• Com el corall de la Gran Barrera d’Esculls

    No seré pas jo qui en parli per primera vegada. D’altres ja ho han fet amb més compleció i amb més solvència. Potser és un fenomen que es dona només a l’àrea metropolitana de Barcelona i a la d’altres poblacions de pes més o menys centrals respecte a la capital (desconec la situació a la resta del territori nacional), però em temo que, d’alguna manera, la malura s’estén alarmantment més enllà. I ja no tinc clar que la segura interferència sociolingüística del castellà sigui ben bé l’únic factor que l’afavoreix, des del moment que algú, parlant en mandarí per telèfon, es va acomiadar de l’interlocutor amb un okay.

    I ara ve el meu Appendix Probi. Ja ningú pensa a guardar res per als que ho han de menester, sinó per als que ho necessiten. De petit, en família, entaulats per dinar, els tiets decidien si encetar o no el meló, o deien que ja es podia encetar una altra gasosa, un verb que servia per a tantes coses; ara tot s’ha de començar o obrir. I està molt bé que puguem tocar o picar força botons i tecles que ens fan la vida tan còmoda i plaent; però on hem deixat el pobre pitjar?; per no parlar en aquest cas del tossut “apretar”, que no ens marxa ni a fum de sabatots, i d’una realitat d’ús apocalíptica com la de “donar” de “Si us plau, li pots donar a la tecla?”… A més, no ens enganyem: ¿qui ensarrona, entabana, aixeca la camisa, o engalipa, per comptes d’enganya?

    Com a apèndix d’aquest meu micro-Appendix Probi, recordaré que, quan ho fan, les criatures i altres persones sempre es porten bé i que mai són bones minyones ni fan bondat; que el nostre genuí comodí per molts anys va perdent la partida amb el generalitzat felicitats i família, i que, maneres de dir com “Deixi el croissant, que ja li agradarà” (dit a una cambrera de cafeteria per indicar-li que no cal que canviï la pasta perquè a l’acompanyant de qui ho diu ja li agradarà el croissant) són cares de sentir per comptes de les més comunes “Deixi el croissant; li agradarà igualment” o “Ja està bé” (en la mateixa situació que la descrita per a la primera frase).

    Xavier Pedregosa García

    Barcelona, 24 de gener de 2018

     

    Fotografia: Barrera de Corall a Austràlia

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Delegació de Ciutat Vella

C/ Carabassa, 15
08002 Barcelona

Tel. 934127224
Fax 933428075

cvella@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dimarts també de 16 a 20 h


Comentaris recents


Entrades recents



Categories


Històric


Núvol d’etiquetes


Meta