Resultats del concurs de Sant Jordi “Vota per una paraula apadrinada”
Ja tenim guanyadors del concurs!
Començarem dient que la paraula apadrinada més votada ha estat “xiuxiuejar”. Paraules molt votades han estat “petó”, “papallona” i “amistat“.
S’ha fet un sorteig entre les persones encertants amb el resultat següent:
SLC de Castelldefels:
Sílvia Bautista, alumna de Suficiència 2, padrina de la paraula guanyadora, “xiuxiuejar”
Joan Torné, voluntari del Voluntariat per la llengua, autor de la narració L’amistat
Ruth Ríos, alumna de Bàsic 2, votant de la paraula “hospitalitat”
SLC de Gavà:
Ana Lora, aprenenta del Voluntariat per la llengua, padrina de la paraula guanyadora, “xiuxiuejar”
Mari Carme Metje, voluntària del Voluntariat per la llengua, autora de la narració Carmanyola
Amor Martos, alumna de Suficiència 2, votant de la paraula “gatzara”
SLC de Viladecans:
Victoria Agüero, aprenenta del Voluntariat per la llengua, votant de la paraula “adéu”
Carme Molina, voluntària del Voluntariat per la llengua, autora de la narració La iaia
El lliurament de premis es farà a cada SLC el mes de juny, durant durant l’acte de cloenda d’aquesta edició del VxL i dels cursos de català.
Afegiré alguns dels relats guanyadors com a comentaris a aquesta notícia.
Felicitacions als guanyadors i gràcies a tots els participants!
9 comentaris
crivera
10 maig 11
17:58 #
Relat L’AMISTAT, del voluntari Joan Torné (guanyador de Castelldefels)
Amistat
és quan escrius a la sorra de la platja l’ofensa que has pogut rebre d’un amic, perquè el vent i les onades se l’emportin, però si el que reps és un ajuda, l’escrius sobre granit, perquè cap vent no s’ho pugui emportar
és com un trèvol de quatre fulles, perquè és molt difícil de trobar però porta bona sort.
és com un estel del cel. Si hi ha núvols no el veus, però saps que sempre hi és.
és cosa de dues persones, però una sola pot trencar-la. No siguis tu aquesta persona.
crivera
10 maig 11
18:02 #
Relat CARMANYOLA, de la voluntària Mari Carme Metje (guanyadora de Gavà)
Com cada matí, el drac es despertà i sortí de la seva cova, però aquell dia feia cara
d’amoïnat. Cada any succeïa el mateix, en qualsevol moment es toparia amb el cavaller.
Tant seria el que li digués: “Que tinc família, que sóc d’una espècie en perill d’extinció, que
jo mai no he menjat donzelles…”. Res a fer, aquell xicot de la llança estava obsedit amb la
idea de matar-lo.
El cavaller Sant Jordi va llevar-se de molt mala jeia, era 23 d’abril, i tocava anar amunt i
avall cercant el drac. La princesa ja li tenia preparat el dinar en un minúscul recipient.
Quan la hi donà, digué: “Encara que et sembli petita, no en facis cabal, perquè aquesta
carmanyola és màgica”.
Cap al tard es van trobar, cansats de voltar tot el dia. El cavaller va dir: “Renoi, quina gana
tinc!”, i va treure la carmanyola. “Què hi portes, per menjar?” preguntà el drac. “Allò que et
vingui de gust”, li va respondre. I per primer cop a la història, en lloc d’esbatussar-se, van
compartir el màgic berenar.
crivera
10 maig 11
18:11 #
Relat L’AMISTAT, de l’aprenenta Mari Cantarero (Gavà)
Una jove extremadament bona té una situació molt trista: té de tot a la vida i a la feina, té benestar i salut, però té una carència molt gran: confiava en l’amistat profunda i sincera.
Sofrint en silenci lentament, ha arribat a sentir-se defraudada. La paraula amistat ja no significa res per ella.
Però un dia en un lloc inesperat (una perruqueria), va començar a parlar amb una persona i l’entesa va ser immediata, els ulls de totes dues brillaven.
Aquestes dues noies es van intercanviar els seus telèfons i van quedar que es posarien en contacte aviat per anar a fer un cafè.
A la vida hem de lluitar per fer un món on hi hagi amistat entre les persones, hem d’ajudar en la mida del possible a veure la vida amb més realisme, més ànim i més il•lusió, amb el convenciment de poder controlar la nostra vida i que mereix la pena viure-la.
crivera
10 maig 11
18:12 #
Relat MOIXAINA, de l’alumna Amparo Atencia (Gavà)
Hi havia una vegada una nena que es deia Paula i que cada nit abans d’anar a dormir, li agradava molt seure al costat de la seva mare i que li fessin moixaines. Això la relaxava i li feia entrar al món dels somnis.
Un dia, va parlar amb una companya del col•legi i l’hi va explicar, i aquesta nena ho va dir a la resta de companys de la classe, com per riure.
Paula va anar aquella tarda a casa molt trista i avergonyida, sense voler més moixaines de la seva mare, ella deia que sense moixaines es faria una nena més responsable i madura.
La mare de la Paula va pensar que aquella situació seria passatgera i que a la nit seuria com totes les nits al seu costat buscant la seva mà. Però no va ser així, i a Paula li va costar molt dormir, va estar tota la nit plorant, fins que la seva mare es va aixecar i va començar a fer-li les mateixes moixaines de sempre, fins que es va adormir.
Al dia següent va entendre que demostrar els nostres sentiments davant dels altres no té res a veure com ser més o menys madura, independentment de l’edat.
crivera
10 maig 11
18:14 #
Relat AVINENTESA, de la voluntària Rosa Tintoré (Gavà)
Aquesta paraula em provoca melangia. Recordo l’avinentesa constant que hi havia entre nosaltres en només una paraula: -juguem?; o en una mirada de complicitat quan la mare cridava: -no feu tant soroll; o en el somriure que ens provocava sentir la música dels dibuixos animats que ens feia anar corrents cap al sofà, davant de la tele. Ara regna una falta d’avinentesa que fa molts anys que ens separa. Però jo somnio que un dia, no molt llunyà, el meu germà i jo ens podrem tornar a abraçar i recuperar l’avinentesa enyorada.
crivera
10 maig 11
18:18 #
Relat L’AMISTAT, de l’aprenenta Mari Carmen Rodríguez do Pico (Castelldefels)
Un nen petit li pregunta al seu avi: avi, què és l’amistat?
I el seu avi li explica:
La comunicació serveix per relacionar-se amb la mateixa espècie i amb d’altres que formen part de la vida tal com l’entenem. Per això parlem, gesticulem, fem moviments amb el nostre cos i actuem. La intenció primera és la necessitat d’acceptació, de companyia, de contenció, d’acull, de comprensió i de rebre afecte. Aquest afecte l’entenem en forma d’amistat. Buscada moltes vegades i moltes d’altres trobada. Tenir present al llarg de tota la nostra vida el valor d’aquesta propietat ens engrandeix, ens beneficia i ens completa.
Gràcies, avi, ho tindré en compte.
crivera
10 maig 11
18:23 #
Relat LA IAIA, de la voluntària Mari Carme Molina Serrano
Avui ha mort la meva iaia, tenia noranta-cinc anys, jo tinc una néta d’un any i mig.
Tots li déiem igual: els fills, els gendres, els néts, els besnéts, els nebots…
Tothom li deia “la iaia”.
Cinc generacions de dones de la mateixa família hem conviscut durant aquest any i mig i només ens vam fer una foto, cap més celebració; aquesta foto parla molt de nosaltres i de la nostra família.
A la meva néta mai no se li oblidarà qui va ser la seva iaia perquè sempre que vegi aquesta foto recordarà les histories que d’ella li vàrem explicar.
crivera
10 maig 11
18:25 #
Relat PETÓ, de la voluntària Teresa Moral Carpio (Gavà)
Hi havia una vegada una bruixa bona que deia que quan donaves un petó a algú, un àngel baixava a la terra per tenir cura de nosaltres.
Per això era tan important fer petons.
Quan estava escrivint aquest relat, m’han fet dos petons i he dit: Òstres! Acaben de baixar dos àngels!
L’altra persona no ha entès res, però jo sí… hehehe.
crivera
10 maig 11
18:29 #
Relat L’AMISTAT, de l’aprenenta Victoria Escobar (Gavà)
L’Amistat és una paraula significativa d’un enllaç entre una persona i una altra o bé entre unes quantes persones.
Per amistat hem de tenir cura de l’altre, saber la seva opinió, el que pensa o el que li passa, i determinar un acord entre nosaltres. Fins i tot és complicat portar-se bé segons la relació que hi hagi entre un mateix i l’altre o altres.
L’amistat són emocions, sentiments, humanitat, afectivitat, tendresa, etc…
Es pot conservar o perdre una amistat però el que és important es sentir-la per algú altre, que hi hagi complicitat, empatia i que perduri per molts anys o durant el temps que faci falta.