• Embarassats

    Aquí us deixo l’enllaç al vídeo del Tricicle que vam veure a classe per tal que imagineu el diàleg del primer minut.

     

    tricicle

    Print Friendly, PDF & Email
  1. jose rugeles

    24 oct. 14
    15:28 #

    desprès de la correcció

    diàleg

    personatges:
    • Home vermell
    • Home blau
    • Home negre

    Pròleg: petita narració de tres amics embarassats.

    Es troben tres homes embarassats en un parc per compartir les seves experiències.

    Narrador.- Va caminant l’home blau embarassat pel parc, empenyent el cotxet del seu nadó.

    Home blau: Que bonic el meu nen .- deixa anar el cotxe del nadó i aquest es va sol, l’home surt corrent darrere el cotxet. – Que se’n va, que se’n va. – Agafa i comença fer-li jocs de caretes al nen dins del cotxet. El nen comença a plorar. L’home s’espanta, i li diu al nen: – Relaxat, relaxat. Respira profund.

    Narrador: Al lluny apareix l’home vermell embarassat caminant cap a on hi ha l’home blau i el seu nadó. S’acosta a ells i l’home blau li diu:

    Home blau: Mira, tan bonic com el seu pare.

    Home vermell: Si, si … igualets (amb ironia). I s’acosta al cotxet a veure el nadó i fer-li jocs amb la boca. .- L’home blau estava inclinat sobre el cotxe fent també jocs amb la boca. I de sobte l’home vermell comença a llançar saliva, i escup l’home blau. Aquest s’aixeca i li diu:

    Home blau: Home que m’has escopit, si ets porc. .- I es neteja la saliva de la seva cara amb la samarreta del seu amic.

    Home vermell: ho sento home. .- I s’allunya una mica del seu amic per seure en un banc que hi havia prop.

    Narrador: l’home vermell intenta seure però la seva panxa d’embarassat no li permetia seure. El seu amic el mira com pensant ¨ i aquest que està fent¨. I s’acosta per ajudar-lo.

    Home blau: Vine home que t’ajudo, tu sol no pots seure. .- Li agafa la mà i l’ajuda a seure molt a poc a poc, l’home vermell aconsegueix seure. Ara l’home blau intenta també seure al costat del seu amic, però li passa el mateix, la seva panxa d’embarassat no ho permet. Llavors el seu amic al veure que no podia s’aixeca per ajudar-lo.

    Home vermell: Ara em toca ajudar-te, cal veure. .- I li agafa la mà i l’ajuda a seure molt a poc a poc. Però ara l’home vermell queda de peu com al principi i desitja seure i no pot. (Repeteixen l’escena). Fins que s’adonen que així no podien seure tots dos. Llavors s’agafen les mans i es sentin els dos al mateix temps. Exclamen junts. I comencen a xerrar:

    Home vermell: .-Aixeca el peu dret .-com em fan mal els peus, els tinc inflats.

    Home blau: .-es posa les mans a l’esquena .-jo amb un mal d’esquena que no m’aguanto.

    Home vermell: Mira les meves ulleres! No he pogut dormir.

    Home blau: Jo no aguanto res a l’estómac, tot el que menjo ho vomito.

    Home vermell: Jo amb la pits que em van explotar

    Home blau: I jo aquest peu que està inflat. I aquest altre el doble inflat.

    Narrador: En això que estan parlant arriba el seu altre amic, l’home embarassat negre i s’acosta a ells. Els altres dos s’aixequen a la vegada i el saluden.

    Home vermell: hola!

    Home blau: home, que tal! .- L’home negre s’acosta abraçar l’home blau per saludar i Saz, les seves panxes es xoquen. Els dos homes es retiren queixant. Després es va a saludar l’altre amb una abraçada, però com ja s’havia xocat amb la panxa de l’home blau quan es van abraçar amb l’home vermell es giren per abraçar sense que les seves panxes es xoquin. I li diu l’home negre l’home blau

    Home negre: mira la seva panxa, sí que aquesta enorme .- i l’acaricia amb la mà. L’home blau es riu. Després l’home negre li fa una broma del seu cap i la seva panxa. .- Mira són iguals de rodons, jajaja. .- Després s’agafen de la mà dels tres per seure junts al banc. Tots somriuen

    FI

  2. MARICARMEN BERMÚDEZ GUERRERO

    20 oct. 14
    19:10 #

    que estem aqui asssegudes.

  3. MARICARMEN BERMÚDEZ GUERRERO

    20 oct. 14
    19:08 #

    HOLA! CARLA T’ ENVIO EL DIALAG CORREGIT,GRACIES.

    Arriba una dona embarassada, porta una samarreta blava, porta el seu fill a cotxet al parc,s’atura on hi ha un banc.
    Li fa gracietes al seu fill, li diu:
    – Que pasa!Ramunet que tens ganeta?, dons encara no toca menjar.
    Arriba la amiga que també esta embarassada que va de vermell.
    -S’acosta al cotxet i diu: que nen mes maco!
    – Diu la mare del nen i tant que es maco s’assebla a mi.
    La mare s’acosta al nen i es posa a plarar, li mou una mica al cotxet es queda dormit.
    – La de vermell a de tornar-se aixecar-se,li diu a la de blau.
    – Ara haurás d’ ajudarme que jo no puc asseure amb aquesta panxa.
    acaben agafar-se de les mans i s’ ajuden mutuament.
    Començen a queixar-se de dolors que tene am el embaràs.
    – Oh! nena en fa un mal d’ esquena, diu la de blau.
    – La de vermell diu, a mi en fa mal els peus el tinc inflamats.
    Arriba un altra amiga també embarassada,porta una samarreta marró.
    – !Hola noies¡ com va el embaràs?
    – Van fen, amb dolor d’ esquena diu la de blau.
    – La de marró li fa un abraç a de blau i topen a la panxa.
    – La de vermell diu a mi no en passarà! i es posa de costat per no topar amb la panxa.
    – La de marró li diu a la de blau,Apa! nena quina panxa mes grossa.
    Começenn a queixar-se totes tres, ja estem molt pesades i diuen que bé q

  4. Ileana Morfa Molina

    13 oct. 14
    22:26 #

    Comentari: Els Amics De Candel.
    Bo com he dit abans en altres comentaris, per a mi la integració no és signe de pèrdua d’identitat. Suposo que la paraula catalanisme engloba molts significats per a mi és admirar les festes típiques, els menjars, la llengua, les persones, tots els llocs bells i històrics que hi ha a Catalunya. Viure la seva modernitat i gaudir de tot el que ella ens ofereix. I per això sento molta llibertat de decisió que no m’agradaria que ningú intentés cambiarmela, d’aquesta manera entenc jo el catalanisme.

  5. Ileana Morfa Molina

    13 oct. 14
    22:16 #

    Comentari de: Un Estil Particular D’Escriure.
    Els escriptors que expliquen la vida quotidiana estan realment a prop de la gent, del poble. No són distans als seus problemes molts d’aquests escriptors com Paco Candel han viscut en la seva pròpia pell el sofriment dels seus pares per tirar una família endavant sumits en una misèria atroç. I han aconseguit tot i així ser persones de sentiments elevats i fermesa de conviccions. El més bonic de las sevas vidas és saber que malgrat tot el que han viscut ho han aconseguit i han assolit l’èxit professional.

  6. Ileana Morfa Molina

    13 oct. 14
    22:03 #

    Comentari del Els primers passos com a escriptor.
    Sí que escrit sobre la meva infància, records bons que tinc de temps passats i no tan bons. Sempre vaig ser una nena molt tranquita però curiosa, des de molt petita m’han molestat els abusos i els comportaments irracionals de les persones. Recordo la meva mestra, pobra dona, era irritable i mal humorada, ens cridava i volia pegar-nos quan no fèiem el que ella volia, però dic pobre perquè és digna de llàstima una persona com ella afortunada per estar envoltada de nens per brindar coneixements i amor, i que desaprofités així aquesta oportunitat que la vida li brindava. Aquesta dona va ser molt infeliç, el seu marit la va abandonar als Estats Units amb dos fills i va morir ofegada a la piscina de casa seva, tampoc ho mereixia però així és la vida.

  7. Ileana Morfa Molina

    12 oct. 14
    21:56 #

    Embarassats
    En un parc dels afores de Barcelones es produeix una agradable trobada entre tres homes amics i casualment embarassats.
    Joan arriba primer.
    – Hola nen mira ja som al parc, perquè plores si volies sortir?
    De sobte Miquel es troba al seu amic Joan.
    – Hola Joan que bé veure’ls, que nen tan preciós i tu no sembla que siguis pare, i repeteixis l’experiència, estàs fantàstic.
    – Gràcies, però seiem una estona que tinc un mal de peus.
    A penes podien seure, les sevas pansas enormes no els deixaven. Cadascú volia ajudar a l’altre i així va continuar durant uns minuts.
    – Que m’expliques i jo, i que calor, l’embaràs és sufocant.
    Per alegria dels dos va arribar Josep també embarassat que coneixia l’estat del seu amic Joan però no el de Miquel.
    – Hola els dos, que nen tan preciós Miquel, però mira’t tan calb i embarassat

  8. Aracely Marjorie Shicshi Ortiz

    12 oct. 14
    21:29 #

    Bona nit Carla
    Redacto el dialog.

    – En Joan va al parc amb el seu nadó i esta embarassat de vuit mesos, i deixa corra una mica el cotxet. El nadó no para de plorar.
    – El l’ hi va dir: tranquil noi , relax’t, respira que no passa res. Tot i seguit arriba el seu amic Albert embarassat de set messos.
    – Com va això?
    – Mira’l no pot parar de plorar.
    – En Albert va dir: a veure deixa’m, uuu!
    – Veus ja està – els dos es seuen al banc.
    – Ah! no puc!
    – T’ ajudo!
    – oohh! gracies, oh! quin dolor!
    – Ara jo! oohh!
    – Jo t’ ajudo
    – Van tots dos i es van seure . Els dos començen a parlar de les sevas molesties.
    – Em fa mal les cames!
    – A mi els ronyons
    – Doncs jo no paro de vomitar!
    – Doncs a mi en fa mal tot el cos! – Arriba el Josep, es saludan amb el Joan xocant les sevas pantxes i amb el Albert es possen de costat.
    – Seu al banc diu el Albert – i els tres es van seure agafan-se les seves mans i puguin seure a parlar de les seves molesties.

    Aquest video m’ va a agradar.
    Salutacions

  9. José Rugeles

    12 oct. 14
    13:29 #

    diàleg

    personatges:
    • Home vermell
    • Home blau
    • Home negre

    Pròleg: petita narració de tres amics embarassos.

    Es troben tres homes embarassats en un parc per compartir les seves experiències.

    Narrador.- Va caminant l’home blau embarassat pel parc, empenyent el cotxet de la seva beu.

    Home blau: Que bonic el meu nen .- deixa anar el cotxe del nadó i aquest es va sol, l’home surt corrent darrere el cotxet. – Que se’n va, que se’n va. – Ho agafa i comença fer-li mims al nen dins del cotxet. El nen comença a plorar. L’home s’espanta, i li diu al nen: – Relaxat, relaxat. Respira profund.

    Narrador: Al lluny apareix l’home vermell embarassat caminant cap a on hi ha l’home blau i el seu nadó. S’acosta a ells i l’home blau li diu:

    Home blau: Mira-ho, tan bonic com el seu pare.

    Home vermell: Si, si … igualets (amb ironia). I s’acosta al cotxet a veure el nadó i fer-li mimades amb la boca. .- L’home blau estava inclinat sobre el cotxe fent també mim. I de sobte l’home vermell comença a botar saliva pels mims, i escup l’home blau. Aquest s’aixeca i li diu:

    Home blau: Home que m’has escopit, si ets porc. .- I es neteja la saliva de la seva cara amb la samarreta del seu amic.

    Home vermell: ho sento home. .- I s’allunya una mica del seu amic per seure en un banc que hi havia prop.

    Narrador: l’home vermell intenta seure però la seva panxa d’embarassat no li permetia seure. El seu amic el mira com pensant ¨ i aquest que està fent¨. I s’acosta per ajudar-lo.

    Home blau: Vine home que t’ajudo, tu sol no pots seure. .- Li agafa la mà i l’ajuda a seure molt a poc a poc, l’home vermell aconsegueix seure. Ara l’home blau intenta també seure al costat del seu amic, però li passa el mateix, la seva panxa d’embarassat no ho permet. Llavors el seu amic al veure que no podia s’aixeca per ajudar-lo.

