Extret d’https://pixabay.com/en/street-sign-note-direction-possible-141396/, autoria geralt
Si haguéssim vingut ens haurien sortit les vint-i-una paraules en un plis. Com que la majoria no va venir, la Maria té un compromís. S’ha recordat que va ser robot i amb la seva veu fa fer una gravació.
Si voleu aprofundir més en la concordança verbal, cliqueu aquí.
Hem triat aquesta proposta d’acta, però en teníem tres més:
Per començar, vam fer el exercicis dels relatius fins al número 15 i vam quedar que el 16 el faríem a casa, recordem que :
– Les quals= a què ≠a les que
– On= en la qual=en què ≠a la que
– Cosa que = la qual cosa
– Amb què = amb el qual
– Les quals : dintre de les oracions explicatives; entre comes
– què : ha de portar preposició al davant
Vam fer el exercicis per practicar els connectors
– Quant a,: porta coma al darrera ≠ en quant a
– Ara bé: per unir dues coses contraries
– Encara que : no porta coma al darrere
– Considerant que: no porta coma al darrere
– Tanmateix , : porta coma al darrera
– Però: pot portar . ; , sempre al davant
– Pel que fa a : serveix per introduir un tema
Posteriorment ,vam repassar els signes de puntuació i els paràgrafs, també hem aportat les nostres “perles” i quan hem acabat ens hem disposat per grups, preparant els arguments de defensa sobre l’àmbit triat, per tal que no ens afectin les retallades. Cadascú va defensar el seu àmbit, exposant els arguments triats en grup. És evident que uns millors organitzats que d’altres i després van debatre, la qual cosa va ser força interessant.
A tots ens agradaria guanyar, ja que les retallades castiguen molt els nostres àmbits. És per això que l’argument i la exposició oral serà important.
En Jaume, dimarts que ve ens comunicarà qui ha estat el millor orador.
Com ja és costum i mentre anàvem arribant a classe, el Jaume ens va repartir un petit text amb frases extretes de l’acta anterior per buscar les possibles perles que podien haver-hi. Les errades que vam trobar van ser que mancava algun signe de puntuació i mai es pot utilitzar dos punts darrere del verb directament quan volem enumerar coses.
Seguidament ens vam dividir en grups i en Jaume va repartir-nos tres fitxes on s’explicava l’ús correcte del perquè, per què i per a què. A continuació, vam realitzar un exercici que va consistir en emplenar els buits en tot un seguit de frases amb la forma correcta, primer de manera individual i després amb la resta del grup. D’aquesta manera vam esbrinar si l’havíem fet bé o malament.
Abans de passar a la segona part de la sessió, en Jaume va proposar fer un breu joc l’objectiu del qual va ser que en parelles havíem de passar-nos un globus sense que caigués al terra. Això ho havíem de fer sense agafar-lo amb les mans i utilitzant només els nostres caps. Vam riure molt i ens va servir per fer neteja mental.
Acabat el joc, ens vam centrar amb el projecte d’aquest trimestre, Bestiari segle XXI. Primer vam escollir les temàtiques de les preguntes que faríem al joc Ilustrum. Vam decidir que serien cultura general, actualitat i relacionat amb el curs C2. Després, vam haver de pensar quines característiques hauria de tenir una bona Guineu i en base a això, haurem de pensar en la Guineu que cadascú va escollir. Més endavant, haurem de fer una intervenció on defensarem i donarem arguments perquè la resta dels companys es decantin per la nostra Guineu al joc de cartes Ilustrum.
Vam dir que serà una bona intervenció, si…
* Formulem el discurs amb seguretat, coherent i amb convicció.
* Argumentem bé: Presentació, raonament i conclusió.
* Empatitzem amb el personatge.
* El nivell de formalitat és l’adequat al públic.
Per finalitzar la sessió, El Jaume ens va posar com a deures que havíem de pensar en la nostra Guineu per anar preparant la intervenció a classe.
Els objectius d’avui:
Avui a l’hora de construir el relatograma de la sessió anterior tant la Begoña, la Vivi i la Johanna han coincidit resumint la sessió.
Com que és el Dia Mundial del Joc, hem recordat a què jugàvem de petits. Això ens ha servit per conèixer com es diu en català molts dels jocs infantils. Tot seguit, hem jugat a una sopa de lletres. Havíem de trobar deu paraules que hem utilitzat en els relatogrames. SOPA DE LLETRES SOPA DE LLETRES SOLUCIÓ
Finalment, hem acordat que:
Bon cap de setmana!
Bon dia,
La setmana passada vam repassar els accents diacrítics fent un joc. Cadascú havia de triar dos diacrítics: el que considerés més útil i el que considerés més difícil. Els vam escriure en un post-it i havíem d’intercanviar-lo amb 4 persones abans de recuperar el nostre post-it. Per intercanviar-lo, havíem de definir els dos diacrítics de la persona amb qui volíem fer l’intercanvi.
A continuació, vam acabar la 2a unitat. Vau posar en comú l’anunci que havíeu redactat per buscar personal i en vau fer una altra versió. Si algú no va venir, ja em donarà el document aquesta setmana o la setmana vinent. Cap problema.:)
Un cop finalitzada la 2a unitat, vam encetar la 3a unitat. En primer lloc, vam fer un decàleg de l’orador ideal.
En segon lloc, vam començar a preparar la presentació a partir d’aquest document: preparant exposició oral. Vau escriure el nom de 3 cançons que us agraden i de 3 cançons que detesteu. Vau triar-ne una per fer-ne la presentació i vau fer una pluja d’idees de la cançó triada. També vau buscar documentació sobre la vostra tria.
Dijous vam treballar l’estructura de l’exposició. Per fer-ho, vam llegir un text que en parla i, en grups, hi vau localitzar els accents que hi faltaven. La veritat és que ho vau fer molt bé. Felicitats! Si no vau venir, aquest és el text: estructura exposició text accentuar Finalment, en vam fer un esquema a la pissarra i vam acordar que de deures redactaríeu la presentació de la cançó (també podia ser un cantant o grup) i que per redactar-la seleccionaríem quina informació volíem compartir amb els companys i, a més, tindríem en compte l’estructura de què vam parlar a classe. Recordeu que no ens l’haurem d’aprendre de memòria. 😉 Ja en farem un guió la setmana vinent. Pas a pas.
Quines ganes que tinc d’escoltar les presentacions…
Fins demà,
Lourdes
Em sap greu si us vaig atabalar una mica. No era pas la meva intenció. Us deixo l’acta que han redactat l’Andrea i el Joseba. No us perdeu la valoració que fan cadascú d’aquesta tasca. M’han semblat molt interessant. Ara bé, també he de felicitar a la resta perquè us vaig veure atacats per una febre d’intercanvis de telèfons i adreces electròniques. És degut — ostres, ara no sé si és correcte, què en penseu?– als criteris avaluatius que vam acordar, oi?
http://www.flickr.com/photos/72788507@N00/2109726096
L’Andrea i el Joseba han estat nominats per preparar el dietari de la classe d’avui.
La classe va començar amb un repàs del dietari preparat pels nostres companys sobre la sessió passada; han fet la lectura l’Alicia, l’Amador i la part final el Jaume.
Un alumne li fa l’observació que en el text hi ha dues flexions verbals: sigut i tindre, i li demana l’aclariment de si és vàlid o si és imperatiu escriure estat i tenir respectivament. En Jaume contesta que hi ha una certa tolerància, malgrat que es prefereix la segona; traslladarà el tema a la Lourdes per rebre més informació el proper dimarts.
