Arxiu de la categoria ‘Les vostres experiències’

  • Protagonista del mes: Miquel, voluntari del Voluntariat per la llengua virtual

    “Aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent”

    Aquest mes entrevistem el Miquel, que va començar com a voluntari presencial i ara té aprenents virtuals:

    – Per quin motiu et vas inscriure al VxL, Miquel?
    Bé, m’havia jubilat i volia omplir el meu temps ajudant d’alguna forma altres persones.
    Vaig veure aquesta oportunitat de fer alguna cosa per al meu país, que era fent de voluntari lingüístic amb persones que volien practicar el català. Havia sentit a dir moltes vegades allò de “no hablo catalán porque me da vergüenza”. Des del Voluntariat per la llengua contribueixo a difondre la cultura del meu país, més enllà de qüestions polítiques.

    – El 2018 vas començar com a voluntari lingüístic presencial a Viladecans, ens ho expliques una mica?
    El meu primer aprenent va ser un senyor andalús que estava estudiant català al Servei de Català de Viladecans i volia tenir alguna persona amb qui practicar. Ens vèiem en una cafeteria de la Rambla i xerràvem tot fent un cafè. Ara encara estem en contacte de tant en tant: és un altre aspecte positiu d’aquest programa, que s’acaba fent un lligam d’amistat amb la parella lingüística.

    – Arran del confinament, vas passar de ser voluntari lingüístic presencial a virtual. Quin canvi va suposar això per a tu?
    Va ser un canvi força interessant. Jo soc més de contacte presencial, vull dir del cara a cara, però tot i així estic veient que és una experiència molt interesant. A més, encara que hi hagi una tempesta es pot fer la trobada lingüística, confortablement des de casa. I encara més: el fet de fer les trobades virtuals em permet ser fora de casa i continuar fent les xerrades. Ara, per exemple, soc a Torredembarra però al fer la modalitat virtual del VxL puc continuar amb la mateixa dinamitzadora de referència, la del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà.

    – D’on són els aprenents que has tingut fins ara?
    He tingut molts aprenents de Sud-amèrica (Colòmbia, Bolívia, Perú, Mèxic, Argentina), alguns de l’Estat espanyol residents aquí, a Catalunya, i d’altres que viuen fora de Catalunya. També he tingut una aprenenta catalana que havia perdut gairebé tot el seu vocabulari català perquè feia temps que havia marxat a viure a una altra comunitat autònoma i que ara es plantejava tornar a casa i, per tant, volia practicar; un noi de Saragossa que s’havia inscrit com a aprenent pel plaer d’aprendre més sobre la cultura catalana; també un aprenent alemany i ara una noia valenciana que viu a Lituània i vol mantenir i reforçar l’idioma perquè vol venir a viure a Catalunya.

    – Quina plataforma feu servir i quins temes de conversa teniu durant les trobades lingüístiques?
    Bàsicament, WhatsApp, però també Zoom i Hangouts. Parlem de temes quotidians: aficions, la feina o els estudis d’ells, aspectes diversos de les seves cultures d’origen… Considero que aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent.

    – Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut com a voluntari del VxL.
    N`hi ha tres que em semblen molt curioses:
    Una de les meves aprenentes era advocada i es va presentar a un lloc de feina on inicialment no demanaven català oral; tot i així, ella va començar l’entrevista en català de manera fluida, però quan va arribar a la part tècnica es va posar molt nerviosa i l’entrevistador li va dir que continués en castellà. Li van donar la feina gràcies a aquesta predisposició.

    També recordo un aprenent argentí descendent d’avis catalans; em va explicar que de petit s’estranyava que la seva família d’aquí parlés d’una manera tan estranya. Quan va arribar a Barcelona l’inconscient li va fer notar que hi havia paraules que ja havia sentit a aquests familiars.

    I el noi alemany va conèixer una noia de Terrassa i va voler aprendre català per ella.

    – Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?
    M’agradaria afegir que estic molt content de la tasca que faig com a voluntari lingüístic del Voluntariat per la llengua.
    Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i cultura catalanes.

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Tea i Montserrat, parella lingüística del Voluntariat per la llengua virtual

    “Treure’ns de sobre els tabús i els prejudicis és tot un tema -de conversa- que cap de les dues defugim!”

    Aquest mes entrevistem la parella lingüística formada per la voluntària Montserrat i l’aprenenta Tea, del Voluntariat per la llengua virtual

    – D’on sou i on viviu, Tea i Montserrat?

    T: Soc toledana i visc en un poble de Toledo.

    M: Jo soc nascuda a Sant Boi però ja fa molts anys que visc a Torrelles de Llobregat.

    – Quines són les vostres aficions?

