Entrades amb l'etiqueta ‘“Incerta glòria”’

  • Incerta glòria

    El grup de C2 hem llegit la novel·la de Joan Sales, arran que enguany commemorem el 80è aniversari del final de la Guerra Civil. Un dels fruits d’aquesta lectura és una exposició. Esperem que us agradi.

     

    Share

    Article complet

  • C2 35a sessió

    Obra de Maria

    19 de febrer de 2019

     

    Bon dia, companys i companyes!

    Després de tants mesos, per fi, m’ha tocat a mi explicar-vos què vam fer l’últim dia de classe.

    Com sempre, vam començar amb què ens vam quedar de la sessió anterior. Quan vam acabar la roda de preguntes, va arribar l’hora de revisar l’acta de l’Hugo. El Jaume ens va separar per grups i, entre tots, la vam corregir.

    A continuació, ens va presentar els resums finals de les tres parts de la novel·la que posarem a l’exposició. Ara, ens falta només la introducció.

    Després, vam descansar una mica jugant. Els grups del principi van formar cinc equips. Ens vam posar tots drets fent cinc línies. El Jaume ens va repartir una canyeta a cadascú i a cada equip un paper petit. Cada membre havia de passar el paper al company següent, només utilitzant la canyeta. De veritat, va ser un joc molt divertit.

    Finalment, com que hem d’acabar el text de l’exposició, havíem de preparar la introducció. Primer, individualment i després, en grups. Cada grup va decidir la seva opció. Així, van sortir-ne quatre i cada un de nosaltres va votar la que més li agradava. El Jaume va apuntar els punts però ens va deixar sense que ens digués el resultat final. Ens anunciarà el guanyador la propera setmana. Quins nervis!

     

    Una abraçada,

     

    Maria

    Share

    Article complet

  • C2 34a sessió

    obra d’Hugo

    Castelldefels, 14 de febrer de 2019, dijous

    09.30 hores
    S’inicia la jornada al front. És un matí d’hivern, amb aires de primavera, al Servei Local de Català de Castelldefels. Els reclutes encara no han arribat a les trinxeres. El comandant Jaume Sans, enèrgic i somrient, es fa present al lloc. Portauna sèrie de paperassa amb els nous objectius a assolir durant la jornada. Va directe cap a la seva taula, a la cantonada -on es troben tots els seus aparells de guerra-,  deixa per un moment les ordres que venen directes de la Conselleria de Defensa, es gira de cop i ipso facto comença l’interrogatori als soldats.
    -A veure Eva, Imma, Marcos, Eylem…, quins objectius es van assolir a l’última jornada…?
    Finalitzat l’interrogatori, el comandant, feliç i orgullós,  pot comprovar que els reclutes tenen els objectius clars i es troben a un 200% compromesos amb la causa.

    09.45 hores
    Les unitats d’intel·ligència de la companyia C2 comencen un anàlisi més acurat dels objectius treballats i assolits durant jornades passades. Per aquest estudi, el comandant divideix la companyia en petits escamots de 3 soldats, escamots que es van ampliant amb l’arribada dels últims soldats adormits. Als escamots, se’ls assigna la tasca d’analitzar, corregir i millorar, si escau, l’acta de guerra de la soldat Noelia. Després d’un estudi acurat, els diferents escamots arribem a una mateixa conclusió: a la promoció de la soldat Noelia de l’acadèmia militar Harry Potter és un exemple a seguir en l’estratègia bèl·lica.

    10.15 hores
    El comandant Jaume assigna una nova missió. Els escamots d’intel·ligència de la companyia C2 hem de tornar a organitzar-nos ràpidament. “Missió, Incerta glòria!” , anuncia el comandant. En aquesta nova missió, els nous escamots, després d’una intensa i dura anàlisi, hem d’escollir quin és el text adequat per encapçalar l’exposició de la novel·la Incerta glòria. No és una missió fàcil. En aquest nou repte, al soldat Hugo, li és assignat unes companyes d’escamot trempades i molt eixerides com són, per una banda, la famosa i llegendària Inma -un animal de combat de la morfologia, intuïtiva i calculadora, capaç de donar ordre i sentit a qualsevol text; per altra banda, la no menys famosa i abans esmentada Noelia Potter – experimentada estratega de la sintaxi, on cap frase té possibilitats d’escapar sota la seva vigilància. L’escamot  analitza frase a frase, paràgraf a paràgraf. Finalment arriba a la conclusió que el text 1, és el més adequat per encapçalar la missió Incerta glòria.

    10.40 hores
    Entrenament militar. Les unitats d’intel·ligència de la companyia C2 inicien l’entrenament de combat sota la supervisió del comandant. Toca el famós i dur entrenament El Rei ha mort. Atenent que en la guerra per la supervivència de la llengua la memòria serà primordial, es realitza un exercici en aquest sentit. Una a una de les unitats d’intel·ligència han de fer un senyal secret per poder comunicar-se amb una altra unitat si fos necessari. Aquest senyal secret, el transmetran a la unitat següent. Així, s’acumularan un senyal a l’altre, fins a formar un codi secret C2.
    Resultat de l’entrenament: fa falta entrenar més. Com ens vegi l’enemic fent aquest codi ens aniquila!

    10.50 hores
    Encetem la missió final de la jornada. Tornem-hi. “Missió, Incerta glòria!”, xiscla el comandant Jaume. De nou, organització d’escamots. Aquesta última missió és la més complicada. Toca un escamot totalment rebel. Hi ha massa gall al corral: Marcos l’Home de Gel, Jordi l’0bservador, Jose l’Intrèpid, Maria Eugènia la Perspicaç i lluitant pel comandament de l’escamot amb una lluita a mort, Eva Mirada Penetrant i Irina Somriure Malèfic. Entre aquestes feres de la gramàtica, el pobre soldat Huguito, l’humil recluta, fa el que pot. Bé, en aquesta última missió, per una banda, hem de decidir com es porta a terme el format i el tipus de text a l’exposició “Incerta glòria”. Per altra banda, fem una filmació, en què revelem la informació que hem aconseguit per mitjà de confidents dels fets succeïts durant la guerra. A la primera part de la missió, després d’una intensa però divertida baralla de galls i d’assistir al joc de trons -amb fair play, això sí-, s’arriba a conclusions que es plasmaran a les següents jornades. Finalment, a la segona part i que tanca la jornada,  resulta entranyable i emocionant, doncs, revelar els records i experiències dels confidents pròxims, donant-ne veu a les  vivències, penúries i pors. Ens fa  sentir per un moment els costos d’una guerra injusta, egoista i feixista.

    Share

    Article complet

  • C2 30a sessió

    obra de Marcos

    Castelldefels, 31 de gener de 2019

    Salut, companys!

    Començo a detallar com s’ha desenvolupat la jornada. Un dia fred, amb núvols, predominant estratocúmulus amb nimboestratus, la humitat es ficava a dins els ossos i el sol no es deixava veure. Era l’últim dijous de gener i marcava un abans i un després al front. Moltes baixes a la trinxera. Potser l’espasa de Dàmocles damunt dels nostres caps ha indisposat a més d’un company, és a dir, s’apropava el dia de l’entrega de l’article d’opinió del nostre diari de batalles i penúries. El comandant Jaume ha fet l’habitual bateria de preguntes per refrescar el que hem treballat la jornada anterior.

    Posteriorment, s’ha revisat l’acta de la nostra companya Irina i com darrerament és habitual no hi ha hagut compassió. Els companys de trinxera han tret el fusell, el matxet, la pistola, la navalla i tot el que tenien a la vora. Aquí, al front, quan s’olora la sang, donem la puntada sense respectar els recursos i estils de l’autor. El comandant ens va cridar a l’ordre per aquests extrems. No sé si la tropa ho tindrà en compte en futures ocasions, tenen les dents esmolades i molta ànsia d’estripar autors.

    Després d’aquesta situació tensa que hem viscut ja de forma habitual, ha entrat un raig de sol per la finestra. La nostra companya Bea ens ha convidat a diverses pastetes i begudes,  sense alcohol, per celebrar el seu aniversari. Que bé que et senten aquests vint-i-cinc anys, Bea! Hem aprofitat aquest incís per fer l’estraperlo i completar el nostre carnet de racionament, perquè el comandant ens ha tingut a règim aquests dies. Potser deu formar part de la Cofradía de la Virgen del Puño o ens vol entrenar per al dejuni que s’aproxima.

    Seguidament, ha arribat el joc de les tres diferències. Separats per binomis, hem observat atentament la nostra parella durant un minut. Després, ens hem girat i per torns hem fet tres canvis de vestimenta. Hi ha qui s’ha mig despullat, altres s’han descordat les sabates o s’han intercanviat peces de roba. L’important era despistar el teu company de trinxeres i vèncer.

    Ha arribat el moment de posar-nos seriosos i hem treballat la sinonímia. A priori, semblava fàcil però el comandant ens ha fet tocar de peus a terra. Ha clarificat que és millor no creuar segons quins camins. Durant l’exercici, hem estat una mica dispersos i el nostre comandant en cap ens ha cridat a l’ordre en diverses ocasions. Potser estàvem pensant en el cap de setmana? I per acabar-ho d’adobar, el comandant Jaume ha ordenat que ,per seccions, s’havia d’escollir el color del Lluís, la Trini i el Cruells, respectivament. No hi ha hagut consens. Les seccions no volien cedir el color i s’han viscut moments d’alta tensió. Finalment, l’atzar ha decidit per nosaltres:el Lluís color vermell, la Trini color lila i el Cruells color groc.


    I res més germans del front, fins a la propera!

    No pensis què     pot fer la República per tu; pensa què pots fer tu per la República.

    Share

    Article complet

  • C2 29a sessió

    obra de Jordi Gris

    29 de gener de 2019

    Benvolguts camarades, 

    Tal i com comencem totes les anteriors sessions, en Jaume començava preguntant un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió. Les opinions van ser variades, però em va semblar que la més aclamada va ser l’acta d’en Koko.

    Tot seguit, ens va repartir a cadascú de nosaltres els retalls del foli en què hi havia l’acta d’en Xavi, desglossada per parts. Separats per escamots ― i com en Jaume fa habitualment a l’inici que ens enumera un, dos, tres, quatre,,un dos ,tres,quatre―, ens va agrupar a les diferents zones de l’aula per poder corregir i debatre grupalment els errors que hi podien haver.

    Va arribar el moment del joc, tots drets formant un cercle i en Jaume, convertit en el capità Picó, va començar a donar ordres sempre formulant davant de cada acció “en Picó diu”. En el cas que no hi posés aquest encapçalament i realitzessis l’acció quedaves eliminat. El joc ha estat molt divertit. Hi ha qui ha caigut a les trampes d’en Picó, però la majoria de l’escamot va superar el joc d’eliminació.

    Ara sí, arribava un moment molt desitjat per tots, la pluja de cupons i no eren cupons de l’ONCE, eren els esperats cupons de racionament. En Jaume retallant-los com si fos Eduardo Manostijeras, i tots esperant com pollets afamats demanant el menjar: la llet, els ous, la farina, etc. Vam treure de polleguera en Jaume, que murmurava en veu baixa maleint-nos que no donava l’abast a retallar i a repartir-los.

    Un cop posades al dia les nostres cartilles, tocava fer un exercici de reconeixement gramatical, les majúscules i les minúscules, on vam poder comprovar que en els organismes oficials i la majoria de noms propis s’escriu l’inici en majúscula igualment, en els dies assenyalats de l’any com El Dia del No Fumador o El Dia de la Croqueta.

    Com és habitual, vam finalitzar la sessió amb la proposta de la piulada al Twitter sobre l’exposició d’Incerta Glòria per guanyar el següent cupó.

    PD: Tota la sessió va estar amenitzada per una música tranquil·la i gairebé somnífera. És possible que hagi oblidat alguna cosa ja que estava molt relaxat.

    Salutacions,

    Jordi

    Share

    Article complet

  • C2 28a sessió

    obra de Jordi Garcia

     

    Castelldefels, 24 de gener de 2019

    Hola, companys: 

    Em demaneu que us continuï informant com avancen les sessions amb el professor Jaume aquí, al front de Castefa, CC Canyars, #c2cast18. Doncs, us comunico els detalls de la reunió del dijous 24 de gener. 

    Fidels a l’ordre del dia, vam començar amb una roda de preguntes per recordar la sessió anterior. Després, de manera improvisada, vam passar a la revisió de la cartilla de racionament, perquè alguns companys s’havien adonat que els faltaven cupons. Encara sort que el Jaume destaca per la seva generositat i ens premia amb recompenses vàlides! Però, per circumstàncies alienes al professor, els cupons tardaven massa a arribar. Sentint-ho molt, el Jaume ens va assegurar que era cosa d’una setmana i no demorarien a aparèixer per a la pròxima reunió. Tocava patir uns dies més.  

    Tot seguit, vam reaccionar a l’ordre de revisar l’acta epistolar del nostre company Koko. Cal destacar que la tropa no dorm: les correccions són cada vegada més precises i ara la col·laboració, que ja no queda ni un infiltrat, és màxima. El nostre esforç de sobte va trobar una retribució: un àpat espontani que consistia en un tros de pa de pessic i un gotet de Cacaolat, que provenien del subministrament nadalenc. Segons semblava, el Jaume havia collit les indirectes o, millor dit, unes indirectes molt directes que li llançava el company Koko. En la seva acta, ell havia denunciat que les tasses de cafè virtuals eren massa suggeridores, encara que el cafè de debò no arribava mai. Ben fet! 

    Després, ens vam entretenir amb l’habitual joc del dia, que aquest cop era d’observació i reacció. Havíem d’identificar un company per alguna cosa que destaqués  i arrimar-nos a ell! Quina imaginació té el Jaume, mai deixa de sorprendreˈns ! I sí, que no falti observació en aquests temps!  

    Finalment, vam formar tres grups per validar la presentació del  projecte d’Incerta glòria. El projecte va agafant forma, però li falta una plataforma de visualització digital. Segurament en les pròximes reunions ens dediquem a enllestir els detalls i les dates. 

    Espero que aquesta carta us hagi aclarit les últimes disposicions de lˈEscamot i us saludo cordialment.

    Irina

    Share

    Article complet

  • C2 24a sessió

    obra d’Imanol

    Castelldefels, 10 de gener de 2019

     

    Ahir, un cop més, ens va il·luminar el sol com és habitual  en els últims tres mesos, dues vegades per setmana, a l’aula del Centre de Normalització Lingüística. Com sempre, vam començar fent memòria cada un de nosaltres sobre què ens va quedar en el record de l’última sessió.

    Uns breus comentaris a la tropa sobre el gerundi quan expressa temps i l’ús del doncs van donar pas  a les últimes preguntes pendents dels escamots sobre  Incerta glòria. A continuació, com ja ens té acostumats, el Jaume ens va proposar un joc per relaxar tensions en cos i ment. En aquest cas amb el joc de les orelles de conill, divertit i alhora capaç de mantenir la nostra atenció present.

    Amb gran expectació, per fi anem a descobrir els infiltrats que encara falten per desvetllar-ne la identitat. Descobrim un nou eclesiàstic, amb Jordi Garcia, que juntament amb la Lola eren els dos religiosos ocults. Després de divagar i aguditzar la nostra percepció, vam anar descobrint els tres comissaris polítics: el Jose,l’ Eva i l’Alberto. Ens vam quedar intentant endevinar quins podrien ser els quintacolumnistes, ja  que forçosament eren absents d’aquesta sessió i de l’anterior. Hi ha pocs candidats però persisteix la incertesa.

    Finalment, el Jaume ens va demanar fer per escamots una pluja d’idees sobre què destacaríem i com realitzaríem una exposició sobre la novel·la. Hi va haver moltes i diverses propostes per part de totes les esquadres. Van quedar plasmades per seguir treballant-hi i  ideant-ne l’exposició. Fins aquí, el repàs del que va passar. Seguim avançant! Llum als ulls i força al braç!

    Salut i República! 

    Share

    Article complet

  • C2 23a sessió

    obra de Jordi M

    Castelldefels, 8 de gener de  2019

     

    Benvolguts i benvolgudes integrants de l’ escamot,

     

    Després de les vacances de Nadal concedides pel Jaume, cap de l’escamot, els milicians hem tornat a les trinxeres de nou.

    Les novetats al front del dimarts 8 de gener de 2019 són les següents:

    Vam començar la sessió escrivint cadascú una frase, simple i curta, a un paper que havíem de deixar a l’interior d’una bossa que tenia el Jaume. Una vegada recollits tots els papers pel cap de l’escamot, havíem d’escriure una nova frase en un nou full. En aquest cas, l’oració havia de ser amb gerundi i que respongués a la pregunta quan?

    El Jaume va anar passant la bossa que contenia tots els papers i cada milicià va agafar-ne un. La finalitat era unir una frase que havíem agafat de la bossa amb l’oració en gerundi que havíem escrit. En veure que poques frases tenien sentit, el Jaume va aprofitar aquest fet per explicar-nos l’ús del gerundi. La utilització del gerundi és correcta quan expressa una acció simultània o immediatament anterior a l’acció expressada pel verb de l’oració principal.  

    Una vegada finalitzada la magistral classe sobre l’ús del gerundi, el Jaume va triar quatre milicians de l’escamot per passar a fer l’habitual joc de cada sessió. Els quatre combatents triats es van convertir, durant uns instants, en taxistes. La finalitat era la d’intentar convèncer el màxim de persones perquè pugessin al seu taxi. Quan tothom ja hi havia accedit, i després de circular durant una estona per tot el camp de batalla, el cap de l’escamot va aprofitar per enumerar cada taxi, formar quatre grups i donar pas al joc del dòmino.

    A cada grup li va repartir un full on apareixien dibuixades diverses fitxes de dòmino. Seguien una seqüència que amagava una oració. La funció de cada grup era esbrinar el missatge que contenia totes les seqüències. El missatge ocult, que encobrien les fitxes del dòmino, era el següent: “Quan ens pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte van canviar totes les preguntes”. Acte seguit, el Jaume ens va explicar que aquesta frase era una cita de l’escriptor, periodista, poeta, dramaturg i polític Mario Benedetti.

    Per finalitzar la jornada, el cap de l’escamot ens va fer escriure a cada soldat dues preguntes sobre la novel·la Incerta glòria. Després, ens va separar en dos grups formats per deu combatents. Cada grup havia d’escollir deu preguntes de totes les que tenien escrites entre tots els integrants.

    Una vegada escollides les deu preguntes per a cada grup, va començar la batalla final, la guerra al front. Una guerra de les més dures, sense armes, sense enemistats, sense ideologies. Un enfrontament de coneixement màxim sobre la novel·la. I dic màxim perquè les preguntes eren del més enrevessades. Preguntes sobre els detalls més petits. Tan summament petits, que potser alguns consideraríem minúcies, però aquestes menuderies van fer que el meu grup, del que vaig sentir-me orgullós, guanyés la batalla final al front.

    Imanol

     

    Share

    Article complet

  • C2 3a sessió

     

    11 d’octubre de 2018

                    

    T’escric aquesta carta, tal i com hem quedat, per resumir  la classe. En primer lloc, hem formats grups i a cadascú li has plantejat una pregunta respecte de diferents temes de la sessió anterior. Tot seguit, has explicat en detall com serà la prova final  i quina puntuació tindrà cadascun dels punts de l’avaluació, així com també els reptes que anirem de mica en mica desenvolupant per obtenir els punts que depenen de la feina a classe.

    També hem pensat en equip i hem proposat de quina manera podem guanyar els salconduits, però finalment   tu has triat la manera de fer-ho ―democràcia?―. Després, per abaixar el nivell d’ansietat que ens provoca aquest tema, ens ha proposat un joc amb un globus, en què una vegada més necessitàvem del treball en equip per no perdre. 

    Més tard, hem anotat una dedicatòria a la llibreta, l’hem deixat a terra i cadascú n’ha agafada una. Aquest quadern serà una diari en què  hem de escriure pensaments, reflexions o potser un petit resum de la novel·la que anirem llegint aquest curs, Incerta glòria de Joan Sales.

    Per acabar, hem parlat de les xarxes socials i ―una vegada més en democràcia― has  decidit que utilitzarem el Twitter.

     

     

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes

#5dones #i3cast17 #suspens0 3r trimestre accentuació article d'opinió BIblioteca Ramon Fernàndez Jurado CINC Cinema en català Cloenda connectors curs 2012/13 descans cerebral diacrítics Dia Mundial de la Poesia Dia Mundial del Teatre escriure una postal imperatiu imperfet de subjuntiu invitació Joan Brossa Llibre de les bèsties matrícula Mercè Rodoreda model de prova perquè/ per què/ per a què precisió lèxica presentacions present de subjuntiu projecte pronoms pronoms de relatiu prova Puntuació relatograma revisió textual Sant Jordi teatre Teatre Plaza Teresa Pàmies unitat 1 unitat 2 unitat 3 vocal neutra Yelmo

Share