La Superoptimota ens ajuda a recordar els diacrítics
Us presentem la Superoptimota, la mascota del cercador de dubtes lingüístics Optimot. De moment ens ajudarà amb els accents diacrítics! Aquí la teniu.
Podeu imprimir-ho des d’aquest arxiu.
Us presentem la Superoptimota, la mascota del cercador de dubtes lingüístics Optimot. De moment ens ajudarà amb els accents diacrítics! Aquí la teniu.
Podeu imprimir-ho des d’aquest arxiu.
L’escriptora malloquina Llucia Ramis assistirà el proper 20 de desembre a les 12 h, al club de lectura que té lloc a la Biblioteca Jaume Fuster. Es parlarà del seu llibre Egosurfing i els assistents podran fer-li preguntes, intercanviar impressions i parlar de qüestions inèdites de l’obra.
Egosurfing és el terme que designa la pràctica que consisteix a navegar per Internet a la recerca d’informacions sobre un mateix, amb l’objectiu de trobar-se però sobretot de sentir-se buscat, i per tal de sentir-se viu. L’obra de Llucia Ramis critica i al mateix temps és deutora d’aquesta nova cultura i de la tendència a l’egolatria en la nostra societat. Una anònima escriptora mallorquina de llibres d’autoajuda rep l’acusació d’un programa televisiu sensacionalista d’haver comès un “quasihomicidi imprudent”. La seva víctima és un jove hospitalitzat a causa de l’impacte al seu cap d’una bossa d’escombraries. Algú ha llançat la bossa des del pis on ella va viure dotze anys enrere, en el seu primer curs universitari a Barcelona, i que va abandonar després de la mort del seu primer amant. De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, que la introdueix en les perversions d’un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d’un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista…
Llucia Ramis va néixer a Palma el 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació: va ser redactora en cap de la revista literària Quimera, ha treballat a la secció de cultura del Diario de Mallorca i actualment col·labora a El Mundo, COM Ràdio, RAC-1 i Catalunya Ràdio. És directora i presentadora del programa ‘Això no és Islàndia’ a IB3. La seva primera novel·la que va veure la llum l’any 2008 va ser Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. El 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la Egosurfing. A finals del 2010 l’Obra Cultural Balear li ha concedit el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que premia una persona o col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de l’animació cultural, de la investigació (artística, humanística o científica) o de la creació.
L’alumnat i el professorat del CNL de Barcelona i els participants al programa del VxL gaudeixen d’un 40% de descompte en les entrades al Tradicionàrius.
Aquí teniu informació de les activitats: http://www.tradicionarius.cat/
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha digitalitzat i difós a Internet 200 cartells temàtics sobre la llengua catalana publicats pel Govern, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el TERMCAT, i ajuntaments i entitats amb els quals ha col·laborat, que constitueixen un testimoni gràfic de més de 30 anys de política lingüística a Catalunya. Els cartells s’han integrat al portal Llengua catalana (http://llengua.gencat.cat/SUROpl).
La majoria dels 200 cartells del SUROpl són vocabularis il·lustrats, que recullen paraules d’àmbits temàtics determinats, com la casa, els oficis, els aliments o molts d’altres. El SUROpl també facilita l’accés als cartells en paper, si encara n’hi ha disponibilitat.
El dijous 9 de novembre els alumnes del grup Elemental 2 de la Marta Company van visitar l’exposició sobre Joana Biarnés “A contracorrent” al Palau Robert de Barcelona.
L’exposició presenta una selecció de 90 fotografies del seu ampli arxiu fotogràfic que mostren l’Espanya de la postguerra civil amb posicions immobilistes i molt masculinitzades. Les fotografies corresponen a l’època en què Joana Biarnès va treballar al diari de tarda “Pueblo”, des del 1963 fins al 1973.
Joana Biarnés és la primera fotorreportera del periodisme català i espanyol que va anar “a contracorrent”, amb valentia en una època de pensament únic. El seu llegat fotogràfic, que va des de l’esport fins al reportatge social passant per accidents i catàstrofes, mostra una etapa clau del segle XX: els anys de l’Espanya trista i empobrida del franquisme i els inicis de la democràcia, amb aspiracions de llibertat i obertura d’una societat que recuperava la il·lusió. La mirada fotogràfica de Joana Biarnés va captar aquesta societat canviant i els personatges més representatius en situacions naturals i sorprenents.
http://palaurobert.gencat.cat/ca/exposicions/exposicionsactuals/Biarnes/
El club de lectura de novembre en comptes del dia 15 tindrà lloc el dimecres 22 de novembre, a les 12 hores, a la Biblioteca Jaume Fuster. Parlarem de Tísner i Paraules d’Opòton el Vell.
No hi falteu!
El grup de la Rosabel de nivell Bàsic 1 ha celebrat la festa de la Castanya a l’aula. Han menjat panallets, moniatos i castanyes i han parlat d’aquesta tradició catalana.
El 26 d’octubre l’alumnat de l’Elemental 1 de la Cristina va treballar l’exposició “Mirades i veus del català”, exposada a l’Associació Cultural de Sant Vicenç de Sarrià.
Van dur a terme una activitat per treballar les competències de lectura, comprensió, escriptura i exposició oral. Dividits en tres grups van simular que eren periodistes que havien de cobrir la notícia de l’exposició.Cada grup va dividir-se els plafons, se’ls van llegir atentament i prenien notes. Després cada grup contrastava les informacions per tal d’elaborar el redactat d’una petita notícia. Finalment van exposar la notícia com si fos un Telenotícies.
L’exposició recull molts testimonis amb els quals s’han sentit identificats.
Paraules d’Opòton el Vell és el llibre de què es parlarà en la segona sessió del club de lectura el dia 15 de novembre, a les 12 h, a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia.
És una crònica que elabora a Mèxic que ha estat considerada per la crítica la seva obra mestra. Narra la “descoberta” a la inversa, és a dir, són els asteques els que per motius religiosos, l’any 1489, arriben a Galícia. Ara bé, no es tracta només d’una excel·lent paròdia temàtica i estilística de les cròniques, sinó que construeix de manera enginyosa un text humorístic i irònic que li serveix per parlar de la situació catalana a través del poble mexicà.
Avel·lí Artís i Gener, Tísner, (Barcelona, 1912-2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català. S’inicia en el món del periodisme el 1928 i el 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre, referent satíric de l’època. El 1936, juntament amb Pere Calders, passa a ser director del setmanari humorístic L’Esquella de la Torratxa. En acabar la guerra, s’exilia a Mèxic, on passarà 25 anys. És en aquesta època en què s’enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortirà el seu llibre més reconegut, Paraules d’Opòton el vell. El 1965 torna a Catalunya i comença a entrar en contacte amb les noves generacions d’escriptors catalans. El 1988 rep la Creu de Sant Jordi i, el 1990, els premis Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana i Crítica Serra d’Or de biografies i memòries pel primer volum de “Viure i veure”. Participa en la fundació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i n’és el president entre 1990 i 1994. El 1997 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) impulsa un any més actuacions de promoció dels jocs i les joguines en català, a través del programa I tu, jugues en català?
En aquesta cinquena edició del programa, es repeteix l’experiència del concurs fotogràfic que enguany té Instagram com a xarxa social de referència. De l’1 al 15 de novembre, les persones interessades podran participar-hi publicant fotografies a Instagram que relacionin el joc i el català. Les fotografies han de dur l’etiqueta #jugacpnl i s’han de descriure amb una frase o paraula.
Les tres millors imatges obtindran premis cedits pels patrocinadors: Abacus, Devir, XANASCAT, el Teatre Nacional de Catalunya i el restaurant El Racó de l’Avi Melcior. Aquest any, i com a novetat, Pilar Aymerich i Puig, fotògrafa de prestigi, presideix el jurat, que està format per Josep M. Serrano, director de Serveis a la Joventut de XANASCAT; Benjamín Amorín García, responsable de Devir TV i de l’àrea de Comunicació de Devir Iberia; Isaac López, community manager de la cooperativa Abacus, i Josep Madorell, gerent del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Dins del web cpnl.cat/jugacpnl, es poden consultar les bases del concurs i visualitzar, en una galeria d’imatges, les fotografies que hi participin.
L’app “I tu, jugues en català?”, que es va estrenar el 2015 per a les plataformes Android i IOS, permet consultar un catàleg de prop de 650 jocs i joguines que hi ha en català d’una manera còmoda i àgil, classificats per categories o per l’edat del destinatari. Alhora, també facilita una llista d’establiments col·laboradors i permet trobar els més propers a la ubicació de l’usuari. Els jocs es poden valorar des de la pàgina web i des de l’aplicació.
Gràcies a l’apartat «Agenda d’activitats», es poden conèixer les demostracions i els tallers de jocs per a tota la família que el CPNL organitza arreu de Catalunya.