S1 13a sessió
La classe comença amb la pregunta d’en Jaume: Amb què et vas quedar de l’última sessió?
Cadascú explica amb el que es va quedar.
Seguidament, amb l’ajuda de la pantalla i el projector, revisem els textos que es van escriure l’altre dia per publicar al blog dels horts literaris. En Jaume els llegeix en veu alta i resolem alguns dubtes:
- Us de les lletres m o n davant d’altres lletres
- S’escriu m davant de m, b, p, t
Exemples: immaculat, tomb, camp, comte
- S’escriu n davant de v
Exemple: desenvolupar
- Excepcions: circumval·lació, tramvia
- Prefix in-
Aquest prefix significa “absència, privació” i es pot escriure de diverses formes depenent de la lletra per la qual comenci la paraula
Exemples: innocent, immaculat, il·legal
- Conte, comte, compta
Sonen igual, però tenen significats molt diferents:
- Conte (de contar)
- Comte (de comtal)
- Compta (de comptar)
Finalment, triem per votació el text del grup 1.
Després repassem les qüestions per reflexionar de les actes passades.
De l’acta 5 comentem:
- “em fet” s’escriu amb h, es a dir, “hem fet” perquè “hem” es deriva del verb HAVER
- “Selfis” s’escriu “selfies”, igual que en el seu idioma original, l’anglès
- “Tenim que” es un castellanisme, en català es diu “hem de” o “cal que” o “cal + <infinitiu>”
De l’acta 6 comentem:
- En un text no podem trobar “Hem parlat sobre…” i “… va fer…” perquè són dos temps verbals diferents. Hem de escriure tot el text amb el mateix temps verbal
- Pel que fa a la frase “les sil·labes tónicas i átonas”, corregim les terminacions i els accents: “les sil·labes tòniques i àtones”.
Aquesta correcció dóna peu a repassar com s’escriuen els plurals femenins quan les paraules acaben amb “ga”, “ca”, “ja”, “gua”, “qua”:
| Singular | Plural | Exemples |
| -ga | -gues | Botiga à Botigues
Tortugaà Tortugues |
| -ca | -ques | Auca à Auques |
| -ja
|
-ges | Platja à Platges
Taronja à Taronges |
| -gua | -gües | Aigua à Aigües |
| -qua | -qües | Pasqua à Pasqües |
- L’article davant dels noms propis es pot suprimir quan es parla d’una persona pública o del autor d’una obra.
Exemple: He llegit l’obra de Carles Riba
- “Es va debatir” no és correcte, ha de ser “es va debatre”.
En futur no és “debatirem” sinó “debatrem”
- “Ens veiem el dimarts” ha de ser “ens veiem dimarts” perquè davant dels dias de la semana no es posa l’article. Sí que es posa quan parlem d’un dia concret, per exemple, “el dijous 15 d’octubre” o “fem clase el dimarts i el dijous”
- Els dias de la semana i dels mesos començan amb minúscula
De l’acta 7 comentem:
- “Abans de que…” ha de ser “Abans que…”. En català després de “abans” mai s’escriu “de”
- “Ha començat la classe dient que ens havíem de pensar una o dues paraules per si de cas els companys deien la nostra.”
Aquesta frase té poca precisió lèxica perquè es repeteix el verb “dir”.
És preferible utilitzar sinònims en comptes de repetir paraules per aconseguir un text molt més ric
- Jaume proposa reescriure la frase “I després dir quina era la tònica” així: “I després dir-ne quina era la tònica”. D’aquesta manera fem referència a la síl·laba amb el pronom “-ne”
De l’acta 8 comentem:
- Revisem la frase “Possar-lis el seu article”. Ha de ser “Posar-los l’article”
- “Posar” no porta “ss”
- “Lis” no existeix
| Complement indirecte | |
| Català | Castellà |
| Li | Le |
| Els (-los) | Les |
- “El seu” es redundant
- “Islandia” porta accent (“Islàndia”) perque és una paraula esdrúixola. En castellà no porta accent perquè la síl·laba “dia” és diftong i per tant la paraula Islandia és plana.
- “Vam continuar concretam” à “Vam continuar concretant”
- “…per consensuar el calendari, cada grup comenta el seu projecte…”. Aquestes dues frases no s’han d’enllaçar amb una coma, sinó amb un punt.
La correcció de la oració anterior ens porta a parlar una estona sobre les diferències entre el discurs parlat i l’escrit. Per exemple, mentre quan parlem utilitzem molt la conjunció “i”, quan escrivim separem les oracions amb signes de puntuació.
