Arxiu de la categoria ‘Qüestions de llengua’

  • ‘No senyalis ningú’ o ‘no assenyalis ningú’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Noves incorporacions al DIEC2

    L’any 1995 es creà la primera edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, i no va ser fins dotze anys després —l’any 2007— que se’n va fer la segona edició. Però una llengua és un cos viu que evoluciona i, per tant, contínuament sorgeix la necessitat de crear paraules noves o, fins i tot, d’incloure-hi nous significats. La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans revisa, any rere any, el seu contingut i valora l’ampliació de paraules i expressions acceptades. Enguany —aquest 2023— s’hi han incorporat 30 entrades noves (18 paraules d’ús comú i 12 gentilicis) i se n’han fet 248 modificacions.

    Algunes de les incorporacions més recents d’ús comú que, fins ara, no formaven part del Diccionari són: hacker ‘pirata informàtic’, donassa ‘dona corpulenta, exuberant’ i ‘dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’, i birra ‘cervesa’.

    Per altra banda, la parella de substantius marit i muller deixen de marcar el gènere: la muller passa a ser la ‘dona casada respecte al seu cònjuge’ i, el marit, ‘l’home casat respecte al seu cònjuge’.

    A més, també s’hi han afegit locucions com ‘a preu d’or’, ‘de carn i os’, ‘atac de cor’ o ‘sense paraules’ i alguns gentilicis referents a comarques de territoris de parla catalana, com maresmenc/-a ‘natural del Maresme’, noguerenc/-ca ‘natural de la Noguera’ i saforenc/-a ‘natural de la Safor’.

    Ben mirat, aquests canvis evidencien la creixent evolució de la llengua catalana envers els canvis socioculturals.

    30 paraules noves i definicions més inclusives, com “marit” i “muller”, novetats del DIEC (ccma.cat)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Nou Diccionari essencial de la llengua catalana

    Després de 15 anys de feina, aquest mes de juliol la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha presentat el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), que parteix del Diccionari manual de la llengua catalana (del 2001) i incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana.

    El DEIEC té 39.300 entrades i s’adreça a un públic ampli. La gran novetat és que no només dona les definicions de les paraules, sinó que també proporciona indicacions sobre qüestions sintàctiques, fonètiques, dialectals i de registre.

    Gràcies al DEIEC, podrem saber que poal és equivalent a galleda i que és un mot que es fa servir en valencià, en balear, en tortosí i en alguerès, i el mateix amb els termes calces i mitges. A més a més, disposa d’un conjugador de verbs en els 5 dialectes (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

    A part d’això, ofereix exemples de frases elaborades i recomanacions sobre usos dubtosos. Fins i tot és més precís en fonètica, ja que indica la partició sil·làbica en paraules més complicades i les locucions més habituals que se’n fan. Tampoc no hem d’oblidar la gran quantitat de sinònims i paraules relacionades i derivades que facilita.

    El DEIEC es pot consultar en línia aquí: https://deiec.iec.cat/

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És ‘desvetllar’ o ‘desvelar’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Mireu com balla!

    És un ou, oi? És dur o cru? L’han buidat? I si cau? Però quin fart de ballar! No sabem ben bé si simbolitza la fertilitat o el cos de Crist, ni qui va començar aquesta tradició. Però no podem deixar de mirar-lo. Ens hipnotitza. Potser per les flors, els colors i totes aquelles olors que l’envolten, per les cireres, pel raig d’aigua que puja i baixa. Quin bé de déu! L’ou com balla ens captiva cada any per Corpus. A Badalona, des de fa uns anys, dansa a la font del pati de la rectoria de Santa Maria. És una altra festa d’origen religiós que de mica en mica s’ha secularitzat. Els gegants, que també van començar a sortir per Corpus, ara són una de les manifestacions més populars de les festes majors (paganes)!

    Sent una festa tan consolidada, podríem escriure-la com si fos una sola paraula, oucomballa. O, si més no, amb guionets (les tres paraules juntes costen de llegir…): ou-com-balla. Ni el diccionari normatiu ni la nova Ortografia de l’IEC recullen aquest cas. Però altres expressions ens poden donar pistes de com escriure’l. El més habitual és aglutinar els compostos que, un cop junts, tenen un significat diferent del de la simple suma dels seus components, com ara panxacontent o allioli (que no té per què està fet només d’all i oli). També tenim clar que no és el mateix tenir mal de cap que un maldecap… Seria el cas de l’ou com balla? 

    La prova del cotó fluix és passar-ho al plural. Si canvien tots els elements o només el de l’esquerra, és que el concepte no té prou entitat per escriure’s junt o amb guionets. Vegem, per exemple, paga i senyal i pagues i senyals, o alto el foc i altos el foc. I, en canvi, coliflor i coliflors, o estira-i-arronsa i estira-i-arronses. Així doncs, si hi ha més d’un ou com balla què? Els ous com ballen? Mmmm. Potser hauran de passar uns segles més per fixar-ne la forma. 

     

    Si teniu dubtes sobre paraules compostes i guionets, feu clic aquí:  

    Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans 
    Optimot: guionet 

     

    I aquí hi trobareu més detalls de la tradició de l’ou com balla: 

    Museu de Badalona: la diada de Corpus 

    Ajuntament de Barcelona: d’on prové l’ou com balla? 

    Festes.org: l’Ou com Balla 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És ‘sabut’ o ‘sapigut’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Que ningú s’ofengui, sisplau!

    Diuen que una de les coses que demostren que una llengua està normalitzada és que els parlants poden llegir i veure revistes pornogràfiques, renegar, insultar, dir paraulotes, etc., en aquesta llengua. Tot i que encara no tenim revistes porno, sí que insultem i diem renecs (i molts!) en català.

    Doncs vinga. Reneguem i diguem paraulotes en català!

    Una paraula que diem quan ens enfadem és joder. Però és un mot castellà. Algunes formes que usem per substituir-lo serien hòstia, coi o cony. Hòstia, tot i així, surt en una multitud de formes que no impliquen cap renec, com ara fotre’s una hòstia, cagant hòsties, ser l’hòstia, etc. Com a molt són expressions que es consideren vulgars. Però tornant al renec i a l’insult, també la podem acompanyar d’altres mots que denotarien més o menys contundència o enuig: ser una mitja hòstia (ser un xitxarel·lo), em cago en l’hòstia [consagrada o no], hòstia puta. Fins i tot els habitants de la Barceloneta diuen “Som de l’Hòstia!”.

    El verb fotre també seria un sinònim de joder. Tret de l’expressió Fotre!, acompanyem aquest verb amb altres mots, com ara a l’expressió Està ben fotut, Que es foti… A més d’aquest significat, en té molts altres: pot voler dir robar (M’han fotut la cartera!); marxar o fer fora algú (Fot/o el camp!); molestar o enganyar (M’han ben fotut); etzibar (Em va fotre una empenta); posar-se alguna cosa o vestir-se (Ja t’has tornat a fotre aquells sabatots!); riure’s d’algú (Sempre es foten d’aquell pobre diable), etc.

    I per als que feu servir expressions en castellà quan useu un llenguatge col·loquial o vulgar, us oferim algunes propostes més perquè us decidiu a canviar de llengua (atreviu-vos-hi!):

    ¡No me jodas!: No em toquis els ous; No fotis!

    Te vas a enterar [si te cojo]: Ja et fotré [si t’arreplego, si t’enxampo]!

    ¡No te jode!: No et fot!
    ¡No jodas!: No fotis!

    ¡Jódete!, ¡Que te den morcilla!: Fes-te fotre!
    ¡Que se joda!:  Que es faci fotre!

    ¡Tanto me da!: Tant se me’n fot!  (per mostrar passotisme)

    ¡¿Qué coño haces?! Què fots?!

    I fins aquí hem arribat per avui. No ho fotem més llarg.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És ‘debatir’ o ‘debatre’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Un colló de modificacions al DIEC

    I ara que ja hem captat la vostra atenció amb aquest títol us expliquem que el novembre del 2022 es va fer una nova actualització del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el diccionari normatiu català. 

    De paraules noves se n’han incorporat 12, s’han modificat uns 400 articles i s’han suprimit dues entrades. Una de les principals novetats és la incorporació de locucions: se n’han afegit una setantena! 

    Pel que fa a noves entrades, destaquen paraules d’actualitat, com ara feminicidi (“crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella”), cisgènere (“que s’identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer d’acord amb el seu aparell reproductor”) o trans com a sinònim de transgènere o transsexual. 

    A les entrades ja existents s’hi han afegit algunes accepcions. Per exemple, a l’entrada de mòbil s’hi ha afegit el significat de “telèfon mòbil” (sorprèn que després de tants anys de fer-lo servir encara no hi fos). A l’entrada d’afer, la de “relació amorosa” (especialment quan no es fa pública). I a la de sidral, la nova accepció recull el significat de “situació de molt de desordre, soroll i confusió”. 

    Les modificacions del diccionari, que es fan dos cops a l’any (al maig i al novembre), també serveixen per actualitzar definicions d’acord amb els temps actuals. Un exemple d’això és l’entrada de bruixa. Fins ara una de les accepcions era “dona vella, lletja o dolenta”, i ara s’ha canviat per “dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit sovint despectivament”. 

    Però el que més destaca d’aquesta última modificació és l’entrada de moltes locucions pròpies del llenguatge popular, com ara “i un be negre”, “per collons”, “fet un fàstic”, “de merda” (en una frase com “és un egoista de merda”), “anar d’un pèl” o “no tenir nom”. 

    En el cas de collons, el diccionari amplia extensament la definició i hi incorpora expressions com “agafar algú pels collons”, “estar fins als collons d’algú o alguna cosa”, “i un colló” o “i un colló de mico”, “tenir els collons plens” o “tenir els collons ben posats”, “per collons” i “un colló” com a sinònim de “molt”. Cal especificar que totes aquestes expressions tenen la marca de vulgarisme i que, per tant, no s’adequarien a un registre estàndard. 

    Si voleu consultar tots els canvis introduïts en aquesta actualització podeu entrar a la pàgina “Actualitzacions” del web del diccionari. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els ous… es ponen o es posen?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

InstagramFacebookTwitter

Categories


Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric