Una ressenya és un text estereotipat que segueix unes convencions pel que fa a la selecció i disposició de la informació. Al Taller de redacció de textos també hem escrit una ressenya del llibre Intrigues de palau, de M. Carme Roca.
ESTRUCTURA
L’estructura de la ressenya segueix unes pautes consolidades per la tradició. Consta de dos grans apartats: la fitxa tècnica i el cos de la ressenya.
La fitxa tècnica conté la descripció formal de l’obra ressenyada: autor, títol, subtítol, ciutat, editorial, col·lecció, número de la col·lecció, any de publicació i nombre de pàgines.
El cos de la ressenya el formen diferents components: la contextualització de l’autor i el text, el resum i el comentari.
La contextualització de l’autor i el text proporciona la informació que permet situar l’obra en un context. Aquest apartat té una funció introductòria i pretén atraure el lector establint un territori compartit. Per això, sempre hi ha unes frases que tenen com a funció comentar les circumstàncies de l’aparició o de la recepció de l’obra, la seva actualitat o oportunitat, la relació de l’obra amb les anteriors del mateix autor, etc.
El resum pretén reflectir l’essència del text d’origen. Presenta una descripció breu i objectiva del contingut de l’obra i reformula de manera concisa les idees o fets principals. L’extensió de l’apartat sol constituir un terç de tota la ressenya.
Finalment, el comentari conté el judici valoratiu del text justificat amb explicacions raonades. És la part fonamental de la ressenya i l’apartat en què s’estableix la importància de l’obra en un context més ampli d’obres del mateix camp.
Així, doncs, com s’ha vist, l’estructura de la ressenya és estereotipada i presenta uns components fixos. Però aquesta pauta temàtica no ha de suposar cap restricció a l’hora d’escriure. Al contrari, l’autor ha de tenir llibertat creativa i adaptar l’estructura a les seves necessitats comunicatives.
Per exemple, en redactar el cos de la ressenya, no cal tractar tots els components amb la mateixa profunditat ni en el mateix ordre. L’autor pot considerar oportú estendre’s més en la contextualització de l’obra i dedicar poc espai al comentari o, fins i tot, pot decidir eliminar qualsevol separació formal i combinar la síntesi de les idees de l’obra amb el comentari.
Si bé la fitxa tècnica segueix unes convencions establertes, no hi ha criteris fixos pel que fa a la presentació del cos, que pot ser amb divisions o sense, segons l’extensió de la ressenya i el criteri del redactor. Si s’opta per organitzar la informació en apartats, aquests, generalment, s’encapçalen amb un subtítol.
En trobareu més informació a Argumenta
Article complet
El llibre de jun
ria Barbal
Maria Carme Roca
