les regions polars.

    Els verbs que no necessiten complement directe s’anomenen intransitius.

    El CD és aquella part de l’oració en què recau l’acció del verb.

    Ex. En Pere s’està menjant una fruita
    .
    El complement directe es reconeix perquè no pot ser suprimit. Ha de ser substituït pel pronom corresponent.

    Excepcions (casos en què el CD porta preposició):
    1. Quan el CD és representat per un pronom personal fort. Ex. Mira’ns a nosaltres.
    2. Quan el CD és representat pels pronoms tots, ningú i tothom. Ex. No trobareu ningú.
    3. En cas d’ambigüitat o confusió. Ex. He vist l’Alex, al qual acompanyava la Maria.
    4. En oracions del tipus. Ex. Al pare no l’escolta ningú.
    5. En oracions recíproques. Ex. Es miren l’un a l’altre.
    6.Representat pel pronom interrogatiu QUI. Ex. A qui va sentir la secretària judicial?
    7. A principi d’oració. Ex. A la Llúcia va escoltar plorar la professora.

    Després hem vist a internet el diari Críti.cat. És un mitjà de comunicació, per fer nosaltres un diari per grups amb propostes: Nom, Què es, Objectius, Tipus de periodisme, Què hi trobaran, etc.

    diari

    Això és tot.

    Fins demà,

    Carlos

    carpeta diari del dia que vas néixer

    Share

    Article complet

  • Campaneta. Fades i pirates inaugura el XVIII Cicle de cinema infantil en català de Castelldefels

    2014-2015_cinema_novembre imatge reduïda

    El mes de novembre arrenca el Cicle de cinema infantil en català de Castelldefels amb la projecció de la pel•lícula Campaneta. Fades i pirates als Yelmo Cines, del centre comercial l’Ànec Blau. Les projeccions tindran lloc el dissabte 22 de novembre (16 h) i diumenge 23 (12 h).

    Dins del cicle, organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i la Federació Coordinadora de les AMPA, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat i amb la col•laboració de Yelmo Cines i de l’Ajuntament de Castelldefels, es programa una pel•lícula mensual destinada al públic infantil i juvenil. Les projeccions s’inicien el mes de novembre i finalitzen el mes de juny.

    L’entrada per a qualsevol de les projeccions del Cicle tindrà un preu únic de 4 euros, que s’aplicarà a tothom sense necessitat de presentar cap val de descompte.

    Campaneta. Fades i pirates
    Dissabte 22 de novembre(16 h) i diumenge 23 (12 h)
    a Yelmo Cines Castelldefels (l’Ànec Blau)

    Share

    Article complet

  • 10a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb un “Dictat a la paret”. Hem fet grups en parelles i la Lourdes ha penjat al vestíbul de la l’escala quatre textos a la paret i hem designat la tasca a realitzar per a cada membre del grup. Una persona s’encarregarà d’anar entrant i sortint de la classe per anar llegint el text del vestíbul i anar dictant-lo a la persona que està dintre. L’objectiu és acabar primer que els altres i no tenir cap error ortogràfic. A mesura que els grups van entregant els documents a la Lourdes, ella els corregeix i el grup torna a corregir les faltes que s’han detectat. Doncs després d’una mitja hora aproximadament hem acabat l’exercici. Els guanyadors de la prova han estat el Josué i la Sybille, seguits de l’Andrea i el Jordi i, en tercer lloc, la Diana i el Joan. La Lourdes (que mona), ens ha portat unes magdalenes, de Casa Ametller, de premi per als guanyadors. Val a dir que era un text de Miquel Martí i Pol, del llibre Jocs d’escacs. És un text que treballa molt la part de l’accent gràfic.

    Anem a fer una mica de comentari de text. Les paraules més singulars són:

    algun -> no s’accentua perquè és aguda i no acaba en -en ni en -in.
    entén -> sí s’accentua perquè és aguda i sí acaba en -en o -in.
    posar-> s sonora entre vocals.
    passar-> ss sorda entre vocals.
    possible-> ss sorda entre vocals.

    Una mica d’ortografia:

    Potser: la -o és neutra i es tradueix al castellà com “quizás”. Ex: Potser arribaré tard. Es pronuncia tot junt.

    Pot ser: la -o és tònica i es tradueix al castellà com “puede ser”. Ex: Pot ser que arribi tard. Es pronuncia fent una pausa entre “pot” i “ser”. Aquesta construcció necessita de la conjunció “que”.

    Doncs: importat que no ens deixem la -c entre la -n i la -s.

    Les sigles també s’apostrofen i segueixen el mateix criteri de les paraules masculines i femenines.
    Ex: la UNESCO, la ITV …(perquè la -u i la -i són àtones)

    Atenció als castellanismes! No hem de confondre QUASI per CASI (castellà)

    Ara la Lourdes ens ha repartit els articles de premsa que vam entregar la classe anterior i hem de mirar els errors detectats i buscar-ne la solució.