    T: La meva passió són les llengües. De fet, soc poliglota i m’agrada aprendre noves llengües sempre. Jo puc parlar, a més del castellà, anglès, japonès, esperanto, alemany, llatí, català, interlingua i una mica de xinès i de coreà. Ara estic estudiant grec antic i pali. A més a més, m’agraden els videojocs, llegir, la música -estic descobrint música catalana! – el manga/anime, escriure, la informàtica i la tecnologia. Visca Linux!

    M: Soc una persona amb múltiples interessos i crec que com més gran em faig més s’amplia el ventall. M’agrada fer tota mena de treballs manuals, des de cuinar a fer jardineria o coses relacionades amb les agulles com cosir, fer ganxet o mitja. I em podeu trobar fent algun taller de cistelleria o de tenyir llana. Qualsevol activitat que suposi aprendre coses m’interessa! També m’agrada llegir -poesia i assaig, habitualment- o temes relacionats amb el patrimoni històric i artístic, al qual he dedicat bona part de la meva vida. M’apassiona el meu país i tot allò que hi pugui estar relacionat, ja sigui natura, història, art, llengua, tradicions, política…

    – Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?  

    T: Una amiga meva -un petonet, Cris! – em va parlar sobre el Voluntariat per la llengua, perquè sap que estic estudiant català i que no tinc cap oportunitat de practicar-lo. Així doncs, vaig escriure un correu demanant una parella lingüística virtual i quina sort que em van connectar amb la Montserrat! Gràcies, de debò!

    M: Ja fa anys que en sé de la seva existència. No sabria dir com ho vaig conèixer.

    –I què us va impulsar a apuntar-vos a aquest programa?  

    T: M’encanten el català i la cultura catalana; n’estic enamoradíssima. Em vaig enamorar del català quan era una nena petitona. A casa teníem el “Via digital”, que va ser una mena de televisió per satèl·lit, i gràcies al Via Digital podia veure la televisió de Galícia, del País Basc i, és clar, TV3! Veia els dibuixos animats en català i el Club Súper 3, amb el Petri, la Ruïnosa i el Tomàtic, i això em va semblar meravellós. “Quina llengua més bonica i preciosa!” “Jo vull aprendre-la!” Molts anys més tard, quan en tenia 14, vaig començar a estudiar català però, aquí a Toledo, no tenia l’oportunitat de practicar-lo. I ara, aquest any, he retornat als estudis de català i estic preparada per gaudir d’aquesta experiència gràcies al Voluntariat per la llengua!

    M: A inicis d’any em vaig jubilar i, com que això m’ha permès guanyar temps, una de les primeres coses que vaig fer va ser aquesta: oferir-me de voluntària per la llengua. Vaig pensar que això podia ajudar persones nouvingudes a conèixer la nostra cultura i a fer-les sentir part d’aquest país. Per res m’hauria imaginat que la meva parella seria una toledana, però, sobretot, que no visqués a cap racó de parla catalana!

    –Vosaltres formeu una parella lingüística virtual, expliqueu el que significa aquesta modalitat de xerrades del Voluntariat per la llengua i quins avantatges té en el vostre cas 

    T: No és el mateix que estar a prop, cara a cara, però és l’única manera de parlar, atesa la distància. Estem lluny i hem de parlar per videoconferència. L’avantatge és que, sigui on sigui, podem parlar, aprendre l’una de l’altra, i jo puc practicar el meu català: he progressat molt gràcies a la Montserrat!

    M: Ser parella de la Tea ha estat tota una sorpresa per a mi. Jo vaig oferir-me per fer de parella presencial o virtual pensant que això facilitaria la relació. Soc conscient que visc en un poble petit i comptava que m’hauria de desplaçar. D’altra banda, l’opció telemàtica em sembla una bona manera de seguir cursos de diversa temàtica i m’hi trobo còmode quan ho faig. Amb la Tea acostumem a parlar un dia a la setmana i, si per qualsevol cosa convé canviar-ho, ràpidament ens posem d’acord pel WhatsApp.

    –De què parleu habitualment quan us connecteu per fer les xerrades?  

    T: Parlem de la vida mateixa. És molt divertit perquè no tenim un tema de conversa específic, no fem servir materials però sempre tenim alguna cosa sobre la qual xerrar. He conegut com és la vida de la Montserrat, la seva família, el seu poble… I ella em va coneixent, també! És un plaer parlar amb ella!

    M: Normalment, comencem per un “Hola, com estàs? Com ha anat la setmana, el cap de setmana…?” I amb aquestes preguntes convencionals, ja hem embolicat la troca! Les nostres respostes no són gens convencionals. Crec que ens hem trobat dues persones sinceres i molt transparents, que no ens fa vergonya dir que tenim defectes, dubtes, pors… i, sobretot, que busquem la manera de progressar i fer avenços en molts sentits. Com diu la Tea, parlem de nosaltres i de les nostres percepcions del món. Parlem de sentiments i ens podem fer un tip de riure amb paraules o expressions en català que aprofitem per aprofundir en el coneixement de la llengua. Jo soc una amant de les frases fetes, m’encanta jugar-hi i aprofito qualsevol excusa per fer-ho.

