Entrades amb l'etiqueta ‘Lídia’

  • C2 10a sessió

    20151126_213236

    Companys, la sessió d’avui, en Jaume l’ha començada amb la següent i misteriosa pregunta: “Has fet alguna vegada espiritisme?” Ens hem quedat bocabadats, però tot i així li hem contestat un per un. Quan hem acabat de fer-ho, ens ha dit que al final de la classe faríem espiritisme virtual. Ohhhhhhh, que emocionant!!!!!!

    Seguidament ens hem posat a corregir les frases que ens quedaven de la subhasta. Durant la revisió ho hem aprofitat per repassar i aclarir petits dubtes.

     

    Ús de les preposicions per i per a

    Utilitzarem la preposició per davant d’infinitiu (pisos per vendre)

    Utilitzarem la preposició per a davant de complements nominals que indiquen finalitat (pisos per a la venda)

     

    Oracions subordinades adjectives

    — Especificatives. Restringeixen o limiten l’extensió significativa de l’antecedent.

    Els almogàvers que sentien el rumor van sortir corrents.

    — Explicatives. Amplien o afegeixen una qualitat no essencial a l’antecedent. Van sempre entre comes.

    Els almogàvers, que sentien el rumor, van sortir corrents.

    Hem aprofitat per recordar que no s’apostrofen les paraules: la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra).

    Un cop acabada la feina hem començat l’esperada sessió d’espiritisme virtual invocant el nostre senyor Ramon Muntaner, fent-li preguntes per mitjà de piulades al seu compte de Twitter (@ramonmuntaner), però no hem tingut gaire sort perquè no s’ha manifestat.

    Així doncs hem acabat la sessió amb l’esperança que en qualsevol moment  Ramon Muntaner decideixi posar-se en contacte amb nosaltres o, si més no, amb en Jaume.

    Share

    Article complet

  • D 33a sessió


    El dijous passat en Jaume va començar la classe d’una manera diferent del que és habitual. Portava un plec de fulls amb la poesia que fou guanyadora per majoria. A cada full hi havia un vers, uns vint-i-nou.
    Ens va oferir agafar-ne un, els quas estaven disposats com un ventall i boca avall. Després es van repartir cartolines petites,  on hauríem de copiar el vers, perquè just ens tapés la cara (Declaració de Hèlsinki, consentiment informat). Amb els retoladors de colors escrivíem la frase que ens va tocar durant la elecció del full.

    Tothom estava molt enfeinat i de cop i volta diu en Jaume on farem les fotos perquè ens quedin bé?
    Amb uns segons les ments pensants de tots van donar una ullada a tota la sala i rápidamente van trobar un paper llis d’embolicar que es va enganxar a la paret, una cadira per als fotografiats i la banqueta del piano per a en Joel, que fou el fotògraf oficial.

    La musica de la sessió 31 anava a càrrec de l’Enric, crec que és de Brams.
    Tan aviat va acabar la sessió fotogràfica, ens va repartir un full amb quatre fotos de diferents habitacles de treball de la mundialmente famosa Google. Tots els grups es van reunir de manera que hi hagués tots tipus de fotos per observar-les detingudament i detallar què tenien en  comú:

    1. espais oberts, amplis i connectats
    2. llum
    3. colors
    4. espais lúdics i de treball
    5. natura
    6. zones esportives i de descans
    7. mobiliari ergonòmic
    8. zones de reunions

    Definitivament, és com si treballessis a casa teva

    Relacionat amb aquestes fotos, en Jaume ens va preguntar com ens agradaria fer la prova. És adient la distribució del mobiliari de la sala? Els seients per als esquerrans són insuficientment còmodes per fer una prova de dues hores. Hi ha possibilitat de poder beure aigua o refrigeris , aixecar-se per fer uns passos. Cal acondicionar una zona per a  tots aquesst estris?

    Les múltiples propostes es van escriure i segur que en Jaume farà tot el possible perquè la prova sigui tot un èxit per a nosaltres.

    En finalitzar  la classe vàrem fer l’abonament per anar el proper vint-i-set de març al Teatre Plaza de Castelldefels. Apa, a veure MARILULA!

    D 33a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 25a sessió

    Per començar la classe de dijous, en Jaume ens va repartir trossos de refranys, la gran majoria relacionats amb carnestoltes, i ens vam haver d’aparellar per fer el refrany complet.

    Un cop formada la parella vam revisar l’article d’opinió que estem treballant, intercanviant els escrits amb la parella. Un cop llegit el del company,vam anar suggerint el que ens havia semblat sobretot en l’àmbit d’estructura i d’ idees claus, tot per intentar de millorar-lo.

    Per concloure la sessió, vam fer un dictat. En Jaume ens va llegir un article d’opinió de Bel Olid sobre un tema que aquesta setmana ha aixecat tota mena d’opinions, la cirugia plàstica que s’ha fet l’actriu Uma Thurman. La correcció del dictat s’ha de fer a casa i portar-lo el proper dia.

    La idea que les dones hem de complir unes expectatives pel que fa a la nostra imatge i que si ens hi esforcem poden “millorar” no només empeny algunes dones a operar-se, sinó que també abona el terreny als trastorns alimentaris. De nou, les xifres canten: el 90% dels afectats per trastorns alimentaris són noies en plena pubertat, quan les noies entren en el mercat de la carn i són valorades sense pietat segons la talla de pantalons i sostenidors. El missatge és que no tindràs mai la cintura prou estreta ni els pits prou grossos.

    Tot i que la pressió és la mateixa per a totes, no totes tenim problemes amb el menjar o ens operem. N’hi ha que compten amb una xarxa de suport familiar o d’amistats que ajuden a fomentar una autoestima més sana, n’hi ha que són més fortes, n’hi ha que tenen més eines per suportar-la. Però per això hem de riure’ns de les que cauen al parany de voler ser com se’ls demana que siguin?

    I encara hi ha una idea més inquietant: el que ens molesta del cas d’Uma Thurman és que una dona que consideràvem atractiva s’operi i deixi de semblar-nos-ho. Si fos lletja acceptaríem que s’operés? Si no es notés que s’ha operat, ens semblaria bé que es mutilés la cara i es fes desaparèixer les arrugues? Ens semblaria “natural” una Uma Thuman de més de quaranta anys amb la cara (i el cos) de quan en tenia vint? Per què ens costa tant mirar-nos els uns als altres i acceptar que sí, que vivim, i que se’ns nota a la cara? Que la majoria no som súpermodels ni ens cal ser-ho? Que el nostre cos és perfectament perfecte perquè ens permet estar vius? Que el nas és fantàstic si ens deixa respirar, que els pits són esplèndids si ens donen plaer o ens serveixen per alletar els fills, que el cul és ideal si hi podem seure ben còmodes?

     

    D 25a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 23a sessió

    Primerament, abans de començar amb la classe de dijous passat, vam llegir l’acta del dia anterior, explicant  als companys/es que no van poder venir allò que havíem fet amb la Isabel (la noia en pràctiques). Tot seguit vàrem parlar i pactar els nous encarregats.

     

    Una vegada acabada la revisió de l’acta del dia passat, en Jaume  va començar la classe demanant-nos que penséssim els trets característics d’un article d’opinió —sempre tenint present l’article de Ciutat morta. I, quan ja els tinguéssim a punt, els comparéssim amb el company/a del costat. Una vegada ja estava comparat, va esmentar, que ens ajuntéssim per parelles en grups de quatre membres. D’aquesta manera va ser més fàcil per poder-ho posar en comú, mentre que en Jaume anava apuntant a la pissarra el més important.

     

    Després, quan ja teníem clar com s’havia d’escriure un article d’opinió, en Jaume ens va proposar fer-ne un i tenint com a referent l’article  de Jesús Rodríguez. Ho havies de raonar des del punt de vista segons el grup que cadascú va escollir amb anterioritat: policies, juristes, polítics o periodistes. Podies estar tant a favor o en contra, sempre i quan el raonament sigui el més justificat possible.

    A partir d’aquí, vam tornar a llegir l’article referent, de manera individual. Quan tothom ho havia acabat de llegir, vam començar a debatre sobre el cas que mostra l’article.

    D 23a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 15a sessió

    Extret d’ http://cdn.morguefile.com/imageData/public/files/p/pippalou/09/l/1378173019ylcsk.jpg

    Com un bon costum ja establert,  comencem llegint l’acta de la classe anterior.

    Un cop situats, reprenem l’activitat que vam deixar el dia anterior. Consistia a comprovar si l’exemple d’informe era adequat en funció de la base d’orientació per elaborar un informe que ens van donar a classe. Model informe unitat 2 Base orientació unitat 2

    En la posada en comú, destaquem els aspectes següents:

    • Els autors de l’informe no hi són presents, tot i que el logotip que apareix a la part superior podria fer referència a l’entitat que elabora l’informe.
    • El resum i el sumari hi  falten.
    • El destinatari, l’objectiu de l’informe i la finalitat no hi consten.
    • L’apartat B es titula revestiment de les parets però en els subapartats també menciona el revestiment del sostre, per tant, hi ha una falta de coherència. Per solucionar aquest problema, l’apartat s’hauria d’anomenar  tan sols revestiment.
    • El títol de l’apartat C es una interrogació i ocasiona una falta de cohesió amb els altres apartats.
    • Els dos últims subapartats de l’apartat C són en primera persona del plural mentre que la resta de l’informe és escrit de forma impersonal.
    • El primer subapartat de l’apartat D hauria de començar per un substantiu de la mateixa manera que els altres subapartats del text.
    • En l’apartat D apareixen moltes negacions que hauríem d’intentar evitar.
    • Les recomanacions, conclusions o valoracions no són presents en l’informe.
    • El primer annex comença amb un verb però hauria de començar per un substantiu com els altres .

    Un cop destacades les mancances i els punts a millorar, ens reagrupem en 3 grups per tal de començar a elaborar les parts del nostre propi informe sobre l’aula. Abans de començar, però, sorgeix la pregunta de què és un paràgraf, ja que tot l’informe és format per paràgrafs.

    Un paràgraf es una unitat narrativa, un conjunt de frases, que contenen un bloc temàtic. La divisió del text es fa mitjançant un punt i a part.

    Amb la definició de paràgraf clara, veiem quatre exemples de textos i hem de dir quin té els paràgrafs millor distribuïts. Cal tenir en compte que els paràgrafs massa llargs indiquen que hi ha molta informació i idees juntes, i que els paràgrafs massa curts segurament són frases que poden tenir la mateixa idea principal i estar separades per un punt i seguit en comptes d’un punt i a part.

    Tornem al treball en tres grups: un s’encarrega de la introducció i els altres dos es divideixen la part central de l’informe. S’entrega a cada grup un petit esquema amb les paraules clau del contingut i hem d’extreure de cada una la idea principal i posar-la en comú.

    Un cop acabat, anem dient les idees i en Jaume les va escrivint en Word per poder valorar i  revisar tot el contingut després. Cliqueu aquí per accedir al document.

     

    D 15a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share