• Normalització “avant la lettre”

    En aquest racó del nostre blog, és clar, no ens ha passat per alt que entrem en aquest període de dies de festes tan assenyalades. I d’entre aquestes festes, tancant la disbauxa d’àpats especials i de despeses extraordinàries, la del dia de Reis, amb una nit de vigília carregada d’emoció, nervis i impaciència per a innombrables caparrons i cossets. Per això hem rescatat del primer número de la desapareguda revista infantil En Patufet, sortit un més que llunyà dia 3 de gener del 1904, un conte de Reis. Però ho hem fet perquè vegeu amb aquesta rondalla que en un temps tan reculat que gairebé no es toca de res amb el nostre ja teníem ànsies de normalització de l’ús de la nostra llengua!; no us en perdeu la part final.

    Molt bones festes a tothom.

     

    Barcelona, desembre de 2015

     

    Patufet

    Nit de Reis

    Somni d’un nen

    Quina nit més pesada, la que va passar en Ricardet!

    Havia sortit a la tarda amb la seva mare, i si n’havia vistes de coses!; tot barrejat formant un munt d’objectes que atreien les mirades del nens i nenes que anaven à veure-ho per escriure després als Reis el que volien. I en essent al llit, en Ricardet se va adormir somniant amb aquell vapor que caminava sol, i amb aquell tren que tenia es­tacions com si fos un tren de debò. D’un somni n’hi va venir un altre, i li va sem­blar veure els Reis que amb sos coves plens de joguets traginats per formosos cavalls blancs com la neu anaven passant de balcó en balcó deixant-hi el que deien les cartes, que amb safata d’or los hi anava entregant un criat. Quines escales més altes que portaven per pujar als pisos!… I en Ricardet, quiet en un racó del llit i sense gosar-se moure per por que els Reis el sentissin, va veure com s’anaven om­plint los balcons d’un sens fi de coses i s’anaven acos­tant. Ja eren al costat, ja un criat apuntalava l’escala al seu balcó, quan de sobte lo Rei Blanc, que era qui llegia les cartes, va fer una cara ferrenya i ordenà al criat que tragués l’escala d’allí, perquè no volia deixar-hi res… Los altres quedaren parats perquè no comprenien com era que tenint tan bon geni lo Rei Blanc, s’hagués enfadat d’aquella manera. I al preguntar-li el perquè d’allò, per tota contesta los hi va ensenyar la carta… En Ricardet era català,… i la carta era en cas­tellà. I en Ricardet no va veure res més, sols va sentir que la seva mare li feia un petó per desvetllar-lo, perquè era hora de llevar-se… L’en­demà passat era lo dia dels Reis i… Que creieu que la va fer en castellà, la carta? En català la va escriure.

    CAGANIU

    (Versió lingüísticament adaptada)

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Delegació de Ciutat Vella

C/ Carabassa, 15
08002 Barcelona

Tel. 934127224
Fax 933428075

cvella@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dimarts també de 16 a 20 h


Comentaris recents


Entrades recents



Categories


Històric


Núvol d’etiquetes


Meta