Arxiu de la categoria ‘Qüestions de llengua’

  • La tardor… arribarà?

    Fa uns dies semblava que la tardor treia el cap però no s’atreveix a acabar de sortir; segurament sobrevindrà, és a dir, ens agafarà desprevinguts i vindrà d’improvís. Amb el canvi climàtic, cada canvi d’estació passa el mateix i ens podem aventurar a dir que vindrà de cop i volta, de cop, (tot) d’un cop, de sobte, tot d’una, (tot) d’un plegat. 

    Fixeu-vos quantes expressions per expressar aquest canvi sobtat; no direm de repent, que és una calc del castellà que cada cop se sent més però és incorrecte.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El teu vocabulari a examen!

    Com que aquesta setmana comencem cursos, aprofitem perquè tu mateix/a et posis a prova! 🙂  Si busquem per Internet “paraules del català”, trobarem diferents entrades que hi estan relacionades com paraules més boniques, que no tenen traducció en castellà, més utilitzades, més llargues, curioses, més utilitzades, més difícils…  I parlant de la categoria més difícils, pot ser que siguin difícils d’escriure o bé que no en coneguem el significat perquè en tenim poques “pistes” en altres llengües.

    I precisament et proposem que avaluïs els teus coneixements de vocabulari que va elaborar el Grup de Recerca en Psicolingüística de la Universitat Rovira i Virgili. Ja veuràs com aprendràs i (re)descobriràs moltes paraules! Tingues en compte, però, que en aquest test hi ha paraules que comencen a estar en desús, o sigui que potser et són familiars però… hehe. Molta sort!

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Tennis platja o tennis de platja?

    Ara que ve l’estiu i potser practiqueu (o veieu practicar! 😉 ) esports a la platja, resoldrem un dubte. Els esports que es practiquen a la platja a l’estiu venen del concepte anglès; per exemple, en el cas del tennis, de beach tennis.

    En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, entre d’altres. Per cert, coneixes l’ultimate de platja o ultimate platja? I el corfbol, el coneixies? 🙂

    En aquest cas, recordeu que el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis i; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.

    Bon estiu!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La ludificació i el Dia Internacional del Joc

    Aprofitant que dimarts que ve, 28 de maig, és el Dia Internacional del  Joc, avui el bocí és sobre ludificació. El concepte està relativament de moda en diferents camps i fa referència a l’ús del joc per “motivar” els usuaris; també s’aplica al món de l’ensenyament i, en aquest cas es pretén captar l’atenció de l’estudiant mitjançant els jocs. Pot ser que també sentiu la paraula gamificació (que ve de l’anglès “game”), però l’IEC no la recull.

    Per això, avui la proposta dos petits reptes que us facin ballar el cap a mode de trencaclosques o jeroglífics… en tot cas, jocs de llengua 😉  Heu de respondre la pregunta que es formula i la pista és el dibuix.  [Publicats per la Direcció General de Política Lingüística].

               

     

    I per acabar, al blog de l’IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell els alumnes van il·lustrar frases fetes, les van convertir en “reals”. Que sabríeu desxifrar aquesta?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Endevinalles A l’abril…

    Amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! Durant tot el mes trobaràs cartells amb endevinalles als comerços del barri de Bufalà. I aquí, una mostra! 🙂 A veure si les encertes! Si vols veure totes les endevinalles, pots passejar per Bufalà o bé segueix l’enllaç. Sort!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre onomatopeies

    Els sons parlats que imiten els sons naturals i els escrivim són les onomatopeies. I és que això de les onomatopeies és tot un món, ja que canvien segons les llengües, poden portar guionet (si són compostes) i poden portar accent.  Potser algunes, ara, s’estan substituint per emojis en el cas concret del Whatsapp, però encara s’utilitzen bastant.

    Un cas conegut és el com borden els gossos; potser en coneixem l’onomatopeia en català i en castellà, però… i en altres llengües? Alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.

    D’onomatopeies comunicatives, n’hi ha de molt conegudes i utilitzades i d’altres que no tant. Per exemple, estan bastant esteses la de pensar (mmmmmmm)  i la de xerrar (bla-bla).  Però sabies que el plor és uè buààààà, però en canvi si es tracta d’un nadó escrivim enguèeee? 

    I ja per acabar, el repte. Si escrivim tiroliro, m’agradaria saber si interpreteu de quin instrument es tracta (hihihihi)…  Es pot descobrir a l’Optimot, ja que s’hi poden consultar onomatopeies de diferents temàtiques, com sons fantàstics,  d’ocells, de l’aparell respiratori, d’instruments musicals, comunicatives 

    Recordeu que ja havíem dit, en una altra entrada, com expressem el riure, en català?  Espero que sí (esnif) i si no, a fer memòria, ehem ehem

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest bocí tracta l’ÚS no sexista del llenguatge, ja que el llenguatge no és sexista per si mateix, sinó que ho pot ser l’ús que en fem. En realitat, també podríem parlar de llenguatge no discriminatori, llenguatge igualitari, llenguatge no androcèntric, llenguatge inclusiu… En tot cas, llenguatge sexista vol dir que discrimina per motiu de sexe i això pot significar que es fa un ús que menysté o desvalora les dones i llenguatge androcèntric vol dir que es té com a mesura l’home, així que invisibilitza o fa difícil imaginar la presència o l’actuació de les dones. En veurem alguns exemples.

    De vegades no en som conscients, pèro pot haver-hi expressions discriminatòries en molts camps i que hauríem d’evitar. Per exemple, quantes vegades hem omplert un formulari i les dones han d’escollir entre senyora senyoreta? Si la distinció és important, per què en el cas dels homes no es fa aquesta distinció?

    També podem haver sentit que els metges i les infermeres fan moltes hores de guàrdia, sobretot a urgències. Fixem-nos que no és una qüestió lingüística, ja que si l’argument és que utilitzem el masculí com a genèric, ho estem fent només en el primer cas, “el dels metges”, però no amb “les infermeres”. Així doncs, estaríem estereotipant. Havíeu pensat en aquests casos, us hi havíeu fixat?

    La societat ha canviat i també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Paraules i accents

    De vegades quan escrivim o, sobretot, quan pronunciem algunes paraules, ho fem de manera incorrecta perquè en desplacem la síl·laba tònica.

    Alguns d’aquests mots no us sorprendran: els esports que acaben en –bol, tenen la tonicitat en aquesta última síl·laba, com per exemple futbol, handbol (amb hac muda!), voleibol… Ah, i també pronunciem karate! Les dieu així? 🙂

    També hi ha paraules que són força habituals i que probablement no accentuem correctament: atmosfera, tèxtil, interval, tiquet, radar, peode.

    I per acabar-ho d’arrodonir… sabies que hauríem de dir torticoli, diòptria i èczema? Aquestes potser no les sabíeu… 😉

    Si vols descobrir alguna altra d’aquestes paraules, pots mirar aquest vídeo de Català a l’atac.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Recaptar i haver de pagar?

    Ara que és moment de fer la declaració de renda, direm que Hisenda recapta impostos, i no pas recauda.

    I com que això s’ha de fer (pagar, vaja,) presumptament tant sí com no, aprofitem per recordar algunes maneres que tenim per expressar obligació:

    -haver de + infinitiu: He de fer la declaració abans de marxar de vacances.

    – caldre + infinitiu: Cal pagar els impostos.

    – Imperatiu: Paga els impostos avui, que no se’t passi el termini i et posin una multa.

    -Ser necessari (que) + verb: És necessari fer la declaració de renda abans del juliol.

    Així doncs, tenim una gran varietat formes i recordeu que no direm tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu o hi ha que/n’hi ha que + infinitiu.

    Tampoc no utilitzem el verb en infinitiu: Agafar número, ja que necessitem un subjecte: Agafeu número i espereu el vostre torn.

    I, per acabar, no direm és precís pagar abans del juliol, ja que l’adjectiu precís significa ‘exactament determinat o definit, no equívoc o vague’; així, l’utilitzem en frases com: Aquest terme és poc precís o Aquest aparell és molt precís.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús del gerundi

    El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que  sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.

    Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.

    Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç. 

    I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”. 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • victoria: Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La...
  • lmontenegro: Moltes gràcies, Maria, arreglat! 🙂
  • Maria: Hola, Només una observació per si voleu corregir-ho: a l’últim exemple, els dos fragments són idèntics....
  • Joan Antoni: Faig voluntariat pel meu compte i aquest recurs em pot anar molt bé i això, és una crec jo, una eina...
  • Laura: A mi la paraula que més m’agrada és “xalar”.

Enllaços


Històric