Connectats a Sant Andreu

En el compte “A l’Escala maten l’Oca i a Palamós se la mengen” em va cridar l’atenció, l’astúcia de l’autoritat competent, en aquest cas la seva majestat el rei, de no assumir pas la seva decisió sobirana però justificar-la basand-se en “el deixarem en les mans de la mare natura”, però allò que proposa no és pas un joc d’atzar, més aviat està determinat des de l’inici i tothom sap quin final tindrà aquesta història, però tanmateix, el poble accepta fer l’experiència, i perd en aquest joc que, és clar, estava viciat. Així, no es pot responsabilitzar el rei per la seva decisió perquè només va actuar d’acord amb la situació que es va presentar.

He escoltat tres comptes ,el compte ” l ara què , el compte del celoni i la clonia i el compte de la bruixa serp , esten molt bè els tres comptes perque tenen un argument molt diferent dels comptes que sempre he estat escoltant , m`semla que son entretenguts i tenen una intenciò pedagogic i de informaciò com el compte de l ara què que fins informant que la serpent era una filla del demoni.

He escoltat el conte de La mala sogra i I ara què?
L’ Albert Estengre fa els relats dels contes molt entretinguts i divertits.

Jo vaig fer el sigüent comentari:

* En Joan, va al parc amb el seu nadó i esta embarassat de vuit mesos, i deixa corra una estoneta el cotxet. El nadó no para de plorar.
– El l’ hi va dir: tranquil noi relax’t, respira que no pasa res. Tot i seguit; arriba el seu amic Albert embarassat de set mesos.
– Com va això?
– Mira’l no pot parar de plorar.
– El va dir: a veure deixa’m!
– Veus ja està – Els dos es seuen al banc.
– Ah! no puc!
– T’ ajudo
– oohh! Gracies, oohh! Quin dolor!
– Ara jo! Oohh!
– Ara jo t’ajudo
– Van tots dos, i es van seure – els dos comen¢en a parlar de les seves molesties.
– Em fa mal les camas!
– A mi els ronyons!
– Doncs jo no paro de vomitar!
– Doncs ja mi en fa mal tot el cos! – Arriba el Daniel, es saludan xocant vles sevas pantxes amb el Joan i es fan mal. Doncs amb el Albert es possan de costat.
– Seu al banc, diu el Daniel. – i els tres es van seure agafan-se les mans i puguin seure a parlar de les seves molestias.

M’ va a agradar aquest video.
Saludos

Comentari sobre La guerra civil
Per sort no m’ha tocat viure una guerra, suposo que és summament difícil. Intento imaginar el traumàtic que ha de ser per a un nen viure una contesa, és terrible, molts veuen morir els seus familiars, perden les seves cases, escoles. És un procés traumàtic que els acompanyés per a la resta de les seves vides. En exemple recent va ser el conflicte Isrraeli-Palestí que fa ja alguns mesos cego la vida de més de 200 nens, sempre són els més febles els que resulten més afectats. No hi ha dret