Arxiu de la categoria ‘Cultura’

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sant Jordi i altres cultures

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però… podríem incloure-hi un diccionari, en aquest apartat?

    Segurament has sentit parlar del Voluntariat per la llengua i de la nova proposta de parelles interconfessionals. Per donar-los peu en les trobades i per aprendre coses noves els vam proporcionar un extracte del Diccionari de religions, un llibre que dóna la informació mínima necessària per poder utilitzar la terminologia pròpia de cada tradició religiosa de manera adequada.

    Així, hi trobem des de Confuci fins a Vixnu, el drus i el falaixa, coneixem el dreamtime i el Divendres Sant, aprendrem què és una drilbu o un exvot

    Cada terme (n’hi ha 1.604!) s’assigna a una o més d’una de les tradicions religioses amb més presència a Catalunya (bahaisme, budisme, catolicisme, cristianisme ortodox, hinduisme, islam, jainisme, judaisme, protestantisme, sikhisme i zoroastrisme), a banda d’altres agrupacions que han semblat útils (esglésies lliures, noves religions, religions indígenes, religions de la Xina i el Japó). Alguns termes s’han assignat a àrees transversals com ara ciències de la religió i termes seculars.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (de qualsevol espècie…) t’acompanyin tot l’any!

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dia de la Dona Treballadora

    Aprofitant que el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, recordarem que hi ha mots, pràctiques i conceptes com el masclisme (que segons el DIEC és “l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona” que són malauradament coneguts.

    Però existeix un terme relativament nou (dels anys 90) que és el micromasclisme. N’heu sentit parlar? Es tracta de la pràctica de dominació masculina molt subtil que s’oculta en les pràctiques quotidianes. Té suport social i, per tant, passa desapercebut. Alguns exemples en són: anar a una perruqueria femenina i trobar-hi només revistes “del cor” o de moda, comentaris a les tertúlies polítiques sobre la roba de les dones que es dediquen a la política (i no a les seves opinions o actuacions), que en un bar donin la cervesa a l’home i el refresc a la dona… I per acabar, només pregunto, què passaria si en publicitat canviéssim les dones per homes?

    Si bé el micromasclisme és un mot, pràctica i concepte força estès socialment, que té una entrada a la Viquipèdia i tot, el diccionari i l’Optimot encara no el recullen.

     

    dona

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Carnestoltes o Carnaval?

    Totes dues paraules són correctes en català, però hi ha alguns petits matisos, en alguns casos. La paraula Carnaval prové de l’italià carnevale, procedent de l’antic carnelevare  (mot compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar, treure’). Així doncs el nom de la festa fa referència explícita a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa, el dimecres de Cendra.

    El Carnestoltes és el nom habitual del carnaval als Països Catalans. L’etimologia, en aquest cas, prové del llatí carne ‘carn’ i toltes ‘llevar, treure’) i, per tant, té l’etimologia basada en el mateix concepte que el Carnaval.  Però com que aquesta és la referència cultural a casa nostra, parlem de l’arribada del rei Carnestoltes i també frases com anar fet un Carnestoltes,  que vol dir anar vestit d’una manera ridícula, amb mal gust.

     

    carnestoltes

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El tió, el Pare Noel i el Pare Nadal

    Ara que ve Nadal, en la tradició catalana tenim el tió i no el cagatióI quan duem a terme aquesta festa fem cagar el tió, ja que si caguem el tió (cosa que faríem nosaltres!), seria una cosa ben diferent… 

    Fora de casa nostra, l’encarregat de portar els regals és Sant Nicolau, però aquest nom va evolucionar molt; així, va arribar als Estats Units com a Santa Claus. Al Canadà i a Anglaterra es diu Father Christmas, que literalment vol dir “Pare Nadal”, i així és com n’hauríem de dir en català, tal com passa en la majoria de llengües, com Père Noël (francès), Babbo Nattale (italià), Weihnachtsmann (alemany), Mos Craciun (romanès)… 

    Així doncs, en català és estrany dir-ne Pare Noel, ja que una part del nom és catalana i l’altra del francès.

