Any nou, lectures noves
Aquest trimestre alguns alumnes treballarem El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. Com que ja fa dies que n’hem començat la lectura, podem intercanviar les primeres impressions. Què us sembla el llibre? Us han interessat les primeres pàgines? Què és el que més us ha cridat l’atenció? Quin personatge us cau millor? El trobeu fàcil o difícil? Quines paraules noves heu descobert que no coneixíeu? Hi ha alguna expressió que no sabeu què significa?
11 comentaris
Larraitz
28 gen. 15
23:08 #
I segueix passant el mateix… Suposo que ha de ser perquè just ahir es van complir 70 anys des de l’alliberació del camp de concentració d’Auschwitz, el cas és que l’holocaust és notícia. Acabo de llegir una entrevista a Gerhard Wiese, un alemany culte que amb més de 30 anys no sabia gairebé res dels horrors d’Auschwitz.
Aquest home va viure en carn pròpia el nazisme, quan amb 16 anys el sistema del Hitler el va reclutar com auxiliar de defensa antiaèria, Després, els russos el van capturar i enviar al camp de Furstenwalde però va tenir la sort de ser adolescent en aquells temps i va ser alliberat per aquesta raó. Mentre va estar allà, li van ensenyar fotos dels maltractaments del camp d’Auschwitz però no podia creure aquelles històries al seu país.
No va ser fins quinze anys després quan va estar treballant com a fiscal de l’estat, que un supervivent va acusar un ex guardià del camp d’Auschwitz d’haver causat diverses mortes i doncs, ell es va posar a investigar sobre els fets horrorosos que van ocórrer allà. Així, entre 1963 i 1965 van processar vint ex guardians, els quals reconeixien el seu pas pel camp de concentració però es declaraven innocents. Wiese diu que eren gent normal, gent com tu i com jo, forners, sabaters o forestals, els que van col·laborar amb el sistema nazi i amb les morts d’un milió de persones, membres de la resistència polonesa, delinqüents comuns i cents de mils de famílies jueves.
Em fa por pensar que gent “normal” pot arribar a fer animalades com aquestes.
D’una altra banda, crec que és molt bo (i crec que hauria de ser així) que aquest home i el poble en general faci l’esforç de rentar-se les ulleres i mirar de cara la història de la seva nació.
Ainhize
28 gen. 15
16:57 #
Em va costar una mica posar-me a llegir el llibre, encara que tot allò que està relacionat amb la Segona Guerra Mundial m’agradi moltíssim.
No obstant això, una vegada començat, només m’ha portat quatre dies llegir-lo.
En realitat, vaig enganxar-me des del inici, i encara que hagi vist i llegit desenes d’històries i de pel·lícules d’aquest tipus, m’ha emocionat tant com altres vegades.
Em sembla increïble que en ple segle XX, quan només es parla de progrés, hagi pogut passar alguna cosa així i que encara hi hagi gent que defensa aquesta ideologia. Em fa preguntar-me moltes qüestions sobre el que és la humanitat, i toquem fusta perquè la història no es repeteixi, com d’altres vegades.
Ana
27 gen. 15
20:55 #
He acabat de llegir el llibre. Fa molts anys vaig visitar el camp i no se m’esborra el record.
Al preparar la presentació de Maria Àngels Anglada al curs, em vaig assebentar que l’autora al veure a TV3 les imatges de la guerra a Bòsnia i l’intent d’extermini del poble bosnià -majoritariament musulmà- es va veura empessa a escriure “El violí d’Auschwitz”.
Quin malson!
Gema
27 gen. 15
19:26 #
Sobre el “Violí d’Auschwitz” puc dir que personalment, mai ho hagués triat per llegir en aquest moment. M’agrada més un altre tipo de llibres com són la novel•la negra, la novel•la històrica i la d’aventures.
De moment no puc dir si m’agrada o no perquè no porto molt de libre, però si que puc dir que estic aprenent paraules novas con són: vellutat, rencança, vergassada, sègol i corcó.
María
26 gen. 15
13:21 #
Em sembla que, ecara que estigui escrit de forma que la lectura es fa fàcil i amena, aquest llibre descriu una història molt dura. Ja la deixa entreveure des de la primera pàgina on es mostra un fragment real escrit per un guàrdia de reserva, on relata molt fredament com assassina a una dona jueva. Crec que aquests petits fragments em fan conectar el relato amb la història real i tot el que va passar a Auschwitz. Per mi són el millor i el pitjor del llibre.
És una lectura que recomanaria.
Larraitz
25 gen. 15
22:54 #
És rar com quan estem enfocats en algun tema particular, no parem de rebre informacions relatives a aquest tema. No sé si aquests missatges sempre hi estan presents i és només ara que els veiem o és que només hi apareixen ara.
En tot cas, ara que estem llegint “El violi d’Auschwitz”, m’he trobat al diari amb un testimoni sorprenent, el d’un home cordovès, Virgilio Peña, de més de cent anys, que va estar reclòs al camp de concentració de Buchenwald.
Ell va ser detingut a França a 1944, com a membre de la resistència, i la policia francesa el va donar a la Gestapo, que després d’horribles interrogatoris, el va pujar a un tren de fusta juntament amb altres 2.000 ànimes que cridaven i lluitaven per la seva vida durant tres interminables dies. Allà la calor, l’exhauriment i la set van acabar amb els més febles.
Ell, segons diu, va salvar la seva vida llepant les gotes d’aigua condensades als cargols de les parets del tren en què viatjava. No eren aigua sinó una cosa més semblant a la suor però suficient per refrescar aquest home durant l’horrible viatge a l’infern.
Llegir aquestes situacions em posa els pèls de punta però em deixa satisfeta saber que encara li donem (o li donen) importància i espai als diaris a una realitat no tan llunyana.
Qui sap si demàpassat seguirà semblant interessant…
JUAN
21 gen. 15
0:25 #
Ja he acabat de llegir el llibre. El tema dels camps de concentració i extermini es un tema que no m’agrada gens ni de llegir ni de veure en pel.lícules. La història que ens relata no me ha enganxat, ni me ha sorprès, i no m’aporta cap cosa agradable que em desperti interés de seguir llegin, si nó que em regira l’estómac.
La lectura (obligada) ha sigut més el de trovar i conèixer paraules noves. I també he de dir, que está molt bé documentada i explicada les eines, materials i procés per la creació d’un violí realitzat per un profesional leuthier que estima la seva feina i la feina ben feta.
Gema
10 febr. 15
20:51 #
Hola Juan, com que veig que no et va agradar aquest llibre, voldria recomanar-te un altre que en vaig llegir fa poc. Es diu “Joc brut” i es del Manuel de Pedrolo (és el mateix escriptor del “Mecanoscrit del segon origen”, que fan llegir a les escoles).
“Joc brut” em va agradar per moltes cosas, però sobretot pel tipus d’història que ens explica. Tracta d’un jove, el Xavier, que va conèixer a la Juna, una jove molt maca i atractiva. A les hores, el Xavier es va enamorar i per culpa d’això va acabar embolicat en un assumpte molt fosc…i no t’explico més per no descobrir-te cap cosa!
Doncs si t’agrada la novel•la negra, aquest és un llibre molt recomenable per practicar la lectura en català.
ileana
20 gen. 15
23:40 #
Comentari sobre El violí D’Auschwitz, crec que és un llibre meravellós. Al principi vaig pensar que m’avorriria i que seria una lectura tediosa. Però tot el contrari, és un llibre que a poc a poc malgrat les coses que segueixen passant al voltant del personatge, va decidiendose el destí d’aquest home. Que gràcies als seus coneixements com a luthier va aconseguint salvar la seva vida. És gairebé increïble pensar que es pot trobar alguna cosa positiva en un camp de concentració, més encara en un com aquest, que va ser testimoni dels crims més cruels de la humanitat. Però l’autora va teixint aquesta troca increïble, en què un home venç poc a poc a la mort. Bé és el que he llegit fins ara, vaig per la pàgina 101 i espero que el llibre i l’autora no em decebin, sense res més que explicar, fins el proper comentari, Ileana
SILVIA GARZON MORAGA
20 gen. 15
19:50 #
Porto llegit 40 pàgines en cap moment m’ha semblat pesat.
Hi ha una frase que no bé el que significa pàg.31 “El seu esguard li FEIA venir esgarrifances.
Si algú em pogués dir el significat dins del context s’ho agraderia.
Personatge per a mi digne de admiració és el luthirer, l’oncle de Gerda.
vagi penosidades que està passant dins del camp de concentració.
Ara em vaig animant ja que és quan comença la veritable història de Daniel.
Aqui ho deixo.
Salutacions.
Ana
20 gen. 15
14:05 #
Avui, 20 de gener de 2015, per fi he començat “El violí d’Auschwitz”. Fa dies que el vaig comprar, i m’el mirava amb respecte ja que el títol és prou contundent i el resum de la contraportada confirmava el meu temor.L’obra tracta el genocidi jueu durant la II Guerra Mundial.
He llegit els dos primers capítols. Els documents que els encapçàlen, autèntics segons la nota que hi ha al inici del llibre, son esgarrifosos per la seva fredó. En el primer, es recull l’informe del guàrdia del gueto 6 de l’ejecució de una dona jueva pel sol fet de vulgué agafar uns naps. El segon es un formulari per a càstigs i assots – 1942.
Deixo per un altre moment fer mès comentariis.