Arxiu de la categoria ‘Les vostres experiències’

  • Protagonistes del mes: Josep Maria i Bruno, parella lingüística gavanenca

    Entrevistem el Josep Maria i el Bruno, voluntari i aprenent del Voluntariat per la llengua de Gavà  

     — Josep Maria i Bruno, expliqueu des de quan viviu a Gavà.

    — Josep Maria: Soc nascut al barri de Sants de Barcelona. L’any 1999 vaig venir a viure a Gavà. Uns anys després vaig marxar i ara fa un any i escaig que torno a viure aquí.

    — Bruno: Jo em dic Bruno i soc de l’Argentina. He viscut a Itàlia des del meu primer any de vida i fins als 16 anys. L’any 2006 vam tornar a l’Argentina per motius familiars. L’any 2018 vam decidir tornar un altre cop a Europa. Aquesta vegada vam escollir Catalunya. Ara mateix visc a Gavà.

     

    — Quines són les vostres aficions?

    — Josep Maria: Soc curiós de mena i m’agrada molt esbrinar el perquè de les coses, anar a exposicions, visitar museus… Hi ha temes que m’interessa conèixer més a fons, com ara la meva llengua i tot el que l’envolta, i, sobre tot, completar el buit de formació que penso que tinc sobre la història del meu país. A banda d’això, m’agrada la natació i actualment m’estic aficionant a l’astronomia.

    — Bruno: Les meves aficions són la lectura, la natació, la boxa i, de vegades, sortir a córrer.

     

    — Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

    — Josep Maria: Un dia vaig passar per davant de l’edifici del Casal Sant Jordi, a Gavà, i vaig veure que hi havia un Centre de Normalització Lingüística. Així que hi vaig entrar, vaig pujar al despatx del Servei Local de Català i em vaig inscriure com a voluntari lingüístic d’aquest programa.

    — Bruno: Volia estudiar català i un conegut m’ho va comentar. Jo ja havia estudiat català al casal de Catalunya de Buenos Aires i quan vaig arribar a Catalunya vaig haver d’esperar que passés la pandèmia per poder començar.

     

    — I què us va impulsar a apuntar-vos en aquest programa?

    — Josep Maria: Em veig en una societat en què hi ha moltes maneres de parlar. El parlar d’aquesta terra és el català i m’agradaria sentir-lo més. Per això em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua. Hem de fer país i el VxL és una manera de fer-lo.

    — Bruno: Sempre m’ha agradat conèixer diferents idiomes i, ja que visc aquí, és important que sàpiga parlar i entendre l’idioma. A més, m’agrada molt com sona.

     

    — Què feu habitualment quan quedeu?

    — Josep Maria: Acostumem a quedar a la plaça de la Pagesia i a partir d’aquí podem prendre un refresc en algun lloc o si algú de nosaltres ha de fer un encàrrec, hi anem plegats. Però, sobre tot, xerrem i xerrem i xerrem. Ah!, de tant en tant quedem per assistir a algun concert, conferències o col·loquis. I també vam anar una nit a intentar veure la pluja de Perseids: en vam veure poquets, però va ser interessant.

    — Bruno: Quan ens veiem, anem sovint a prendre algun refresc per Gavà. I moltes vegades fem activitats com ara anar al teatre, a concerts o, simplement, anar a sopar. Fins i tot vam anar a veure la pluja d’estels!

     

    — Què us aporta aquesta experiència?

    — Josep Maria: El tracte personal amb el Bruno és meravellós. És molt enriquidor conèixer de prop una persona i veure com són altres cultures i maneres de pensar. També és molt interessant comprovar com ens veuen a nosaltres i la nostra cultura. Les trobades lingüístiques també fan que em preocupi de tenir cura de la meva llengua i com la parlo.

    — Bruno: En la part personal m’aporta coneixement de la llengua i de la cultura catalana en general. També el fet de compartir activitats junts m’agrada molt.

     

    — Voleu explicar alguna cosa que no us hàgim preguntat?

    — Josep Maria: Hauria de ser més fàcil estar al cas de les activitats de llengua, com ara tertúlies, presentacions de llibres, i qualsevol altra activitat d’aquesta mena. Cal més visibilitat del que feu.

    — Bruno: No, cap.

     

    — Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?

    — Josep Maria: Aquest programa el que fa és afavorir el tracte entre persones que tenen un interès comú per la llengua catalana. I nosaltres, els d’aquí, no podem fallar a les persones que tenen aquest interès. Com diu la dita: “A sants i a minyons, no els prometis si no els dons”.

    — Bruno: Recomano fer el voluntariat atès que és una manera de practicar el català i de conèixer gent nova i la ciutat on visc. És una molt bonica experiència. Ho recomano molt.

     

    Moltes gràcies, Josep Maria i Bruno, per la vostra participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Marta Marced i Botella, voluntària de Castelldefels

    —Des de quan ets voluntària del VxL i per què vas decidir ser-ho?

    —Vaig començar l’any 2011, amb la voluntat de fer extensiva la nostra llengua als nouvinguts o a qualsevol persona que volgués millorar el seu català.

    —Quantes parelles lingüístiques has tingut?

    —He tingut diverses parelles lingüístiques. Ja fa dos cursos que em trobo amb la Cristina, que és de Madrid i és aquí per feina. Als inicis de les trobades ja tenia un bon nivell de català i ara està en fase de perfeccionament. Aprèn ràpid, hi posa ganes! Quedem una hora setmanal a la zona de la platja de Castelldefels; fem un cafè i una xerrada. Sempre hi ha temes… hem congeniat!

    —Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    —M’aporta la satisfacció d’ajudar a divulgar la nostra llengua i cultura, a ensenyar a utilitzar-la en diversos àmbits i veure’n la necessitat d’emprar-la. Fent difusió del català ajudem a millorar la integració i la convivència a la nostra societat. Mostrem el nostre país a qui no el coneix perquè tingui coneixement de tota la seva riquesa cultural (història, geografia, folklore, gastronomia…).

    —Recordes alguna anècdota?

    —Amb les aprenentes hem creat vincles que han anat més enllà de les xerrades setmanals. Hem fet activitats de tot tipus: passejades, visites a exposicions, concerts, rutes culturals, àpats, espectacles… per tal de motivar-les i alhora fomentar i divulgar la nostra cultura. Crec que és important eixamplar el radi d’acció.

    Un cop acabades les trobades, perquè algunes han marxat a un altre país, d’altres s’han casat, han tingut fills…, hem continuat comunicant-nos en català ja que mantenen l’orgull d’haver après una nova llengua i han fet extensiu el coneixement d’aquest aprenentatge.

    —Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    —És important perquè ofereix més contextos de pràctica perquè les persones que ho vulguin puguin millorar el seu nivell de català oral. Participar en el Voluntariat els permet conviure, comunicar-se i immergir-se en la nostra llengua, alhora que s’adonen que fora de l’aula és necessària. Tant voluntaris com aprenents participen del procés d’ensenyament i aprenentatge.

    Animo la població de parla catalana i amb un mínim de temps de dedicació a ajudar en la tasca, actualment tan necessària, de contribuir a difondre la llengua catalana i fomentar-ne l’ús.

    Participant-hi duem a terme una acció que s’afegeix a les que fem en el nostre dia a dia per ajudar els no catalanoparlants que ens envolten.

    —Vols destacar alguna cosa més?

    —Sí. Altres objectius que em marco en aquesta tasca de voluntària vers les aprenentes són animar-les a veure televisió, a escoltar música o a jugar en català. Intento, també, sensibilitzar-les i encoratjar-les a adreçar-se en català a les persones amb qui parlen; a no canviar de llengua, i a sentir-se cofoies de saber-ne.

    I, com a voluntària, vull implicar-me en aquest reforç tan necessari per a l’ús del català.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Belén Berneda, de les botigues Puber Sports de Sant Boi de Llobregat

    “Quan entra algú a la botiga, jo sempre dic “bon dia”, que és una bona manera de dir “Ei, que aquí parlem en català!”

    Belén Berneda és la propietària de les dues botigues Puber Sports (c. Raurich, 19 i c. Ventura Gassol, 21-23 ), que fa 12 anys que participen en el VxL.

    – Explica’m una mica la història de Puber Sports.

    – La història ve de lluny. La meva família sempre ha estat relacionada amb el món del calçat esportiu. El meu avi va crear la marca Munich. La meva mare va començar a una sabateria, on en venia les vambes. Després, vam incorporar el material i la moda esportius. El nom de Puber ve de la primera síl·laba dels dos socis, Puente i Berneda. Després, encara que un dels socis va marxar, el nom va quedar així igualment. La botiga del carrer Raurich és de l’any 1975 i, uns anys després, vam obrir la del barri de la Cooperativa.

    – És una història llarga…

    – Sí, i això que no t’he explicat res de les botigues que vàrem tenir al carrer Balmes, ni de l’Alcampo (hi vàrem estar 20 anys!), ni la de Sant Quirze del Vallès. Entre els començaments i l’actualitat, hi ha molta història també!

    – Quin valor afegit té ser un petit comerç?

    – Sens dubte, el tracte personalitzat: ajudar a escollir talles i models, a dir si el que vols comprar et queda bé… Una botiga gran no té personal per atendre’t tan bé. A més, cal afegir-hi una altra cosa també que és el fet que busquem marques diferenciades de les que habitualment tenen les cadenes i les grans superfícies. Nosaltres estem atents a les marques noves. Hi ha clients que no volen vestir amb la roba que vesteix tothom, i nosaltres tenim la capacitat de reaccionar ràpidament a aquest tipus d’exigències dels clients.

    – Per què sou del Voluntariat per la llengua?

    A nosaltres ens agrada involucrar-nos en iniciatives que defensin i promoguin la cultura, la llengua i la gent del poble. Per tant, no és gens estrany que ens hi apuntéssim fa més de deu anys! Som a tot arreu! I Abans parlàvem de “valor afegit”… doncs, també ho és poder atendre els clients en la seva llengua. Nosaltres podem atendre en català, en castellà i en anglès i en francès!

    – Recordes alguna anècdota relacionada amb el català?

    – Moltes! L’altre dia un noi estranger em va comentar que havia après una mica el català, però que li semblava que no li serviria de res perquè la gent, en veure’l, li parlava el castellà, i se sentia molt impotent… Quan entra algú a la botiga, jo sempre dic “bon dia”, que és una bona manera de dir-li “Ei, que aquí parlem en català! És que, si no ho fem així, no estem donant opcions a parlar-lo. A la botiga de la Cooperativa, ens trobem sovint que el client entra parlant en castellà, però que després es passa al català, perquè és catalanoparlant. Hi ha molta gent que té aquest hàbit. També tinc un client estranger quan entra a la botiga, saluda en català i, evidentment, l’atenc en català!

    – Vols afegir alguna cosa més?

    – Estic molt a favor que fem coses per la llengua, per tirar-la endavant. Els comerços podem oferir un espai perquè la gent practiqui el català. Tots els establiments del Voluntariat per la llengua hi estem compromesos!

    Agraïm a la Belén la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Sant Boi: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Josep Maria, del Voluntariat per la llengua de Gavà

    – Josep Maria, des de quan col·labores amb el Voluntariat per la llengua?

    – Soc voluntari del VxL des de l’any 2007, des de l’inici d’aquest programa, com qui diu.