    Anem a comentar els errors trobats:

    Les properes eleccions es celebraran a la tardor (hem d’escriure: les properes eleccions se celebraran a la tardor . Això perquè quan el pronom reflexiu “es” és al davant d’una paraula que comença amb “sa-“, “se-“, “si-”, “so-”, “su-“, “ce-“ o “ci-“ llavors es canvia el reflexiu en la nova forma “se”).
    Es celebrarà una consulta el 9N. ( hem d’escriure: Se celebrarà una consulta el 9N , per la mateixa raó d’abans).

    Recordatori de l’apòstrof:
    L’eurozona ( l’article davant de paraula femenina s’apostrofa si aquesta comença per vocal o h+vocal, excepte si la vocal és “i” o “u” àtona).

    Introducció a la dièresi:
    Gratuït (es posa la dièresi per “trencar” un diftong. Si no, hauríem de pronunciar el grup “ui” en la mateixa síl•laba ).

    Utilització de les sigles:
    Han obligat els EUA i la Lliga Àrab a impulsar uns acords de pau.
    • Després d’un verb transitiu (obligar) no podem posar una preposició entre aquest i el complement directe. No podem escriure “obligar als EUA i a la lliga Àrab”
    • No podem escriure en català EEUU, ja que no es poden repetir sigles per a expressar el plural , excepte en aquells casos de tradició històrica, exemple: PPCC (Països Catalans)
    Això és tot.

    Jordi

    Share

    Article complet

  • 9a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb la lectura de l’altre dia feta pel Joan. Ha estat molt ben feta.
    Hem fet un joc de “Passaparaula” amb diacrítics. Ha estat entretingut.
    Després hem continuat amb els exercicis que vam començar abans dels accents.

    – Totes les paraules amb accent en la “A” tenen accent obert:
    o De/mo/c rà/ci/a
    o Con/trà/ri/es
    o Me/tàl/li/ques
    o Se/cun/dà/ri/a

    Com podem veure, també les hem separat en síl•labes.

    – Totes les paraules amb accent en la “I, U” tenen accent tancat:
    o Mag/ní/fi/ca
    o Ai/xí
    o
    – Las paraules amb accent en la “E” són normalment oberts:
    o Exemples:
     È/xit
     Fre/nè/tic
     A/lè
     Ca/fè
     Vos/tè
     Dè/bil
     Mè/rit
     Mo/lès/ti/a
     Di/fe/rèn/ci/a

    o Excepcions:

     Formes verbals de futur i passat simple
     Gal•licismes
     Els compostos de -bé, -té i –vé
     Els mots que fan el plural en –essos
     Els verbs acabats en -cén i –tén
     Aquests tres adverbis
    • Des/prés,
    • No/més,
    • a/dés
     Els temps verbals següents
    • Pré/mer, té/mer
    • é/rem, é/reu
    • tin/gués/sim, tin/gués/siu
     Els mots següents
    • Fe/rés/tec
    • Prés/sec
    • Prés/tec
    • Cér/vol
    • Llé/pol

     Els mots següents
    • Es/glé/si/a,
    • Cér/vo/la,
    • Llé/me/na,
    • Dé/ni/a,
    • Sé/ni/a,
    • Fe/rés/te/ga
    – Les paraules amb accent en la “O” són normalment oberts (planes i esdrúixoles):
    o Exemples:
     sòlid
     memòria
     història
    o Excepcions:

     es/tó/mac
     có/rrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer…)
     fór/mu/la

    – Les paraules amb accent en la “O” són normalment tancats (agudes):

    o Exemples:
     cançó
     atenció
     camió
     carbó
    o Excepcions:
     Ai/xò
     allò
     pe/rò
     de de/bò
     ar/ròs
     es/pòs
     ter/ròs

    – Las paraules d’altres llengües respecten els accents de l’altra llengua:
    o Her/nán/dez
    o Már/quez

    També hem vist les normes d’accentuació:
    – Paraules agudes s’accentuen si acaben en:
    o Vocal
     català
    o Vocal + S
     repàs
    o –EN
     amén
    o –IN
     Berlín
    – Paraules planes s’accentuen si NO acaben en:
    o Vocal
    o Vocal + S
    o –EN
    o –IN
    o Exemples:
     Íntim
     Malèvol
     cànem
    – Paraules esdrúixoles s’accentuen sempre:
    o àguila
    o església

    Per últim hem preparat en grups un dictat que ens hem dictat d’un grup a altre. Havia de tenir molts accents per comprovar les normes.

