Arxiu de la categoria ‘Apunt lingüístic’

  • L’apunt lingüístic: primavera d’hivern

    Us sona aquesta expressió? Joan Salvat-Papasseit la va fer servir en el seu poema Res no és mesquí: 

    “Res no és mesquí,
    i tot ric com el vi i la galta colrada.
    I l’onada del mar sempre riu,
    Primavera d’hivern – primavera d’istiu.
    I tot és primavera,
    i tota fulla verda eternament.” 

     

     

    Doncs resulta que l’expressió primavera d’hivern és com anomenàvem, només fa uns 100 anys, la tardor, una forma que venia del llenguatge literari.

    També teníem (i tenim) autumne per expressar aquesta època de l’any, que de fet és la forma que utilitzen les altres llengües llatines (otoño en castellà, outono en portuguès, automne en francès, etc.). 

    Actualment, tot i que aquesta forma d’autumne és absolutament correcta i podríem fer-la servir, és evident que la triomfadora és tardor 

    I què us sembla, ens reservem primavera d’hivern per fer poesia? Bé que podríem recuperar-la, oi? 

     

    Si voleu sentir aquest poema cantat per J. M. Serrat, cliqueu aquí,  i per escoltar com el recita Ovidi Montllor, acompanyat de Toti Soler, feu clic en aquest enllaç. Us ho recomanem! 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: abreviatures

    Per a què serveixen? En podem posar a qualsevol tipus de text? Han de portar punt? Es pot fer servir qualsevol forma? Anem a pams…  

    Una abreviatura és una paraula que usem amb l’objectiu d’ocupar poc espai. Per aquesta raó les utilitzem sobretot per escriure adreces en formularis, sobres, sol·licituds, agendes, etc., en els quals l’espai que tenim per escriure és reduït. Consegüentment, hem de mirar de no posar-ne en l’interior d’un text.  

    Després d’escriure un mot abreujat hem de posar-hi un punt. En alguns casos, en comptes d’un punt, hi posem una barra (per exemple c. o c/), però mai totes dues coses. Com a cas especial tenim els números ordinals, que podem posar amb punt o sense: 1r o 1r., 2n o 2n., etc. Un altre cas és el de les sigles, que no porten mai punt: NIF, CAP, ESO, IVA, etc.  

    La major part d’abreviatures es formen agafant la primera síl·laba de la paraula i la consonant següent: tel./telèfon, des./desembre, aj./ajuntament, av./avinguda… Però no sempre és així: sta./santa, ctra./carretera, gral./general…  

    No les dupliquem mai per formar plurals, per la qual cosa, formes com AVV es consideren incorrectes (AV del Centre). De fet, una abreviatura no té plural, però el nombre el marquen altres elements de la frase com ara l’article: els CAP de la comarca (no poseu els CAPs). 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Amb guionet o sense? L’apunt lingüístic

    Si trobem expressions com ara ‘alto el foc‘ pot ser que dubtem si s’hauria d’escriure amb guionets (alto-el-foc). Per què ens sonen familiars tant les formes amb guionets com les que no en porten? I això ens passa també amb altres  paraules com coliflor o pèl roig, que les hem vist escrites de les dues maneres. Però, realment, com s’escriuen correctament?

    Abans les escrivíem amb guionets, però a partir de 2016 els guionets han desaparegut d’aquestes expressions. A aquesta llista podem afegir-hi vistiplau, figaflor, napbuf, capicua, capipota… que s’escriuen juntes. Usdefruit i allioli també, però ja fa molts anys que ja s’escrivien així.

    Però alerta! Que això no ha passat amb totes les expressions, perquè encara trobem estira-i-arronsa, escura-xemeneies o déu-n’hi-do, que sí que porten guionets.

    Quin maldecap, oi?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: vocabulari de les eleccions

    I enmig de la pandèmia… celebrem els comicis del 14F. Comença la precampanya; mítings, cartells, paradetes i espais electorals són el pa de cada dia. Rebem la targeta censal i les paperetes dels partits. I anem escoltant, debatent, criticant… Els candidats intenten convèncer-nos que la seva formació política és la millor. 

    I arribat el dia, anem al col·legi electoral, busquem la nostra mesa i votem. 

    A partir de les 8 del vespre es publiquen les enquestes d’última hora que preveuen els escons que treu cada partit. A mesura que avança l’escrutini, van sortint els resultats. Però fins a la mitjanit o a la matinada de l’endemà no sabrem qui ha guanyat (en nombre de vots, per circumscripcions, per percentatge…). 

    I a partir d’aleshores comencen les especulacions, els pactes, les propostes de govern… Però això ja és una altra cançó! 

    Si voleu més informació sobre el lèxic electoral, cliqueu aquí. 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: piruletes i marques comercials

    En el nostre lèxic quotidià utilitzem diversos mots que provenen de marques comercials com ara brandi, fòrmica, maizena, piruleta… Moltes d’aquestes paraules no les trobarem al diccionari de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans). Això no treu, però, que no les puguem fer servir, tant els parlants com els mitjans de comunicació.

    De nom propi de la marca comercial (com ara Donuts, Rimmel, Chupa Chups o Tetra Brik) passen a nom comú, i en aquest ‘trajecte’ els adaptem a la normativa catalana. Així doncs accentuem dònut, rímel, clínex, pòstit, tàper o tàmpax; posem i llatina a escai i licra; escrivim amb ics xupa-xup, xiruca o xibeca; vamba la posem amb ve baixa, no amb ve doble com la marca (Wamba), i a escai hi afegim una e inicial i canviem també la k per una c.
    I a més, per descomptat, les posem totes en minúscula inicial.
    Mira aquí! https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/marq

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: Stolpersteine

    Dies enrere vam sentir pels mitjans de comunicació que s’havia posat una ‘Stolpersteine’ davant del Palau de la Generalitat en memòria del president Companys. Però tenim una forma en català per referir-nos-hi? Sí, podem dir ‘llambordes de memòria’. Si no obstant això, triem la forma alemanya per parlar-ne, hem de posar aquesta paraula en majúscula inicial.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: el toc de queda i el seny del lladre

    Havíeu sentit l’expressió ‘seny del lladre’? Doncs és la forma genuïna i més antiga de dir ‘toc de queda’ en català. Antigament, els tocs de campana anunciaven diverses coses a la població. En aquest cas, ‘seny’ (de ‘senyal’) seria el toc, a partir del qual, qui no fos a casa se’l consideraria un lladre, i se’l tractaria com a tal. Solia ser l’últim toc o ‘seny’ que feien les campanes al llarg del dia.
    Però antigament, actualment sí que dir “toc de queda” és correcte.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

      

Categories


Inscripcions al setembre. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric