Entrades amb l'etiqueta ‘#5dones’

  • Missatge a Milena Jesenskà

    Benvolguda Milena,

    Ens adrecem a vostè per tal de fer-li saber que som un grup d’estudiants de català. Un dels treballs que hem hagut de realitzar ha estat sobre la seva vida. Ens hem documentat tant com ens ha estat possible. Després de moltes xerrades i canvis d’impressions, hem acordat que ens aniria molt bé que vostè pogués venir a fer-nos una  xerrada sobre la seva vida, tant pel que fa a la seva carrera professional com a pae4ridosita, com pler serves vivències en els anys de guerra.

    Li proposem cinc preguntes per al desenvolupament de la xerrada:

    1. Creu que l’autoritarisme del seu pare va influir en el seu caràcter?
    2. Què va significar per vostè la ruptura amb Kafka?
    3. Què li porta a fer-se morfinòmana?
    4. Quin motiu va portar-la a ser a de la Resistència?
    5. Si pogués tirar enrere, canviaria alguna cosa del que ha viscut?

    Esperant una resposta per la seva part, rebi una cordial salutació.

    Els Viatgers

    Eudalda, Begoña, Eva A, Leticia, Teresa i Transi

     

    Share

    Article complet

  • Missatge a Neus Català

    Benvolguda Neus,

    Ens posem en contacte amb vostè per convidar-la a visitar-nos al nostre centre d’estudis on cursem l’S3 de català.

    Després d’estudiar la seva biografia, tenim força interès a conèixer la seva opinió en qüestions com:

    1. Què vam sentir quan va salvar la vida d’aquells nens?
    2. Davant situacions similars tornaria a fer el mateix?
    3. Creu que fets com els que ha viscut vostè és possible que es tornin a repetir?
    4. Quins paral·lelismes es poden establir entre els camps de concentració nazis i els dels refugiats actuals?
    5. Quins consells pot donar a la nostra generació i a les futures?

    Esperem poder-la saludar al nostre centre. En cas que no fos possible comptar amb la seva presència, li agrairiem que ens contestés les preguntes.

    Rebi una cordial salutació.

    Els Viatgers

    Ana Ch, Carles, Juan Carlos,Montse H i  Ricard

    Share

    Article complet

  • Missatge a Anna Vives

    Bon dia, Anna!

    Som un grup d’estudiants de català. Ens dirigim a tu per convidar-te a compartir amb nosaltres l’experiència del teu llibre Si creus en mi, et sorpendré, amb el qual hem treballat aquest trimestre.

    El nostre propòsit és purament educatiu, perquè estem intentant analitzar-lo literàriament, i ens agradaria poder-te plantejar una sèrie de preguntes per arribar a conèixer-te una mica millor.

    1. Com va néixer la idea del llibre?
    2.  Com és el teu dia a dia?
    3. Quina relació tens amb la teva família?
    4. Quines són les teves aficions?
    5. Quins són els teus projectes més propers?

    En cas que puguis venir a veure’ns, hauríem de saber de quins dies dipsosies i quines són les millors hores per tu. Quedem a l’espera de la teva resposta.

    T’agraïm molt el teu interès.

    Els Viatgers

    Carmen, Eva, Juanjo, Latifa, Margarita i Mónica

    Share

    Article complet

  • Missatge a Janine Shepherd

    Benvolguda Janine,

    Som una part del grup d’Els Viatgers i gràcies a la impressió que ens ha deixat el coneixement de la seva experiència vital, voldríem convidar-la a participar en una xerrada amb nosaltres. La nostra intenció, a part de tenir el plaer de conèixer-la en persona, és fer-li unes preguntes:

    1. Què va pensar quan els metges van comunicar-li que la paraplegia era irreversible?
    2. Podria definir amb una frase el sentiment que portava dins durant el procés de recuperació?
    3. Per què creu que hi ha persones que poden sortir d’una situació similar i altres, en canvi, no?
    4. Si no hagués estat tan arrelada amb la seva família, se n’hauria sortit?
    5. Quin pensament té de la vida des de l’accident?

    Ens agradaria que ens respongués al més aviat possible. En cas que li fos impossible venir a la xerrada, li agrairíem que ens contestés les preguntes.

    Salutacions,

    Els Viatgers

    ( Ana B, Loles, Manuel, Marisol i Pablo)

     

    Share

    Article complet

  • Missatge a Erin Gruwell

    Benvolguda Erin Gruwell,

    Som un grup d’alumnes de català de Castelldefels que ens diem Els Viatgers.  Aquest curs hem estudiat diferents heroïnes i vostè és una d’elles.  Per finalitzar el curs, ens agradaria convidar-la com a oradora a fer una xerrada sobre la seva experiència a la classe 203 de l’Institut Woodrow Wilson. Ens encantaria que ens respongués a les preguntes següents:

    1. Quan va saber que volia dedicar-se a la docència?
    2. Com es va sentir el seu primer dia de feina a l’Institut Woodrow Wilson?
    3. Com va aprendre aquest mètode d’ensenyament?
    4. Va pensar a rendir-se en alguna ocasió?
    5. Manté contacte amb els alumnes de la classe 203?

    Esperem la seva resposta. En cas que no pogués dur a terme la xerrada, li agrairíem que ens contestés les preguntes. Moltes gràcies per endavant,

    Els Viatgers

    (Johanna, Lluïsa, M. Àngels, Montse F)

    Share

    Article complet

  • Què hem après de Milena Jesenskà

    Després d’haver-nos documentat sobre aquesta heroïna que va viure una època entre guerres i de grans canvis en tots els àmbits. pensem que hi ha tres paraules que podríem ressenyar. La primera seria força, la que li va caldre per enfrontar-se als contratemps (pare, rebuig per part de Franz Kafka, marit, partit comunista i nazisme). La segona, coratge, per dur a terme allò en el que creia (amor i formar part de la Resistència). La darrera, voluntat, la de mantenir-se sempre fidel amb els més febles (el suport amb tots els que van necessitar ajuda, sobretot al camp de concentració).

    Hem après de Milena que a la vida s’ha de tenir coratge davant les adversitats que se’ns poden presentar, que la gent arreu som iguals i que hem de fer memòria dels fets ocorreguts.  A través d’aquest personatge hem una conegut una mica més els esdeveniments tràgics d’aquell temps, que creiem que no se n’ha parlat suficient. Sembla com si es volgués passar una pàgina ràpida de la història. Alhora hem descobert un munt de persones que no ho vol. Hi ha molts testimonis del que va passar que en deixen constància. De totes maneres, no ens  en podem fer una idea, de l’horror que van patir!

    Tanmateix, mirant les notícies que ens arriben de la Mediterrània, sembla com si no haguéssim après la lliçó.

    Eudalda, Begoña, Eva A, Leticia, Teresa i Transi

    Share

    Article complet

  • La lliçó de Neus Català

    Avui volem destacar com a exemple per a les generacions presents i futures  Neus Català i Pallejà, que va néixer el 6 d’octubre de 1915 als Guiamets,  a la comarca del Priorat, i que és l’última persona viva de l’Estat que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück.

    Quina és la gran lliçó de vida que ens ha donat? És una dona que supera els cent anys. Li va tocar viure en una de les etapes més fosques de la nostra història recent i va sofrir penalitats a nivells que moltes persones per sort no hem hagut de patir.

    L’explicació, a banda d’una salut de ferro, és que encara manté l’esperit que la va fer lluitar des de molt jove en contra de les injustícies i per les llibertats de la societat oprimida en la qual li va tocar viure. No oblidem la innumerable llista de fets que l’han convertit en l’heroïna que és. Va emprendre proeses que l’han fet mereixedora dels reconeixements oficials i de milers de persones, que segueix sent una lluitadora i un exemple a seguir per la nostra generació i les properes.

    Coratge, perseverança…tots aquests poders adquirits al llarg d’aquests tres trimestres que hem après a classe, podrien ben bé aplicar-se a la vida de la nostra heroïna que ha sigut per a nosaltres un referent i la inspiració d’aquest article.

    Actualment Neus Català viu en un geriàtric al seu poble natal. Com els ocells que sempre tornen al niu.

    Ana Ch, Carles, Juan Carlos,Montse H i  Ricard

    Share

    Article complet

  • La lliçó d’Anna Vives

    Extreta d’ http://elblogdeanna.es/2598/anna-vives-tipografia-letra

    Anna Vives és la primera de trigèmins, amb Síndrome de Down. Nascuda a Barcelona el 16 d’abril de 1985, ha vist fet realitat el somni de la seva vida: viure amb normalitat. Però sobretot té molta il·lusió i moltes ganes de treballar. Per això, quan es va quedar sense la feina que tenia en un supermercat, es va endur un disgust. Es tracta de la seva història, l’alfabet de la superació, on vam descobrir com l’Anna, amb el suport de la seva família, professors, amics i companys de diferents organitzacions en què està involucrada, va aconseguir millorar la seva autoestima.