Després, vam continuar amb uns exercicis i regles d’ortografia:
1) El masculí normalment acaba en e, i el femení en a. Però les paraules que acabin en:
-arca
-cida
-ista
-ta
malgrat que normalment haurien de ser femenins perquè acaben en “a”, dintre de aquests grups, n’hi ha moltes paraules que són masculines (el patriarca, el pesticida, el dentista, el idiota), i s’ha d’anar amb compte.
2) Hi ha unes poques paraules femenines que acaben en “e” (torre, febre…)
3) En moltes ocasions, paraules que en castellà s’escriuen en algun punt amb la lletra “a “, en català es canvien i s’escriuen amb la lletra “e” i viceversa. Aquests canvis en la forma d’escriure una paraula es deuen al fet que les llengües romàniques intentaven diferenciar-se unes de les altres. (avería/avaria, rencor/rancor, evaluar/avaluar…).
4) Com que en català la “a” i “e” àtones/neutres es pronuncien igual, l’escriptura es torna difícil. Algunes maneres d’ajudar-te a descobrir si has d’usar la lletra “a” o la lletra “e” són les següents:
-Paraules femenines acaben en a.
-Paraules masculines acaben en e.
-Si l’arrel de la paraula és femenina o masculina, quan el dubte és en la primera lletra (vocal); traient-la veiem la paraula de la que deriva, serà una “a” (adjuntar/junt, avaluar/valor).
-A l’inrevés del castellà, s’escriu començant amb “e” si emp…, emb…, (amparar/emparar, Mare de Déu dels Desemparats).
5) Per a igualar l’escriptura i satisfer als nostres veïns del sud i de l’oest, s’accepta la doble forma en l’infinitiu en alguns verbs, però no en la resta de la conjugació (treure/traure, traurem).
En Jaume ens ha demanat d’ explicar la diferència entre tràfec i tràfic: el tràfec ho fem amb un tràfic de camions.
Després de l’exercici d’ortografia, vam haver de preparar un esquema per fer una intervenció en algun programa de ràdio sobre el tema “riscos laborals”.
Les característiques més importants en un intercanvi d’informació han de ser les següents:
-Emissor
-Receptor
-Missatge
-Canal
-Codi
-Context
Dins del codi, tenim codis verbals i no verbals.
Verbal: to de veu, la velocitat, la durada, l’estructura.
No verbal: mirades, gestos, gestualitat, aspecte exterior.
A la intervenció per ràdio cada un dels grups representant a un sector empresarial ha de presentar 3 objectius en matèria de riscos laborals i proposar 3 solucions per millorar les condicions de riscos i seguretat per als seus empleats. La durada ha de ser 2 minuts per grup.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Opinió personal d’Andrea:
La meva opinió personal és la següent:
El llenguatge és un mitjà per poder comunicar-nos amb la resta de les persones. Està sempre actiu i va canviant contínuament.
A mesura que la gent va creant nous sons i a utilitzar-los de forma assídua, aquests es convertiran en noves paraules. Les regles d’ortografia són una eina per ajudar-nos a arribar a acords i aconseguir entendre’ns de la millor manera. Decidir com sonaran les lletres, on intensificarem el so de la veu i on la farem més feble, ens ajuda a comunicar-nos. Però no cal oblidar que el més important del llenguatge és poder comunicar-nos amb els nostres companys!
Andrea
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Opinió personal de Joseba:
Quan a un li toca escriure un article, i cau en el compte que set mil milions de persones podran llegir-lo, neix un sentiment de superació que ens fa consultar totes les eines a la nostra disposició, tals com traductors, correctors, enciclopèdies, gramàtiques, diccionaris i, com no, consultes als nostres amics. Això ens desperta un sentiment de millora que ens inculca a continuar així en les classes que seguiran, i altres activitats.
Però en honor a la veritat, la millor eina/ajuda ha estat consultar i comptar amb l’Andrea.
Segur que avui us lluireu de valent participant en el programa radiofònic.
Bona castanyada!