    – Una vegada vas tenir un grup d’aprenentes que, en principi, no volien tenir un voluntari home, però amb tu van canviar d’idea. Com va anar aquella experiència?

    – Sí, eren les aprenentes Antonia, Milagros i Ángela. Aquestes tres senyores només volien tenir de parella lingüística una voluntària dona. La Cati, la dinamitzadora del programa, ho va resoldre fent un grup amb totes tres i me les va adjudicar. Ens explicàvem moltes coses al voltant d’un cafè i també vam fer passejades ben maques de coneixement de l’entorn. Van quedar molt contentes de les trobades i jo també.

    – Quina relació tens amb Gavà? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?

    – Com que m’agrada molt el futbol, pertanyo a la Penya Blaugrana de Gavà. Soc de la junta. Amb aquesta entitat muntem una paradeta cada cop que hi ha un esdeveniment municipal, com ara Sant Jordi o la Fira d’Espàrrecs.

    – Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut amb els teus aprenents.

    – Recordo que vaig tenir una aprenenta xinesa, la Wei. Tenia una pronunciació força diferent de la resta d’aprenentes que he tingut, totes amb l’espanyol com a llengua materna. Amb la Wei em vaig haver d’acostumar a la seva manera de pronunciar: cap problema. Tenia ganes d’aprendre el català i s’hi esforçava molt, pronunciació inclosa.

    – Com encoratjaries algú que llegeixi aquesta entrevista a participar en el Voluntariat per la llengua?

    – A la gent que ja coneix el català i l’entén, l’encoratjo a parlar-lo: el català s’ha de practicar.

    – Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

    – Només vull afegir que cada vegada m’agrada més fer de voluntari.

     

    Moltes gràcies per la teva participació, Josep Maria.   

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Anna Martí, voluntària del grup de tertúlies del Voluntariat per la llengua del SLC de Viladecans

    1. Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?

    Ja fa una bona colla d’anys que faig de voluntària. No porto el compte exacte però crec que fa més de 7 anys!

     

    2. Quantes parelles lingüístiques has tingut? Com valores conduir un grup d’aprenents al Servei Local de Català de Viladecans?

    N’he tingut 6, totes dones, de diferents edats i procedència. És molt bonic el tracte de tu a tu. Segons la persona i les seves necessitats o aficions, hem fet activitats diverses: mentre que amb una fèiem llargues caminades per la muntanya, amb una altra ens trobàvem en una cafeteria, o l’acompanyava a fer encàrrecs…

    Ara és el primer cop que porto un grup i estic descobrint noves dinàmiques també molt positives. S’estableixen converses riques en contingut i matisos, i aprenem totes de totes. Un dels meus objectius és vetllar perquè totes tinguin el seu temps per parlar i es puguin expressar amb comoditat. L’ambient que s’ha generat és molt agradable.

     

    3. D’on et ve la vocació docent?

    M’he dedicat tota la vida professional a l’ensenyament. El passat mes de setembre em vaig jubilar i ara disposo de més temps per fer diferents voluntariats. A l’escola he treballat gairebé sempre amb infants petits, aquí la meva tasca és amb adults; són dos contextos ben diferents i complementaris.

     

    4. Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    És una activitat que em motiva molt, m’enriqueix com a persona, em posa en contacte amb la nostra realitat lingüística. Si puc ajudar una mica a fer més present la llengua catalana a Viladecans, ja em sentiré satisfeta.

    Amb alguna de les aprenentes vaig continuar trobant-me més enllà de les 10 sessions, però en arribar la pandèmia, tot es va aturar i ja va ser més difícil reprendre les nostres trobades.

     

    5. En quins altres projectes/entitats col·labores a Viladecans a banda del VxL?

    Els dilluns per la tarda participo en el programa Lecxit de la Fundació Jaume Bofill. Es tracta de fer un acompanyament lector a infants d’uns 10 anys que tenen alguna dificultat a l’hora de llegir. També formo part del grup d’Amics de la poesia, ens trobem un cop al mes a la llibreria Els Nou Rals de la nostra localitat.

     

    6. Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?

    Cap en concret. Però és cert que de vegades alguna aprenenta m’ha hagut de rectificar quan, engrescada en la conversa, se m’ha escapat algun “vale” o “bueno”, que encara tinc tan integrat. I és que, com ja he dit, es tracta d’aprendre tothom de tothom.

     

    7. Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    El català està en una situació realment complicada i més en el nostre entorn. Cal, doncs, potenciar qualsevol iniciativa que pugui ajudar a ampliar l’ús de la nostra llengua. Em consta que molta gent voldria parlar més en català però té vergonya i por a cometre errades; cal animar tothom a deixar de banda aquestes pors.

     

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Galeria de fotos
    2. Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

     

    Moltes gràcies per la teva participació, Anna.

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Magda, voluntària virtual i presencial del Voluntariat per la llengua de Castelldefels

    La voluntària Magda ha tingut parelles lingüístiques virtuals, presencials i ara porta un grup de tertúlies amb aprenents de Castelldefels

    —Des de quan col·labores amb el Voluntariat per la llengua?

    —Soc voluntària d’aquest programa des del 2016.

    —Ara condueixes un grup de tertúlies, però abans feies de voluntària del VxL virtual. Com valores aquella experiència?

    —El VxL virtual és una experiència interessant, adaptada a les necessitats de la gent que no té temps per desplaçar-se o que viu lluny i vol practicar el català. Va ser molt interessant i còmode per ambdues parts. La meva aprenenta vivia a Madrid i estava estudiant català.

    —Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?

    —Sí; soc professora jubilada del Departament d’Educació.

    —Quina relació tens amb Castelldefels? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?

    —Visc a Castelldefels des de fa molts anys. Sí, col·laboro amb alguna entitat municipal.

    —Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut amb els teus aprenents.

    —Una de les aprenentes era una experta en cinema i quan les converses estaven relacionades amb les pel·lícules, sense llegir la cartellera sabia perfectament quines pel·lícules eren recomanables.

    —Per quin motiu has decidit conduir un grup de tertúlies amb aprenents del Voluntariat per la llengua?

    —Perquè m’agrada i no vull que es perdi la meva llengua. Penso que inscriure’s en un grup de tertúlies del VxL és l’esglaó que ha de pujar un aprenent després d’haver fet la conversa amb una parella, per poder parlar en públic de forma normalitzada.

    —Com encoratjaries algú que llegeixi aquesta entrevista a participar en el Voluntariat per la llengua?

    —És una tasca molt enriquidora en tots els aspectes. Val la pena.

    —Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

    —Respecte a les tertúlies penso que es podrien establir diferents nivells. Un primer nivell per als aprenents que acaben la conversa per parelles; un segon, per parlar de temes generals del dia a dia i un tercer nivell cultural, per parlar de llibres, música, art, cinema… Encara que tot això pot variar i adaptar-se en funció del col·lectiu a qui vagi adreçat.

    Moltes gràcies per la teva participació, Magda!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua de Viladecans

    La Glòria Coma és voluntària del Voluntariat per la llengua i condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans    

    – Des de quan col·labores amb el VxL?   

    Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal. 

    – Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?   

    M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques.   

    – Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?   

    Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.    

    – Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?   

    A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans.  

    – Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.   

    Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció.   

    – Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?   

    En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.   

    – Per acabar, quin desig demanes per al 2023?    

    Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.   

    Moltes gràcies per la teva participació, Glòria.   

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat 

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Ja podeu fer pràctiques lingüístiques de català arreu del món

    L’Associació de Guies Catalans del Món ofereix pràctiques lingüístiques com a nova entitat col·laboradora del Voluntariat per la llengua

    Els aprenents del Voluntariat per la llengua (VxL) i l’alumnat dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que resideixin fora de Catalunya o que visitin alguns dels països en què hi hagi guies de l’Associació Guies Catalans del Món podran fer pràctiques lingüístiques sense cap cost abans d’iniciar les visites turístiques guiades que organitzen o en algun altre moment i lloc que acordin.

    Per fer aquesta pràctica de conversa en català, els interessats hauran de contactar amb el guia del país que desitgin i acreditar-se com a participants en el VxL o com a alumnes del CPNL per quedar-hi d’acord. La relació de països i el contacte amb els guies es troba a Destins – Guies del Món (guiescatalansdelmon.cat).

    Els serveis que ofereix l’associació es contracten directament amb els guies, amb els quals es pot decidir quines visites fer amb ells, els dies que es duran a terme i saber-ne el preu. N’hi ha de quatre tipus: servei de guiatge personalitzat, visites guiades col·lectives, visites guiades escolars i atenció en llengua catalana. Tota la informació al respecte es troba a Què és L’Associació – Guies del Món (guiescatalansdelmon.cat).

    MÉS INFORMACIÓ:

    1. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua
    2. Associació de Guies Catalans del Món
    3. Destinacions i contacte amb els guies
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Maria Teresa i Paco, del Voluntariat per la llengua de Sant Boi de Llobregat

    Entrevistem la Maria Teresa i el Paco, voluntària i aprenent del Voluntariat per la llengua de Sant Boi de Llobregat: Tothom ha de tenir l’oportunitat d’aprendre a parlar en català. El Voluntariat per la llengua ho fa molt fàcil.

    — Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

    — Paco: Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l’hora de parlar-lo.

    — M. Teresa: No me’n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure’n publicitat als establiments, a alguna entitat… Ja feia temps que m’hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

    — I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

    — Paco:  Jo fa molts anys que visc a Sant Boi, i el català no m’ha costat mai d’entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m’hi. Jo ara no tinc cap obligació d’aprendre’l; ningú me l’exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

    — M. Teresa: Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l’oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s’hi quan són amb algú que s’ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

    — Què feu habitualment quan quedeu?

    — Paco: Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

    — M. Teresa: Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

    — Què us aporta aquesta experiència?

    — Paco: Molta satisfacció! M’ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure’m la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

    — M. Teresa: Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l’esforç que el Paco fa i l’interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre’l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m’admira. M’admira i em fa feliç.

    Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

    Si us voleu adherir al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat 

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El Voluntariat per la llengua celebra el Dia Internacional del Voluntariat 2022

    Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el Voluntariat per la llengua (VxL) vol reconèixer el compromís amb la llengua catalana de les persones voluntàries del VxL i valorar la trajectòria del programa, que des del 2003 ja ha format més de 165.000 parelles lingüístiques.

    Durant la setmana del 5 a l’11 de desembre es difondran a les xarxes socials els testimonis de participants en aquest programa a través de tres vídeos creats per a l’ocasió i protagonitzats per voluntaris i aprenents de tot el territori que expliquen el seu vincle amb el VxL i els motius per formar-ne part.

    El Centre de Normalització Lingüística (CNL) Eramprunyà ha col·laborat en aquesta campanya amb una voluntària i un aprenent: la Marta és voluntària presencial a Castelldefels i el José és aprenent del VxL virtual. Podeu veure els vídeos en els perfils següents:

    • Twitter del nostre CNL: @cpnleramprunya
    • Instagram i Facebook del nostre CNL: cnleramprunya

     

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua
    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Darrers comentaris

    Núvol d'etiquetes

    1714 Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels avantatges carnet VxL Bastoners Biblioteca Central Castelldefels Castellers català Cinema en català descomptes Dia Mundial del Teatre establiments col·laboradors lectura en català Museu de Sant Boi Parlem tu i jo pirates Pocavergonya Sant Jordi Sant Jordi 2020 teatre Teatre Plaza VxL