Lectures del Nivell Intermedi 2-548
Nou dits
El Gabriel està treballant al seu taller de bicicletes. Unes àries d’òpera sonen com a música de fons i aviat ens adonem que el Gabriel no és un mecànic com els altres. Què hi fa, doncs, en aquell taller de mala mort? Nou dits és la història de tres personatges emmarcats dins el món de la música. Dos homes, el gran tenor Federico de Llorente i el Gabriel, el pianista que l’acompanya, i una dona, la Sylvette, guapa, subtil i embriagadora, objecte de desig dels dos músics. Amb Nou dits David nel·lo va guanya el Premi Fiter i Rossell de novel·la de l’any 2000.
David Nel·lo i Colom (Barcelona, 1959) és un escriptor i músic flautista català. Premi Andròmina de narrativa el 2006. Especialitzat en literatura infantil i juvenil, també ha obtingut els premis Vaixell de Vapor (1994), Enric Valor de narrativa juvenil (1998), Cavall Fort de contes (1999), Fiter i Rossell de novel·la (2001), Columna Jove (2002) i Ciutat d’Olot (2007).
http://ca.wikipedia.org/wiki/David_Nel%C2%B7lo_i_Colom
El violí d’Auschwitz
La novel·la, publicada el 1994, narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial. Originari de Cracovia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster. Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible: haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat.
Maria Àngels Anglada (Vic 1930 – Figueres 1999 ). Filla d’un advocat, la gran de quatre germans, viu en un ambient apassionat per la música. Es es va llicenciar en Filologia Clàssica. L’any 1961 es va traslladar a l’Alt Empordà. A Figueres, va ser traductora de llatí i grec al català, també va treballar amb diferents gèneres de l’escriptura com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l’assaig literari.
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/violi/index.htm
http://blocs.lescorts.cc/lecturamllongueras/2009/03/31/el-violi-dauschwitz-de-maria-angels-anglada/
http://www.escriptors.cat/autors/angladama/
Enemigues de l’ànima
Enemigues de l’ànima és un conjunt de vint-i-un relats curts que fan palès el mestratge de l’autora en la construcció psicològica dels personatges, especialment dels femenins. Amb un llenguatge acurat i contemporani, l’autora ens endinsa en un món ple d’emocions fortes i reals. Un món on fàcilment ens veurem reflectits: unes emocions, sovint difícils de confessar, però que intuïm molt properes si escoltem la nostra veu interior barrejada amb la dels personatges. Un llibre, en definitiva, àgil i profund: atemporal i contemporani; un llibre per gaudir i reflexionar.
Clara Soley va néixer a Sabadell l’any 1967. És llicenciada en Filologia i treballa com a professora de llengua i literatura catalana. L’any 1996 va publicar Vacances pagades de Pere Quart. El 2001 va publicar el seu primer llibre de ficció: El vestit d’Emilie Flöge. Després ha publicat: Beatus: L’avarícia de la sèrie Els 7 pecats capitals (2003). Fet pols! (2004). Enemigues de l’ànima (2010), XIX Premi Ciutat de Badalona de Narratives i XXIII Premi Literari Països Catalans Solstici d’Estiu 2010.
http://tomba-que-gira.blogspot.com.es/2011/08/enemigues-de-lanima.html
55 comentaris
Maricely
06 març 13
19:48 #
Hola a tots,
Estic llegint el llibre de “El violí d´Auschwitz” és molt interessant, perquè (m´he donat compte de) m’he adonat com era la vida durant la segona guerra mundial i el tracte dels soldats alemanys amb els jueus. També (m´agradat) m’ha agradat l´esperit de supervivència del Daniel i de la forma que va construir el violí. Us el recomano.
Conxita Soler
06 març 13
18:54 #
Hola!
He acabat de llegir “El violí d’Auschwitz”.
Resum:
En Daniel va patir molt quan estava pres en el camp d’extermini. Va rebre pallisses i va estar tancat en una cel·la de càstig. Gràcies al seu ofici, que consistia en fabricar violins, va poder estar uns dies treballant a la fusteria elaborant un violí i d’aquesta manera no va haver d’estar al camp de treball forçat. Havia d’acabar el violí en un temps determinat, però ell no sabia en quants dies. Finalment el va acabar a temps i no el van castigar.
Opinió personal:
El llibre m’ha agradat força, però alhora m’ha entristit (al) en pensar que històries com aquesta han pogut passar de veritat. Des (de) que vaig començar a llegir-lo em va captivar. El que m’ha sorprès més ha sigut el final, (al) en saber que narra la història la filla d’en Daniel.
Ronan
06 març 13
0:47 #
Hola!
