Arxiu de la categoria ‘General’

  • La ludificació i el Dia Internacional del Joc

    Aprofitant que dimarts que ve, 28 de maig, és el Dia Internacional del  Joc, avui el bocí és sobre ludificació. El concepte està relativament de moda en diferents camps i fa referència a l’ús del joc per “motivar” els usuaris; també s’aplica al món de l’ensenyament i, en aquest cas es pretén captar l’atenció de l’estudiant mitjançant els jocs. Pot ser que també sentiu la paraula gamificació (que ve de l’anglès “game”), però l’IEC no la recull.

    Per això, avui la proposta dos petits reptes que us facin ballar el cap a mode de trencaclosques o jeroglífics… en tot cas, jocs de llengua 😉  Heu de respondre la pregunta que es formula i la pista és el dibuix.  [Publicats per la Direcció General de Política Lingüística].

               

     

    I per acabar, al blog de l’IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell els alumnes van il·lustrar frases fetes, les van convertir en “reals”. Que sabríeu desxifrar aquesta?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sant Jordi

    Recorda que amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! I avui, aquestes dues endevinalles (que pots trobar als comerços del barri de Bufalà).  Aquestes, les encertes? 😉

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Endevinalles A l’abril…

    Amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! Durant tot el mes trobaràs cartells amb endevinalles als comerços del barri de Bufalà. I aquí, una mostra! 🙂 A veure si les encertes! Si vols veure totes les endevinalles, pots passejar per Bufalà o bé segueix l’enllaç. Sort!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest bocí tracta l’ÚS no sexista del llenguatge, ja que el llenguatge no és sexista per si mateix, sinó que ho pot ser l’ús que en fem. En realitat, també podríem parlar de llenguatge no discriminatori, llenguatge igualitari, llenguatge no androcèntric, llenguatge inclusiu… En tot cas, llenguatge sexista vol dir que discrimina per motiu de sexe i això pot significar que es fa un ús que menysté o desvalora les dones i llenguatge androcèntric vol dir que es té com a mesura l’home, així que invisibilitza o fa difícil imaginar la presència o l’actuació de les dones. En veurem alguns exemples.

    De vegades no en som conscients, pèro pot haver-hi expressions discriminatòries en molts camps i que hauríem d’evitar. Per exemple, quantes vegades hem omplert un formulari i les dones han d’escollir entre senyora senyoreta? Si la distinció és important, per què en el cas dels homes no es fa aquesta distinció?

    També podem haver sentit que els metges i les infermeres fan moltes hores de guàrdia, sobretot a urgències. Fixem-nos que no és una qüestió lingüística, ja que si l’argument és que utilitzem el masculí com a genèric, ho estem fent només en el primer cas, “el dels metges”, però no amb “les infermeres”. Així doncs, estaríem estereotipant. Havíeu pensat en aquests casos, us hi havíeu fixat?

    La societat ha canviat i també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Facebookera i instagramer?

    La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

    El món va molt ràpid, i més amb les noves tecnologies, i cada vegada ens hi hem d’adaptar més ràpid. I com que utilitzem les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube (i les que apareixeran) ja existeixen les noves paraules  facebooker | facebookerainstagramer | instagramera i youtuber | youtubera que se’n deriven, justament per  designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència.

    Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera).

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • GIEC essencial en línia

    Ja es pot consultar la versió en línia de la GIEC, la GIEC essencial. Es pot consultar a https://geiec.iec.cat

    Aquesta GIEC-e és una versió reduïda i en línia, i té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.

    A la nota de premsa s’explica que “la Gramàtica essencial està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la Gramàtica de la llengua catalana”. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum o del glossari. Les explicacions s’organitzen al voltant de 245 quadres resum, els quals permeten anar ràpidament al contingut concret que se cerca. Com a elements de suport, inclou també un glossari en línia  que resol dubtes terminològics durant la consulta i remissions internes i externes a la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i a l’Ortografia catalana (OIEC).

