C2 17a sessió
El cul a la cadira
Extreta d’https://morguefile.com/photos/morguefile/28/chair/pop, autoria d’Alin
Ja hi som! Sempre m’agafa el bou! Tot i viure a prop, no sé com ho faig però sempre acabo sortint de casa corrents. Que si la llibreta on l’he deixat, que si la motxilla, que si tanca la porta amb clau, busca on has estacionat el cotxe… Un cop trepitjo el centre cívic a les 11.45 h el repte d’arribar a l’hora ha estat assolit. Avui sembla que serem poca gent i és que amb els horaris que tenim la majoria, poder assistir a classe de vegades és missió impossible.
Com és habitual i un cop acomodats, el Jaume ens ha demanat que li expliquéssim amb quina idea ens havíem quedat de la classe anterior i cadascú li ha dit la seva. Un cop trencat el gel ens ha repartit paperets amb fragments d’un text escrit per un dels companys com avui estic fent jo. Ens hem agrupat i realitzat les nostres propostes de correcció. Des que hem començat el curs, ja no veiem el naip del Jòquer amb els mateixos ulls. el Jaume ens ha recordat que haurem de realitzar vídeos explicatius de continguts i que alguns alumnes encara no els havíem escollit. Quan he vist la llista he pensat a sortir corrents però el meu subconscient m’ha recordat que necessito assolir el C2 i he clavat el cul a la cadira. He escollit les preposicions. Les recordo en castellà i almenys ja és un començament perquè quan he vist el llistat amb substantivació, pronoms i gerundis se m’ha fet de nit.
El joc d’avui ha estat ubicar una cantonada de l’aula com a casa i un company ens feia fer monades per uns segons i quan deia un mot concret havíem de sortir corrents i el primer a arribar-hi li feia el relleu. El moment culminant ha estat fregar de genolls l’aula i en reprendre la classe ens hem centrat amb el joc de les Escales de la setmana passada. Havíem de marcar mitjançant la xarxa social Twitter la ubicació de la nostra ciutat escollida al mapa que el Jaume havia penjat en un enllaç. Ens hem encallat aquí la majoria d’alumnes perquè no hi havia manera d’aconseguir-ho. Si en iniciar el curs ens preocupava la seva complexitat, en acabar la classe d’avui molts hem pensat que les xarxes socials seran l’enemic real a combatre. Fins al dia vinent!
