He d’escriure ‘si no’ o ‘sinó’?
En aquesta ocasió abordem un dels dubtes més recurrents a l’hora d’escriure un text. Quan hem de fer servir ‘si no’ i quan hem d’usar ‘sinó’? Tot seguit veurem alguns trucs que ens poden ajudar.
SI NO
És la suma de la conjunció condicional ‘si’ i de l’adverbi de negació ‘no’. Un bon truc que podem fer servir és substituir ‘si no’ per ‘en cas que no’ i posar el verb en subjuntiu. L’oració que en resulti ha de ser correcta i ha de mantenir el sentit d’allò que volem dir. Fixem-nos en l’exemple següent:
1. Si no plou, farem l’acte al pati.
2. En cas que no plogui, farem l’acte al pati.
Hem de vigilar, ja que molt sovint elidim l’oració condicional, perquè la donem per entesa. Per exemple:
3. Teniu aquesta carpeta en color blau? Si no, m’enduré la vermella.
4. Teniu aquesta carpeta de color blau? Si no (la teniu en blau), m’enduré la vermella.
Fixem-nos que, un cop hem detectat que hi ha una oració elidida, també podem substituir ‘si no’ per ‘en cas que no’:
5. Teniu aquesta carpeta en color blau? En cas que no la tingueu en blau, m’enduré la vermella.
SINÓ
Es tracta d’una conjunció adversativa i la fem servir, principalment, quan confrontem dues opcions, dues idees o dues alternatives. Descartem la primera (la que va abans de la conjunció) i optem per la segona (la que va després). Vegem-ne un exemple:
6. No vull anar al cinema, sinó al teatre.
Aquí tenim dues opcions: anar al cinema o anar al teatre. Descartem la primera (anar al cinema) i ens quedem amb la segona (anar al teatre). En aquests casos també podem fer servir un truc: substituir ‘si no’ per ‘però sí’. L’oració resultant ha de mantenir el sentit:
7. No vull anar al cinema, però sí al teatre.
8. Demà no sortirem a córrer, sinó que anirem a escalar.
9. Demà no sortirem a córrer, però sí que anirem a escalar.