    –Expliqueu-nos què us aporta aquesta experiència i què heu après de la parella lingüística

    T: La Montserrat és la meva primera parella lingüística. De fet, ella és l’única persona amb qui parlo català. És interessant perquè tenim una gran diferència d’edat i això ens ajuda a veure la vida des d’un punt de vista diferent. He après moltíssimes expressions i paraules. M’ajuda amb la conjugació dels verbs, que és massa difícil per a mi, hahaha. M’ha ensenyat moltíssim sobre la cultura catalana i, encara que el meu català és una mica dolent, gràcies a la Montserrat he guanyat moltíssima seguretat a l’hora de parlar-lo! Quan vaig començar amb ella no tenia seguretat i era massa tímida: em feia por parlar.

    M: La Tea també és la meva primera parella lingüística. M’agrada molt parlar amb ella perquè justament coincideix -per edat- amb la dels meus fills. Quan em parla del Petri o el Tomàtic em fa molta gràcia perquè són records que a casa, a vegades, també compartim. Això la fa molt propera. També he de dir que és una persona amb molta cultura i criteri i això fa que sigui enriquidor tenir converses amb ella. El seu coneixement d’idiomes m’admira i alhora em desconcerta perquè ella no es pot dedicar professionalment a això. L’estic animant a treure’s alguna titulació oficial de català perquè estic convençuda que li podria obrir portes i, ves a saber, optar a alguna feina aquí.

    –Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?  

    T: Recomano el Voluntariat per la llengua perquè és un bon recurs per practicar català. Aprendràs català amb la guia d’una persona que t’acompanyarà en el teu viatge lingüístic i, a més, podràs fer amistats!

    M: Practicar el voluntariat és sempre enriquidor, satisfactori, plaent. En el Voluntariat per la llengua hi ha un benefici immediat personal, però també un altre de col·lectiu, a llarg termini, per tal d’enfortir i mantenir viu el català. Tot i ser oficial, el català és una llengua minoritzada cada vegada menys present. Només el seu ús i pràctica habitual pot revertir aquesta situació, a part d’un reconeixement i suport oficial, és clar.

    –Voleu afegir alguna cosa que no us hàgim preguntat?

    T: Només una cosa: la meva parella lingüística és una persona molt oberta de ment amb el col·lectiu LGTB i jo, com a dona trans, ho agraeixo molt. Tenia una mica de por al principi i recordo que li ho vaig dir. M’ha fet sentir com a casa.

    M: Sí, la Tea és així: les coses clares i sense embuts(!). El dia que em va trucar per dir-me que ens havien assignat com a parella lingüística, crec que la segona cosa que em va dir després del seu nom va ser que era una dona trans i que volia saber si jo hi tenia algun inconvenient. Per sort, estem vivint un moment a la història com cap altre pel que fa al reconeixement de les persones com a tals. Això suposa un respecte absolut envers la identificació sexual que es tingui i l’acceptació de les diferències. Treure’ns de sobre els tabús i els prejudicis és tot un tema -de conversa- que cap de les dues defugim! Gràcies, Tea.

    Moltes gràcies, Montserrat i Tea, per la vostra participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

       

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Ciara, de la llibreria papereria Barbus, de Sant Boi de Llobregat

    L’establiment forma part del Voluntariat per la llengua des de 2013

    La llibreria papereria Barbus és al carrer de Ramon Llull, 16, al barri de Ciutat Cooperativa i Molí Nou.

    Avui parlem amb la Ciara Pla Sanglas, que n’és la propietària.

    -Explica’ns una mica la història de Barbus.

    -La llibreria Barbus porta més de 40 anys de funcionament, però no sempre l’he portat jo. L’any 2019 vaig decidir de fer un canvi a la meva vida i perseguir el meu somni: tenir una llibreria. I volia fer-ho al meu barri sense fer la competència a ningú. Vaig proposar el traspàs als anteriors propietaris i d’aquí que des de 2020 la llibreria hagi canviat de propietari, però no de nom! Tenia clar que no el podia canviar, el nom; és un referent al barri i volia continuar amb la seva història. El nom de Barbus és un joc de paraules familiar, dels propietaris anteriors

    -I quina és l’actualitat de Barbus?

    -Actualment, segueix sent la Barbus de sempre en essència, però està més actualitzada, té més moviment. M’agrada participar en totes les iniciatives que em proposen i això fa que la llibreria sigui present en moltes activitats tant del barri com de Sant Boi en general: Club de lectura, contacontes, jornades de jocs, participació en jornades literàries, patrocinadors de l’hambol… Diàriament hi ha molta activitat amb la venda de llibres. M’agrada veure com els clients confien en les meves recomanacions. A més, també som punt de recollida de diverses agències de transport, fet que ens fa més visibles.

    -Per què et vas fer del Voluntariat per la llengua?