    Hi ha un dossier informatiu complementari Què és la Gramàtica essencial de la llengua catalana?, amb més informació sobre l’obra, l’estructura i el contingut.

    Amb la futura Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana es tancarà la trilogia gramatical de l’IEC. L’esperem 🙂

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bocí nadalenc

    Com que s’acosta el Nadal i potser necessiteu sort 😉 no sé si sou de jugar a la loteria, però sí que hi ha un vocabulari habitual que potser no sabeu en català.

    Per exemple, saps com es diu la pedrea en català? El gordo en català és la grossaque aquests últims anys sí que s’ha fet més conegut, perquè ja existeix a Catalunya i en diem així. Però… saps com en podríem dir?

    Malgrat l’aturada d’aquesta temporada, ens tornarem a (re)trobar virtualment l’any vinent.

    Tot l’equip us desitgem unes molt bones festes! Bon any!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El Dia Internacional de la Llengua Materna

    Al CNL ja fa anys que celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer. I el celebrem a l’aula, amb els nostres alumnes d’arreu del món i aprenem paraules, escoltem accents…

    Potser vosaltres no teniu aquesta sort, però segur que esteu al cas de la melodia de les llengües del nostre entorn, encara que no sigueu capaços d’entendre-les; per exemple, no confoneu el rus i l’àrab! Per tant, sí que en sabeu 🙂   Però és més, encara que no en sigueu conscients, potser podríeu perfilar més i diferenciar el rus del polonès…

    Al món hi ha més de 6.000 llengües, el 64% de les quals es parlen a Àsia i a l’Àfrica (el 32% en cada continent) mentre que al continent europeu només se’n parla un 3%! 

    Així que… si voleu escoltar la melodia de la qual parlava (entonació, pronúncia…)  podeu situar-vos al damunt del mapa interactiu de Localingual i clicar just al punt del mapa que voleu escoltar: hi trobareu paraules soltes i frases en els idiomes de la zona. Podeu passejar per les Rambles o escoltar el mapa. Avantatges de la tecnologia 😉

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Subdirectora o sub-directora? Subdirectora general o sub-directora general?

    Els mots catalans formats per dos components s’escriuen generalment junts, ja siguin compostos (com trencaclosques o rodamon) o amb prefixos (com exmarit o socioeconòmic). 

    PERÒ s’escriuen amb guionet en alguns casos:

    En el cas dels compostos… 

    • Si darrere vocal el segon element comença amb -r, -s, -x: penja-robes, para-sol, escura-xemeneies
    • Si el primer porta accent gràfic:déu-n’hi-do, ciència-ficció, mà-llarg (fixa’t que són paraules compostes; adeu no en porta)
    • Si el primer és punt cardinal: sud-africà, nord-oest
    • Si són recursos expressius: xup-xup, baliga-balaga, pengim-penjam

    Amb prefixos

    • Si el prefix qualifica un conjunt amb sentit unitari: pro-drets humans, ex-alts càrrecs, sub-directora general (s’escriu guionet entre el prefix sub– i el primer formant dels mots compostos director -a general  per tal d’indicar que el prefix afecta tot el compost, i no solament el primer formant).
    • Si el mot NO fa de prefix (en resulta una unitat de significació): la no-violència, el no-res

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Joan Antoni: Faig voluntariat pel meu compte i aquest recurs em pot anar molt bé i això, és una crec jo, una eina...
  • Laura: A mi la paraula que més m’agrada és “xalar”.
  • Berta: Li va caure l’orxata damunt els pantalons quan va veure-la travessar el parc trepitjant herba com si res, amb...
  • lmontenegro: HOla, Josep, Sí, podem parlar del postor, licitador. Però “ofertant” no existeix, en tot cas...
  • Josep Aixalà i Jansana: Jo estic treballant una documentació de 1701, de Prades, escrita en català, i en què la...

Enllaços


Històric