• El llenguatge inclusiu

    Segons el TERMCAT, entenem per llenguatge inclusiu aquell “llenguatge que expressa respecte, reconeixement i sensibilitat per la diversitat dels grups socials”. I, en una nota, afegeix l’aclariment següent: “El llenguatge inclusiu se sol associar al llenguatge no sexista o llenguatge de gènere, que evita la discriminació cap a un sexe o gènere social determinat”.

    Vist a l’engròs, doncs, el terme inclusiu és un paraigua que pot aixoplugar una gran diversitat de col·lectius, però ens volem centrar avui en el llenguatge que es destaca a la nota: el de gènere.

    Cal avançar que, des del punt de vista normatiu, l’únic criteri vàlid és que en cap text formal que es produeixi, ja sigui oral o escrit, es pot contemplar l’alteració de la gramàtica. Des d’aquest punt de vista, formes com totis, tot@s, totes (femení inclusiu) o totxs no es recomanen per a textos formals.

    Quines opcions formals tenim, doncs? No en volem pas fer ara un repàs exhaustiu, però en recordem algunes:

    · Ús de col·lectius: equip, grup, personal

    · Ús de la paraula persona: les persones dependents, les persones usuàries

    · Ús de mots abstractes: alumnat, ciutadania

    · Ús de la funció en lloc del càrrec: direcció, gerència

    · Ús d’expressions despersonalitzades: amb la col·laboració de, redactat per

    · Ús d’epicens (‘que designen indiferentment mascles i femelles d’una espècie’): víctima, infant

    · Ús dels desdoblaments (en textos breus o fórmules de salutació, i en l’ordre que vulguem): Benvingudes/benvinguts, metge o metgessa

    Però, en realitat, tots aquests usos parteixen o bé del llenguatge binari o bé d’estratègies per invisibilitzar el gènere. Dins d’aquestes formes no n’hi ha cap que sigui una forma neutra i específica per a aquells col·lectius que no volen ser invisibilitzats i que no se senten integrants del binarisme. No només no n’hi ha, sinó que la normativa, de moment, no en preveu pas cap.

    En canvi, sabem que alguns països han inclòs pronoms personals neutres als diccionaris de referència (Suècia, Finlàndia, els Estats Units…) i que, en d’altres, s’han proposat neopronoms no-binaris (en castellà, portuguès, francès, alemany…). En català, la qüestió és viva i es mou. De fet, aquest darrer mes de setembre s’ha publicat una proposta no normativa en forma de gramàtica no-binària (Diversis autoris. Guia gramatical de llenguatge no-binari. Raig verd. 2023) en què, entre d’altres suggeriments, ens presenten la possibilitat de fer servir elli i la terminació –is com a formes neutres i visibilitzadores.

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar aquests enllaços:

    · Guia d’usos no sexistes de la llengua

    · Guia de comunicació inclusiva

    · Optimot: Llenguatge no sexista

    · TERMCAT: Diccionari LGBT

    · ésAdir: Perspectiva de gènere: recursos lingüístics / Recursos lingüístics per evitar el sexisme

    · CPNL: Model de llengua > Quins recursos fem servir per evitar un ús sexista del llenguatge?

    · CPNL: Model de llengua > Quan fem servir el mot epicè persona?

Cap comentari

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Delegació de Ciutat Vella

C/ Carabassa, 15
08002 Barcelona

Tel. 934127224

cvella@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dimarts també de 16 a 20 h


Comentaris recents


    Entrades recents



    Categories


    Històric


    Núvol d’etiquetes


    Meta