    -Jo soc catalanoparlant; a casa meva es parla el català… I trobo que l’hem de potenciar més, ja que veig que al nostre entorn no és habitual parlar-lo. És important que no perdem la nostra essència.

    -Recordes alguna anècdota relacionada amb el català?

    -Ara mateix no en recordo cap… Però, per exemple, m’encanta veure la diversitat de persones que formen part del Club de lectura. Cadascú escull l’idioma en què vol llegir el llibre i a la reunió tenim barreja de converses… i es parla català i castellà amb tota naturalitat. I després de 4 anys, molta gent se’m dirigeix en català.

    -Vols afegir alguna cosa més?

    -Us vull agrair que hagiu comptat amb mi per poder formar part del Voluntariat per la llengua. Acceptar els reptes m’enriqueix i em fa feliç. Com diu el meu lema: “llegir ens fa més llires” i, basant-me en la meva experiència personal i laboral, puc dir que és totalment cert. Gràcies!

    Agraïm a la Ciara la seva participació i us animem a visitar els establiments col·laboradors de Sant Boi: https://www.vxl.cat/establiments.

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi, adreceu-vos a vxl.eramprunya@cpnl.cat.

    NOTÍCIA AL WEB DEL CNL ERAMPRUNYÀ

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Carles i Isabel, de Les Muses, de Sant Boi de Llobregat

    Entrevistem al Carles i a l’Isa, de l’establiment Les Muses, de Sant Boi de Llobregat

    Les Muses és un establiment del Voluntariat per la llengua des del 2021. És la cafeteria del Casal de barri Marianao de Sant Boi de Llobregat (c. Miquel, 2), que es concep com un espai cultural, on la música té un paper molt important.

    Avui parlem amb el Carles Montserrat i la Isabel Jiménez, que en són els responsables.

    -Què és Les Muses? Com us definiu?

    -Les Muses és una associació que treballa per la dinamització de la cultura de proximitat i de barri al municipi de Sant Boi des del 2013. Els primers set anys van ser al Casal de Barri de Casablanca i darrerament estem instal·lats al Casal de barri Marianao. La música en directe ha estat la nostra principal aposta dins del món de la cultura, i hem programat tant artistes novells com d’altres amb reconeixement internacional. Més enllà de la música també organitzem xerrades literàries i col·laborem estretament amb altres associacions de diferents àmbits, com per exemple en la defensa dels drets del col.lectiu LGBTI, entre d’altres.

    -Expliqueu-nos una mica la vostra història.

    -Nosaltres vam obrir una teteria al barri centre de Sant Boi el 2006: la Teteria Namasté, un espai on gaudir d’una estona relaxada i una carta amb més de 60 varietats diferents de tes i infusions. Va ser allà, en un raconet de la teteria, on vam fer el nostre primer concert. I al cap d’un temps ja estàvem fent programació musical setmanal. Fins i tot vam fer un cicle de jazz! Deu ser per això que combinem tan bé el món de la cultura i el de la hosteleria!

    -I quina és l’actualitat de Les Muses?

    -Actualment estem molt involucrats en la dinamització cultural del Casal de barri Marianao. Fem concerts quasi cada cap de setmana als vespres i en horari de vermut. Enguany celebrem el novè Sant Blues, el Festival de Blues de Sant Boi. També farem el Marianao Té Rock al novembre i moltíssimes coses més. L’objectiu és també dur les nostres activitats a les places del barri.

    -Per què sou del Voluntariat per la llengua?

    -Per moltes raons. La llengua és cultura i el català és la nostra llengua. Nosaltres creiem que el català ha de ser cuidat i protegit sobretot al Baix Llobregat, on de vegades arriba a ser llengua minoritària al carrer.

    -Recordeu alguna anècdota relacionada amb el català?

    -A Les Muses no, però aquest estiu, a l’Algarve de Portugal, estàvem fora dels circuits turístics i en un restaurant de poble, el cambrer, autòcton de la zona, ens va sentir parlar en català i, fent un esforç, se’ns va dirigir en la nostra llengua. Ens deia que estiuejava a Catalunya des de feia molts anys i que li encantava l’idioma. En acabat li vam agrair l’esforç i també li vam fer saber que per a nosaltres era un orgull que algú de lluny tingués les ganes de parlar el català encara que fossin només unes poques paraules.

    -Voleu afegir alguna cosa més?

    -Volem felicitar el CPNL, i en concret, el Servei Local de Català de Sant Boi, per la bona tasca que realitza i donar les gràcies per comptar amb nosaltres per aquesta entrevista.

    Agraïm al Carles i a l’Isa la seva participació i us animem a visitar els establiments col·laboradors de Sant Boi: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi, adreceu-vos a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi
    2. Notícia al web del CNL Eramprunyà
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Aquest mes entrevistem la Maria, una voluntària que condueix un grup de tertúlies del Voluntariat per la llengua al Casal de Barri de l’Alba-rosa, de Viladecans

    –Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?

