Arxiu de la categoria ‘Apunt lingüístic’

  • Noves incorporacions al DIEC2

    L’any 1995 es creà la primera edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, i no va ser fins dotze anys després —l’any 2007— que se’n va fer la segona edició. Però una llengua és un cos viu que evoluciona i, per tant, contínuament sorgeix la necessitat de crear paraules noves o, fins i tot, d’incloure-hi nous significats. La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans revisa, any rere any, el seu contingut i valora l’ampliació de paraules i expressions acceptades. Enguany —aquest 2023— s’hi han incorporat 30 entrades noves (18 paraules d’ús comú i 12 gentilicis) i se n’han fet 248 modificacions.

    Algunes de les incorporacions més recents d’ús comú que, fins ara, no formaven part del Diccionari són: hacker ‘pirata informàtic’, donassa ‘dona corpulenta, exuberant’ i ‘dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’, i birra ‘cervesa’.

    Per altra banda, la parella de substantius marit i muller deixen de marcar el gènere: la muller passa a ser la ‘dona casada respecte al seu cònjuge’ i, el marit, ‘l’home casat respecte al seu cònjuge’.

    A més, també s’hi han afegit locucions com ‘a preu d’or’, ‘de carn i os’, ‘atac de cor’ o ‘sense paraules’ i alguns gentilicis referents a comarques de territoris de parla catalana, com maresmenc/-a ‘natural del Maresme’, noguerenc/-ca ‘natural de la Noguera’ i saforenc/-a ‘natural de la Safor’.

    Ben mirat, aquests canvis evidencien la creixent evolució de la llengua catalana envers els canvis socioculturals.

    30 paraules noves i definicions més inclusives, com “marit” i “muller”, novetats del DIEC (ccma.cat)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Wi-Fi, wifi o Wi-fi?

    La grafia Wi-Fi, amb majúscula i guionet, prové de la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fils’). Així doncs, quan vulguem fer referència a la tecnologia que s’usa en les xarxes sense fil caldrà mantenir la forma Wi-Fi en àmbits estrictament especialitzats. En canvi, en llengua general, si volem fer referència al sistema de connexió que permet connectar-se a internet, haurem de fer servir la grafia wifi (una adaptació de la forma Wi-Fi), amb minúscula i sense guionet.

    Les dues paraules poden ser tractades tant en masculí com en femení, independentment de la grafia triada; per exemple: El wifi de casa no funciona; Em pots dir la wifi del bar? Els locals públics disposen d’una Wi-Fi oberta. Això és conseqüència de la inexistència de gènere en anglès i per l’absència d’una traducció que ens permeti relacionar-la amb un nom en concret (xarxa Wi-Fi, sistema Wi-Fi, operatiu Wi-Fi?).

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’article i els topònims

    Si a l’estiu heu fet turisme d’interior i de proximitat, us heu trobat que hi ha alguns topònims (o noms de lloc) que porten article, com ara el Masnou, la Pobla de Claramunt o l’Escala. Aquest article actua com qualsevol altre article: s’escriu en minúscula, es contrau amb les preposicions i s’apostrofa quan cal; per exemple, direm que Al port del Masnou hi ha força barques perquè és bastant gran. La majoria de ciutats, però, no porten article.

    Pel que fa a les comarques catalanes, totes porten article: el Vallès Occidental, la Noguera, l’Anoia… Excepte la comarca d’Osona, que és l’única que no en porta mai.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Nou Diccionari essencial de la llengua catalana

    Després de 15 anys de feina, aquest mes de juliol la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha presentat el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), que parteix del Diccionari manual de la llengua catalana (del 2001) i incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana.

    El DEIEC té 39.300 entrades i s’adreça a un públic ampli. La gran novetat és que no només dona les definicions de les paraules, sinó que també proporciona indicacions sobre qüestions sintàctiques, fonètiques, dialectals i de registre.

