Us oferim el testimoni de la Mari, una aprenenta del VxL d’Osona. És molt interessant, llegiu-lo!
Sempre parlo i escric en castellà i ara us explicaré perquè he decidit apuntar-me al Voluntariat de la Llengua (VxL). Em dic Mari i soc de Barcelona, tinc 50 anys i a l’escola tan sols feia una hora a la setmana de català. Sempre parlava en castellà a casa i amb els amics. Ara m’he adonat que si jo entenc perfectament el català també vull parlar-lo i ja no vull més que la gent canviï de llengua i parli castellà en les converses amb mi. Vull parlar les dues llengües.
La meva filla m’ha deixat un llibre perquè practiqui més i he agafat La plaça del diamant perquè és un llibre que em recorda la meva infància ja que jo vaig veure aquesta sèrie i per a mi és molt bonica.
Per millorar el meu català i llençar-me més a parlar-lo, he decidit formar part del Voluntariat per la Llengua i en aquest moment tinc parella lingüística, l’Ona. La veritat és que estic molt contenta. Parlem de tot i durant aquesta estona em sento que desconnecto de tot i és una estona totalment per a mi. Espero que sorgeixi una amistat i no deixem aquestes estones després de les deu trobades que ja portem. Amb ella em sento que puc parlar i no avergonyir-me si el parlo malament. Abans em feia molta vergonya parlar-lo i ara veig que sí puc i si no sé una paraula no passa res, la dic en castellà, la tradueixo i amb la pràctica ho aconseguiré.
Per mi parlar les meves dues llengües és molt important, és un repte que tinc. Als 50 anys m’he adonat que la vergonya de parlar el català és una dificultat que està en el meu cap, que la gent no se’n riu i que m’agrada que si m’equivoco m’ho diguin i així aprenc més i sobretot… que mai és tard. Ara a la feina soc més decidida i em veig amb cor ja de parlar-lo i la gent està contenta per l’esforç que estic fent. Això és el que més m’ha sorprès, la veritat. Veure com se’ls dibuixa un somriure de felicitat i sobretot d’alegrar-se per mi. Aquest voluntariat m’ha donat l’oportunitat de demostrar-me a mi mateixa que puc fer-ho i qui sap si jo en un futur pugui ser la persona que ensenyi a un altre i ser jo qui porti i condueixi una conversa. Seria molt gratificant per mi poder fer-ho…
Gràcies, Judith (dinamitzadora del VxL), per fer possible que jo pugui participar-hi i gràcies per posar-me en contacte amb l’Ona i triar-la com a voluntària per a mi. Gràcies també a tots els que feu possible aquest voluntariat lingüístic perquè aconseguiu que tots puguem fer aquesta màgia tan bonica que és parlar en català i tenir més riquesa lingüística a l’hora de parlar diferents llengües..
Bones festes 2020 i sobretot molt bona salut per a tothom!!
Mari, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística d’Osona
Tal com diu la campanya del VxL “Quan parles fas màgia” cada vegada que voluntaris i aprenents es troben fan màgia.
