Arxiu de la categoria ‘Vocabulari’

  • Paraules del futbol

    Si parlem de futbol, 4-3-3 no són només números dels dorsals dels jugadors? 😉 Si t’agrada molt el futbol segur que te les saps totes, però m’agradaria fer-te ballar el cap una miqueta… per si de cas! 😉

    Per exemple, com es diu correctament que una persona fa un saque? Recorda que la línia (de penal, de banda…) s’escriu amb i i que és una paraula esdrúixola i, per tant, porta accent. I… el capità o capitana de l’equip porta una identificació especial que no és un braçalet,  que és un complement ornamental.  I per acabar, algunes actituds antiesportives: de vegades els jugadors “s’apoien” en algú, però aquest verb en català no existeix, de manera que direm que es repengen i de vegades també empenyen algú. 

    Al web del Termcat pots consultar el Diccionari de futbol. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La tardor… arribarà?

    Fa uns dies semblava que la tardor treia el cap però no s’atreveix a acabar de sortir; segurament sobrevindrà, és a dir, ens agafarà desprevinguts i vindrà d’improvís. Amb el canvi climàtic, cada canvi d’estació passa el mateix i ens podem aventurar a dir que vindrà de cop i volta, de cop, (tot) d’un cop, de sobte, tot d’una, (tot) d’un plegat. 

    Fixeu-vos quantes expressions per expressar aquest canvi sobtat; no direm de repent, que és una calc del castellà que cada cop se sent més però és incorrecte.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El teu vocabulari a examen!

    Com que aquesta setmana comencem cursos, aprofitem perquè tu mateix/a et posis a prova! 🙂  Si busquem per Internet “paraules del català”, trobarem diferents entrades que hi estan relacionades com paraules més boniques, que no tenen traducció en castellà, més utilitzades, més llargues, curioses, més utilitzades, més difícils…  I parlant de la categoria més difícils, pot ser que siguin difícils d’escriure o bé que no en coneguem el significat perquè en tenim poques “pistes” en altres llengües.

    I precisament et proposem que avaluïs els teus coneixements de vocabulari que va elaborar el Grup de Recerca en Psicolingüística de la Universitat Rovira i Virgili. Ja veuràs com aprendràs i (re)descobriràs moltes paraules! Tingues en compte, però, que en aquest test hi ha paraules que comencen a estar en desús, o sigui que potser et són familiars però… hehe. Molta sort!

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Tennis platja o tennis de platja?

    Ara que ve l’estiu i potser practiqueu (o veieu practicar! 😉 ) esports a la platja, resoldrem un dubte. Els esports que es practiquen a la platja a l’estiu venen del concepte anglès; per exemple, en el cas del tennis, de beach tennis.

    En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, entre d’altres. Per cert, coneixes l’ultimate de platja o ultimate platja? I el corfbol, el coneixies? 🙂

    En aquest cas, recordeu que el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis i; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.

    Bon estiu!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre plurals

    Ara que ja portem uns dies tranquil·lets (pocs!) sense comicis… T’havies fixat que aquesta paraula només existeix i és correcta en plural? Mots d’aquest tipus són les exèquies, les estovalles i les postres perquè han quedat fixades només en plural. 

    Hi ha altres paraules com bermudes, malles o culots que només utilitzem en plural, segurament perquè tenen associat un concepte de dos, ja que generalment no n’utilitzem un, perquè tenim dues cames o dues natges. Però és curiós, perquè és el mateix cas de bòxers, caminadors, carrutxes, castanyoles, bràquets, pantalons, pantis, sostenidors i ulleres, amb la diferència que en aquests casos, encara que les utilitzem en plural, també existeixen en singular, al diccionari.

    I hi ha un altre cas, com el de diners, que utilitzem habitualment en plural. Però en canvi, si busquem el mot al diccionari, el trobem en singular i l’utilitzem el diner sobretot quan parlem des de l’àmbit específic de l’economia o les ciències socials.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La ludificació i el Dia Internacional del Joc

    Aprofitant que dimarts que ve, 28 de maig, és el Dia Internacional del  Joc, avui el bocí és sobre ludificació. El concepte està relativament de moda en diferents camps i fa referència a l’ús del joc per “motivar” els usuaris; també s’aplica al món de l’ensenyament i, en aquest cas es pretén captar l’atenció de l’estudiant mitjançant els jocs. Pot ser que també sentiu la paraula gamificació (que ve de l’anglès “game”), però l’IEC no la recull.

    Per això, avui la proposta dos petits reptes que us facin ballar el cap a mode de trencaclosques o jeroglífics… en tot cas, jocs de llengua 😉  Heu de respondre la pregunta que es formula i la pista és el dibuix.  [Publicats per la Direcció General de Política Lingüística].

               

     

    I per acabar, al blog de l’IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell els alumnes van il·lustrar frases fetes, les van convertir en “reals”. Que sabríeu desxifrar aquesta?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Frases fetes per pagar Hisenda…

    Ara que torna a ser època de la declaració de renda, aprofitarem per parlar d’algunes frases fetes relacionades amb els diners.  Perquè no ens enganyem… haurem d’afluixar la mosca! 🙂  Aquesta expressió s’utilitza arreu de la geografia peninsular, tant en català com en castellà. Es tracta d’una frase molt clara i visual, perquè si agafem una mosca al vol i afluixem la mà, fugirà i no la podrem recuperar, tal com passa amb els diners un cop obrim la mà, ja que els diners se’n van volant per poc que ens despistem.

    No crec que sigueu dels que voleu fer cisa (o cisar)… 😉 Aquesta frase que segons el DIEC és “distreure fraudulentament (part d’una quantitat) prové de l’Edat Mitjana, ja que la cisa era un impost que es pagava al fisc, una mena d’IVA actual, però en comptes d’incrementar el preu final, la cisa es descomptava del pes dels productes que venien els botiguers, però de vegades ho feien de manera fraudulenta… i d’aquí el verb!

    Doncs… bé, jo crec que ho vulgueu o no, haureu d’afluixar la mosca i acabar passant per l’adreçador i pagar a Hisenda, encara que no tingueu ni un clau 🙂

     

     

    [Extret de Per què diem… L’origen de 100 dites populars, d’Albert Vidal]

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre onomatopeies

    Els sons parlats que imiten els sons naturals i els escrivim són les onomatopeies. I és que això de les onomatopeies és tot un món, ja que canvien segons les llengües, poden portar guionet (si són compostes) i poden portar accent.  Potser algunes, ara, s’estan substituint per emojis en el cas concret del Whatsapp, però encara s’utilitzen bastant.

    Un cas conegut és el com borden els gossos; potser en coneixem l’onomatopeia en català i en castellà, però… i en altres llengües? Alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.

    D’onomatopeies comunicatives, n’hi ha de molt conegudes i utilitzades i d’altres que no tant. Per exemple, estan bastant esteses la de pensar (mmmmmmm)  i la de xerrar (bla-bla).  Però sabies que el plor és uè buààààà, però en canvi si es tracta d’un nadó escrivim enguèeee? 

    I ja per acabar, el repte. Si escrivim tiroliro, m’agradaria saber si interpreteu de quin instrument es tracta (hihihihi)…  Es pot descobrir a l’Optimot, ja que s’hi poden consultar onomatopeies de diferents temàtiques, com sons fantàstics,  d’ocells, de l’aparell respiratori, d’instruments musicals, comunicatives 

    Recordeu que ja havíem dit, en una altra entrada, com expressem el riure, en català?  Espero que sí (esnif) i si no, a fer memòria, ehem ehem

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Paraules per al Dia de la Llengua Materna

    Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer, a l’aula. Per això el bocí d’avui és un petit recull de paraules en català que ens agraden per diferents motius, ja sigui perquè cada vegada se senten menys o pel seu origen.

    Quan algú està empiocat perd la gana, la majoria de vegades, i sovint mastufeja el plat (paraula d’origen àrab que significa que “remena el menjar sense acabar-se’l”).  I no es tracta que la persona vingui amb romanços (excuses)però realment es fa tot molt feixuc perquè li falta l’energia, tant, que fins i tot camina xino-xano.  Però atenció, que si amb aquesta excusa fa gaire el badoc, encara li pisparan la cartera i tornarà a casa ben astorat. 

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Facebookera i instagramer?

    La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

    El món va molt ràpid, i més amb les noves tecnologies, i cada vegada ens hi hem d’adaptar més ràpid. I com que utilitzem les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube (i les que apareixeran) ja existeixen les noves paraules  facebooker | facebookerainstagramer | instagramera i youtuber | youtubera que se’n deriven, justament per  designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència.

    Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera).

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • victoria: Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La...
  • lmontenegro: Moltes gràcies, Maria, arreglat! 🙂
  • Maria: Hola, Només una observació per si voleu corregir-ho: a l’últim exemple, els dos fragments són idèntics....
  • Joan Antoni: Faig voluntariat pel meu compte i aquest recurs em pot anar molt bé i això, és una crec jo, una eina...
  • Laura: A mi la paraula que més m’agrada és “xalar”.

Enllaços


Històric