He acabat de llegir “Nou dits” i m´ha agradat moltíssim, és interessant i una mica divertit.
És que m´encanta les bicictetes, tant que amb la lectura, algunes vegades he (anat) recordat els meus quinze anys, en aquesta època tenia una bicicleta i feia gairebé el mateix que feia el senyor Vinyes, era un mestre en arreglar-les.
Aquest és un llibre que us el recomano.
Rita
04 març 13
18:43 #
Hola a tots,
He acabat el llibre “Enemigues de l’ànima”, (lo) el que m’ha agradat és el llenguatge modern i àgil que té, llegir-lo ha sigut com escoltar els pensaments i les converses de la gent de qualsevol barri d’avui. Tots els conte m’han agradat més o menys però tots eren sobre temes actuals i del dia a dia de qualsevol de nosaltres. En general ha estat agadable.
María Jesús
03 març 13
20:04 #
Hola!
Havent llegit els contes de Clara Soley, Enemiges de l’ànima, us he de dir que no m’han decebut, l’ego i el desig ens dominen, i provocan sentiments d’infelicitat, trobem exemples de desamor, odi, venjança, por, nostàlgia, desig desmesurat, etc.
Us el recomano, els personatges són molt creïbles i els contes están molt ben explicats.
M`han agradat especialment: Viatge a l’Ìndia. El circ australià. La librada va tenir un somni. D`ombres.
Algunes frases, per exemple:
Aquell silenci li sembla prenyat de mals presagis. L’hora greu.
Tota la teva carcassa està prenyada de mal i de por. Les mentides bones.
En un altre conte també surt la carcassa, Mantenia la carcassa d’home seductor i pervers.
Per acabar, vull donar les gràcies a l’Encarna per incloure Clara Soley entre les opcions de lectura per aquest trimestre, tot i que ha estat dificil d’aconseguir un exemplar.
Fins dilluns,
Talía
25 febr. 13
18:44 #
Ja he acabat ‘El violí de Auswitz’ i haig de dir que m’ha agradat molt perquè m’ha semblat molt diferent a altres llibres que expliquen històries en camps de concentració. La veritat és que explica una història delicada que ocorre en un lloc fosc i trist. No vull desvetllar detalls de la història, però haig de destacar que no és un llibre tan dur que uns altres sobre el genocidi nazi.
I m’ha semblat curt, però, com se sol dir, els perfums més cars es venen en flascons petits.
diego
20 febr. 13
15:10 #
Com que tinc bastant temps lliure (desafortunadament perquè m’agradaria treballar) , aquest matí he fet un passeig per veure els llocs descrits en el llibre “Nou dits”: he trobat el carrer on vivia el Gabriel , la plaça on hi havia la botiga de bicicletes, la cafeteria on el Gabriel i la Sylvette tenien una conversa; sempre que sigui possible m’agrada veure els llocs dels llibres que llegeixo o de les pel.lícules que he vist. També m’agrada tornar a veure els llocs on vaig viure quan era petit o de la meva joventut …sóc una persona una mica nostàlgica …
Resposta
22 febr. 13
19:07 #
Molt interessant la teva ruta literària. Recorda que el dia 13 de març a les 10 h hi haurà la trobada amb l’escriptor de Nou dits, David Nel·lo.
Joana
16 febr. 13
18:14 #
Una vegada Rita va dir que posaria una crítica a qualsevol llibre que recomanés, doncs bé, recomano un que ahir vaig acabar de llegir. Es diu “Sense notícies de Gurt” i de debò, quan finalitzes de llegir-ho t’adones que tothom en algun moment se t’ha quedat mirant perquè no pares de (reirte) riure-te’n.
Com sempre, Eduardo Mendoza, en el seu nou llibre, també ens sorprendrà segur, és el que ara començaré a llegir, es titula, ” L’embullo de la borsa i la vida”
Recomano una mica de risa per tothom en qualsevol moment.::))
Bon “finde” a tots!
Virginia
12 febr. 13
16:52 #
Hola!
He acabat de llegir un capítol on explicaven la terrible situació d’un company de cel·la al qual van ficar en una banyera d’aigua gelada.
M’ha semblat espantós que hi hagi gent que faci això per diversió.
(Bo) Bé, seguiré llegint una mica més (haver) a veure què em trobo.
Fins dimecres,
Luis Alexis
11 febr. 13
18:30 #
Soc un lector molt estrany i molt lent, tinc el costum de posar en dubte els arguments secundaris, especialment quan són temes dels que tinc coneixement. Per això, avanço a poc a poc, amb ‘El violí d`Auschwitz’ em faig alguns qüestionaments, en alguns té raó l’autor i en altres crec que ha fet un error.
1. A la pàg. 16 (es) se cita la sonata de mi Bemoll de Mozart, crec que s’omet el “major”, i crec que es titula “mi bemoll major”. Jo no sóc bo per la música, però he gaudit una estona escoltant aquesta peça musical.
http://www.youtube.com/watch?v=lHYL87it6hE
2. Sóc una persona que té una memòria molt fotogràfica i al veure el nom de Déu segons els jueus, he cregut que estava mal escrit perquè deia Javhè, i em pensava que s’escrivia Yahvé, he anat a la Bíblia bci, en Català i en els versicles Yahvistes sortia ‘El Senyor’, he hagut de llegir els comentaris del Gènesis per trobar la referència de Javhè, estava ben escrit ja que l’autor ho cita en hebreu.
3. Al començament del cap 3 l’autor cita el Salm 106, al llegir el salm no em sonava el versicle, he anat al salm 106 i no sortia, després he llegit el salm 107 i en el versicle 10 sortia una traducció diferent, crec que l’autor ho ha traduït directament del hebreu jueu o d’alguna traducció més antiga de la bíblia en català.
Salm 106 Llibre
Sojornant en tenebres a l`ombra de la mort encadenats per la misèria, pel ferro.
Salm 107,10 Bíblia
D`altres vivien en un lloc tenebrós, presoners de la dissort i les cadenes.
Sigui el que sigui, crec que és molt encertat el salm per tot el desenvolupament del contingut de la història.
Aida
11 febr. 13
12:00 #
Bon dia,
Fa uns dies que he acabat “Nou Dits” i la veritat és que he gaudit molt amb aquesta lectura. Us la recomano a tots i totes!
Com he dit en un post anterior, aquest llibre vaig escollir-lo de casualitat, la meva primera opció va ser “El Violí d`Auschwitz” i la segona “Enemigues de l´ànima”. L’opció de “Nou Dits” no (va existir) existia per a mi; I és que les trames amoroses en cap moment m´han interessat o m´han resultat atractives. Però (com que no odia trobar) el no poder trobar els llibres que volia, “Nou dits” es va convertir en la meva lectura d’aquest curs de català.
La història està molt ben narrada i la descripció i la vida que l’autor dóna als seus personatges és impressionant. El final et quedes amb la pregunta de si la història serà real o no. A més, l’atmosfera que crea al voltant fa que també t`envolti a tu i per això m´ha recordat al llibre de Carmen Laforet “Nada” i a alguns llibres de J.J. Millás.
A més, dóna la casualitat que alguns dels escenaris del llibre, són llocs que he visitat i crec que això és una cosa que sempre ajuda a connectar amb el llibre i amb els seus personatges.
Per acabar, una frase que resumeix la personalitat del personatge central:
“Però en Gabriel encara espera i segueix esperant”.
Fins després!
diego
11 febr. 13
10:41 #
Vaig acabar de llegir el llibre “Nou dits”, encaix d’amor entre tres persones amb la passió per la música . Recomano aquesta lectura? Recomanar és difícil, sobretot un llibre o una pel.lícula, els gustos no són iguals.
Fins la tarda!
Joana
10 febr. 13
14:06 #
Per als que heu llegit el Violí… realment, qui explica la història?
Bon Cap de setmana a tothom!
conxita
14 febr. 13
23:35 #
Hola, Joana!
La que explica la història és la filla del Daniel.
Virginia
07 febr. 13
14:19 #
Hola!!Per fi m’he decidit a escriure.
Ja tinc el llibre d’ El violí d’Auschwitz, la veritat (és) que l’he agafat amb moltes ganes.
Ja aniré escrivint segons vagi avançant el llibre.
Talía
06 febr. 13
16:47 #
Hola a tothom, he estat de viatge uns dies, a Madrid, però ja tinc a les meves mans ‘El violí de Auschwitz’ i estic desitjant tornar a classe aquesta tarda. Petons
Ronan
05 febr. 13
23:09 #
Hola, companys,
Estic llegint “Nou Dits”. Em sembla molt interessant i divertit. Aquest és un fragment que em va fer riure.
“…Que tens mal de panxa?
Li preguntava la seva àvia, i ell deia que no i girava de pressa les pàgines de la revista fins que sortia un reportatge de la Carmen Sevilla, del Manolo Escobar, o fins i tot del Franco inaugurant alguna cosa…”
Fins demà!
Ramon Humbert
05 febr. 13
22:25 #
He llegit el llibre Enemigues de l’ànima de la Clara Soley i encara que al començar se’m va fer una mica espès, de mica en mica hi vaig anar entrant i ha acabat agradant-me.
