Bon dia!
Ahir a la nit l’Alicia i l’Amador, em van enviar l’entrada de la sessió corresponent a la classe de dimarts. Aquí la teniu.
Dietari de la classe intermedi III amb data 23/10/12
L’Amador i Jo hem sigut nominats per preparar el dietari de la classe d’avui, que consisteix en un resum per recordar el que hem fet i la nostra opinió sobre com ens sentim respecte als coneixements impartits, la forma com es desenvolupa la classe i l’efecte produït en nosaltres.
Sentim que la professora Lourdes està sempre cercant com millorar els nostres coneixements, ja que no s’ha oblidat de la pregunta que li van fer a la classe anterior: la diferència entre les paraules alçada i altura.
- Alçada es refereix a una dimensió: d’una persona, finestra, muntanya, etc.
- Altura es refereix a una distància, sense esperar com a resposta una mida exacta.
Respecte a la classe mateixa, podem dir que s’ha desenvolupat en tres etapes:
A la primera part, vam llegir el Dietari fet per les companyes Pilar i Noelia, que recull el resum de la classe del passat dijous. I també ha llegit la Marisol el seu comentari en relació a l’esquema:
- L’esquema ha de tindre una informació breu, amb frases curtes, paraules claus i lèxic precís.
A la segona part vam fer la revisió dels deures. Vam llegir el quadre de la pàgina 19 relacionat amb la utilització de “Degut” i vam revisar les construccions de la fotocòpia donada a classe.
- “Degut a”: és una construcció incorrecta per expressar causa. Per tant, ha de ser reemplaçada por la construcció “a causa de”.
- “Degut a” amb el verb ser al davant sí és correcta. Per exemple: Aquest problema és degut a una postura incorrecta.
- “Degut” és correcte quan el seu significat està relacionat amb un deute. És una forma del verb “Deure” i porta al davant el verb “haver”.
Una forma de saber quan s’ha utilitzat “Degut “ de forma correcta és aplicant la prova del “participi”:
Consisteix principalment a canviar el gènere de la frase. Si el resultat és positiu, vol dir que la utilització de la forma “degut a” és correcta.
Hi ha 4 formes de participi:
- “degut a” exemple: El problema és degut a….
- “deguda a” exemple: Aquesta problemàtica és deguda a..
- “deguts a” exemple: Aquests problemes són deguts a….
- “degudes a” exemple: Aquestes ferides són degudes a…
Al principi m’ha costat comprendre-ho, i crec que encara no ho tinc gaire clar. (Alicia)
Però em sembla que és de la següent manera:
- Si agafem l’oració número 4 dels deures (Reforç oral m7-05):
En Pere, degut a la nova situació dels seus pares, ha fet un canvi força notori
Si reemplacem Pere per Maria veurem que “degut” no es fa servir com a participi.
No podem dir: La Maria, deguda a la nova situació…
És incorrecta.
Hem de corregir l’oració i escriure: El Pere, a causa de la nova situació…
- Si agafem l’oració número 10:
A què ha estat degut aquest devessall d’olis per tota la cuina?
Si reemplacem aquest devessall per aquests devessalls veurem si és un participi.
Exemple: A què han estat deguts aquests devessalls…
És correcta.
Per finalitzar la segona part de la classe, vam llegir la primera lectura de la pàgina 19 on apareixen les conjuncions causals: “ja que”, “a causa de” i “com que”.
A la tercera i darrera part de la classe, vam treballar amb els mateixos grups del dijous passat, referent als riscos laborals. Vam fer les activitats 2 i 3 de la pàgina 21 i 22.
La Lourdes va aprofitar per revisar els esquemes que vam fer la classe anterior.
I nosaltres mentrestant de forma individual vam escriure arguments per decidir si la nostra feina és o no segura.
I per finalitzar, el grup va seleccionar tres arguments per completar l’exercici de la pàgina 22.
Opinió personal: d’A. Breilh
Penso que fer el dietari és una molt bona idea ja que és una prova per veure com hem entès la classe i ens ajuda a revisar-la.
Respecte al desenvolupament de la classe, hi ha una part que no m’agrada gaire, que és aquesta de fer grups. Tots llegint al mateix temps fem xivarri. Prefereixo una mica més de treball individual i amb deures que podem donar-li a la professora per a la seva revisió. Ja ho sé: és més treball per a la professora. Ho sento!
Opinió personal: d’Amador Ezcurra.
Que fàcil sembla escriure el dietari quan ho fan els nostres companys…
Sincerament crec que el dietari és un gran exercici, que ens farà millorar molt la nostra expressió escrita, la nostra comprensió de la classe i la forma de comunicar a la resta el que hem après. L’única pena és que, concretament en el meu cas, faltaria una mica més de temps per poder contrastar les explicacions donades. Considero que el dietari és el treball perfecte per al cap de setmana i no per fer-lo a corre-cuita. També em sap greu que només tinguem una oportunitat d’escriure’l a tot el curs.
Respecte a l’opinió de la meva apreciada companya Alicia, he de dir que a mi si m’agrada i molt el treball en grup, ja que ens obliga a parlar en català, amb el conseqüent benefici que això comporta respecte a la nostra expressió oral, fluïdesa de la llengua i acostumament de l’oïda al català.
Què us ha semblat aquesta entrada? Oi que està molt bé? Amador, Alicia, felicitats! En aquest cas, heu descrit el desenvolupament de la sessió i hi heu afegit l’opinió personal. Alicia, és normal que l’ús del “degut a” costi una mica. De vegades comprendre una qüestió com aquesta necessita temps. Oi que us diem que els textos han de reposar per poder veure-hi els errors? Doncs crec que qüestions com aquestes també han de reposar per poder-les copsar. Quan vaig apuntar-me a l’autoescola, pensava que sempre estaria pendent del canvi de marxes o que sempre hauria de pensar quins eren els passos a seguir abans d’engegar el motor. I sabeu què? No és veritat. Només necessitem temps. Per tant, temps al temps. 😉
Article complet
Bon dia!