    Gràcies al DEIEC, podrem saber que poal és equivalent a galleda i que és un mot que es fa servir en valencià, en balear, en tortosí i en alguerès, i el mateix amb els termes calces i mitges. A més a més, disposa d’un conjugador de verbs en els 5 dialectes (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

    A part d’això, ofereix exemples de frases elaborades i recomanacions sobre usos dubtosos. Fins i tot és més precís en fonètica, ja que indica la partició sil·làbica en paraules més complicades i les locucions més habituals que se’n fan. Tampoc no hem d’oblidar la gran quantitat de sinònims i paraules relacionades i derivades que facilita.

    El DEIEC es pot consultar en línia aquí: https://deiec.iec.cat/

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Mireu com balla!

    És un ou, oi? És dur o cru? L’han buidat? I si cau? Però quin fart de ballar! No sabem ben bé si simbolitza la fertilitat o el cos de Crist, ni qui va començar aquesta tradició. Però no podem deixar de mirar-lo. Ens hipnotitza. Potser per les flors, els colors i totes aquelles olors que l’envolten, per les cireres, pel raig d’aigua que puja i baixa. Quin bé de déu! L’ou com balla ens captiva cada any per Corpus. A Badalona, des de fa uns anys, dansa a la font del pati de la rectoria de Santa Maria. És una altra festa d’origen religiós que de mica en mica s’ha secularitzat. Els gegants, que també van començar a sortir per Corpus, ara són una de les manifestacions més populars de les festes majors (paganes)!

    Sent una festa tan consolidada, podríem escriure-la com si fos una sola paraula, oucomballa. O, si més no, amb guionets (les tres paraules juntes costen de llegir…): ou-com-balla. Ni el diccionari normatiu ni la nova Ortografia de l’IEC recullen aquest cas. Però altres expressions ens poden donar pistes de com escriure’l. El més habitual és aglutinar els compostos que, un cop junts, tenen un significat diferent del de la simple suma dels seus components, com ara panxacontent o allioli (que no té per què està fet només d’all i oli). També tenim clar que no és el mateix tenir mal de cap que un maldecap… Seria el cas de l’ou com balla? 

    La prova del cotó fluix és passar-ho al plural. Si canvien tots els elements o només el de l’esquerra, és que el concepte no té prou entitat per escriure’s junt o amb guionets. Vegem, per exemple, paga i senyal i pagues i senyals, o alto el foc i altos el foc. I, en canvi, coliflor i coliflors, o estira-i-arronsa i estira-i-arronses. Així doncs, si hi ha més d’un ou com balla què? Els ous com ballen? Mmmm. Potser hauran de passar uns segles més per fixar-ne la forma. 

     

    Si teniu dubtes sobre paraules compostes i guionets, feu clic aquí:  

    Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans 
    Optimot: guionet 

     

    I aquí hi trobareu més detalls de la tradició de l’ou com balla: 

    Museu de Badalona: la diada de Corpus 

    Ajuntament de Barcelona: d’on prové l’ou com balla? 

    Festes.org: l’Ou com Balla 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ves per on!

    Imatge publicada a Cugat.cat

    En llenguatge col·loquial, i per què no, també en estàndard, fem servir, com si fossin sentències, frases fetes i refranys, una de les riqueses que tenen la majoria de llengües. Són expressions que hem d’entendre amb un sentit figurat,  les quals transmeten opinió, una saviesa que es basa en l’experiència viscuda. 

    Reflecteixen la manera de fer o de pensar d’una cultura. Consegüentment, força d’aquestes dites populars catalanes tenen una correspondència castellana, no en va és una llengua -i una cultura- que ha conviscut amb nosaltres de fa segles, i encara hi conviu. Per exemple, podem trobar frases com ara a ningú li amarga un dolç; el que no mata, engreixa, o al pa, pa i al vi, vi, que són formes que en castellà també es fan servir i semblen traduïdes literalment. I no sols això passa amb el castellà, sinó que també podem trobar formes homòlogues en anglès o francès com ara qui no arrisca no pisca; nothing ventured, nothing gained, o qui ne risque rien n’a rien. I aquest altre cas, amb formes paral·leles en italià o en portuguès: com més serem més riurem; più siamo meglio è, i quanto mais, melhor. 

