Entrades amb l'etiqueta ‘cultura’

  • L’apunt lingüístic: ‘Vet aquit’, que la gramàtica no ens tregui la son!

    Els parlants del català sovint ens preocupem per saber si parlem correctament, si aquesta paraula es diu així o aixà, si és un castellanisme o no… Per acabar-ho d’adobar, fins i tot hi ha qui ens corregeix quan escrivim a les xarxes…

    Això pot ser positiu (ens interessa la nostra llengua i volem usar-la correctament), però també pot tenir conseqüències negatives: acabem pensant que és massa difícil o eliminem expressions perquè creiem que no són bones. Potser els nostres avis i àvies, sense saber de lletra, parlaven una llengua més genuïna que no pas nosaltres. I no em refereixo a l’ús de castellanismes o anglicismes. Dic parlaven, amb la família, els veïns, les companyes de la fàbrica…, d’una manera espontània, un tret que caracteritza la llengua oral, alhora que enraonaven, creaven formes diferents de les que accepta la gramàtica. Es pot dir que aquestes formes ens les hem reprimit perquè pensem que no són adequades. Qui no recorda haver dit o sentit “aiga” i “dugues”? Qui no ha sentit dir “al col·lègit li han donat un prèmit” o “als biciclistes els fa mal el jonoll”?, “vagila que s’han etivocat”?, “sortirem de voleiu i anirem al carrer de Marc i al teiatru”?, “avui de tall hem menjat llomillo”?… Vet aquit!

    Són formes espontànies, orals, que correspondrien a un llenguatge col·loquial, fins i tot vulgar… Tanmateix, cal que ens les corregim si les utilitzem en aquest registre i aquest canal? Hem de diferenciar el català estàndard del col·loquial (per cert, aquest últim molt més ric!) i el canal escrit de l’oral. No les han d’usar els locutors quan estan treballant, per exemple, ni seria bo que les féssim servir qualsevol de nosaltres per escrit. Però en converses informals, tirem pel dret! No ens amoïnem tant per com parlem i fem-ho. Creem formes noves i enriquim la llengua. No ens deixem portar per un excés de normativització i desempalleguem-nos de prejudicis de correctors. Xalem xerrant!

    Si voleu conèixer més opinions sobre aquest tema, podeu clicar en aquest enllaç.

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: Que no ens pengin la llufa!

    Aquest mes us proposem fer una mica de poti-poti de tradicions i dites del desembre, algunes de relacionades amb el cicle religiós nadalenc i d’altres de més paganes.  

    Comencem per un dels costums més arrelats a casa nostra: la celebració, el dia 13, de santa Llúcia, patrona –diuen– dels cecs, els sastres i les modistes. Hi havia la tradició que les modistes, ben mudades, anaven a passejar per celebrar-ho (i a buscar xicot, diuen!) o feien una berenada. I al segle XIX i a començaments del XX, com que les nenes anaven a “aprendre costura”, també feien festa i anaven per la població cantant i recitant els goigs de la santa. Se les anomenava llucietes. 

    Una altra de les tradicions antigues és la Fira que es fa des de 1876 davant de la catedral de Barcelona i que començava en aquesta data. Actualment s’hi venen tota mena d’articles per fer el pessebre i guarnir les cases per Nadal.  

    També aquest dia, fa més de 70 anys que té lloc la Nit de Santa Llúcia, una nit (per cert, la més llarga de l’any) en què Òmnium atorga diversos premis de literatura catalana. A l’enllaç hi trobareu, entre altres informacions, l’explicació de per què agafa el nom de la santa. 

    I parlant de literatura, recordem el popular Romanç de santa Llúcia, escrit per J.M. de Sagarra i musicat i interpretat per diversos autors. Si voleu, feu clic aquí, i podreu llegir-lo i escoltar-ne una versió interpretada per C. Badia i musicada per E. Toldrà; això sí, una mica antiga… 

    No podem estar-nos de citar dues dites populars referents a aquesta diada. “Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre”, una dita que es refereix al minúscul, però gradual, increment de la llum de dia a partir del dia 13 de desembre, i “Que santa Llúcia et conservi la vista”, un bon desig que et pot dedicar algú. Les coneixíeu? 

    Passat festes, ve el dia dels Innocents, el 28. El costum d’aquesta diada era (i és) penjar una llufa a l’esquena de qualsevol innocent o despistat sense que se n’adoni i riure’ns-en una estona. D’això i de les mentides, entremaliadures o bromes (ara en dirien fakes, oi?!) que es fan en aquesta data en diem fer una innocentada. No deixeu de fer-ne!

    I arriba l’últim dia de l’any, conegut també com el dia de l’home dels nassos. I és que el 31 és el dia que pel carrer hi ha un home (potser també una dona, ves a saber…) que té tants nassos com dies “té” l’any… Amb to burleta, demanem a les criatures si ja l’han vist i, per descomptat, els nanos, astorats, s’imaginen algú que té 365 nassos! I és clar que no el veuen, santa innocència! 

    Article complet

  • Què saps sobre les festes de Badalona?

