Arxiu de la categoria ‘Apunt lingüístic’

  • Els pleonasmes

    Què és un pleonasme? Un pleonasme és un recurs expressiu basat en la repetició, la redundància o la sinonímia. En alguns casos, el pleonasme no aporta cap matís afegit i és del tot prescindible: 

    • (1) Per accedir al magatzem, agafa l’ascensor i puja cap amunt. 

    El verb ‘pujar’ ja porta implícit el fet d’anar cap amunt. Per tant, es tracta d’una redundància innecessària, com: surt a fora, entra a dins… En altres casos, però, el pleonasme sí que acompleix la funció d’emfasitzar una idea: 

    • (2) Vaig veure l’accident amb els meus propis ulls. 

    En aquest cas, el parlant vol destacar que va veure l’accident perfectament i en primera persona, no pas de retruc, i ho fa mitjançant un pleonasme. En tot cas, aquesta distinció sempre dependrà del context comunicatiu i de la intenció del parlant. 

    El pleonasme com a recurs expressiu es fa servir molt en literatura. En aquest context, el considerem una figura retòrica: 

    • (3) La seva bellesa em va deixar atònit i esmaperdut. 

    Ara bé, un pleonasme també pot aparèixer a partir d’una repetició sintàctica. En aquest cas, un element de l’oració està innecessàriament duplicat. En un context formal, especialment a l’hora d’escriure, cal evitar-ho, ja que es tracta d’una incorrecció. 

    • (4) Els repartirem els llibres als alumnes. (els=als alumnes) 
    • (5) Ves-hi ràpid al despatx del director. (hi=al despatx del director) 
    • (6) Dona-li les claus al Jaume. (li=al Jaume) 

    La situació és ben diferent quan alterem l’ordre natural d’una oració (subjecte + verb + complements) per posar èmfasi en un element concret. Aquest fet, que és molt habitual en la llengua oral, a l’hora d’escriure s’ha de marcar amb una coma i hem de fer servir obligatòriament un pronom. Vegem-ne dues parelles d’exemples: 

    • (7) Demà rebrem l’informe. 
    • (8) El rebrem demà, l’informe 
    • (9) Ja parlarem d’aquest tema un altre dia. 
    • (10) D’aquest tema, ja en parlarem un altre dia. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • ‘Baixa el cap’ o ‘abaixa el cap’? 

    Els verbs baixar i abaixar són molt semblants i cal saber-los distingir. Tot i que no és una qüestió senzilla, us n’intentarem fer cinc cèntims. 

     

    En funció del significat que expressa el verb baixar, el podem classificar en dos blocs: 

    1. Quan el verb baixar signifiqui ‘recórrer baixant’ o ‘portar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell inferior’, requerirà un complement directe (en aquest cas, funciona com a verb transitiu): 

    • Hem baixat la muntanya en tres quarts d’hora. 
    • Heu de baixar les cadires a la sala d’actes. 

     

    2. Per contra, quan faci referència a ‘anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix’ o ‘passar a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat’, no necessitarà el complement directe (en aquest cas, funciona com a verb intransitiu):  

    • En Pau sempre baixa a peu.  
    • La temperatura aviat baixarà.  

     

    En canvi, el verb abaixar significa ‘fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior’, i sempre serà transitiu.  

    • Si no has de dir res, abaixa el braç.  
    • Abaixa el cap, que ens veuran! 
    • Podem abaixar el volum de la música, si us plau? 

     

     Per tant, assegura’t d’evitar aquests errors: 

    • Han *baixat el preu de la gasolina > Han abaixat el preu de la gasolina.  
    • Quines ganes que en *baixin el preu! > Quines ganes que n’abaixin el preu! 

     

    Així doncs, tingues present que no és el mateix baixar la persiana que abaixar la persiana! 

     

    Font de la imatge: ▷ Correcció de textos en català | Més de 10 anys d’experiència (correccioencatala.cat)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • ‘Perquè’, ‘per què’ i ‘per a què’

    Perquè (causal o final) – el perquè (substantiu)

    Perquè pot tenir tres valors:

    (1) Valor causal: expressa el motiu o la causa i equival a ja que:

    • Va venir al centre perquè necessitava el certificat d’assoliment.

    (2) Valor final: equival a a fi que:

    • Hem organitzat un dinar d’empresa perquè els treballadors es puguin conèixer.

    (3) Equival a la raó, la causa. El podem substituir per el motiu de o la causa de.

    • No entenc el perquè del seu comportament.

    En aquest darrer cas, també se’n pot fer el plural:

    • No entenc els perquès del seu comportament.

     

    Per què

    Per què equival a per quin motiu o per quina causa.

    • Per què no menges fruita seca?

    Per què també és el resultat de la construcció següent: per + relatiu fort equivalent a ‘pel qual’, ‘per la qual’, ‘pels quals’, ‘per les quals’. Cal remarcar que aquesta construcció és poc usual, però possible.

    • Aquest és el llibre per què (pel qual) s’interessaven tant.

    Cal parar atenció amb les oracions interrogatives indirectes atès que, tot i ser afirmatives, expressen un sentit d’interrogació; per què no s’ha de confondre mai amb la conjunció perquè amb valor causal o final:

    • No entenc per què no vens mai a classe. (I no pas: No entenc *perquè no vens mai a classe.)

     

    Per a què

    Per a què equival a per a quina cosa o per a quina finalitat. Introdueix les preguntes, directes o indirectes, amb la idea de destinació o finalitat, i acostuma a acompanyar verbs com ara servir, utilitzar, fer servir…, que impliquen una finalitat.

    • Per a què serveix això? (Per a quina cosa serveix això?)
    • Per a què la necessiteu? (Per a quina finalitat la necessiteu?)

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • ‘No vull gens de sucre’ o ‘No vull res de sucre’?

    L’ús d’aquestes dues formes ens pot generar dubtes i confusions.

    D’una banda, la forma res és un pronom que equival a ‘cap cosa’ i que sovint va acompanyat de l’adverbi no.

    No vull res. (No vull ‘cap cosa’)

    – Què hi portes a la butxaca? – Res. (‘cap cosa’)

    En canvi, en frases interrogatives o condicionals, res equival a alguna cosa.

    Saps res del Martí? (Saps ‘alguna cosa’ del Martí?)

    Vols res? (Vols ‘alguna cosa’?)

    Si vols res, t’ho hauràs de guanyar. (Si vols ‘alguna cosa’, t’ho hauràs de guanyar)

    Res pot anar precedit de no:

    –Què et passa? —No res.

    D’altra banda, gens és un adverbi que equival a ‘en absolut’ i en alguns casos, a ‘molt poc’:

    L’obra de teatre no ens va agradar gens. (L’obra de teatre no ens va agradar ‘en absolut’.)

    No té gens d’imaginació. (Té ‘molt poca’ imaginació.)

    Així doncs, no es pot fer servir la forma res en lloc de gens amb en valor de quantitat:

    Hi ha gens de sucre? (i no: Hi ha *res de sucre?)

    No tinc gens de ganes d’anar-hi. (i no: No tinc *res de ganes d’anar-hi.)

    De vegades, un mateix verb pot anar acompanyat de les dues formes: res o gens. Cal tenir en compte que el significat serà diferent en cada cas.

    No menja res. (No menja ‘cap cosa’ ara mateix.)

    No menja gens. (Menja ‘molt poc’, perquè no té gana.)

    No llegeix gens. (No llegeix ‘en absolut’ o ‘mai’, perquè no li agrada.)

    No llegeix res. (Ara mateix no llegeix ‘cap llibre’.)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • He d’escriure ‘si no’ o ‘sinó’?

    En aquesta ocasió abordem un dels dubtes més recurrents a l’hora d’escriure un text. Quan hem de fer servir ‘si no’ i quan hem d’usar ‘sinó’? Tot seguit veurem alguns trucs que ens poden ajudar.

    SI NO

    És la suma de la conjunció condicional ‘si’ i de l’adverbi de negació ‘no’. Un bon truc que podem fer servir és substituir ‘si no’ per ‘en cas que no’ i posar el verb en subjuntiu. L’oració que en resulti ha de ser correcta i ha de mantenir el sentit d’allò que volem dir. Fixem-nos en l’exemple següent:

    1. Si no plou, farem l’acte al pati.

    2. En cas que no plogui, farem l’acte al pati.

    Hem de vigilar, ja que molt sovint elidim l’oració condicional, perquè la donem per entesa. Per exemple:

    3. Teniu aquesta carpeta en color blau? Si no, m’enduré la vermella.

    4. Teniu aquesta carpeta de color blau? Si no (la teniu en blau), m’enduré la vermella.

    Fixem-nos que, un cop hem detectat que hi ha una oració elidida, també podem substituir ‘si no’ per ‘en cas que no’:

    5. Teniu aquesta carpeta en color blau? En cas que no la tingueu en blau, m’enduré la vermella.

    SINÓ

    Es tracta d’una conjunció adversativa i la fem servir, principalment, quan confrontem dues opcions, dues idees o dues alternatives. Descartem la primera (la que va abans de la conjunció) i optem per la segona (la que va després). Vegem-ne un exemple:

    6. No vull anar al cinema, sinó al teatre.

    Aquí tenim dues opcions: anar al cinema o anar al teatre. Descartem la primera (anar al cinema) i ens quedem amb la segona (anar al teatre). En aquests casos també podem fer servir un truc: substituir ‘si no’ per ‘però sí’. L’oració resultant ha de mantenir el sentit:

    7. No vull anar al cinema, però sí al teatre.

    8. Demà no sortirem a córrer, sinó que anirem a escalar.

    9. Demà no sortirem a córrer, però sí que anirem a escalar.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • No veniu o no vingueu?

    L’imperatiu és un mode verbal format per un únic temps que s’utilitza per expressar ordres o instruccions i també per donar consells. La conjugació té cinc persones, i no sis. Hi falta la primera persona del singular (jo): fixeu-vos que no ens donaríem ordres a nosaltres mateixos i que si ho fem, ens tractem de tu.

    Cal tenir present que, en aquests casos, és important no fer servir l’infinitiu i conjugar l’imperatiu en segona persona del plural (vós). Per tant, direm Empenyeu la porta (i no Empènyer la porta) i No passeu (i no No passar).

    Fins aquí, ens hem referit a les instruccions que trobaríem en contextos formals i públics, com ara cartells, avisos, manuals d’instruccions, etc.

    Tot i això, la Nova Gramàtica (Institut d’Estudis Catalans – Gramàtica de la llengua catalana (iec.cat)) ha introduït una sèrie d’usos adequats de l’infinitiu amb significats similars als de l’imperatiu, que detallem tot seguit:

    Per donar nom a les funcions d’un aparell: Configurar la pàgina, Reiniciar, Personalitzar

    Per als recordatoris: Trucar a la mare, Demanar hora al notari, Comprar suc de taronja

    Per referir-se a situacions que no han tingut lloc i que hauria estat convenient que es produïssin: Volies entrades per al concert? Haver-m’ho dit abans!

    Si us hi fixeu, la tercera persona del singular (ell/ella) del present d’indicatiu i la segona persona del singular (tu) de l’imperatiu tenen la mateixa forma. El mateix fenomen passa amb la segona persona del plural (vosaltres) del present d’indicatiu i de l’imperatiu:

    Ell canta [present] > Canta! (tu) [imperatiu]

    Vosaltres canteu [present] > Canteu! (vosaltres) [imperatiu]

    Per altra banda, el subjuntiu és una forma verbal que s’utilitza, entre altres casos, per expressar una prohibició en les frases negatives; si l’oració és negativa, el verb haurà de prendre les formes del present de subjuntiu: ‘no begueu’ (però ‘beveu’); ‘no segueu’, (però ‘seieu’); no vingueu (però ‘veniu’).

    Font: Optimot i GIEC

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Noves incorporacions al DIEC2

    L’any 1995 es creà la primera edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, i no va ser fins dotze anys després —l’any 2007— que se’n va fer la segona edició. Però una llengua és un cos viu que evoluciona i, per tant, contínuament sorgeix la necessitat de crear paraules noves o, fins i tot, d’incloure-hi nous significats. La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans revisa, any rere any, el seu contingut i valora l’ampliació de paraules i expressions acceptades. Enguany —aquest 2023— s’hi han incorporat 30 entrades noves (18 paraules d’ús comú i 12 gentilicis) i se n’han fet 248 modificacions.

    Algunes de les incorporacions més recents d’ús comú que, fins ara, no formaven part del Diccionari són: hacker ‘pirata informàtic’, donassa ‘dona corpulenta, exuberant’ i ‘dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’, i birra ‘cervesa’.

    Per altra banda, la parella de substantius marit i muller deixen de marcar el gènere: la muller passa a ser la ‘dona casada respecte al seu cònjuge’ i, el marit, ‘l’home casat respecte al seu cònjuge’.

    A més, també s’hi han afegit locucions com ‘a preu d’or’, ‘de carn i os’, ‘atac de cor’ o ‘sense paraules’ i alguns gentilicis referents a comarques de territoris de parla catalana, com maresmenc/-a ‘natural del Maresme’, noguerenc/-ca ‘natural de la Noguera’ i saforenc/-a ‘natural de la Safor’.

    Ben mirat, aquests canvis evidencien la creixent evolució de la llengua catalana envers els canvis socioculturals.

    30 paraules noves i definicions més inclusives, com “marit” i “muller”, novetats del DIEC (ccma.cat)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Wi-Fi, wifi o Wi-fi?

    La grafia Wi-Fi, amb majúscula i guionet, prové de la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fils’). Així doncs, quan vulguem fer referència a la tecnologia que s’usa en les xarxes sense fil caldrà mantenir la forma Wi-Fi en àmbits estrictament especialitzats. En canvi, en llengua general, si volem fer referència al sistema de connexió que permet connectar-se a internet, haurem de fer servir la grafia wifi (una adaptació de la forma Wi-Fi), amb minúscula i sense guionet.

    Les dues paraules poden ser tractades tant en masculí com en femení, independentment de la grafia triada; per exemple: El wifi de casa no funciona; Em pots dir la wifi del bar? Els locals públics disposen d’una Wi-Fi oberta. Això és conseqüència de la inexistència de gènere en anglès i per l’absència d’una traducció que ens permeti relacionar-la amb un nom en concret (xarxa Wi-Fi, sistema Wi-Fi, operatiu Wi-Fi?).

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’article i els topònims

    Si a l’estiu heu fet turisme d’interior i de proximitat, us heu trobat que hi ha alguns topònims (o noms de lloc) que porten article, com ara el Masnou, la Pobla de Claramunt o l’Escala. Aquest article actua com qualsevol altre article: s’escriu en minúscula, es contrau amb les preposicions i s’apostrofa quan cal; per exemple, direm que Al port del Masnou hi ha força barques perquè és bastant gran. La majoria de ciutats, però, no porten article.

    Pel que fa a les comarques catalanes, totes porten article: el Vallès Occidental, la Noguera, l’Anoia… Excepte la comarca d’Osona, que és l’única que no en porta mai.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Nou Diccionari essencial de la llengua catalana

    Després de 15 anys de feina, aquest mes de juliol la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha presentat el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), que parteix del Diccionari manual de la llengua catalana (del 2001) i incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana.

    El DEIEC té 39.300 entrades i s’adreça a un públic ampli. La gran novetat és que no només dona les definicions de les paraules, sinó que també proporciona indicacions sobre qüestions sintàctiques, fonètiques, dialectals i de registre.

    Gràcies al DEIEC, podrem saber que poal és equivalent a galleda i que és un mot que es fa servir en valencià, en balear, en tortosí i en alguerès, i el mateix amb els termes calces i mitges. A més a més, disposa d’un conjugador de verbs en els 5 dialectes (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

    A part d’això, ofereix exemples de frases elaborades i recomanacions sobre usos dubtosos. Fins i tot és més precís en fonètica, ja que indica la partició sil·làbica en paraules més complicades i les locucions més habituals que se’n fan. Tampoc no hem d’oblidar la gran quantitat de sinònims i paraules relacionades i derivades que facilita.

    El DEIEC es pot consultar en línia aquí: https://deiec.iec.cat/

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

InstagramFacebookTwitter

Categories


Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric