Entrades amb l'etiqueta ‘nova gramàtica 2016’

  • Quina fòbia?

    Sabem que la fòbia és una por extrema, irracional i incontrolable a alguna cosa. I… a quina cosa? Algunes de curioses, a veure si les coneixeu…

    A molta gent li fa por volar, però el que potser no sabíeu és que això es diu aerofòbia i en relació amb això també existeix l’acrofòbia, que és la fòbia als llocs elevats.

    I si parlem de fòbies relacionades amb la salut, l’hemofòbia és la por a la sang i la traumatofòbia, la por a les ferides. I aquestes dues ens porten a la belonefòbia, que és la por irracional als objectes punxants (agulles, ganivets, xeringues…) i la nosofòbia, que és la por a les malalties, que comporta l’evitació de situacions de contagi imaginari o molt remot.

     

    Coneixeu (o teniu) altres fòbies? 😉

    Article complet

  • Els accents diacrítics

    Amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, es mantenen 15 accents diacrítics: bé/be (béns); déu/deu (déus); és/es; mà/ma; més/mes; món/mon; pèl/pel (pèls); què/que (quès); sé/se; sí/si (sís); són/son; té/te; ús/us; vós/vos; sòl/sol (sòls) i 6 en els plurals.

    Però cal tenir en compte que NO porten accent les paraules compostes formades amb un mot que porta accent diacrític. Per exemple escrivim déu però adeu, adeu-siau, marededeu; món però rodamon (o fins i tot mons), pèl però contrapel, sòl però entresol.  

    Ja no teniu excusa per estar al dia! 🙂

    Article complet

  • Segons la nova gramàtica… adequat o correcte?

    La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans té molt en compte l’ús de la llengua i s’ha replantejat el concepte de norma i per això no s’utilitza tant el concepte de correcte i en canvi més el d’adequat.  

    En general en les explicacions es fa una descripció de l’ús més estès, que és el que constitueix la norma, i aquest criteri acull les varietats dialectals (extensió geogràfica) i els registres. També compta el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma a l’hora de decidir si una forma és adequada o no.

    Això vol dir que la norma s’interpreta d’una manera més flexible associada als usos i, per tant, al context.  Un parell d’exemples:

    1. Segons el registre: les formes no catalanes (o interferències lingüístiques, barbarismes…)  NO les utilitzarem en contextos formals, però estan acceptades en contextos informals (de fet, amb els amics, parlem com volem, oi?). 😉
    2. Segons el dialecte: Les sis i quart és una forma adequada a les zones del domini lingüístic que no són Catalunya. En canvi, NO és habitual ni, per tant, adequat ni, per tant, correcte (això ho dic jo!) a Catalunya perquè és producte de la interferència.

     

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: Moltes gràcies, Maria, arreglat! 🙂
  • Maria: Hola, Només una observació per si voleu corregir-ho: a l’últim exemple, els dos fragments són idèntics....
  • Joan Antoni: Faig voluntariat pel meu compte i aquest recurs em pot anar molt bé i això, és una crec jo, una eina...
  • Laura: A mi la paraula que més m’agrada és “xalar”.
  • Berta: Li va caure l’orxata damunt els pantalons quan va veure-la travessar el parc trepitjant herba com si res, amb...

Enllaços


Històric