En el marc de la campanya I tu, jugues en català, el passat 28 de maig a Ciutat Vella vam celebrar el Dia Internacional del Joc i ho vam fer organitzant 2 sessions de jocs en català a l’aula i una sessió a la Ludoteca Ample per a famílies. Durant les diverses sessions, es van donar a conèixer jocs en català com Parauleja, Verbàlia, L’oca o Thinko.
Tots els participants van practicar la llengua catalana i s’ho van passar molt bé jugant!
Es publiquen més d’11.000 llibres en català i més de 80.000 en castellà a tot l’Estat. Catalunya gaudeix d’una tradició fructífera des de fa segles d’ençà que el 1475 s’instal·la la primera impremta a Barcelona, capital del llibre, amb la diada de Sant Jordi com a símbol.
Tot plegat ha generat un entramat ric d’autors, traductors, il·lustradors, dissenyadors, editors, correctors, impressors, agents literaris, distribuïdors i comercials, que configuren un complex treball en equip.
Abans que un llibre arribi a les mans del lector, passa per un llarg procés de producció amb molts actors, que necessiten l’acompanyament i seguiment de la figura d’un editor, que fa de baula en tot moment per assegurar l’èxit de la producció.
L’editor i traductor Jordi Martín Lloret va traçar el mapa del recorregut que fa un llibre des que el manuscrit arriba a l’editorial fins que veu la llum, durant una sessió a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura del passat 23 de maig en què va desvetllar com es desplega el procés editorial entre bastidors a partir del seu recorregut personal i professional de més de vint anys al sector.
Traduir literatura és l’art de traslladar un estil, unes imatges i una retòrica.
Com a traductor literari va desgranar els elements que ha de tenir un bon traductor i la responsabilitat que pot arribar a tenir en l’èxit o fracàs editorial. També va explicar els obstacles i les dificultats quan no es pot consultar amb l’autor els dubtes d’interpretació. Una bona traducció literària representa un joc de forces i d’equilibri entre el coneixement de la llengua estrangera i el domini de la llengua materna.
La literatura catalana gaudeix d’una obertura que li permet nodrir-se de la influència i la riquesa d’autors provinents d’altres tradicions literàries. Per Martín Lloret, de fet, els autors traduïts són com “parents llunyans que insuflen aire fresc a la literatura catalana”.
La xerrada va despertar un gran interès en els assistents, que van poder descobrir les costures del món editorial i la importància i el valor de la traducció literària en la cultura catalana.
Jordi Martín Lloret és traductor literari de l’anglès i del francès al català i a l’espanyol. El 2014 va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2013 i amb el VI Premi Mots Passants de traducció literària de la UAB, tots dos per la versió catalana de L’écume des jours, de Boris Vian. Ha traduït diversos autors entre els quals destaquen Siri Hustvedt, John Cheever, Philippe Claudel, Romain Gary. Després d’una llarga trajectòria com a editor a l’Editorial Casals amb el segell Bambú, a partir del mes de juny iniciarà una nova etapa amb el segell editorial Ànimallibres.
Ahir dimecres, 22 de maig, es va fer el lliurament de premis del concurs “Si l’encertes, l’endevines”, organitzat per la Delegació de Ciutat Vella, en col·laboració amb Barna Centre i l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial. L’acte, familiar i distès, es va fer a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura.
Els tres guanyadors van ser Miguel Suto, Simone Monticchio i Adrian Pascale, que van rebre els premis de mans de Patricia Radovic i Isabel Rodríguez, gerents dels dos eixos comercials. Els premis va ser cedits per Barna Centre, l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial, l’Aquàrium de Barcelona i el CNL de Barcelona.
El passat 12 de maig, la Coral Ciutat Vella m’Encanta va oferir un nou concert a la Parròquia de Sant Gaietà. Actualment, una vintena de cantaires configuren la coral de Ciutat Vella.
El proper 14 de maig a les 18 h a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura (c. Avinyó, 52, baixos) aprendrem les eines senzilles i bàsiques per fer una lectura en veu alta de poemes.
En aquest taller gratuït i obert a tothom veurem les nocions bàsiques que cal tenir en compte a l’hora de recitar en veu alta: la postura corporal, la veu, la vocalització, l’entonació, les pauses, l’actitud escènica…
Si us hi voleu apuntar, només heu de trucar al 934 127 224 o escriure a cvella@cpnl.cat i deixa’ns el teu nom, cognom i telèfon de contacte.
No us el perdeu!
Passeja pels carrers de Ciutat Vella i endevina les frases fetes de les il·lustracions que trobaràs als aparadors de Plaça Reial, carrers Petritxol, Comtal i baixada de la Llibreteria.
Tens temps fins el dia 11 de maig! Participa-hi!
El Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona promou la campanya ‘Si l’encertes, l’endevines’ que ara s’estén a tota la ciutat. Del 27 d’abril a l’11 de maig, amb la col·laboració de Barna Centre i de l’Associació de Comerciants de la plaça Reial, el veïnat podrà jugar a endevinar les frases fetes amagades darrere de les il·lustracions exposades a diversos comerços del barri Gòtic.
Joves estudiants de l’Escola Superior de Disseny i Art La Llotja han creat 40 il·lustracions diferents que representen frases fetes catalanes. Lluiran en forma de cartell a centenars de comerços de proximitat de 12 eixos comercials de la ciutat fins al 12 de maig. Tothom que ho desitgi podrà participar al concurs per endevinar les frases fetes amagades i guanyar grans premis patrocinats pels eixos col·laboradors.
A Ciutat Vella hi col·laboren els comerços dels carrers de Petritxol, Comtal, Baixada Llibreteria i de la plaça Reial. Per participar s’ha de recullir la butlleta als comerços o fer-ho en línia a través d’un codi QR.
Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració entre el teixit comercial, l’escola La Llotja i el CNL de Barcelona. Dinamitza els eixos comercials de la ciutat a través d’una campanya en què la llengua catalana i l’art de la il·lustració en són els eixos vertebradors, i fa partícip el col·lectiu jove d’un projecte lingüístic de ciutat tot donant-los l’oportunitat d’exposar les seves creacions en un aparador insuperable.
Un jurat format pels il·lustradors professionals Rocío Bonilla, Bernat Cormand i el coordinador dels estudis d’il·lustració de l’escola La Llotja, Sergi Mariñosa, adjudicaran un premi a un dels cartells exposats. A més, també s’atorgarà un premi a la il·lustració més votada pel públic participant al concurs de tots els eixos de Barcelona.
El 23 d’abril la delegació de Ciutat Vella va participar a la fira de Sant Jordi organitzada per la Fundació Tot Raval. Enguany, a la parada de Ciutat Vella lluïa un mapamundi de paraules amb motiu de la campanya A l’abril cada paraula val per mil.
Els ciutadans i alumnes que van passar per la parada van participar en un joc intercultural, amb l’objectiu de descobrir que la llengua catalana està farcida de mots amb orígens tan diversos com els dels barcelonins. A partir d’un drac expenedor de paraules es van repartir targetes plenes de curiositats sobre la procedència de paraules tan habituals com samarreta o quètxup.
Les persones que hi van jugar es van endur un punt de llibre, amb l’explicació etimològica d’una de les paraules del joc.
Ja fa massa temps que anant pel món sento persones que “no escolten” algú que els està parlant massa baix o que és massa lluny d’elles perquè els arribi prou clarament el que els diu.
Actualment podem dir que el verb escoltar s’usa a tort i a dret, si no fos que, com és normal, la gent no solem reflexionar sobre el que diem just abans de dir-ho. Tanmateix trobo que en el punt en què estem seria beneficiós per a l’idioma que tants i tants parlants sí que reflexionessin en algun moment sobre l’ús inadequat que fan de escoltar i sobre el bon ús de la llengua en general. Crec que seria bo que escoltessin aquesta proposta.
I és que em sembla que estem en una època en què la rapidesa de transmissió del que es diu i el volum d’emissions lingüístiques implicades fa canviar la llengua de manera incomparablement més ràpida que abans de l’existència dels mitjans de comunicació de masses i de Internet i les xarxes socials.
Amb relació al mal ús de escoltar, no hem d’obviar que en espanyol està passant el mateix: escuchar fa d’espècie invasora, en aquest cas invasora de camp semàntic. Si la “hipertròfia semàntica” del nostre escoltar és deguda —com en tants altres casos— a la influència —en aquest cas, nociva— de la llengua de Quevedo o no, però, no ho sé.
El que sí que sé és que, escolteu-me, i sentint-ho molt, el dia que, afònic per un catarro inoportú, algú em digui per telèfon que no m’escolta (m’escolta però no em sent bé), seré jo qui no l’escoltaré. Perquè en català, quan volem dir que no arribem a percebre auditivament bé el que una persona ens diu, contestem que ens sap greu (o no), però que no la sentim.
Xavier Pedregosa García
Tècnic d’Assessorament Lingüístic de la delegació de Ciutat Vella del CNL de Barcelona
Una vintena de nous participants del Voluntariat per la llengua es van trobar ahir a la seu de Memorial Democràtic. Aquesta primera trobada va servir als nous voluntaris i aprenents per conèixer el funcionament del Voluntariat per la Llengua i conèixer un dels punts de trobada de Ciutat Vella.