    -Anys enrere vaig participar com a voluntària en el Voluntariat per la llengua i ara he reprès l’activitat perquè m’agrada col·laborar a fer que la gent s’acosti a aquest programa i perdi la por d’expressar-se en català.

     

    -Quantes parelles lingüístiques tens?

    -En el meu cas són tertúlies en català al Casal de Barri de l’Alba-rosa, de Viladecans; ara mateix hi ha un grup de 14 dones aprenentes.

     

    -Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    -Personalment m’aporta molt, perquè jo també aprenc moltes coses amb les persones amb què col·laboro. En aquestes tertúlies totes adquirim nous coneixements.

     

    -En quins altres projectes o entitats col·labores a Viladecans a banda del VxL?

    -Col·laboro amb l’associació cultural Viladecans Punt de Trobada, amb la revista que es fa en línia; també soc membre de la junta d’aquesta entitat; membre de la coordinadora d’entitats “El Mamut de Viladecans”, on formo part del grup que treu el Mamut al carrer durant la Festa Major de Viladecans, i sortim a fer la mamullada per la Festa Major del 8 de setembre i també en festes de barri. Aquest any, per la sequera, no hi ha hagut mamullada; penseu que, com el nom indica, es tracta que la gent participi en un correaigua fent servir l’aigua de molts bidons que hi ha als carrers del recorregut i és una activitat on tothom queda ben xop.

     

    –Quin origen té la mamullada?

    -L’any 2008 es va trobar a la riera de Sant Llorenç un ullal d’aquest elefant prehistòric. El 2009 es va crear l’entitat “El Mamut de Viladecans”, amb l’objectiu de promocionar aquesta figura com a símbol de la ciutat. El mamut que vam crear ha quedat integrat com a figura del bestiari festiu i ha viatjat fins i tot a França!

     

    -Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?

    -Algunes vegades les persones pronuncien les paraules com les llegeixen i en dir-les estan comunicant una altra cosa, i això genera un ambient molt divertit.

     

     -Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    -És important la presència del Voluntariat per la llengua perquè aquest programa dona visibilitat a una mancança social, la de les persones que, per diversos motius, els costa parlar en català.

    Animaria tothom a fer-se voluntari o aprenent d’aquest programa perquè és molt gratificant compartir temps ajudant altres persones a apropar-se i aprofundir en aspectes de la nostra llengua.

     

    -Vols dir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

    -Voldria aprofitar per agrair a la Cati l’acompanyament i l’ajut que ens dona per poder fer més dinàmiques aquestes trobades. I a tothom que dinamitzi el Voluntariat per la llengua, tot organitzant grups de tertúlies i activitats diverses per a voluntaris i aprenents.

     

    Moltes gràcies, Maria, per la teva participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 20è aniversari del Voluntariat per la llengua

    El programa de parelles lingüístiques Voluntariat per la llengua (VxL) ha celebrat enguany el 20è aniversari

     

    Aquest 2023 hem commemorat el 20è aniversari del Voluntariat per la llengua, el programa de parelles lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística, que gestiona territorialment el Consorci per a la Normalització Lingüística.

    Trajectòria del Voluntariat per la llengua

    Al llarg de 20 anys, s’han format més de 175.000 parelles lingüístiques i s’han acumulat més de 3 milions d’hores de conversa en català, la qual cosa ha fet que els aprenents se sentin més confiats a l’hora de parlar-lo i ha contribuït a l’ús de la llengua.
    L’any 2017 se’n va posar en marxa la modalitat virtual -les parelles fan les trobades per videoconferència- i des d’aleshores ja s’han creat més de 12.000 parelles lingüístiques.
    Progressivament, el VxL s’ha anat introduint en diferents àmbits, com ara l’empresa, la sanitat, la justícia, l’esport, l’educació i la cultura, la diversitat funcional i la diversitat religiosa, i s’ha adaptat a les necessitats particulars d’aquests col·lectius.

    Celebració al CNL Eramprunyà

    El Centre de Normalització Lingüística (CNL) Eramprunyà agraeix a tots els voluntaris i aprenents del Voluntariat per la llengua que hagin format part de parelles lingüístiques en algun moment d’aquests vint anys en qualsevol dels serveis locals de català del CNL.

    Gràcies, voluntaris i aprenents passats i presents de Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Gràcies per participar o haver participat en algun moment de parelles lingüístiques i grups de tertúlies del Voluntariat per la llengua.

    La celebració del 20è aniversari del programa al nostre Centre va tenir lloc el mes de juny. Vam gaudir amb un espectacle de màgia, a càrrec del mag Eduard Juanola, a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado, de Castelldefels.

    I ara que acabem un any d’actes commemoratius del Voluntariat per la llengua a tot el territori, des del CNL Eramprunyà us volem desitjar bones festes i un any nou ple de converses lingüístiques en el marc d’aquest programa.

    Continuem!

    …………………………………………………………………………………………………………………………………….

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Notícia al web del CNL Eramprunyà (i galeria de fotos al final de la notícia)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Carme, voluntària del Voluntariat per la llengua de Gavà

    Aquest mes entrevistem la Carme, una voluntària que condueix un grup de tertúlies del Voluntariat per la llengua a Gavà

     

    — Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?

    — Soc voluntària des de fa relativament poc temps. El mes de setembre d’enguany vaig apuntar-me al curs de Suficiència  i l’Elena, la nostra professora, m’ho va proposar. Va semblar-me una gran idea. M’apassiona el tema de la llengua i m’agrada ajudar en allò que puc.  Quan em van explicar de què anava, no ho vaig dubtar ni un instant.

     

    — Quantes parelles lingüístiques tens?

    — No som exactament parelles lingüístiques sinó un petit grup de tertúlies. Els aprenents són els mateixos companys i companyes de classe que poden, i els ve de gust, que ens trobem abans d’entrar a l’aula per mantenir aquestes converses lingüístiques.

     

    — Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    — L’experiència és molt enriquidora.  Per a mi és una cooperació mútua: sempre s’aprèn de l’altre i ajudes les persones que tenen dificultats per expressar-se en català. Tothom aporta en positiu.  A més, coneixes gent i passes una bona estona.

     

    — En quins altres projectes i entitats col·labores a Gavà a banda del VxL?

    —Tinc la sort de poder acomplir la meva passió. Faig un programa setmanal a  Ràdio Gavà  i a Ràdio Eixample Barcelona, que es diu “Planeta Catalluna”. Cada setmana entrevisto convidats i convidades de tots els àmbits culturals i/o  d’altres països, i els acompanyo amb temes musicals. També tinc cabuda dins del programa matinal “Amb G de Gavà”,  amb “Les ulleres violeta”, una secció mensual dedicada a la biografia de dones que han destacat al llarg de la història. Així mateix, he estat col·laborant amb el Banc del Temps de Gavà. Són xarxes d’intercanvi de temps entre persones, que s’inscriuen al projecte amb l’objectiu de donar, rebre i compartir el seu temps amb altres persones, generalment del seu entorn més proper.

     

    — Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?

    — Sempre és divertit perquè com que som un grup sempre hi ha qui explica alguna experiència divertida que li ha passat quan parla català al carrer. Sovint els dic que la vergonya no serveix de res, però recordo, per exemple, un aprenent que, per un cop que es va decidir parlar català, es va trobar que no entenia res del que li deien. Era a Vielha i li parlaven aranès!

     

    — Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    — És importantíssim que existeixi el Voluntariat per la llengua. Crec que la teoria, els exercicis i les classes de català són imprescindibles, però parlar, poder mantenir una conversa i treure’t la por és essencial. Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i la cultura catalanes.

     

    — Vols dir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

    — Vull donar les gràcies a la Cati, dinamitzadora del Voluntariat per la Llengua, per haver pensat a fer-me protagonista de l’entrevista d’aquest mes tan especial de Nadal. Bones festes nadalenques, bon any nou i bon Voluntariat per la llengua l’any 2024!

    Moltes gràcies, Carme, per la teva participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Associació Cultura Viva Santboiana

    L’Associació Cultura Viva Santboiana és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l’any 1998 per millorar la qualitat de vida al barri de Camps Blancs i fer possible el creixement personal dels seus veïns i veïnes a través d’activitats educatives i culturals.

    Enguany celebren els 25è aniversari.

    Avui parlem amb la Laura Bada i la Gemma Collantes, coordinadores de l’associació.

     

    1.Com valoreu la feina feta durant aquests 25 anys?

    Estem molt contentes del creixement de l’entitat i del fet de poder-nos mantenir vigents. Ens continuem adaptant a les necessitats socials i les demandes que van sorgint. L’associació va començar només amb les aules d’alfabetització per una iniciativa veïnal, i amb el temps es va incorporar també l’atenció cap al col·lectiu nouvingut en la formació dels idiomes del territori d’acollida. A banda de la formació, els tallers i les activitats d’oci, com les sortides culturals, permeten que l’entitat sigui també un espai de relació i que puguem fer una feina més comunitària, d’integració i foment de la convivència.

    2.Quines activitats dueu a terme aquest curs?

    Fem classes d’alfabetització, de català i castellà per a persones migrades, i d’anglès. També tenim els tallers de lectura i conversa en català, teatre i tertúlia literària.

    A banda de les aules de formació, en la resta d’activitats ens anem adaptant a les propostes dels nostres usuaris. Hem fet de tot, de cursos d’informàtica a tallers de punt de creu, de lectura i de memòria. Fins i tot hem tingut una coral!

     

    3.En què consisteix la vostra col·laboració amb el Voluntariat per la llengua?

    Bàsicament divulguem aquest programa als nostres usuaris i voluntaris, en especial al grup de conversa. També som punt d’inscripció, de manera que qualsevol persona del barri pot venir a fer-se voluntari o aprenent del VxL aquí al Casal de barri Camps Blancs, on tenim l’oficina i les aules, i fer parelles lingüístiques. També, si cal, podem acollir les pràctiques lingüístiques dels alumnes del Servei Local de Català perquè ells puguin parlar una estona en català i nosaltres puguem donar a conèixer la nostra entitat.

     

    4.Voleu afegir alguna cosa més?

    Doncs aprofitem per agrair la tasca de l’equip de voluntariat de l’associació. Funcionem gràcies a la feina de persones voluntàries que dediquen part del seu temps a col·laborar amb el nostre projecte. Així que també fem una crida a qualsevol persona que tingui ganes de participar com a voluntària en alguna de les nostres activitats. Estarem encantades d’informar-los del projecte!

    Enhorabona per aquests 25 anys de bona feina!

    Si us voleu adherir al Voluntariat per la llengua com a entitat col·laboradora, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Enllaç relacionat:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El pòdcast de la Queta suma ja més de 500 participants en la meitat del seu recorregut

    És el pòdcast més gran que s’ha fet mai en català

    La cabina de ràdio de la Queta, la iniciativa engegada en el marc de la campanya Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure!, ja ha recollit la participació de més 500 persones en la meitat del seu recorregut. Des del 23 de setembre, data en què es va posar en funcionament a la ciutat de Barcelona, aquesta cabina de ràdio mòbil ha visitat deu municipis principals de les vegueries catalanes, on els ciutadans han pogut visitar-la per afegir-se al projecte.

    La cabina ha anat recollint les reflexions i les veus de la ciutadania, reflectint la pluralitat d’accents i de parles. El seu recorregut finalitzarà el dia 19 de novembre, després de visitar set ciutats més per tot el territori. Serà en aquell moment que, a partir del material recopilat, es crearà el pòdcast més gran que s’ha enregistrat mai en català. Tal i com va explicar la consellera Natàlia Garriga en la posada en marxa de la iniciativa, l’enregistrament servirà per a activar la llengua, fomentar l’ús del català independentment del nivell dels parlants i per a què “entre tots i totes demostrem que el català és divers, té molts accents i és útil per a tothom”.

    Dins de la cabina, els participants poden escollir 4 opcions segons el seu nivell de català i les seves preferències: respondre preguntes relacionades amb el seu ús del català; practicar la llengua en una conversa amb la Queta; fer un karaoke amb la cançó Començar, que els Tyets, les Marala i el Kelly Isaiah han interpretat per a la campanya; o bé donar una mostra de veu per al projecte AINA, per tal de normalitzar el català en les tecnologies digitals. Els participants també han anat rebent la gravació de la seva pròpia participació al correu electrònic, material que han pogut anar compartint amb les seves amistats o a través de les xarxes socials.

    El pòdcast més gran que s’ha fet mai en català, iniciativa desenvolupada en el marc de la campanya ‘Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure!’, ja ha visitat deu ciutats principals de les vegueries catalanes

    Fins al moment, les ciutats que la cabina ha trepitjat, per ordre, són Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Igualada, Tàrrega, Reus, Tarragona, Tortosa i Lleida. I les restants seran Tremp, Girona, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Aquests municipis compten també amb un centre del Consorci per la Normalització Lingüística.

    En alguns dels municipis, la cabina també ha servit com a epicentre per a la realització d’esdeveniments culturals. És el cas de la ciutat de Tortosa, on va acollir dos episodis en directe d”Oye Polo’ i ‘La Trinae’, pòdcasts de Ràdio Primavera Sound.
    El pòdcast més gran en català, una acció més dins de la campanya de la Queta

    Des del seu llançament, la campanya de comunicació de la Queta ha difós la importància de “provar-ho en català” a través dels mitjans de comunicació digitals i impresos, sales de cinema i un gran desplegament de cartells a la xarxa de transports i serveis públics de tot Catalunya.

    Alhora, ha activat el web de campanya moltperparlar.cat, amb un argumentari complet per aprendre català i per fer-lo servir, i un recull exhaustiu de recursos d’aprenentatge. Des de la seva posada en funcionament, el mes de març, el web compta amb més de 82.000 visualitzacions i prop de 73.000 usuaris. S’hi poden descarregar tota mena de materials de campanya i hi ha l’accés a propostes dinàmiques i entretingudes, com un karaoke o una coreografia de la cançó.

    Una de les peces de difusió centrals de la campanya és la cançó ‘Començar’, interpretada per The Tyets, Marala i Kelly Isaiah. El videoclip publicat del com-s’ha-fet compta amb més de 110 mil visualitzacions a YouTube.

    Enllaç: https://youtu.be/G_WneihyLZ8

    Amb la finalitat d’arribar a diferents sectors de la població nouvinguda, els continguts de la campanya es difonen en sis idiomes: a banda del català, se’n fa difusió en castellà, àrab, amazic, romanès, xinès mandarí i urdú. I també amb la voluntat d’introduir la llengua en nous col·lectius, sobretot per fomentar el català entre influenciadores especialitzades en famílies, entre altres propostes, s’ha dut a terme l’acció “Mammaproof ho prova”, amb vídeos de mares d’orígens diversos que viuen a Catalunya i que recomanen plans en català per fer en família.

    Enllaç: https://www.mammaproof.org/barcelona/mammaproof-ho-prova-catala/

    A més, la campanya coordina i organitza altres activitats de foment de l’ús del català en sectors específics de la societat, com l’àmbit de la salut, l’empresarial o l’educatiu, amb una agenda pública d’activitats pel territori, que es pot consultar al web.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

    Recorregut de la cabina

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Pili i Ana, voluntària i aprenenta del Voluntariat per la llengua de Castelldefels

    Entrevistem la Pili i l’Ana, voluntària i aprenenta del Voluntariat per la llengua de Castelldefels

    — Pili i Ana, des de quan viviu a Castelldefels?

    — Pili: Vaig arribar a Castelldefels l’any 1970. Soc de Sorita del Maestrat, un petit poble a prop de Morella, a la província de Castelló. Parlo amb l’accent de la meva terra i a cap de les quatre aprenentes que he tingut fins ara els ha semblat una dificultat.

    — Ana: Visc a Castelldefels des de sempre, soc nascuda aquí i m’agrada la meva ciutat.

     

    — Quines són les vostres aficions?

    — Pili: M’agrada molt llegir, caminar i quedar amb les amigues per fer petar la xerrada mentre prenem un cafè o fem un vermut. També m’agrada molt aprendre coses noves que no vaig tenir temps de conèixer mentre em dedicava a la criança de les meves filles i a treballar.

    — Ana: Coincideixo amb la Pilar en què també m’agrada molt la lectura; a més, com a aficions més mogudes, m’agrada sortir a ballar i fer viatges.

     

    — Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?

    — Pili: Una amiga em va presentar la Cati, la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua, que de seguida em va proposar que tingués una aprenenta lingüística. I com que a mi m’agrada tant quedar amb algú per xerrar, doncs, em va agradar molt la proposta. Això va ser l’any 2016.

    — Ana: Me’l van recomanar en un curs de català que feia al Servei de Castelldefels. M’hi vaig apuntar al maig i de seguida vaig tenir una voluntària, la Pili. Estem molt ben avingudes i se’ns fa molt curta l’hora de la trobada lingüística. A més, ara la Pili també és alumna d’un curs de català aquí a Castelldefels i de vegades ens expliquem els deures que ens posen els professors.

     

    — I què us va impulsar a apuntar-vos a aquest programa?

    — Pili: Em va semblar que el Voluntariat per la llengua era una bona idea per ajudar la gent que té necessitat de parlar el català, bé per aprendre millor la nostra llengua, bé per tenir algú amb qui practicar-la, perquè hi ha persones que estudien un curs de català però després en sortir de classe el seu dia a dia, el seu entorn familiar, no és catalanoparlant.

    — Ana: A mi em cal millorar la meva fluïdesa de català oral, no només per motius laborals sinó també per mi mateixa; el català és una de les meves dues llengües i vull tenir més oportunitats i llocs on fer-la servir.

     

    — Què feu habitualment quan quedeu?

    — Pili: Acostumem a fer un cafè en una terrassa d’algun bar que sigui tranquil, per no tenir destorbs durant la trobada lingüística.

    — Ana: Sí, això fem habitualment.

     

    — Què us aporta aquesta experiència?

    — Pili: A mi, personalment, m’ha servit per poder conèixer persones que han acabat sent les meves amigues.

    — Ana: Per a mi el Voluntariat per la llengua ha estat i és una molt bona experiència, a més de conèixer una persona, la Pili, molt interessant, que és una gran ajuda quan tinc dubtes lingüístics. No sé com són les altres voluntàries, però estic tan contenta que vull dir que la Pilar és la millor!

     

    — Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?

    — Pili: Si voleu conèixer gent diversa i tenir una experiència enriquidora… el Voluntariat per la llengua és el vostre programa!

    — Ana: Amb el Voluntariat per la llengua podeu tenir un bon suport en el vostre aprenentatge de la llengua oral i, a més, gaudir de bona companyia… Cent per cent recomanable.

     

     

    Moltes gràcies, Pili i Ana, per la vostra participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Darrers comentaris

    Núvol d'etiquetes

    1714 Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels avantatges carnet VxL Bastoners Biblioteca Central Castelldefels Castellers català Cinema en català descomptes Dia Mundial del Teatre establiments col·laboradors lectura en català Museu de Sant Boi Parlem tu i jo pirates Pocavergonya Sant Jordi Sant Jordi 2020 teatre Teatre Plaza VxL