Com (que) és un llibre compost de 21 contes diferents alguns els he trobat més interessants que altres, però si que (n’hi) ha agut un que m’ha arribat força, és tracta del conte “Les mentides bones”, aquest conte planteja una situació (en què/en la qual) quasi tothom ens (
hi) hem trobat alguna vegada, i jo per a desgràcia no (en) fa gaire. Crec que el tema està molt ben portat i que els protagonistes actuen com qualsevol de nosaltres (ho) faríem o fem és a dir, fent servir les mentides bones.No explico de (què) va perquè el llegiu.
conxita
31 gen. 13
12:34 #
HOLA! ESTIC LLEGINT EL VIOLi’ D ‘AUSCHIW
PRIMER,NO SABIA, SI M’ AGRADARIA GAIRE, PERÒ M ‘HA SORPRES, SI QUE M’ AGRADA,
(DE MOMENT ) ARA,, QUAN LLEIGEIXO VAIG APUNTANT AMB UN PAPER, LES PAURALES QUE NO ENTENC. DE VEGADES ,TINC QUE LLEGIR 2 VEGADES LO MATEIX, PER ENTERAR-ME B’E DE LA HISTÓRIA. FINS AVIAT
Hola!
Estic llegint “El violí d’Auschwitz”.
Primer, no sabia si m’agradaria gaire, però m’ha sorprès, sí que m’agrada.
De moment, ara, quan llegeixo, vaig apuntant en un paper les paraules que no entenc, de vegades he de llegir dues vegades el mateix per entendre bé la història.
Fins aviat!
Joana
10 febr. 13
14:04 #
Hola, Conxita,
Després de no tenir clar quin llibre volia llegir, ara estic convençuda que llegir El *Violí ha estat la millor elecció, si encara no ho has acabat, t’animo, realment la història ho val.
Fins al final, realment, no arribes a comprendre la injustícia que es va fer en un d’aquests camps, i com, després de tot, la sort, perquè crec que després de tot, va ser sort, la vida et pot arribar a sorprendre…
Decididament, un llibre per recomanar a tant caparró boig que avui dia tenim per joves, encara que una vegada vaig llegir que qui no llegeix la seva història comet les mateixes fallades, estic segura que per molt que s’hagin llegit, tornarien a cometre’s en diferents llocs i per diferents motius.
Esperanza
28 gen. 13
20:37 #
Quina casualitat! Just quan he acabat d’escriure el meu comentari al blog he tornat a la meva lectura en el llibre, he avançat un parell de pàgines i em trobo aquesta frase “En sentir això, el Gabriel s’havia tombat cap a una alta banda i va ser en aquell moment que el llibre li va cridar l’atenció. ” és ben curiós que aquesta frase estigui en la línia del meu comentari anterior …
Esperanza
28 gen. 13
20:17 #
Hola,
A mi m’agrada deixar que els llibres m’escullin a mi i no jo a ells, és una mena de joc que fa temps que practico i m’ha donat molt bons resultats, grates sorpreses i cap decepció.
Us explico això, perquè quan a classe ens van presentar els tres possibles llibres a llegir, jo no vaig voler decidir i vaig preferir seguir amb el meu joc.
El violí d’Auschwitz, ja l’havia llegit. És un llibre que jo mai hagués escollit, perquè el tema em resulta molt dolorós, però tinc un amic que toca el violí i una tarda ens va estar parlant del molt que li havia agradat el llibre i ens va recomanar la seva lectura. Tot i això jo no em sentia atreta a llegir-lo. L’endemà, en el meu treball, jo treballo en una biblioteca, repassant prestatgeries, hi havia un llibre que no estava correctament col · locat, el vaig retirar per posar-lo al seu lloc i vaig descobrir que era El violí d’Auschwitz, m’ho vaig mirar, vaig somriure i vaig decidir que havia de llegir-lo, m’havia escollit!
És un llibre que em va agradar molt, em va fer pensar en la força, la il · lusió, la motivació i com enmig del terror encara queden coses a les quals agafar-nos per sobreviure. L’ésser humà és molt fort! Us ho recomano.
Ah, des de llavors, també està en la meva llista de lectura la bibliotecària d’Auschwitz, una història real. No sé si ho arribaré a llegir o no, el destí ho dirà ..
I tornant al tema inicial, només em quedaven dos llibres entre els quals escollir. Vaig buscar en els catàlegs de les biblioteques, i cap dels dos estava disponible ni era fàcil de trobar. Vaig fer dues reserves per vies diferents i el primer a arribar va ser Nou dits, així doncs és el que estic llegint i gairebé acabant. Va arribar després el de Enemigues de l’ànima, que ja que el tinc espero llegir-lo també, o potser no, pot ser es creui un altre en el meu camí abans …
Rita
28 gen. 13
18:13 #
Enemigues de l’ànima, pàg. 13:
El que en el fons t’agradaria és que et tornés a desafiar. Com abans. Que et tornés a enamorar. Que t’arrenqués d’aquest tedi. Això vols. I tornar a fer l’amor amb ella. Com abans, perquè trobes a faltar amorrar-te a la seva font i beure sense parar i sentir el cor embogit, xucla que xucla com una sangonera. Tot tu revoltat, xop de suor, esgotat. Vols tornar-te a sentir esbalaït davant la seva sensualitat aclaparadora.Desitjaries que et tornés a maltractar, a fer-te sentir un xitxarel·lo perquè llavors, quan et senties un desgraciat eres feliç. I ara, en canvi, que ets feliç, et sents desgraciat.
impressionant, dóna enveja, entren ganes de tornar a enamorar-se, no?
Luis Alexis
28 gen. 13
15:57 #
Aquest cap de setmana he llegit els capítols 1, 2 i 3 del llibre El violí d`Auschwitz i estic molt motivat per la trama, tot i que he trobat paraules que no entenia i he hagut d’anar al diccionari i buscar el seu significat, per exemple :
Llitotxa, baf, llepant, lluïssor.
He trobat paraules amb dièresi que he relacionat amb la classe magistral de l’Encarna:
Construït, Trabuït, Beneït.
Amb tres capítols llegits crec que començo a tenir detalls de la trama, els relats són molt durs, especialment els petits comentaris que es fan al començament dels capítols…
Inés
27 gen. 13
23:02 #
Per fi m’he comprat el llibre “El violí d’Auschwitz”, he començat a llegir-lo aquest cap de setmana, per això sé que el fragment 1 està a la pàgina 50 i el fragment 2 a la 64 d’aquest llibre, els altres dos imagino que són de “Nou dits”.
Fins dilluns.
Ma Jesús
25 gen. 13
14:11 #
Hola,
El conte “L’hora greu” comença fent referència al poeta i dramaturg austríac RAINER M.RILKE.
“Qui ara es mor en algun lloc en el món,
sense causa es mor en el món,
em mira a mi”.
Bé, he trobat aquesta poesia, i he pensat a compartir-la amb vosaltres.
Cançó d’amor
Com subjectar la meva ànima perquè
no fregui la teva?
Com haig d’elevar-la
fins a les altres coses, sobre tu?
Volgués acollir-la sota qualsevol objecte perdut,
en un racó estrany i mut
on el teu sotrac no pogués escampar-se.
Però tot allò que toquem, tu i jo,
ens uneix, com un cop d’arc,
que una sola veu arrenca de dues cordes.
En quin instrument ens van tibar?
I quina mà ens prem formant aquest so?
Oh, dolç cant!
RAINER M. RILKE
Ma Jesús
24 gen. 13
21:26 #
L’hora greu
“Aquell silenci li sembla prenyat de mals presagis”
Crec que la mare és com el cigne negre, que neda cap a l’altra banda del llac, en la direcció oposada. Deixa una estela funesta, inquietant, com si menystingués no només l’existència dels cignes blancs, sinó la de tots els éssers vanitosos i estúpids. La mare s’espera a la altra banda del camí, protesta perquè no vol que hi vagin a investigar aquell casalot vell, abandonat. Ella està espantada, és poruga fins un punt malaltís. El mal presagi s’ha complert. Crec que ha mort la nena en travessar la carretera, ja que comenten que hi ha un 4×4 que roda per la grava dels camins.
Ara bé, com que no és gaire clar, us en diré la frase final: Algú en un llogaret del món acaba de morir.
Ramon Humbert
23 gen. 13
17:43 #
Tal com diu la Joana recomanar un llibre és molt difícil i no hi ha dos gustos iguals,
per exemple a mi que m’agrada la història, un llibre que em va agradar força i del que ara en faran una sèrie a TV3 és Olor de Colònia, si no recordo malament és de la Sílvia Alcànta.
Tracta de la vida a les colònies de la vall del Llobregat, concretament el Bergadà, cap els anys 50, és molt planer de llegir potser l’únic problema és que fa servir algunes expressions pròpies de la zona.
És d’amor i hi ha una mica de misteri, té una mica de tot.
Evidentment hi ha bons i dolents, més ben dit n’hi ha de bons, molt bons, dolents i molt dolents.
Tot i així no m’atreviria a recomanar-lo a ningú.
Luis Alexis
23 gen. 13
15:21 #
Per fi he triat un títol per llegir i comentar en aquest espai. Triar no ha estat fàcil, però el fet de barrejar un violí i la seva melodia amb el que implica un camp d’extermini, em genera entusiasme per seguir amb motivació aquesta història. Ara a llegir i a gaudir…
diego
23 gen. 13
12:08 #
Els fragments 3 i 4 són de “Nou dits”
Fins la tarda!
Aida
22 gen. 13
21:21 #
Els fragments que corresponen a “Nou Dits” són el 3 i el 4.
Els fragments d’El violí d’Auschwitz són l’1 i el 2.
Fins demà!
emendoza
22 gen. 13
19:00 #
Aquests 4 fragments, dos de Nou dits de David Nel•lo i dos d’El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada són petites descripcions de la feina que van fent els dos protagonistes dels relats: el Gabriel i el Daniel amb la bicicleta i amb el violí. Digues a qui correspon cadascun dels fragments:1. Amb dits hàbils untà tota la vora de l’esquerda, a cada banda, molt a poc a poc, i amb el dit anava fent girar la cola, que es fiqués ben bé a dins.
2. Oblidà tot el que no fos aquella línia segura i sinuosa, aquella forma tan bella com el tors d’una dona. Totes les seves energies, les que li restaven, eren concentrades a la seva mà dreta; retrobà l’antiga facilitat.
3. O potser li costarà molt. Haurà d’utilitzar el punxó de ferro per fer recular la peça trencada. És d’aquelles feines que l’irriten: ha de desfer allò que ha fet malament. Desfer la pífia, corregir la manca d’atenció.
4. De tant en tant, a mitja reparació es queda plantificat amb l’eina a la mà, immòbil, i concentra tota l’atenció en la música que surt de l’aparell. Reconeix les notes i les segueix mentalment, sovint les anticipa, i si la veu desafina, arrufa les celles o fa una ganyota.
La pista: Els llibres ja els sabeu, a més aquí us passo les pàgines: 13, 64, 50 i 33. Que us vagi bé la recerca!
Joana
16 febr. 13
17:52 #
Hola, bona tarda,
Encara que ja no tinc el llibre, era propietat de la biblioteca:), solament (creo)crec reconèixer el primer punt com a part del Violí, posat que és quan per primera vegada en aquell lloc, torna a sortir el Daniel, creador de violins, la resta, no em sonen gens.
emendoza
22 gen. 13
17:16 #
El conte “El circ australià” del llibre Enemigues de l’ànima de Clara Soley explica un breu episodi de la vida quotidiana d’una mare, la Tere, i els seus fills, l’Hèctor, el gran, i el Jan, el petit, quan coincideixen en un circ amb l’Albert, el pare dels nens, acompanyat de la seva actual parella, l’Alícia. El relat va descrivint tot el que passa a l’escenari: les actuacions de la parella d’acròbates, els pallassos i el faquir, mesclat amb la descripció de les emocions que va sentint la Tere durant l’espectacle de circ.
Comença la música i els acròbates saluden el públic. Alehop! Mentre que la Tere està petrificada perquè ha vist el seu ex i l’Alícia que seuen unes fileres més avall. Els nens també han vist el seu pare i el petit Jan diu: “Mira el papa!”.
Més tard arriben els pallassos que es fan la punyeta entre ells. El Jan es peta de riure i a la Tere li sap greu que l’Hèctor no sigui així i que sigui tant seriós, tot i que el porta a un psicoterapeuta. Veu com l’Alícia va penjada del braç de l’Albert. I pensa: “Quina comèdia!”. Voldria que tot el públic sabés que aquell home d’allà l’havia traïda i que la dona que l’acompanyava no era l’Alícia del país de les meravelles, sinó una hàrpia.
Arriba la mitja part. El Jan s’aixeca d’un bot i s’esgargamella cridant el seu pare. L’Albert es gira i se’ls mira amb un somriure atordit. Els nens van a saludar el pare i l’Alícia. La mare no es mou del seu seient, observa el grup zelosa dels seus fills que de tant contents semblen no adonar-se del seu patiment, sobretot el fill petit.
A la segona part de l’espectacle surt el faquir amb un cargament de torxes i espases, i una caixa allargada com un taüt i demana un voluntari entre el públic…
Qui creus tu que podria acabar sortint com a voluntari amb el faquir perquè l’acabin serrant per la meitat?, la Tere?, l’Albert?, l’Hèctor? un dels pallassos que ja no pot suportar més el seu company de funció?
Ma Jesús
23 gen. 13
17:12 #
Hola, companys,
La Tere se sent una víctima i decideix representar el seu paper portada pel seu dolor. potser com a teràpia o potser per demostrar al seu marit que se sent morir en aquell instant.
Joana
10 febr. 13
13:54 #
Encara que no he llegit aquest llibre, segons el text que tenim, penso que qui sortirà serà l’Alberto. Per què? Perquè qui menys et penses pot ser la persona perfecta per un faquir 🙂
conxita
21 gen. 13
11:46 #
Conxita fixa’t…
Hola a tots i totes,
Jo no he llegit encara cap d’aquests llibres. Crec que llegiré: “Enemigues de l’ànima” de Clara Soley…
Referent a l’endevinalla,
crec que la bici són els núm: 2, 3, 5, 6, 8 i 9.
Fins la tarda!
Luis Alexis
21 gen. 13
0:21 #
Tinc molt carinyo pels llibres, m’agrada un refrany que fa entendre els llibres: “Existeixen dues classes de ximples, els que presten llibres als que els tornen”.
Jo sóc un doble ximple, ja que els presto i els torno. En aquest temps de crisi és millor agafar els llibres de la biblioteca.
No vull llegir els comentaris de cap dels tres llibres, prefereixo discernir pel títol que més bé em soni.
Inés
21 gen. 13
0:03 #
Crec, Encarna, que la resposta a la teva endevinalla és “El violí d’Auschwitz”, que és el mateix que he decidit llegir, però que encara no he comprat. Ho faré la setmana vinent.
M’agrada més comprar-lo, perquè els de la biblioteca no els pots escriure ni subratllar-los i a mi m’agrada fer anotacions segons vaig llegint.
Ara estic llegint “Promet-me que seràs lliure” de Jordi Molist, és un llibre una mica dens, però és molt interessant, conta la història d’un noi, el qual viu en un poble de pescadors de Girona, Llafranc, a l’edat mitjana, descriu els costums de l’època i com vivien.
Fins dilluns, Bona nit.
Encarna
20 gen. 13
21:17 #
Una segona!
Trieu d’aquesta llista els noms corresponents a les parts d’un violí o d’una bicicleta, en són 5 per a cada objecte:
1. celleta, 2. clavilles, 3. pedal, 4. riscles, 5. manillar,
6. forquilla, 7. barbaquí, 8. pinyons, 9. cadena, 10. cordal.
Fins demà!
charo navarro
20 gen. 13
21:52 #
Encarna, alguns noms són complicats…
Crec que de la bicicleta són: 3, 5, 6, 8, 9 i del violí: 1, 2, 4, 7 i 10.
Bona nit!
Aida
22 gen. 13
21:04 #
Respecte a la segona endevinalla, crec que és:
Les parts de la bicicleta: pedal, manillar, forquilla, pinyons i cadena.
I les parts del violí: celleta, clavilles, riscles, barbaquí i cordal.
Bona nit!
Joana
10 febr. 13
13:49 #
Aquesta segona és alguna cosa més complicada, però crec que la resposta és:
1.celleta,2. clavilles, 6. Forquilla, 10. Cordal, 7. barbaquí… Això crec, és clar.
Aida
20 gen. 13
20:40 #
“I ara sap que si el noi li truca li haurà de dir que la bicicleta encara no està enllestida. Llença la femella collada amb el tros trencat de passador. Potser li costarà bastant fer saltar el passador escapçat que ha quedat atrapat dins de la biela.”
Aquest és un fragment del llibre que he escollit, en un principi volia llegir “El violí d’Auschwitz” però no el vaig trobar a cap biblioteca. No m`agraden gaire els llibres que tractan de triangles amorosos però, en canvi, m´agraden moltíssim les bicicletes. Espero haver-hi encertat.
Fins demá.
Ma Jesús
20 gen. 13
19:03 #
Hola, Encarna,
Bé, he pensat que seria massa obvi que fos d’ “El violí d’Auschwitz” i la meva intuició no m’ha fallat.
CONTINUA……. S`havien convençut que no eren humans, sinó objectes, i els objectes no pateixen………..Sovint els cita Dant i la Divina comèdia. l’Infern, senyors, és la vida!, rugeix.
M’agrada molt.
Encarna
19 gen. 13
21:55 #
Una endevinalla!
De quin llibre pot ser aquest fragment: El violí d’Auschwitz o Enemigues de l’ànima?
El Xavier recorda una classe de primer curs: en arribar, el senyor Ponsa llença un esborrador per terra rebotent-lo amb fúria. Els nois queden terroritzats. Tothom calla. Senten empatia per l’esborrador i el seu dolor. És una performance que fa cada curs. Capta l’atenció dels alumnes i és la millor metàfora per explicar-los per què els nazis no se sentien culpables quan exterminaven els jueus.
Ramon Humbert
20 gen. 13
17:42 #
Si parla de Nazis podria ser d’ “El Violí d’Auschwitz”, però no, és una trampa, és del llibre “Enemigues de l’ànima”.
charo navarro
20 gen. 13
21:37 #
Encara no tinc cap dels llibres recomanats per l´Encarna, però crec que em decantaré pel del David Nel.lo, NOU DITS, com a persona el trobo molt interessant, espero que com a escriptor també, ja us ho diré més endavant.
Actualment estic llegint EL CEL PROTECTOR del Pau Bowles, és una novel.la d´aventures i està centrada en la vida d´una parella que fan un viatge pel desert de Tânger per intentar tornar a trobar-se i estimar-se, ja que s´adonen del fracàs de la seva relació.
Es fa difícil l´inici de la lectura, però poc a poc comences a enganxar-te i entendre l´interior dels personatges.
Joana
10 febr. 13
13:47 #
Bon dia Encarna,
És que porto molt retard en aquest blog, però… en fi, el text és d’ Enemigues de l’ànima, segur, en el Violí, no apareix cap Xavier.
Joana
19 gen. 13
18:35 #
Hola!
Ara com ara, cap dels llibres o millor dit, el resum dels llibres que tenim per a aquest curs, arriba a agradar-me del tot, potser, perquè en el qual estic ara embardissada atreu tota la meva intenció, però em llegiré també El violí d’Auschwitz, crec que l’argument, valdrà la pena.
Ara estic amb La dona de paper, la història d’una dona repudiada pel seu marit, en el Beirut dels anys 60, explica la seva història, així com la de la gent que l’envolta, sent ella mateixa i fent el que més li havia agradat en la vida, traduir a l’àrab tots els llibres que queien a les seves mans. Com, sola, aconsegueix sortir del rebuig, en un país àrab, amb totes les seves reculades i les seves pors al futur.
De l’autor del contador d’històries, Rabih Alameddine, em torno a endinsar al món de Beirut i el Líban entre els 60 i 2000.
Crec que us agradaria llegir-ho, qualssevol dels dos,posat que el primer té una lectura molt hàbil i el segon, és per desvetllar la memòria, ja que hi ha quatre històries relacionades però separades pel temps.
Apa, bon finde a tots.
Ramon Humbert
19 gen. 13
10:04 #
Ramon,
Estic llegint Enemigues de l’ànima de la Clara Soley i només començar he pensat “on t’has fotut” al primer conte , en el que hi ha la pàgina 13, fa servir alguns mots gens habituals, al menys per a mi ja em veia mirant el diccionari paraula si paraula no.
Últim paràgraf de la pagina 12 “si tu poguessis saber que és així , sadollaries (satisfer plenament la gana o algun desig) cruelment el teu ressentiment”. Segon paràgraf de la pàgina 14 “Et repeties, per a tu en una cantarella sorneguera” (dissimula les seves intencions).
Però això només és al començament després és més planer. No us espanteu!
coral
19 gen. 13
0:33 #
Molt bé Diego! Hem elegit el mateix llibre per llegir:”Nou Dits”,jo encara no el tinc perquè a la meva biblioteca no hi era i han hagut de demanar-lo a una altra. Quan arribi l’agafaré amb moltes ganes, ja que em sembla molt interessant aquest triangle i la història que ens volen contar. Ara estic llegint “El joc de l´àngel” i fins ara el trobo molt interessant.
diego
17 gen. 13
12:20 #
“…Més val que fumi un cigarret abans de recomençar. Té el paquet de Ducados i l’encenedor damunt del prestatge,al costat de la ràdio. En altres temps havia fumat tabac ros …” Aquest és un tros del llibre que estic llegint ara : “Nou dits” , ja estic a punt de acabar-lo. M’agradaria recomanar algun altre llibre de la literatura catalana però no tinc coneixement sobre aquest assumpte (jo conec més els llibres d’escriptors italians).
L’any passat ,durant el curs “Elemental”, vaig llegir el llibre “Pilota de set” de Joan Pinyol : el llibre és entretingut i escrit de manera senzilla amb una mica d’ironia i sarcasme però també té un punt de reflexio’ sobre les misèries humanes (els protagonistes del llibre personifiquen els set pecats capitals); és un llibre que recomano llegir perquè és original i divertit. Pot ser que la meva companya de classe Joana pot fer suggeriments de llibres més indicatius … potser llibres de vampirs !
Joana
19 gen. 13
18:43 #
Hola, Diego,
Que va, si jo hagués de recomanar un llibre, seria una bogeria, ja que els meus gustos són molt amplis, això sí, com diria el Ramon, els d’història són els millors, tens personatges dolents per parar un tren…
Jo no vaig llegir el teu, vaig llegir L’ajudant de Kepler, em va agradar, encara que em vaig quedar una mica decebuda, creia que seria més interessant, però acaba d’una manera massa radical.
De totes maneres, m’agradaria que em passessis algun títol o autor italià per poder llegir.
bon finde!