Conversa amb el Gúmer i el Marcelo, una parella lingüística virtual i de Castelldefels: “Gràcies al Voluntariat per la llengua he guanyat un bon amic”
El Gúmer i el Marcelo són un voluntari i un aprenent que van començar a fer les xerrades lingüístiques del Voluntariat per la llengua en la modalitat virtual del programa i les van continuar de forma presencial, aprofitant que viuen al mateix municipi del Baix Llobregat.
1/ Gúmer, per quin motiu et vas inscriure al programa Voluntariat per la llengua? Hi havia diferents motius per fer-ho, però el més important per a mi era participar per donar suport a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre tarannà.
2/ Marcelo, com i per què vas decidir aprendre català i, a més, inscriure’t com a aprenent del VxL? Em vaig decidir a aprendre català primer perquè m’agraden molt les llengües i després perquè és l’idioma del lloc on visc fa molts anys, no volia sentir-me tan estranger…
3/ Continuem amb el Marcelo: Quan vas arribar a Catalunya? I a Castelldefels? Et va costar acostumar-te al territori? Has de marxar aviat de Castelldefels? Vaig arribar directe a Castelldefels, fa anys, abans de la pandèmia… sembla que soc aquí fa una vida. No he viscut en un altre lloc de Catalunya que no sigui Castelldefels.
4/ Quant al Gúmer, ens agradaria saber si tens alguna anècdota de la teva trajectòria com a voluntari del Voluntariat per la llengua. No hi ha gaire anècdotes a dir, però sí que tant l’Araceli com en Marcelo han estat dos aprenents d’allò més interessants i curiosos a l’hora d’aprendre i conèixer la realitat del nostre país.
5/ Per a tots dos: Quina valoració feu de les vostres trobades lingüístiques? En teniu anècdotes, detalls…? Heu fet servir el material de suport a la conversa (Quaderns Parlem tu i jo, vídeos dels trucs de màgia, etcètera)? En total, quantes hores heu fet de conversa VxL?
(Marcelo) Per a mi ha estat una experiència fantàstica, no només per la calidesa i la paciència del Gúmer, sinó perquè, a més, he après moltíssim. Si bé el material de suport ha ajudat, la paciència i els evidents dots d’educador del Gúmer m’han servit molt.I en total hem fet tres sèries de deu… 30 hores de trobades.
(Gúmer) Valoració totalment positiva dels dos aprenents. Potser amb l’Araceli les trobades van ser més curtes per la situació de pandèmia, però amb el Marcelo vàrem arribar a les 30 sessions (inicialment virtuals i més tard presencials). Amb l’Araceli si no m’erro devien ser unes 10-12 sessions.
6/ Trobeu que heu après coses l’un de l’altre? Quines?
(Marcelo) Jo del Gúmer he après de tot: llengua, història, geografia, cultura catalana, la culinària, les coses típiques… Insisteixo, ha estat una experiència molt recomanable. (Gúmer) De l’Araceli he pogut comprovar el grau d’estimació de la seva feina (Infermera d’UCI a Bellvitge) i les ganes d’aprendre la nostra llengua. En Marcelo és un encant de persona, obert, curiós del tot el que és català. Hem descobert el món del vi, que a tots dos ens agrada, i hem compartit experiències i opinions. He notat, en ambdós casos, les ganes de saber i conèixer la nostra cultura en tots els vessants.
7/ El Marcelo ve de l’Uruguai i el Gúmer és de Barcelona. Quines són les diferències més rellevants entre un territori i l’altre? I les similituds?
(Marcelo) No hi ha grans diferències entre els dos territoris, Catalunya té més història, té el modernisme i està més avançada econòmicament… I el més semblant entre tots dos territoris són les platges…
(Gúmer) Avui en dia, parlar de diferències en un món tan globalitzat és complicat. Evidentment hi ha diferències amb la cultura, els costums, la llengua, les maneres de viure i com viure. Els sistemes polítics de cada país (cas d’en Marcelo) són força diferents, tot i que han canviat molt. Però les ganes de conèixer i valorar personalment cada situació, evidentment, guanyen.
8/ Actualment hi ha aprenents en llista d’espera per tenir un voluntari lingüístic del VxL. Quina crida faríeu vosaltres, com a voluntari i aprenent que gaudiu d’aquest programa gratuït de xerrades, per demanar voluntaris lingüístics?
(Marcelo) Jo diria que és una excel·lent idea, que val la pena l’esforç, i que s’aprèn molt. Que cal intentar-ho.
(Gúmer) Ser voluntari del Voluntariat per la llengua és un acte totalment desinteressat i que alhora enriqueix amb la interacció amb els aprenents que ens assignen com a parella lingüística. Estic molt agraït de poder fer xerrades lingüístiques amb altres persones d’arreu del món. Estimo la meva terra i vull que ho sàpiga tothom.
9/ Voleu afegir algun comentari més a l’entrevista?
(Marcelo) Vull agrair a la Cati (dinamitzadora del VxL del CNL Eramprunyà) per la seva gestió i la seva constant ajuda davant de qualsevol inconvenient.I també vull agrair molt especialment al Gúmer per tot el que hem compartit, sobretot per la seva generositat per desplegar els seus coneixements. No sé si marxaré de Catalunya o em quedaré en aquesta terra, encara no ho tinc clar, per motius de feina, però el que sí que sé és que gràcies al VxL he guanyat un bon amic.
(Gúmer) El meu darrer comentari és per agrair tant a la Cati com als meus aprenents l’esforç per tirar endavant aquesta iniciativa, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre tarannà i el fet que som persones obertes a tothom. Et dono les gràcies, Cati, per la teva tasca. No es veu reflectida a nivell general, però els que hi som, t’ho agraïm molt. Una abraçada ben forta i SALUT!
Agraïm el Gúmer i el Marcelo la seva participació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua i la implicació en aquesta entrevista.
Si teniu més de 18 anys i voleu formar part del Voluntariat per la llengua, podeu adreçar-vos a vxl.eramprunya@cpnl.cat