    Si ens fixem en l’origen, les frases fetes ens permeten fer un recorregut per la història. Comencem pels romans, cultura de la qual ens arriba tenir fums: les famílies riques tenien moltes estàtues que s’omplien de fum al cap dels anys. De l’època medieval tenim fer dissabte: arran de la persecució dels jueus, aquests netejaven la casa el dissabte, dia sagrat per al judaisme, per tal de fer veure que no eren practicants d’aquesta religió. Passem a l’època moderna i anem a can Felip en record de la derrota davant del Borbó Felip V i a la repressió posterior. Del segle XIX ens arriba vendre duros a quatre pessetes, una expressió de Santiago Rusiñol, el qual va posar una parada on venia duros a 4 pessetes (paradoxalment, ningú li’n va comprar cap!). I arribem al segle XX amb l’expressió ser més conegut que la Monyos, una pobra dona que es va fer famosa perquè sempre voltava pel barri Xino de Barcelona. Difícilment trobarem frases que s’hagin creat al nostre segle XXI, de fet encara no hem tingut temps. 

    Us animem a fer-nos arribar alguna expressió nova que feu servir o que hagueu sentit… 

    I com que qui canta, els seus mals espanta, us deixem una cançó de La Trinca. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • De traca i mocador!

    Als Països Catalans tenim moltes festes que són de traca i mocador, és a dir, que són excepcionals, esplèndides, admirables. Oi que sí? Aquesta expressió, que ens ve del País Valencià, podríem aplicar-la a la festa de Sant Joan i a les revetlles que celebrem la vigília. Si més no, de traques n’hi ha moltes!

    Sembla que l’origen de la festa del foc és pagà i es relaciona amb el solstici d’estiu (que esdevé dos o tres dies abans). És l’antítesi d’una altra festa que se celebra a l’inici del solstici d’hivern: Nadal, amb un caràcter, però, familiar i més íntim. El vespre del 23 de juny, en canvi, fem una festa social, de veïnatge, una celebració que ens reuneix al voltant de la màgia i l’atractiu del foc.

    Es diu que la nit de la revetlla (no verbena, que és castellà) és la nit de les bruixes i dels éssers imaginaris, els quals només fugen amb foc (no fugeixen), perquè el foc és purificador i foragita els mals esperits. Cal, doncs, fer fogueres amb mobles vells, objectes de fusta (no trastos, que no surt al diccionari…) o qualsevol andròmina que s’encengui. El jovent hi salta per sobre, tant per les brases com per sobre les flamarades ( i no cal ser de la flamarada* per saltar les flames altes!). A força poblacions hi ha el costum d’encendre aquests focs amb falles (conegudes també a altres indrets amb el nom de faies, que tampoc surt al diccionari perquè és una forma oral.) Les falles són branques seques que s’encenen, teies enceses que fan de torxa. Val la pena dir que tenim les Falles del Pirineu, actualment Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. De nit, els fallaires baixen d’alguna muntanya propera amb les torxes enceses fent una corrua, un serpent de llum, fins que arriben al poble i encenen la foguera. Al nord del Berguedà se celebra també una festa molt similar, però justament la vigília de Nadal: la Fia-Faia.

    Continuem fent revetlla. A més de les coques i el xampany (o cava), què acompanya el foc? El soroll eixordador de la pirotècnia (que ens arriba per la tradició àrab) i la fressa de les flames! Llancem (amb -a) petards, coets (sense -h intercalada), piules, bombetes, trons… Quins esclafits (sorolls secs, aguts i sobtats), quins espetecs (sorolls secs quan esclata alguna cosa bruscament), quin estrèpit (soroll molt fort)!

    I per fer de dia la nit, encenem cascades, fonts, volcans i sortidors que fan centelleigs lluminosos de diferents colors, espurnegen i il·luminen la breu foscor d’aquesta nit. Moltes revetlles acaben amb l’esclat d’una traca final (espetecs molt seguits) o un corretraca (un mot nou que hem creat) que deixa molta pudor de (no olor a) pólvora i ens ensordeix.

    Per esperar l’albada o el trenc d’alba i posar fi a la festa, anem a fer un bany col·lectiu o una remullada perquè hom creu que l’aigua aquesta nit té molts poders benèfics, com també les plantes remeieres que anirem a collir l’endemà per fer-ne licors o remeis casolans i perquè ara estan en la seva màxima esplendor (amb -s): berbena, pericó, farigola, sàlvia, malva… (https://card.cat/2013/06/27/les-mil-herbes-de-sant-joan/).
    Finalment, no ens podem estar de dir que l’Església aprofità aquestes celebracions paganes per commemorar el naixement de Joan Baptista…

    * Ser de la flamarada: Que és de caràcter exaltat, que té idees exaltades.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Per llepar-se’n els dits!

    A casa nostra -diuen- no és pas un lloc on es menja malament, i no em refereixo especialment a la qualitat o estrelles dels restaurants, que també n’hi ha.

    Parlo, en general, de com ens agrada menjar, tant si som golafres (ens agrada menjar molt) o llepafils (molt primmirats en allò que mengem). Per cada festa que celebrem, tenim una menja: tortell de Reis, coca de Sant Joan, bunyols de Quaresma, crema de Sant Josep, la mona de Pasqua, panellets per Tots Sants… I això només parlant de postres (sí, en femení i plural, sobretot!). I en tindríem més, com ara torradetes o croquetes de Santa Teresa, postres de músic o grana de capellà, braç de gitano i pastes diverses (ensaïmades, magdalenes, croissants…). Fixeu-vos que en altres llengües, la paraula pasta no existeix amb aquest significat que li donem nosaltres (“Per esmorzar menjo una pasta.”) Ah! I no us escandalitzeu si algú us diu que li agrada molt la pasta fullada, que no deixa de ser el que en castellà en diuen hojaldre, o pasta de full (què us pensàveu, eh!?).

    També tenim pastissos o dolços típics de zones concretes com ara els borregos de Cardedeu o el pa de pessic de Vic (penseu que bizcocho és castellà).

    I arribem al xuixo, un dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre, que a Badalona anomenem tornemi. Tot i que aquesta paraula no la trobareu al diccionari, si veniu a Badalona, demaneu-ne un. També diem micaco per referir-nos a la nespra, que com que és un mot femení el farem acabar amb –a. I aquest mot badaloní sí que té una entrada al DIEC. A més, aprofitant que són les Festes de Maig, podeu venir a tastar (el menjar el tastem per veure si ens agrada, no el provem) la coca de Sant Anastasi, un nou dolç que, acompanyat amb xocolata, mengem per berenar (no el berenem) el dia del sant.

    Després de tantes postres de què hem parlat (i de les que no ho hem fet) sembla, doncs, que sí, que els catalans som gormands (i les catalanes, gormandes). Ens agrada el bon menjar.

     

    Si voleu conèixer més dolços o pastissos catalans, feu clic en aquests enllaços.

    https://condislife.com/ca/2021/10/14/postres-catalans/

    https://www.cuina.cat/actualitat/tendencies/9-dolcos-tradicionals-de-catalunya-que-has-de-tastar_200477_102.html

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • “Digues que m’estimes…

    …encara que sigui mentida, ens deia Montserrat Roig. I és que, qui no vol sentir-se estimat i estimar? Moltes cultures -per no dir totes- tenen un dia dedicat als amants, a les parelles, a l’amor, en definitiva. A Catalunya tenim el nostre, Sant Jordi, que s’enamorà d’una princesa i la salvà del drac; i la sang que va sortir-ne es va convertir en una rosa… 

    També hem creat el llenguatge per dir, per dir-nos, paraules d’amor. I ens fem petons (no els donem!) o besades. També ens fem un bes (una altra manera de dir petó) i abraçades. I és que abraçarse, besar o petonejar és de les coses més antigues i universals que fem les persones. També ens amanyaguem, és a dir, ens fem amanyacs o ens fem amoretes per demostrar el nostre enamorament (oi que coneixeu l’expressió “Qui tira pedretes, tira amoretes”?).  

    I si volem flirtar o flirtejar (formes ja catalanes que venen de l’anglès flirt, galantejar), és a dir, tenir una relació amorosa més curta i superficial, és habitual tirar-se floretes (en castellà piropo, compliment i galanterie en francès o complimento en italià). 

    Festejar -que ve de l’expressió fer festes a algú amb la intenció de tenir-hi relacions- també és fer carícies, moixaines, manyagueries o carantoines. Curiosament, abans, en algunes cases hi havia festejadors, que eren uns pedrissos situats a la part interior, a banda i banda d’una finestra, per seure-hi, conversar, coquetejar… i el que us vulgueu imaginar! 

    Quan ens hem encaterinat d’algú (o amb algú), li diem paraules dolces, amoroses, melindroses: estimat meu o estimada meva, amor meu, nino o nina… Si és que li diem carinyo, li estem dient un castellanisme (igual que si diem “El roce hace el cariño”, que en català seria “L’amor és fer-se” o -per què no- “La fricció desperta passió”). 

    Però dissortadament, a vegades l’amor se’n va. I l’enyorem (amb -e). Aleshores, per consolar-nos (o no!) llegim poemes i escoltem cançons que ens ajuden que l’enyor no sigui tan enutjós. 

     

    Us deixem amb un seguit d’enllaços que us portaran a diversos poemes i cançons d’amor. Gaudiu-ne! 

    https://ja.cat/G2JsA poemes traduïts al català 

    https://www.naciodigital.cat/noticia/178158/10-poemes-amor-aquest-sant-jordi  

    https://www.youtube.com/watch?v=c8e5jDw_KXM  T’estimo, Llach 

    https://ja.cat/r4cRY  Paraules d’amor, Serrat 

    https://www.youtube.com/watch?v=5qsG5uHAI3E  Els vells amants, Serrat 

    https://www.totnuvis.net/blog/les-millors-cancons-damor-en-catala-teu-casament/       

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: ‘Vet aquit’, que la gramàtica no ens tregui la son!

    Els parlants del català sovint ens preocupem per saber si parlem correctament, si aquesta paraula es diu així o aixà, si és un castellanisme o no… Per acabar-ho d’adobar, fins i tot hi ha qui ens corregeix quan escrivim a les xarxes…

    Això pot ser positiu (ens interessa la nostra llengua i volem usar-la correctament), però també pot tenir conseqüències negatives: acabem pensant que és massa difícil o eliminem expressions perquè creiem que no són bones. Potser els nostres avis i àvies, sense saber de lletra, parlaven una llengua més genuïna que no pas nosaltres. I no em refereixo a l’ús de castellanismes o anglicismes. Dic parlaven, amb la família, els veïns, les companyes de la fàbrica…, d’una manera espontània, un tret que caracteritza la llengua oral, alhora que enraonaven, creaven formes diferents de les que accepta la gramàtica. Es pot dir que aquestes formes ens les hem reprimit perquè pensem que no són adequades. Qui no recorda haver dit o sentit “aiga” i “dugues”? Qui no ha sentit dir “al col·lègit li han donat un prèmit” o “als biciclistes els fa mal el jonoll”?, “vagila que s’han etivocat”?, “sortirem de voleiu i anirem al carrer de Marc i al teiatru”?, “avui de tall hem menjat llomillo”?… Vet aquit!

    Són formes espontànies, orals, que correspondrien a un llenguatge col·loquial, fins i tot vulgar… Tanmateix, cal que ens les corregim si les utilitzem en aquest registre i aquest canal? Hem de diferenciar el català estàndard del col·loquial (per cert, aquest últim molt més ric!) i el canal escrit de l’oral. No les han d’usar els locutors quan estan treballant, per exemple, ni seria bo que les féssim servir qualsevol de nosaltres per escrit. Però en converses informals, tirem pel dret! No ens amoïnem tant per com parlem i fem-ho. Creem formes noves i enriquim la llengua. No ens deixem portar per un excés de normativització i desempalleguem-nos de prejudicis de correctors. Xalem xerrant!

    Si voleu conèixer més opinions sobre aquest tema, podeu clicar en aquest enllaç.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

InstagramFacebookTwitter

Categories


Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric