Arxiu de la categoria ‘Vocabulari’

  • Sobre llibres per Sant Jordi

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però estàs al cas que fins i tot el vocabulari relacionat amb els llibres està canviant?

    Segurament has sentit parlar del  llibre electrònic o llibre digital (en anglès, e-book, no en català), però per a llegir-lo necessitarem un lector de llibres electrònics (en anglès, e-reader), potser en tens un i tot! Però… sabies que de vegades hi ha persones que fan recomanacions de llibres a Internet, específicament a Youtube, i que es diuen bibliotubers i bibliotuberes (en anglès, booktubers)? I en alguns casos, fins i tot podem trobar per la xarxa un bibliotràiler.

    Tota aquesta terminologia relacionada amb el món del llibre està disponible al Cercaterm.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (electrònics o no…) t’acompanyin tot l’any!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quina fòbia?

    Sabem que la fòbia és una por extrema, irracional i incontrolable a alguna cosa. I… a quina cosa? Algunes de curioses, a veure si les coneixeu…

    A molta gent li fa por volar, però el que potser no sabíeu és que això es diu aerofòbia i en relació amb això també existeix l’acrofòbia, que és la fòbia als llocs elevats.

    I si parlem de fòbies relacionades amb la salut, l’hemofòbia és la por a la sang i la traumatofòbia, la por a les ferides. I aquestes dues ens porten a la belonefòbia, que és la por irracional als objectes punxants (agulles, ganivets, xeringues…) i la nosofòbia, que és la por a les malalties, que comporta l’evitació de situacions de contagi imaginari o molt remot.

     

    Coneixeu (o teniu) altres fòbies? 😉

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre apoderar-se

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest bocí va sobre el mot apoderament, ja que es parla de l’apoderament (en molts àmbits) però també de l’apoderament de les dones.

    D’uns anys ençà, se sent molt parlar dempoderament , que ve del terme anglès empowerment. Es tracta d’un concepte relacionat amb les ciències socials, i que s’utilitza molt en el món laboral, que fa referència al procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials. 

    En català no diem  empoderar o empoderament sinó apoderar i apoderament, que és aquest nou concepte que coincideix en la forma amb un altre que ja existia, que significa atorgar poders a algú.

    Tingueu en compte que si busquem apoderament a l‘Optimot o al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la hi trobarem com a opció correcta, però si consultem l’Esadir, el portal lingüístic de  la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, veureu que donen l’opció empoderament com a bona, deixant de banda el que ha decidit el Termcat.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bon Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal i per això recordem algunes interferències habituals referides a vocabulari nadalenc. I la primera és que de vegades qui parla dels Nadals en comptes del Nadal. Aquests Nadals anirem a la Cerdanya; però sí que el podem utilitzar en plural, com per exemple a Feia deu Nadals que no venien a dinar.

    Una altra interferència habitual és la traducció literal de Nochebuena per Nit Bona en comptes de dir-ne Nit de Nadal, o el calc de Nochevieja -Nit Vella– en comptes de Nit de Cap d’Any.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els accents diacrítics

    Amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, es mantenen 15 accents diacrítics: bé/be (béns); déu/deu (déus); és/es; mà/ma; més/mes; món/mon; pèl/pel (pèls); què/que (quès); sé/se; sí/si (sís); són/son; té/te; ús/us; vós/vos; sòl/sol (sòls) i 6 en els plurals.

    Però cal tenir en compte que NO porten accent les paraules compostes formades amb un mot que porta accent diacrític. Per exemple escrivim déu però adeu, adeu-siau, marededeu; món però rodamon (o fins i tot mons), pèl però contrapel, sòl però entresol.  

    Ja no teniu excusa per estar al dia! 🙂

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dia de l’Orgull LGTB

    Cada any, al voltant del 28 de juny, té lloc el Dia Internacional de l’Orgull LGBT,  conegut com a “dia de l’orgull gai“, amb l’objectiu de reivindicar la normalitat i la igualtat de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    ‘Gai’ ve de l’occità (gai/jai), segurament del llatí gaudium, ‘goig’; i en francès gai significa content, alegre.

    Aprofito l’avinentesa especificar què signifiquen algunes paraules;  el terme homofòbia (aversió a l’homosexualitat) és un genèric que inclou la lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les dones homoxexuals, lesbianes’, i la gaifòbia (‘aversió als homes gais’), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

    A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia(‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’).

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar el diccionari en línia del Termcat: Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Fotre

    En català el verb fotre és un sinònim de fer i té molts altres usos en expressions molt populars (a l’IEC surt com a popular, no com a vulgar), algunes una mica vulgars però d’altres no tant, com per exemple, fotre’s de lloros (caure), fotre el camp (marxar), no fotis! (per expressar sorpresa), s’ha fotut tres bistecs (menjar).

    De fet, el verb fotre o fotre’s té molts significats.

    “Fotre” pot significar:
    Fer: No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot. 
    Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.: Li va fotre una puntada de peu.  
    Llençar: Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa…).
    Perjudicar: El que tu vols és fotre’m.
    Prendre, robar: M’han fotut la ràdio del cotxe.

    En la forma pronominal, “fotre’s”, pot significar:
    Riure’s: Que potser te’n fots? 
    Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada: Si no t’agrada, et fots.
    Iniciar una acció: No et fotis a plorar, ara! 
    Un fet, ser indiferent a algú: Se me’n fot, d’aquest brètol.

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Mots correctes o incorrectes?

    Quan parlem, oi que no sempre estem prou segurs de si alguns mots són correctes?

    Per exemple, què en penseu de ‘paio/paia’?  Aquesta paraula -d’origen gallec- no tan sols és correcta, sinó que a més seria l’alternativa per no dir tio (individu). També l’usa el col·lectiu gitano per anomenar les persones que no ho són (de gitanes, vull dir).

    ‘Dopar’ seria un altre cas d’aquests dubtosos, oi? Doncs també és correcte. I curiosament, el seu origen no seria exactament el verb anglès to dope, sinó que vindria del neerlandès.

    I color ‘de catxumbo’? Què és aquest color? Ens diu el diccionari que és un color indefinit, grisenc o simplement brut. No el confonguem amb el ‘caqui’ (un manlleu de l’urdú), perquè té una altra tonalitat (color d’oli agrisat, segons el DIEC).

    Teniu altres casos de mots dubtosos? En sabeu l’origen? Feu-nos-els arribar!

    dubte

    Referències bibliogràfiques:

    JUNYENT, Carme; Gimcana de les llengües; E. Octaedro, Barcelona, 2002

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Tornem a tenir declaració!

    Ara que torna a ser època de declaracions de renda, repassarem algunes paraules relacionades amb el tema.

    No sé si sou solvents o no i com aneu de solvència, però aquest adjectiu és correcte, mentre que el verb solventarencara que s’utilitzi, no és propi del català, i hauríem d’utilitzar alternatives com resoldre, solucionar o corregir, segons el context.

    Així doncs, preguntaríem a algú: Ja has resolt aquell problema amb Hisenda? Sí, home, aquell de les taxes especials que et volien cobrar?

    Perquè aquí també hem de recordar que la taxa és el preu, import o percentatge en què s’ha taxat alguna cosa; així doncs, aquí no parlarem de tasses, que són els vasos on prenem begudes.

    I us asseguro que ens quedarem ben tranquils quan el nostre amic ens respongui que les despeses (i no gastos) van a càrrec d’algú altre, perquè si ens digués que “corren a càrrec de l’empresa“, ens les hauríem d’imaginar en una marató 🙂

    .

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: Hola, Eduardo, No he trobat l’explicació exacta, però com que “engegar a dida” vol dir...
  • Alba: Moltes gràcies, aixó m’ha ajudat a fer un treball que em conta molta nota <3
  • Eduardo Visiedo: M’agradaria saber l’origen de la frase feta “engegar a dida” Gracies!
  • lmontenegro: Hola, Esperança, En realitat es tracta d’un compost culte (són aquells el primer element dels...
  • Esperança: Sempre he posar el càrrec “director Economicfinancer”, però segons el que comenteu, en...

Enllaços


Històric