    Home vermell: Ara em toca ajudar-te, cal veure. .- I li agafa la mà i l’ajuda a seure molt a poc a poc. Però ara l’home vermell queda de peu com al principi i desitja seure i no pot. (Repeteixen l’escena). Fins que s’adonen que així no aconseguissin seure tots dos. Llavors s’agafen les mans i se sentin els dos al mateix temps. Exclamen junts. I comencen a xerrar:

    Home vermell: .-Aixeca el peu dret .-com em fan mal els peus, els tinc inflats.

    Home blau: .-es posa les mans a l’esquena .-jo amb un mal d’esquena que no m’aguanto.

    Home vermell: Mira els meus ulleres! No he pogut dormir molt.

    Home blau: Jo no aguanto res a l’estómac, tot el que menjo ho vomito.

    Home vermell: Jo amb la pits que em van a explotar

    Home blau: I jo aquest peu que està inflat. I aquest altre el doble de inflat.

    Narrador: En això que estan parlant arriba el seu altre amic, l’home embarassat negre i s’acosta a ells. Els altres dos s’aixequen a la vegada i el saluden.

    Home vermell: hola!

    Home blau: home que tal! .- L’home negre s’acosta abraçar l’home blau per saludar i Taz, les seves panxes es xoquen. Els dos homes es retiren queixant. Després es va a saludar l’altre amb una abraçada, però com ja s’havia xocat amb la panxa de l’home blau quan es van abraçar amb l’home vermell es giren per abraçar sense que els seus panxes es xoquin. I li diu l’home negre l’home blau

    Home negre: mira el seu panxa, sí que aquesta enorme .- i es l’acaricia amb la mà. L’home blau es riu. Després l’home negre li fa una broma del seu cap i la seva panxa. .- Mira són iguals de rodons, jajaja. .- Després s’agafen de la mà dels tres per seure junts al banc. Tots somriuen

    FI

  10. Maricarmen Bermúdez Guerrero

    12 oct. 14
    12:15 #

    Arriba una dona embarassada porta una samarreta blava,porta el seu fill a cotxet al parc, s’atura on hi ha un banc.
    Li fa gracietes al seu fill, li diu que passa! Ramunet que tens ganeta?dons encara no toca menjar.
    arriba una amiga tambè estava embarassada,duia una samarreta vermella .Mira el nen al cotxet i diu que passa maco! li diu a la sea mare que maco que es, i tant que es maco se sembla a mi.
    la mare se acosta a nen i es possa a plorar,li mou una mica el cotxet i s queda dormit, possa el cotxet a un costat del banc.
    la de vermell no podia asseure li diu a la de verd, nena! ajudant !asseure que amb aquesta panxa tant grossa no puc, li ajuda la de verd i quan esta asseguda la de vermell te que tornar-se a aixecar-se. la de verd diu: ara tindrás que ajudarme tu que no puc jo asseure am aquesta panxa.
    Acaben agafar-se de las mans i s’ ajuden mutuament.
    començen a queixar-se de dolors que tenen amb el embaràs:
    Oh! nena en fa un mal la esquena. diu la de verd.
    la de vermell diu, a mi en fa mal els peus els tinc inflàs.
    arriba un altre amiga tambè embarassada , duia una samarreta marrò.
    !Hola noies¡ com va el embaràs? van fen,amb dolor de esquena diu la de verd,
    la de vermell diu: a mi en fa mal els peus i no deixo de vomitar.
    Es saluden amb un abraç ,la de verd i la de marró topen a la panxa.
    la de vermell diu ,a mi no en passarà! i es possa de costat per no topar.
    La de marró li diu a la de verb apa! nena quina panxa mes grossa.
    començen a queixar-se totes tres, ja estem molt pessades i diuem que bè que estem aqui assegudes.

Comptador de visites


Delegació de Sant Andreu

Atenció al públic a Sant Andreu:

de dilluns a divendres de 9.00 a 13.30 h i dijous, també, de 16.00 a 20.00 h

932 740 356

Recinte Fabra i Coats

Sant Adrià, 20 / Gran de Sant Andreu, 202

Edifici 15, 1r pis

santandreu@cpnl.cat          

 

Consulta l’oferta de cursos aquí.


Recursos lingüístics en línia