    Recordeu que al web de Nadal del Consorci hi ha un recull de recursos sobre el Nadal: receptes, cançons, llocs on anar a veure pessebres… tot el que pugueu necessitar. 

    Ara sí que ja esteu preparats per tenir Bon Nadaaaaaal! 

    tiopare-noel

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Any literari Llull (2015-2016)

    Què saps de Ramon Llull (1232-1316), a part que en porten el nom alguns carrers, l’insitut que promou la llengua i la cultura catalanes a l’estranger i, fins i tot, una universitat?

    El 2016 és l’Any literari Ramon Llull, un dels pensadors i escriptors més destacats de l’Edat Mitjana d’una banda, perquè és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics i, també, perquè va fer aportacions remarcables en tots els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia, fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica.

    Si vols tenir quatre idees bàsiques sobre el personatge, pots consultar l’auca  i l’especial de Cavall Fort, i si vols ampliar la informació, la pàgina oficial o el web Enllulla’t. 

     

    llull-foto         llull

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’exposició “Català, llengua d’Europa” a Badalona

    Estudies català i/o ets catalanoparlant, però… què saps de la llengua catalana?

    Sabies que el català ocupa el 88è lloc en el rànquing de les llengües més parlades del món? I que 11 milions de persones entenen el català i 9 milions el parlen?

    Sabies que el català és la 23a llengua del món més traduïda?

    Si vols conèixer més dades sobre el català, pots visitar l’exposició Català, llengua d’Europa a l’Espai Betúlia de Badalona fins al 29 d’octubre.

    Enllaç a algunes dades. Exposició de la Direcció General de Política Lingüística.

     

    llga-europabetulia

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Revistes culturals

    Ara que ve l’estiu i (potser!) teniu més temps, us recomano dos magazins digitals culturals molt interessants: Núvol i Catorze. Les publicacions inclouen entrevistes, reportatges i cròniques sobre diferents temàtiques: literatura, fotografia, documentals i pel·lícules recomanats, llengua, propostes culturals diverses, humor  i un llarg etcètera.

    A Catorze, al maig, van fer una selecció dels 14 millors poemes catalans, segons els lectors. Els coneixeu tots? N’hi trobeu a faltar algun?

    Molt bon estiu i bona lectura!

    lectura

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Al garrotín, al garrotan…

    Coneixeu els garrotins? N’heu sentit o cantat mai? El garrotín és una cançó improvisada i cada estrofa té quatre versos de set síl·labes. Això sí, entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps que la següent persona (o la mateixa) pugui preparar-se què cantar, ja que normalment és, a més, enginyós o irònic.

    Aquí el garrotín dels bocinaires: 

    Ens agrada desgranar
    la llengua, bocí a bocí,
    perquè aprendre-ho tot de cop
    no és tan fàcil de pair.
    La comunitat gitana de Catalunya té el garrotín gairebé com a propi i per això la relació del garrotín amb la rumba, sobretot musicalment. Aquí el vídeo!

    Garrotín-259x300

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb l’origen d’algunes paraules del joc lingüístic del Mercat Torner: persiana, síndria i lionesa. Però… amb un petit repte inclòs, a veure com aneu d’intuïció!

    T’havies plantejat d’on prové el nom lionesa? Prové del nom de la ciutat francesa de Lió, que és on es va fer per primera vegada aquest pastisset.

    T’atreviries a fer alguna teoria sobre d’on prové la paraula síndria? Perquè no cal ser excessivament agosarats, una pista: està relacionat amb una zona del món… Apa, a pensar! 😉

    persiana

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: 🙂
  • Maria: Merci! Dubte aclarit! 🙂
  • lmontenegro: Hola, Jordi, em podries posar un exemple concret en una frase? Així em serà més fàcil proposar una...
  • lmontenegro: Hola, Anna, Sí que ho podríem dir. Mira, aquí et poso l’entrada del diccionari que ho exemplifica:...
  • lmontenegro: Hola, Olga, Em sap greu respondre tan tard, perquè érem de vacances… 😉 és FINS A.

Enllaços


Històric