    Bé, crec que res més però segur que m’he oblidat de coses

    Josué (amb accent tancat)

    Share

    Article complet

  • Inici de la 21a edició del Voluntariat per la llengua de Castelldefels

     

    Divendres 7 de novembre tindrà lloc la presentació de la 21a edició del Voluntariat per la llengua a Castelldefels. Durant l’acte, que començarà a les 18 h de la tarda al Casal de Cultura, es constituiran les parelles lingüístiques. A continuació, es presentaran les activitats previstes per a aquesta edició i el quart quadern de la col·lecció Parlem tu i jo. Anem a casa?

    La col·lecció Parlem tu i jo té l’objectiu facilitar el diàleg i la conversa entre les persones aprenentes i les voluntàries que formen part del programa Voluntariat per la llengua. Tots els quaderns d’aquesta col·lecció es poden descarregar de manera gratuïta. La proposta principal d’aquest volum és llegir i conversar sobre diferents aspectes relacionats amb les cases on vivim.

    Les persones, les entitats i els establiments comercials que vulguin participar en el programa han de posar-se en contacte amb el Servei Local de Català de Castelldefels presencialment (Casal de Cultura, c. Bisbe Urquinaona, 23-25), per telèfon (93 664 42 11) o per correu electrònic (castelldefels@cpnl.cat).

     

    Voluntariat per la llengua

    Blog del VxL

    Share

    Article complet

  • 8a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb una pregunta que havia escrit el Thadeus a la pissarra
    preguntant com es separava el diftong d´aquestes paraules.

    Noies  i aigua

    La resposta era: no/ies i ai/gua

    TRIFTONG : 3 vocals en una mateixa síl·laba  – VD+VF+VD.

    DÍGRAFS : Dues lletres que representen un so.

    N´hi ha que se separen com : IX- RR- TZ- L·L- SS- TX- TG- TJ- SC

    No es podem separar : LL- NY- QU- IG- GU.

    Exemples:

    Dígrafs que no podem separar.  GU– a-con-se-guir

    QU–ro-ques

    LL–ca-va-ller

    NY–pi-nya

    IG–re-buig

    Dígrafs que hem de separar.  RR–car-ro

    SC–as-cen-sor

    TX–cot-xe

    TG–fet-ge

    IX–cai-xa

    SS–tas-sa

    L·L–til·la

    TJ–nat-ja

    TZ–set-ze

    Després es van formar els grups del dia anterior i es va assignar que cada grup indistintament busqués els accents diacrítics, els accents oberts o els accents tancats.

    ACCENTS DIACRÍTICS.

    S’anomena diacrític l’accent que s’usa per diferenciar dos mots que s’escriuen igual però que tenen un significat diferent i que, segons la regla general, no n’haurien de dur.
    Verbs
    sóc (v. ésser) / soc (soca) véns (v. venir) / vens (v. vendre)
    és (v. ésser) / es (pronom) vénen (v. venir) / venen (v. vendre)
    són (v. ésser) / son (ganes de dormir) té (v. tenir) / te (infusió; nom de la t; pronom)
    dóna (v. donar) / dona (sexe femení) sé (v. saber) / se (pronom)
    dónes (v. donar) / dones (sexe femení) mòlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)
    fóra (v. ser) / fora (adverbi)
    Noms
    bóta (de vi) / bota (calçat) déu (divinitat) / deu (número; font: v. deure)
    móra (fruita) / mora (àrab) pèl (vellositat) / pel (contracció)
    ós (animal) / os (ossamenta) sòl (terreny) / sol (adjectiu; astre)
    nét, néta (parents) / net, neta (adjectiu) ús (acció d’usar) / us (pronom)
    mà (extremitat) / ma (possessiu) món (terra) / mon (possessiu)
    rés (pregària) / res (cap cosa) séc (plec) / sec (adjectiu; v. seure)
    Altres formes
    més (quantitatiu) / mes (període de l’any) sí (afirmació) / si (condicional)
    bé (riquesa; adverbi) / be (xai) què (pronom tònic) / que (conjunció; pronom àton)

    Després i per acabar, la Lourdes ens va demanar a cada grup que escrivíssim la notícia que ens agradaria donar en l´apartat que li corresponia.

    Vaig escriure les notes tan ràpid que no entenc la meva pròpia lletra. Per tant, demano perdó si no he escrit el que els companys volien dir.

    EDUCACIÓ.

    El Govern reprendrà les inversions per a l´educació i posarà fi a les retallades.

    CULTURA.

    Dia gratuït per apropar-se a la cultura.

    ECONOMIA.

    L´economia es dispara a Espanya i l’IBEX 35 PASSA AL 3.600.

    INTERNACIONAL.

    Israelians i palestins signen la pau i es reparteixen el territori.

    ESPORTS

    Real Madrid i Atletico de Madrid per segon any consecutiu arriben a la final de la Champions League.

    I així va acabar la classe.

    Juan

    Share

    Article complet

  • 7a sessió Suficiència 1

    Hem començat la classe treballant amb uns diaris que ha portat la Lourdes. Ens hem col•locat en grups de 4 (més o menys) i hem hagut d’escriure les seccions que hem trobat a cada diari. Entre les més importants hem trobat les següents:

    1. Portada
    2. Editorial
    3. Internacional
    4. Política
    5. Opinió (col•laboradors i lectors)
    6. Tendències
    7. Viure (successos, salut, local, societat, encreuats, televisió, temps i horòscop)
    8. Necrològiques
    9. Cultura
    10. Cartellera
    11. Esports
    12. Classificats
    13. Economia
    14. Contraportada

    Hi havia altres denominacions segons el diari consultat, però tenien molta semblança amb les anteriorment esmentades.

    Després un per un hem escollit una secció preferida i ens hem tornat a agrupar segons aquesta selecció per escollir una article i analitzar les paraules que contenen dues o més vocals juntes. En el cas del nostre grup la selecció de paraules era sobre un article d’economia i les paraules trobades son les següents:

    Caixa, Galícia, reestructuració, bancària, estudiant, fiscalia, inclouen, opaques, així, economia, Lluís, Guindos, operacions, immobiliàries, dies, comissió, vaig, enunciar, reunió, eurogrup, veure, beneficiaris, tenien, directius, milions, euros, mai, qüestions, continuarà, fiscalia, havia, gestió, portaveus, haguessin, hauria, bankia.

    Un cop cada grup ha acabat de fer la seva selecció de paraules, la Lourdes ens ha escrit les regles corresponents a la formació del diftong:

    Diftong creixent: quan una vocal dèbil ( i, u ) va seguida d’una vocal forta ( a, e, o ). Formaran diftong en els següents casos:
    • a principi de paraula
    • entre vocals
    • en els següents grups: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, güo.

    Diftong decreixent: quan una vocal forta ( a,e,o ) va seguida d’una vocal dèbil ( i,u ): ai, ei oi, au, eu, ou. També formaran diftong en el cas que hi hagi 2 vocals dèbils juntes: iu, ui, ii, uu.

    En cas de trobar dues vocals juntes en una paraula i que no es compleixin cap de les condicions anteriors direm que aquestes vocals formen un hiat.

    Finalment hem fet un exercici de separació de síl•labes en el cas de presència de diftong.

    Separar les síl•labes de les següents paraules amb diftong o hiat:

    llenguatge: llen-guat-ge (diftong creixent: gua )
    teatre: te-a-tre (hiat: dues vocals fortes no formen diftong)
    cantautor: can-tau-tor (diftong decreixent: au)
    Galícia: Ga-lí-ci-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    família: fa-mi-li-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    història: his-tò-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    Núria: Nú-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    Maria: Ma-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    estudiant: es-tu-di-ant (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    qüestions: qües-ti-ons (diftong creixent: qüe i hiat entre la i-o, perquè no és a principi de mot ni entre vocals)
    reestructuració: re-es-truc-tu-ra-ci-ó (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    inclouen: in-clo-uen (diftong creixent: -ue, amb la vocal dèbil -u entre vocals, la o i la e)
    ataquen: a-ta-quen (hiat: perquè no porta la dièresi sobre la -u)
    estudiants: es-tu-di-ants (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
    déu: déu (diftong decreixent de la forma -eu)( en castellà: dios)
    deu: deu (diftong decreixent de la forma -eu)( en castellà: diez)
    conflictius: con-flic-tius (diftong decreixent de la forma -iu)
    paciència: pa-ci-èn-ci-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot, tant entre -iè com entre -ia)
    iode: io-de (diftong creixent: -io a principi de mot)
    iaia: ia-ia (diftong creixent a principi de mot -ia, i diftong creixent entre vocals -ia). En aquesta paraula hi ha dos diftongs.

    Share

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories


    Històric


    Blogroll


    Per resoldre dubtes


    Recursos per a l'aprenentatge


    Vídeos


    Darrers comentaris


    Núvol d’etiquetes

    #5dones #i3cast17 #suspens0 3r trimestre accentuació article d'opinió BIblioteca Ramon Fernàndez Jurado CINC Cinema en català Cloenda connectors curs 2012/13 descans cerebral diacrítics Dia Mundial de la Poesia Dia Mundial del Teatre escriure una postal imperatiu imperfet de subjuntiu invitació Joan Brossa Llibre de les bèsties matrícula Mercè Rodoreda model de prova perquè/ per què/ per a què precisió lèxica presentacions present de subjuntiu projecte pronoms pronoms de relatiu prova Puntuació relatograma revisió textual Sant Jordi teatre Teatre Plaza Teresa Pàmies unitat 1 unitat 2 unitat 3 vocal neutra Yelmo

    Share