La cançó de Raimon ens ha servit per plantejar-nos un repte: volem saber de quin antic i llarg silenci venim. Ens hem proposat investigar com vivien els nostres avantpassats. Així coneixerem, d’una banda, la història de Castelldefels i la podrem comparar amb la de lloc d’origen de cadascú. Veurem a quines conclusions arribem…
La primera tasca que us presentem és la nostra adaptació dels primers versos del cantautor de Xàtiva. Si voleu saber d’on venim…
Ahir vam començar el curs amb una activitat per conèixe’ns. Vam presentar el curs. PLA DE CURS B2
Tot seguit, vam escoltar aquesta cançó. Si voleu conèixer-ne la lletra, cliqueu aquí.
Ens va servir per negociar el projecte.
Finalment, vam adaptar un versos de la cançó.
Per a la propera classe, heu de pensar en un cantant en la vostra llengua materna que sigui similar a Raimon.
Al començament de la classe en Jaume ens va proposar que féssim un llistat individual dels adverbis que ens vinguessin al cap. Després cadascú va dir un dels que havia escrit al quadern i el Jaume els va anar posant a la pissarra, dividits en quatre columnes. Gairebé no havíem acabat de fer-ho, quan ja començàvem a preguntar-li per què els classificava així. Finalment, vam respondre nosaltres mateixos, pels tipus d’adverbis: temps, lloc, manera i quantitat.
Aquest exercici previ ens va anar molt bé perquè veiéssim com les oracions subordinades adverbials es poden substituir per adverbis i així poder identificar-les i veure quin tipus són més fàcilment.
Entès tot això, vam passar a formar grups amb els xerpes, els quals ens vam explicar més detingudament les subordinades adverbials, identificació i tipus. Després vam fer un exercici per aplicar la teoria i, un cop fet als grups, vam passar a la posada en comú i la correcció. Després de corregir-lo, tothom va respirar amb alleugeriment, ja que, finalment, no havia resultat tan complicat d´entendre com suposàvem al principi.
Ja veurem què passa amb les de relatiu…
L’última part de la classe el Jaume ens va donar uns consells ràpids —perquè l’Anna s´havia d´anar aviat per no perdre l´autobus— d´ús correcte entre SI NO/SINÓ, PERQUÈ/ PER QUÈ i PER A QUÈ; i advertencies de l´ús incorrecte d´expressions com DONAT QUE, DEGUT A..per expressions correctes com POSAT QUE, EN CAS QUE o A CAUSA DE.
Vàrem començar la classe recordant que, divendres 21 de març va ser el Dia Mundial de la Poesia. Per aquest motiu, en Jaume ens havia demanat que portéssim una estrofa d’un poema de Montserrat Abelló o Joan Vinyoli. Amb els poemes i estrofes que portàvem, vàrem decorar l’aula. Va guanyar per pallissa la Montserrat Abelló, ja que de Joan Vinyoli només hi havia cinc o sis poemes.
La següent proposta de la tarda va ser que, en cinc oracions proposades, havíem de trobar les subordinades. Amb això ens vam endinsar en el tema que tocava als xerpes. Per motius logístics, la Lourdes, xerpa del grup de oracions subordinades substantives ens va fer l’explicació i ens va proposar exercicis. Un cop acabada l’explicació, vam fer i corregir els exercicis i, en acabar, en Jaume ens va explicar els seus “truquis” per poder trobar les oracions subordinades substantives i identificar-ne el tipus.
Molt interessant!!
Fent amics
La classe de dijous passat es preveia difícil, llarga i pesada. Per què? – us preguntareu. Doncs perquè tocava repassar ni més ni menys que els pronoms febles. Com deia aquell austríac geniüt, “no hase falta desir nada más”. Al començament érem molts pocs i el Jaume va proposar un exercici del seus, probablement per fer temps, i amb l’esperança que la classe s’anés omplint, a poc a poc, d’ànimes deleroses de resoldre els eterns dubtes sobre els pronoms febles. L’exercici en qüestió consistia a pensar en olors que ens agraden. I déu n’hi do si n’hi ha! Entre tots vam omplir la pissarra sencera. I això que, segons ens va explicar el Jaume, diuen que el ser humà té l’olfacte força atrofiat.
Concentrem-nos, però, en allò que va passar després. Com era d’esperar, el Jaume va repartir el “famós” exercici que precedeix sempre la tasca dels xerpes, ens va deixar uns minuts per fer-lo i després, com no podia ser d’altra manera, va formar els grups. Com sempre, cada grup amb el seu xerpa, i cada xerpa amb els seus esquemes, exercicis i solucionaris que, teòricament, els havien d’ajudar en l’encomiable comesa d’intruir-nos i fer-nos veure la llum. Val a dir, però, que no va ser així del tot, ja que alguns errors en el solucionari els van jugar una mala passada. Tot i això, i malgrat els dubtes i les recances, el resultat va ser més que satisfactori. L’esquema resumia molt bé tot allò que cal saber per no ficar la pota, i els exercicis ens van servir per repassar – a més dels pronoms i les substitucions – les funcions sintàctiques.
