Connectats a Sant Andreu

M` ha agradat molt aquest llibre, perque es una serie de histories amb una similitud, el mateix final, tots els personatges tenen algo en comù,, l’ haver comès algún pecat capital.. Aquest llibre es molt fácil de llegir, te un vocabulari d´ acord al nostre nivel lingúistic, s` entén molt bè`. Els persontages que puc dir, son envejosos, ganduls, garrepas, setciencies, avares en fin tots tenen el mateix objetiu arribar al seu destì`perseguits pels seus mateixos errors o sentiments., ho recomano, es un llibre molt interessant, divertid i mes molt fácil de entendre…

M´ha agradat molt aquest llibre sobretot perqué es molt fácil de llegir, adecuat per al nostre nivel de catalán i per el seu to irónic.
Tots els personatges de las set históries que representa ” Pilota de Set” no deixan en cap moment el volant dels seus cotxe perqué tots persegueixen un mateix fi encara que desgraciadament cap ho conseguirá perque tots acaben en un trágic accident.

El llibre m’ha agradat pel seu to ironic. Crec que és un element molt típic de la literatura catalana. També m’ha agradat que siguin històries connectades l’una amb l’altra i que hi ha molts elements que ens puguin recordar a la vida quotidiana. En cada relat vaig posar-me a la posició de la persona i em vaig sorprendre de com acabava cada història. Especialment el sisè capítol (amb en Ramon que va escriure la carta a seus pares) em sembla un cas molt clar que hi ha moltes situacions que es produeixen malentesos. Per culpa de la falta de comunicació o per ignorancia – no es sap molt bé que – passen aquests problemes que fins i tot, com el llibre relata, poden acabar en autentics drames.
En altres histories com la de la Gal.la o la de la Teresa i l’Esteve em trobava que volia sacudir a la persona per fer-li despertar del seu malson per a que puguin veure’s els mateixos i canviar la seva “misèria”. Em va fer molta gràcia el primer capítol amb l’Alselm i les seves historietes sexuals i el tercer amb l’Eugeni, l’autostopista, i la conversa que va tenir amb la persona que el va recollir. Va ser molt surrealista. Crec que el llibre és una bona lectura que reflecta els aspectes “dèbils” (7 pecats) dels humans i com, tot i que no ho sabem, estem tots interconnectats.

Molt bé! Relacionar el relat amb la vida quotidiana o recordar altres llibres o pel·lícules que tracten el tema dels set pecats capitals.

I qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra!

Fins després!

No he pogut evitar, recordar al llegir el llibre, la pel.licula “Seven”, també parla dels 7 pecats capital encara que d’una manera més dràstica. Tot i així, el desenllaç és el mateix, sentir qualsevol dels 7 pecats (luxúria, avarícia, supèrbia, gola, ira, enveja o mandra) fa que l’ésser humà s’encegui i no vegi la realitat amb claredat. Si no canviem aquests comportaments a temps podem tenir conseqüències fatals.
“Pilota de set” m’ha resultat un llibre entretingut, fàcil de llegir per persones del nostre nivell, i amb aquest toc d’ironia que sempre agrada. A més m’he rigut amb alguns dels personatges i els seus actes (quan L’Ada fa servir el segell de la carta que havia agafat a un veí per no gastar, quan L’Gal.la baixa del cotxe a recollir un tomàquet per menjar-se’l o fins i tot quan L’Amèlia creu que un dels conductors que veu, és el que li acaba de comprar la casa i pensa que la persegueix).
Finalment resulta interessant la interconnexió que hi ha als capítols entre els personatges, i els diferents punts de vista que té cadascun al veure els altres a la carretera. Arriba un moment que sembla una (carrera) cursa d’autos bojos.

Des del meu punt de vista, jo diria que cadascun dels set personatges que hi apareixen feien tot el possible per tal de sadollar una set que sentien, és a dir, experimentaven una fort necessitat d’omplir un gran buit que hi havia dins dels seus cors i de les seves ànimes. En el cas de l’Anselm, era un apetit sexual exacerbat i desenfrenat, la seva luxúria incorregible no coneixia limits. Per una banda, estava també l’Ada, que era una avara acérrima, i que veia tothora i a tot arreu la forma d’estalviar-se alguns diners, era arrossegada per la seva avarícia extrema encara als més petits detalls. Per la seva part, l’Eugeni era un superb incontenible, que no trobà una altra millor manera d’ofegar la seva excessiva supèrbia sino a través del menyspreu, l’insult i la humiliació cap a totes les personas. Així mateix, la Gal•la era una goluda malaltissa (del qual) amb apetit voraç, el qual procurava saciar sense cap mesura i amb qualsevol menjar que se li creuava pel camí. D’altra banda, apareixia també l’Amèlia, una venjativa irada, que encegada per la seva immensa ira i encoratjada per una gran set de venjança, només pensava maquiavèl•licament en la manera més dolorosa d’aconseguir justicia. Després estava, el Ramon, que era un envejós per naturalesa, la seva baixa auto-estima i la seva manca de coratge l’esdevingueren en un ranci rancorós. I per últim, estava la Teresa, una gandula absoluta, que era emportada per la peresa, la seva feblesa d’esperit i la seva manca de voluntat, no li permetien mai esforçar-se gaire per fer res.
És clar que l’home pensa que el plaer dels sentits, l’adquisició de moltes possessions materials i el diner, el conduiran a la plenitud i a la felicitat completa del cor i de l’ànima, peró, no hi ha alguna cosa més allunyada de la realitat que aixó. Perquè, de fet els éssers humans estem formats en part en cos i en part en esperit. A més a més, és ben cert que de dintre del cor de l’home surten totes aquestes misèries humanes, la luxúria, l’avarícia, la supèrbia, la gola, la ira, l’enveja i la peresa. Però també, hi ha una set de l’esperit que no se satisfà amb coses terrenals o materials. Per tant, jo aprofitaria l’avinentesa que ens dóna aquest llibre per a reflexionar sobre la importancia del que estem fent per a omplir les necessitats o carències del nostre esperit. Perquè així, com el nostre cos requereix de menjar per a sobreviure, així mateix l’esperit cal nodrir-lo també. Què hauríem de fer per tal de no caure en aquest buit?. Pot l’home per si mateix transformar el seu cor?. No li caldrà de l’ajuda divina per a redimir-se?
Així i tot que l’autor en cap moment va donar-li un sentit moralista a la seva obra, si em va semblar curiós veure com els set personatges, coincidiren alhora en la mateixa carretera i trobaren la mort en un violent accident. El que em porta a preguntar, si en veritat tot fou resultat d’una simple fatalitat del destí o l’autor volgué donar-li un fi tràgic, com una mena de cástig, per la forma en que ells afrontaven les seves vides?. Es mereixien aquest fatídic final?. Qui no ha caigut alguna vegada en algun d’aquests set pecats capitals?. Qui estigui lliure de pecats que llenci la primera pedra.