Arxiu de la categoria ‘Gramàtica’

  • La gent és o són?

    Ja hem comentat en alguna altra entrada que la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC és més flexible i té en compte la situació comunicativa. Així doncs, despenalitza algunes formes en els registres informals de la llengua, que fins ara corregíem.

    En frases en les quals s’utilitzen col·lectius, com en el cas de la gent, fins ara, de manera intuïtiva, es feia la concordança en plural (la gent són…) ja que encara que la gent sigui singular, la conformen moltes persones. Però en la nova Gramàtica està acceptat. 

    Així doncs, les dues opcions són correctes en aquestes frases:

    Què volen aquesta gent o Què vol aquesta gent?

    Aquella parella es va espantar i va córrer o Aquella parella es van espantar i van córrer.

    La majoria dels teus amics vindrà a la festa o La majoria dels teus amics vindran a la festa.

    – Un grup d’alumnes va fer pràctiques de conversa a les botigues de Badalona o Un grup d’alumnes va fer pràctiques de conversa a les botigues de Badalona.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Recaptar i haver de pagar?

    Ara que és moment de fer la declaració de renda, direm que Hisenda recapta impostos, i no pas recauda.

    I com que això s’ha de fer (pagar, vaja,) presumptament tant sí com no, aprofitem per recordar algunes maneres que tenim per expressar obligació:

    -haver de + infinitiu: He de fer la declaració abans de marxar de vacances.

    – caldre + infinitiu: Cal pagar els impostos.

    – Imperatiu: Paga els impostos avui, que no se’t passi el termini i et posin una multa.

    -Ser necessari (que) + verb: És necessari fer la declaració de renda abans del juliol.

    Així doncs, tenim una gran varietat formes i recordeu que no direm tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu o hi ha que/n’hi ha que + infinitiu.

    Tampoc no utilitzem el verb en infinitiu: Agafar número, ja que necessitem un subjecte: Agafeu número i espereu el vostre torn.

    I, per acabar, no direm és precís pagar abans del juliol, ja que l’adjectiu precís significa ‘exactament determinat o definit, no equívoc o vague’; així, l’utilitzem en frases com: Aquest terme és poc precís o Aquest aparell és molt precís.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús del gerundi

    El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que  sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.

    Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.

    Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç. 

    I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”. 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Incorporacions a la Gramàtica i a l’Ortografia de l’IEC

    Sabies que amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, les paraules aiguagim, gòspel, aiatol·là, cànnabis, blog, fitnes, jacuzzi o kebab  s’han incorporat al diccionari en aquesta forma adaptada al català?

    Pel que fa a la gramàtica, podem expressar la causa amb molts connectors diferents, com a causa de, per culpa de, perquè, ja que,  atès que, arran de… i ara amb la nova gramàtica també podem dir degut a i donat que, que fins ara eren incorrectes.  

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dilluns o el dilluns?

    Sense article:

    Si els dies de la setmana fan referència a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article, i porten coma.

    Per exemple, podem dir (si avui és dia 31 d’octubre) Vindré dijous o Vindré dijous, 2 de novembre (equivalent a ‘dijous vinent, aquest dijous’). O bé Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 25 d’octubre (equivalent a ‘dimecres passat’)

    Amb article:

    1) Si els dies de la setmana fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l’article definit. A més, poden portar la data en funció d’especificació sense comes.

    Per exemple, si avui és dia 31 d’octubre, podem dir Vindré el dijous 23 de novembre.

    2) El dia de la setmana ha d’anar precedit de l’article determinat, ja sigui en singular o en plural, si té un sentit freqüentatiu:

    Per exemple, si anem al gimnàs cada dilluns i cada dimecres diem que: el dilluns i el dimecres vaig al gimnàs (o els dilluns i els dimecres).

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Segons la nova gramàtica… adequat o correcte?

    La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans té molt en compte l’ús de la llengua i s’ha replantejat el concepte de norma i per això no s’utilitza tant el concepte de correcte i en canvi més el d’adequat.  

    En general en les explicacions es fa una descripció de l’ús més estès, que és el que constitueix la norma, i aquest criteri acull les varietats dialectals (extensió geogràfica) i els registres. També compta el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma a l’hora de decidir si una forma és adequada o no.

    Això vol dir que la norma s’interpreta d’una manera més flexible associada als usos i, per tant, al context.  Un parell d’exemples:

    1. Segons el registre: les formes no catalanes (o interferències lingüístiques, barbarismes…)  NO les utilitzarem en contextos formals, però estan acceptades en contextos informals (de fet, amb els amics, parlem com volem, oi?). 😉
    2. Segons el dialecte: Les sis i quart és una forma adequada a les zones del domini lingüístic que no són Catalunya. En canvi, NO és habitual ni, per tant, adequat ni, per tant, correcte (això ho dic jo!) a Catalunya perquè és producte de la interferència.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ser o estar? L’eterna qüestió…

    Per indicar la localització, ubicació o presència d’algú en un lloc utilitzem ser. Així doncs, en una conversa telefònica, per exemple, si ens pregunten “On ets?“, no direm que*estem al bar de la cantonada, sinó SOM al bar de la cantonada.

    Però si a la pregunta anterior hi afegim el concepte de durada, període de temps, llavors utilitzarem el verb estar-se però no estar: 

    – On ets?

    – Som al bar de la cantonada. Crec que ens hi estarem mitja horeta més.

    I si no ha quedat prou clar, dos exemples ben coneguts que ho il·lustren:

    1. Patufeeeeeet, on eeeeeets? A la panxa del bou.
    2. Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! (Josep Tarradellas quan va tornar de l’exili l’any 1977).

    patufet

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Això fa olor…

    En català les coses fan OLOR DE xocolata, maduixa… i no a xocolata.

    De la mateixa manera, direm que fa PUDOR DE peus.

    Fixeu-vos que l’olor té un matís neutre o positiu i la pudor, negatiu. Si ens agrada l’oloreta del formatge i és agradable direm que fa molta olor DE formatge. Però si és excessiu o desagradable, perquè per exemple no ens agrada, direm que tota la nevera fa pudor DE formatge. 

    Si dubteu amb l’ús de la preposició, podeu pensar en la novel·la de Sílvia Alcàntara Olor de colòniade la qual també es va fer una minisèrie a TV3.

     

    olor

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Participis irregulars

    Hi ha uns quants participis irregulars dels quals ens pot costar una mica fer la forma o bé saber-ne l’ortografia. Aquestes indicacions us ajudaran:

    • Els verbs acabats en –ndre, com encendre, dependre, respondre… fan el participi en –ès o -ost, amb accent obert: encès, depès, ..

     

    • – Els verbs acabats en –ldre, com absoldre, doldre… fan el participi en –olt o –gut, com: absolt, dolgut.

    I per recordar bé alguns participis irregulars, mireu la divertida historieta del vídeo de Català a l’atac

     

    interrogant

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: Hola, Eduardo, No he trobat l’explicació exacta, però com que “engegar a dida” vol dir...
  • Alba: Moltes gràcies, aixó m’ha ajudat a fer un treball que em conta molta nota <3
  • Eduardo Visiedo: M’agradaria saber l’origen de la frase feta “engegar a dida” Gracies!
  • lmontenegro: Hola, Esperança, En realitat es tracta d’un compost culte (són aquells el primer element dels...
  • Esperança: Sempre he posar el càrrec “director Economicfinancer”, però segons el que comenteu, en...

Enllaços


Històric