Creació de la Sònia
Hem començat la sessió d’avui amb música, quan hem entrat a classe sonava de fons la cançó de la senyora Carla Bruni Quelqu’Un M’a Dit. Al mateix temps, reflectida a la pantalla del projector hem trobat la desena de les dotze pistes que en Jaume ens va plantejar durant la primera sessió del curs. Aleshores, hem tingut uns minuts per pensar quina podia ser la relació entre la cançó i la imatge que teníem a davant.
Un cop finalitzat el temps estipulat hem parlat de les possibles coincidències, l’origen francès de la casa borbònica ha estat una de les possibilitats comentades. En el moment en què algú comenta si el tema de les infidelitats podria ser la relació sembla que a en Jaume li canvia la cara, sembla que no anem desencaminats! Aleshores ens deixa que continuem pensant en les possibles coincidències mentre passem a una nova activitat. Més tard reprendrem el tema.
Tornem a sentir música, en aquesta ocasió es tracta de la versió catalana de la mateixa cançó cantada per Joan Dausà, Hi ha algú que em va dir. Aquesta vegada hem d’intentar copiar el màxim d’estrofes de la cançó… Missió impossible!
Mentre nosaltres anem intentant copiar tot el que podem, en Jaume va enganxant fulls a les parets. La següent activitat anirà relacionada amb aquests fulls. Per tal de formar parelles, en Jaume agafa uns quants cordons de sabates de diferents colors a la mà, i cadascú de nosaltres n’ha d’agafar un dels extrems. Un cop deixa anar els cordons, descobrim a l’altre extrem qui és la nostra parella d’avui. L’activitat consisteix que una de les dues persones ha d’anar als fulls que hi ha enganxats a les parets i intentar memoritzar les estrofes per, tot seguit, tornar al seu lloc i dictar-li les estrofes a l’altre membre de la parella.
Quan acabem amb aquesta activitat, ens trobem dues preguntes escrites a la pissarra:
- Per què Ramón Muntaner va escriure la Crònica?
- Per a què Ramón Muntaner va escriure la Crònica?
Un cop més en Jaume ens demana que, per parelles, comentem quina és la diferència entre les dues qüestions i que hi proposem algunes respostes.
Després del debat, arribem a la conclusió següent:
- Per què: El fem servir per fer oracions interrogatives relacionades amb la justificació, causa, motiu o raó d’alguna cosa.
- Per a què: L’utilitzem per fer oracions interrogatives relacionades amb la finalitat d’alguna cosa.
- Perquè: Serveix per donar resposta a qualsevol de les dues qüestions anteriors. Aquesta conjunció pot ser:
- De causalitat: Sempre va amb el verb en mode indicatiu.
- De finalitat: Sempre va amb el verb en mode subjuntiu.
Per acabar amb aquest tema, posem en pràctica aquests conceptes amb un exercici.
Reprenent el tema de les narracions que vam començar a la sessió anterior, fem una diferenciació entre els tipus de narradors que existeixen:
- Narrador Omniscient: És aquell que ho sap tot relacionat amb els fets que està narrant. Sap tot allò relatiu a la història, però no en forma part. La redacció acostuma a ser en tercera persona i narra els fets de manera objectiva. És un tipus de narrador molt típic del segle XIX.
- Narrador Protagonista o Testimoni: Forma part de la història, explica els fets perquè els ha viscut i els narra de manera molt subjectiva. Acostuma a estar redactat en primera persona si es tracta d’un narrador protagonista, o en segona o tercera persona si es tracta d’un narrador testimoni.
En relació amb el joc que crearem a final del curs, entre tots, intentem establir les característiques que creiem que hauria de tenir:
- Un material motivador
- Cal definir:
- Els destinataris
- El nombre de jugadors
- La temporització
- Les normes
- El tema
- El premi o recompensa del guanyador
- La finalitat
D’entre totes aquestes característiques, acordem que al nostre particular joc de l’oca jugarem mitjançant 5 equips de 5 persones i que caldrà preparar preguntes per anar contestant. Pel que fa a les caselles del joc, un cop acabem les classes en tindrem 50 (25 de les actes diàries i 25 dels episodis), caldrà decidir també de quina manera afegim algunes més per arribar a les 63 caselles que té el joc de l’oca original.
Finalment, tanquem la sessió d’avui, tornant a la pista número 10. En Jaume ens planteja diverses qüestions:
- Què passa quan un cap d’estat no fa el que ha de fer?
- Quins problemes poden sorgir relacionats amb els hereus?
Ens comenta que en un dels capítols de la Crònica de Ramon Muntaner relata un episodi d’un trio, i, entre tots, fem una relació de personatges famosos als quals se’ls han descobert infidelitats, Mercè Rodoreda entre d’altres.
Com a totes les sessions, en Jaume ens demana a cadascú de nosaltres amb què ens quedem de la sessió d’avui, i cadascú diu la seva. L’habilitat que té per sorprendre’ns cada dia, i captar la nostra atenció al màxim fa que, tot i ser una matèria complicada, les dues hores de classe se’ns passin volant i que aprenguem sense gairebé adonar-nos-en.
Article complet
