Arxiu de la categoria ‘Qüestions de llengua’

  • Recaptar i haver de pagar?

    Ara que és moment de fer la declaració de renda, direm que Hisenda recapta impostos, i no pas recauda.

    I com que això s’ha de fer (pagar, vaja,) presumptament tant sí com no, aprofitem per recordar algunes maneres que tenim per expressar obligació:

    -haver de + infinitiu: He de fer la declaració abans de marxar de vacances.

    – caldre + infinitiu: Cal pagar els impostos.

    – Imperatiu: Paga els impostos avui, que no se’t passi el termini i et posin una multa.

    -Ser necessari (que) + verb: És necessari fer la declaració de renda abans del juliol.

    Així doncs, tenim una gran varietat formes i recordeu que no direm tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu o hi ha que/n’hi ha que + infinitiu.

    Tampoc no utilitzem el verb en infinitiu: Agafar número, ja que necessitem un subjecte: Agafeu número i espereu el vostre torn.

    I, per acabar, no direm és precís pagar abans del juliol, ja que l’adjectiu precís significa ‘exactament determinat o definit, no equívoc o vague’; així, l’utilitzem en frases com: Aquest terme és poc precís o Aquest aparell és molt precís.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús del gerundi

    El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que  sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.

    Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.

    Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç. 

    I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”. 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quina fòbia?

    Sabem que la fòbia és una por extrema, irracional i incontrolable a alguna cosa. I… a quina cosa? Algunes de curioses, a veure si les coneixeu…

    A molta gent li fa por volar, però el que potser no sabíeu és que això es diu aerofòbia i en relació amb això també existeix l’acrofòbia, que és la fòbia als llocs elevats.

    I si parlem de fòbies relacionades amb la salut, l’hemofòbia és la por a la sang i la traumatofòbia, la por a les ferides. I aquestes dues ens porten a la belonefòbia, que és la por irracional als objectes punxants (agulles, ganivets, xeringues…) i la nosofòbia, que és la por a les malalties, que comporta l’evitació de situacions de contagi imaginari o molt remot.

     

    Coneixeu (o teniu) altres fòbies? 😉

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ser o estar? L’eterna qüestió…

    Per indicar la localització, ubicació o presència d’algú en un lloc utilitzem ser. Així doncs, en una conversa telefònica, per exemple, si ens pregunten “On ets?“, no direm que*estem al bar de la cantonada, sinó SOM al bar de la cantonada.

    Però si a la pregunta anterior hi afegim el concepte de durada, període de temps, llavors utilitzarem el verb estar-se però no estar: 

    – On ets?

    – Som al bar de la cantonada. Crec que ens hi estarem mitja horeta més.

    I si no ha quedat prou clar, dos exemples ben coneguts que ho il·lustren:

    1. Patufeeeeeet, on eeeeeets? A la panxa del bou.
    2. Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! (Josep Tarradellas quan va tornar de l’exili l’any 1977).

    patufet

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Què sabem dels euros?

    Fem servir el mot euro quan està expressat amb lletres o quan no va acompanyat de xifres. Per exemple, diem Em queden pocs euros. 

    Si expressem les quantitats en xifres utilitzem el símbol sempre que sigui possible tècnicament. Com que es tracta d’un símbol i no d’una abreviació, no cal escriure-hi un punt al final. Si no és possible, hem d’escriure euros. 

    També pot ser que ens trobem el símbol EUR, que s’escriu amb majúscules i sense punts, però es fa servir sobretot per a les operacions i relacions transnacionals (per això és probable que l’hàgiu trobat tot fent el turista).

    Per cert,  ho pronuncieu amb o o amb u? 

    euros

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Llocs on descansar

    Si som a taula seiem a la cadira, però sabeu d‘on prové aquesta paraula?  Prové de “cathedra”, que significa seient en grec. I la podem relacionar la càtedra. Amb què ho podeu relacionar?

    En canvi, quan som a la sala d’estar, podem seure a la butaca (i no al silló), o bé a la famosa chaise longue, que s’escriu sense guionet.

    I si teniu un sofà on els convidats poden dormir, es tracta d’un sofà llit, que també s’escriu sense guionet i fa el plural sofàs llit, igual que el plural de sofà (recordeu que en les formes compostes només es pluralitza el primer formant!).  

     

    Si voleu escoltar la interessant explicació de Ramon Solsona a Catalunya Ràdio sobre seients, consulteu  l‘enllaç.

    seure

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • … ho hauríem entès!

    Sovint se’ns escapen frases com Si m’haguessis regalat alguna cosa, no m’hagués empipat, però és incorrecta. Hem de dir: Si m’haguessis regalat alguna cosano m’hauria empipat, ja que es tracta d’una oració condicional composta, del passat.

    Quan tenim el mateix tipus de frase però en versió simple diem Si t’entengués no tindria problemes i no pas no tingués problemes.

    O sigui que si ens ho haguessin explicat abans…

     

    regal

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: Hola, Eduardo, No he trobat l’explicació exacta, però com que “engegar a dida” vol dir...
  • Alba: Moltes gràcies, aixó m’ha ajudat a fer un treball que em conta molta nota <3
  • Eduardo Visiedo: M’agradaria saber l’origen de la frase feta “engegar a dida” Gracies!
  • lmontenegro: Hola, Esperança, En realitat es tracta d’un compost culte (són aquells el primer element dels...
  • Esperança: Sempre he posar el càrrec “director Economicfinancer”, però segons el que comenteu, en...

Enllaços


Històric