    Article complet

  • L’exposició “Català, llengua d’Europa” a Badalona

    Estudies català i/o ets catalanoparlant, però… què saps de la llengua catalana?

    Sabies que el català ocupa el 88è lloc en el rànquing de les llengües més parlades del món? I que 11 milions de persones entenen el català i 9 milions el parlen?

    Sabies que el català és la 23a llengua del món més traduïda?

    Si vols conèixer més dades sobre el català, pots visitar l’exposició Català, llengua d’Europa a l’Espai Betúlia de Badalona fins al 29 d’octubre.

    Enllaç a algunes dades. Exposició de la Direcció General de Política Lingüística.

     

    llga-europabetulia

    Article complet

  • Revistes culturals

    Ara que ve l’estiu i (potser!) teniu més temps, us recomano dos magazins digitals culturals molt interessants: Núvol i Catorze. Les publicacions inclouen entrevistes, reportatges i cròniques sobre diferents temàtiques: literatura, fotografia, documentals i pel·lícules recomanats, llengua, propostes culturals diverses, humor  i un llarg etcètera.

    A Catorze, al maig, van fer una selecció dels 14 millors poemes catalans, segons els lectors. Els coneixeu tots? N’hi trobeu a faltar algun?

    Molt bon estiu i bona lectura!

    lectura

     

    Article complet

  • Al garrotín, al garrotan…

    Coneixeu els garrotins? N’heu sentit o cantat mai? El garrotín és una cançó improvisada i cada estrofa té quatre versos de set síl·labes. Això sí, entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps que la següent persona (o la mateixa) pugui preparar-se què cantar, ja que normalment és, a més, enginyós o irònic.

    Aquí el garrotín dels bocinaires: 

    Ens agrada desgranar
    la llengua, bocí a bocí,
    perquè aprendre-ho tot de cop
    no és tan fàcil de pair.
    La comunitat gitana de Catalunya té el garrotín gairebé com a propi i per això la relació del garrotín amb la rumba, sobretot musicalment. Aquí el vídeo!

    Garrotín-259x300

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb l’origen d’algunes paraules del joc lingüístic del Mercat Torner: persiana, síndria i lionesa. Però… amb un petit repte inclòs, a veure com aneu d’intuïció!

    T’havies plantejat d’on prové el nom lionesa? Prové del nom de la ciutat francesa de Lió, que és on es va fer per primera vegada aquest pastisset.

    T’atreviries a fer alguna teoria sobre d’on prové la paraula síndria? Perquè no cal ser excessivament agosarats, una pista: està relacionat amb una zona del món… Apa, a pensar! 😉

    persiana

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Aprofitant que som a l’abril i cada paraula val per mil, en relació amb el joc lingüístic que hem començat per Sant Jordi, el bocí és sobre l’origen d’algunes paraules: mandarina i sandvitx

    Sabies que sandvitx prové del nom del comte de Sandwich, a qui el seu cuiner preparava aquest entrepà perquè el comte no hagués de deixar de la taula de joc?

    cartell mandarina

    Article complet

  • Lèxic casteller

    Vivim el que els experts ja consideren la segona edat d’or de les torres humanes, i de fet assistim a reptes extraordinaris i inèdits. I amb aquesta renaixença del món casteller, avui aprofitem per parlar del diccionari específic d’aquest àmbit.

    En trobareu tota la terminologia en el Lèxic castellerdes de la manera de denominar cadascuna de les construccions (pilar, torre,castell, carro gros, catedral…) fins al nom que es dóna a cadascun dels castellers segons la posició que ocupa i la funció que fa (baix, segon, terçcontrafort, crossa…).

    Saps què significa l’expressió fer llenya? I… la prova de foc: com s’escriu (i es diu!) l’infant que corona el castell i fa l’aleta?

    I si en vols saber més, mira a Youtube la pel·lícula L’enxaneta i escolta el programa que vam fer del Català a la butxaca a Ràdio la Mina.

     

    ©Fotolia-Adam Gregor

    Article complet

  • El món geganter

    A Catalunya hi ha una gran tradició gegantera; els primers gegants van aparèixer el 1424.  A Badalona tenim l’Anastasi i la Maria, que van sortir per primera vegada pels carrers de Badalona el 1858!

    A banda de les ballades, els gegants i la seva petita família fan un recorregut per la ciutat, la cercavila, que és una paraula femenina (no direm un cercavila). En aquesta família hi ha els gegantons, que són més petits que els gegants i pesen molt menys (16 kg). En Tasi i la Mariona, els gegantons de Badalona, estan pensats perquè els portin els més joves.

    Una geganta molt famosa de la ciutat és la Dimonieta, la filla del Dimoni de Badalona, que porta una poma i una serp a les mans.

    Sabies que la majoria d’escoles de Badalona tenen els seus propis gegants? Quins coneixes?

    A Sant Adrià de Besòs el gegant -de nom Adrià, naturalment- representa un passador  (persona que ajudava a creuar el riu a altres, quan hi havia besossades) i a les espatlles porta la seva filla. La geganta es diu Natàlia.

     

    Anastasigegants sab

    Article complet


Segueix-nos a:

InstagramFacebookTwitter

Categories


Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric