Som una part del grup d’Els Viatgers i gràcies a la impressió que ens ha deixat el coneixement de la seva experiència vital, voldríem convidar-la a participar en una xerrada amb nosaltres. La nostra intenció, a part de tenir el plaer de conèixer-la en persona, és fer-li unes preguntes:
Què va pensar quan els metges van comunicar-li que la paraplegia era irreversible?
Podria definir amb una frase el sentiment que portava dins durant el procés de recuperació?
Per què creu que hi ha persones que poden sortir d’una situació similar i altres, en canvi, no?
Si no hagués estat tan arrelada amb la seva família, se n’hauria sortit?
Quin pensament té de la vida des de l’accident?
Ens agradaria que ens respongués al més aviat possible. En cas que li fos impossible venir a la xerrada, li agrairíem que ens contestés les preguntes.
En aquest article exposarem la gran lliçó que ens ha deixat el coneixement de la vida de Janine Shepherd. La nostra opinió comuna és que la seva vida és un modle de superació i tenacitat davant les adversitats.
Creiem que l’exemple que ens ha donat ha esta la superació d’una situació de quasi invalidesa fins a arribar a una recuperació gairebé plena. Són moltes les persones que davant una situació similar cauen en un profund sentiment de derrota que els arrossega a la pèrdua del sentit de l’existència.
El seu caràcter lluitador i el seu esperit competitiu i aguerrit són un exemple que no hi ha límits per a l’estperit huma` i uqe, en general, som nosaltres mateixos, amb les nostres poris i nidecisions els que ens tornen els nostres pitjosrs enemics. El seu exemple ens ha de servir per tenir sempre present que la nostra vida no depèn de les nostres capatitats o incapacitats objectives, sinó de la idea que tinguem.
La vida de Janine, la seva experiència vital, ens recorda el poder amagat que tots portem dins, la nostra fortalesa.
En aquesta sessió, ens vam conèixer una mica més els uns amb els altres. Així vam poder presentar les noves companyes. Tot seguit, ens vam haver de posicionar segons les nostres expectatives del curs: aprendre o aprovar? Després, ens vam traslladar al dia 17 de juny. Cadascú va oferir un brindis al grup celebrant l’èxit. A continuació, vam participar en un ritual per controlar la por a la prova. Al final, vam formar grups per resoldre les pistes del curs. Tenim una missió : descobrir si Els Viatgers són herois per un trimestre, a través de cinc dones: Anna Vives, Neus Català, Milena Jesenska, Erin Gruwell i Janine Shepherd.
Hem recordat el que van treballar en la sessió anterior. M’han ajudat a aclarir què he d’escriure:
La correcció dels comentaris és per / per a dijous.
La correcció dels comentaris és per / per a la setmana vinent.
Per què / per a què repassem aquests continguts?
Perquè els tinguem clars.
Perquè els tenim clars.
Després hem apuntat quins són els criteris per elaborar un bon guió:
Hem mirat de reconstruir el de l’exposició de Janine Shepherd.
Hem buscat quines similituds podíem trobar en la xerrada de l’australiana i la presentació de dijous. El concepte d’idea princpial. Ens hem d’acostumar a planificar qualsevol text en cadires o diapositives.
Finalment, hem mirat de començar a planificar un article d’opinió. Cadascú ha pensat un tema.
Tot seguit han apuntat les idees del tema. Ho han intercanviat amb el company. Hem aprofitat per donar-los a conèixer el Centre de Redacció de la UPF. Hem comentat les fases del procés d’escriptura.
Espero que després de mirar aquest vídeo no us deixeu la palleta (o la canyeta) a casa. Heu de portar-la. Recordeu d’apuntar què podeu aplicar en el curs que acabem d’estrenar.
De totes maneres, us recomano el bloc pel qual he sabut d’aquesta impressionant xerrada. Val la pena llegir com l’autor destaca les estratègies que ha fet servir la ponent per transmetre el missatge.