    La Síndrome de Down és un trastorn genètic causat per la presència d’una còpia extra del cromosoma21. Per això, en un nen en procés de creixement, amb interessos, desitjos i necessitats com qualsevol infant amb la seva edat cronològica, presenta un desenvolupament lingüístic per sota del nivell habitual a causa del retard mental. D’altra banda, Anna Vives, amb les seves limitacions, ha estat capaç de crear la seva pròpia tipografia, disponible per escriure en qualsevol processador de text. En altres paraules, aquesta dona, que ha arribat a representar a tot un col·lectiu, ha aconseguit difondre i potenciar una sèrie de valors positius coma ara la igualtat social i la importància del treball en equip, sumant capacitats.

    Un altre aspecte important que ens agradaria tractar en aquest text és el paper decisiu que tenen l’entorn i la família en el desenvolupament d’aquestes persones. Quan les famílies promouen l’autonomia i la seguretat en els seus fills i mostren models de comportament positius que ells puguin seguir, els resultats són espectaculars. Es converteixen en individus autònoms plenament integrats en la societat.

    Per tant, considerem que la baixa inclusió social, l’excessiva dependència i la manca de rols adults reconeguts són obstacles per al bon desenvolupament de les persones amb aquesta síndrome. En definitiva, la tasca educativa no ha de centrar-se només en l’aprenentatge i en el foment d’habilitat cognitives. La promoció del desenvolupament psicoefectiu, les habilitats socials i la maduresa han de tenir un paper molt important.

    Carmen, Eva, Juanjo, Latifa, Margarita i Mónica

    Share

    Article complet

  • La lliçó de Janine Shepherd


    En aquest article exposarem la gran lliçó que ens ha deixat el coneixement de la vida de Janine Shepherd. La nostra opinió comuna és que la seva vida és un modle de superació i tenacitat davant les adversitats.

    Creiem que l’exemple que ens ha donat ha esta la superació d’una situació de quasi invalidesa fins a arribar a una recuperació gairebé plena. Són moltes les persones que davant una situació similar cauen en un profund sentiment de derrota que els arrossega a la pèrdua del sentit de l’existència.

    El seu caràcter lluitador i el seu esperit competitiu i aguerrit són un exemple que no hi ha límits per a l’estperit huma` i uqe, en general, som nosaltres mateixos, amb les nostres poris i nidecisions els que ens tornen els nostres pitjosrs enemics. El seu exemple ens ha de servir per tenir sempre present que la nostra vida no depèn de les nostres capatitats o incapacitats objectives, sinó de la idea que tinguem.

    La vida de Janine, la seva experiència vital, ens recorda el poder amagat que tots portem dins, la nostra fortalesa.

    Els Viatgers 

    (Ana B, Loles, Manuel, Marisol i Pablo)

    Share

    Article complet

  • La gran lliçó d’Erin Gruwell

    De les persones que formem el nostre grup, cap havia sentit parlar d’Erin Gruwell. Totes vam coincidir que el seu nom ens havia cridat l’atenció. Però, malgrat de no tenir cap informació d’ella,  quan vam començar a llegir sobre la seva vida ens vam sentir identificades amb ella i molt a prop de la seva manera d’entendre l’educació.

    És admirable que una professora jove i amb un esperit altruista s’enfrontés al gran desafiament d’ensenyar un grup de joves amb unes vides tan dures. Dit d’una altra manera, aconseguir motivar un grup d’adolescents en risc d’exclusió social no és una tasca gens fàcil i només una veritable heroïna ho pot aconseguir.

    Erin Gruwell ens apropa a conceptes com la tolerància, la pau, l’empatia i el treball en equip, valors molt necessaris en la societat actual i que moltes vegades es queden en un segon lloc en front d’altres valors més apreciats avui dia, com són la competitivitat, la realització personal i el sentit d’individualitat. Molta gent creu que per realitzar-se com a persona i tenir èxit cal estar en constant competició amb tothom, però això no és la realitat, és clar que no. Erin Gruwell ens mostra que, amb ajuda, tots podem assolir fites impensables. Com deia Miep Gier: “Tots som gent corrent, però tots podem encendre una llum en una cambra fosca”. Unes altres persones pensaran que no és lícit  canviar el currículum d’una assignatura per poder cridar l’atenció dels estudiants; tanmateix, no és això el veritable sentit de l’educació? No és això el que han fet els bons professors tota la vida?

    Per tant, la gran lliçó que ens dóna Erin Gruwell és que no hem d’escoltar les veu que em diuen no sinó que hem de recolzar-nos en aquelles que ens diuen sí.  A vegades sentim moltes veus que ens diuen que no, que no podem assolir les nostres fites; però si aconseguim formular un bon brindis, un brindis fort i en veu prou altra, aconseguirem silenciar aquestes veus i tocar el cel. Aleshores, brindem!

    Johanna, Lluïsa, M. Àngels, Montse F

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share