Uns minuts de xerrameca per descansar les neurones i som-hi! El Jaume a la pissarra, retolador en mà, preparat per al repàs en comú que ens havia d’ajudar a resoldre els dubtes més generalitzats. El més significatiu no va ser, però, el repàs, sinó el bon consell que ens va donar: quan es tracta de pronoms febles, a voltes cal que ens deixem guiar per la intuïció. No ens els hem d’ aprendre de memòria com si es tractés de la taula periòdica, va dir, ni fer milers d’exercicis com si estiguéssim fent els tests de l’autoescola. A la majoria de casos, la intuïció ens marcarà el bon camí.
Arribat aquest punt, el Jaume va caure dels núvols i de cop va recordar que la setmana anterior havíem acordat que en aquesta classe parlaríem de poesia per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, que era divendres. El rellotge, però, marcava ja l’hora de marxar, i es va decidir deixar la poesia per a la propera classe. I així van acabar dues hores intenses en què, per fi, ens vam fer amics dels pronoms febles, uns pronoms que, segons el Jaume, també són poesia. Jo no sé si ho són o no, però la Conxi tenia tota la raó quan va dir que les nostres cares eren tot un poema!
Bon dia,
Aquesta setmana hem acabat les intervencions orals. La veritat és que ho heu fet molt i molt bé. Malgrat que els nervis han estat força presents, heu fet intervencions molt interessants i heu transmès moltes emocions. Així doncs, felicitats! Aquí teniu les cançons que acabaran de completar la banda sonora d’aquest curs. Són les que ens van presentar la Tere, la Diana, l’Enrique, l’Antonia, el Paco, l’Antonio, l’Encarni, la Corina, el Thomas, la Nao i la Lara.
http://www.youtube.com/watch?v=zOR5KzSrboE
http://www.youtube.com/watch?v=IibNqwndtCE
Gaudiu d’aquesta setmana de descans!
Lourdes
Bon dia,
Aquesta setmana hem acabat el trimestre. No sé a vosaltres, però a mi se m’ha fet molt curt. 🙂 Què hem fet aquesta setmana?
En primer lloc, va, començar la setmana repassant les preposicions, la caiguda de preposició, els connectors i les parts de la carta. Tot seguit vam llegir la carta que hem enviat a la resta de companys dels cursos de català. Si no vau venir, és aquesta: carta dels alumnes
A continuació, vam veure una resposta fictícia que ens havien enviat els companys de l’elemental. Hi vam fer una ullada i hi vam trobar alguns errors. carta resposta lo Havien abusat massa del “lo”. Si voleu practicar una mica més, en aquest enllaç hi trobareu algunes activitats: activitats “lo”
En tercer lloc, vam fer dos grups i cada grup va analitzar 5 frases. Vau localitzar-hi les p/t/c i b/d/g que hi apareixien i, amb l’ajuda d’uns llibres, vam intentar comprovar perquè presentaven una lletra o una altra en posició final. Ho recordeu? Després de fer la posada en comú, us vau fer el dictat per parelles. Si no vau venir, és aquest: dictat A i B
Finalment, per tancar el curs i repassar tot el que hem fet vam jugar al joc de l’oca. I això és tot.
Gaudiu d’aquesta setmana de descans i recordeu que la setmana vinent celebrarem el Dia Mundial del Teatre. 😉
Lourdes
L’última setmana del curs vam treballar la lectura en veu alta i també la dièresi; la classificació de les oracions en simples i compostes i les conjuncions de coordinació.
Si voleu fer més exercicis:
Les oracions coordinades
Us enllaço les solucions dels exercicis que vam començar a classe:
Solucions ex. morfosintaxi i puntuació
Per últim, us volia donar les gràcies pel vostre interès i per la bona feina que sempre feu.
Us comentaré les lectures quan comencem el proper curs.
Fins aviat
Dimarts, vam començar la classe amb la proposta d’en Jaume de posar en comú noms de malvats i malvades famosos de diferents relats o pel·lícules que se’ns ocorreguessin .
A continuació, ens vam distribuir en tres grups perquè els xerpes, un per grup, ens expliqués el tema de la derivació i, en segon lloc, per a fer una exercici que vam corregir després globalment entre tota la classe. Consistia en formar a partir de l’arrel d’una paraula un nom, un adjectiu i un verb.
El segon grup de xerpes era el de sinònims i antònims; vam llegir la teoria, segons la qual vam aprendre què són i els diferents tipus de sinònims i antònims i, després,vam haver de substituir en un text les paraules en negreta per un o més sinònims que quedessin bé pel context.
