Arxiu de la categoria ‘Eines de consulta’

  • Noves incorporacions al DIEC2

    L’any 1995 es creà la primera edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, i no va ser fins dotze anys després —l’any 2007— que se’n va fer la segona edició. Però una llengua és un cos viu que evoluciona i, per tant, contínuament sorgeix la necessitat de crear paraules noves o, fins i tot, d’incloure-hi nous significats. La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans revisa, any rere any, el seu contingut i valora l’ampliació de paraules i expressions acceptades. Enguany —aquest 2023— s’hi han incorporat 30 entrades noves (18 paraules d’ús comú i 12 gentilicis) i se n’han fet 248 modificacions.

    Algunes de les incorporacions més recents d’ús comú que, fins ara, no formaven part del Diccionari són: hacker ‘pirata informàtic’, donassa ‘dona corpulenta, exuberant’ i ‘dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’, i birra ‘cervesa’.

    Per altra banda, la parella de substantius marit i muller deixen de marcar el gènere: la muller passa a ser la ‘dona casada respecte al seu cònjuge’ i, el marit, ‘l’home casat respecte al seu cònjuge’.

    A més, també s’hi han afegit locucions com ‘a preu d’or’, ‘de carn i os’, ‘atac de cor’ o ‘sense paraules’ i alguns gentilicis referents a comarques de territoris de parla catalana, com maresmenc/-a ‘natural del Maresme’, noguerenc/-ca ‘natural de la Noguera’ i saforenc/-a ‘natural de la Safor’.

    Ben mirat, aquests canvis evidencien la creixent evolució de la llengua catalana envers els canvis socioculturals.

    30 paraules noves i definicions més inclusives, com “marit” i “muller”, novetats del DIEC (ccma.cat)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Nou Diccionari essencial de la llengua catalana

    Després de 15 anys de feina, aquest mes de juliol la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha presentat el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), que parteix del Diccionari manual de la llengua catalana (del 2001) i incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana.

    El DEIEC té 39.300 entrades i s’adreça a un públic ampli. La gran novetat és que no només dona les definicions de les paraules, sinó que també proporciona indicacions sobre qüestions sintàctiques, fonètiques, dialectals i de registre.

    Gràcies al DEIEC, podrem saber que poal és equivalent a galleda i que és un mot que es fa servir en valencià, en balear, en tortosí i en alguerès, i el mateix amb els termes calces i mitges. A més a més, disposa d’un conjugador de verbs en els 5 dialectes (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

    A part d’això, ofereix exemples de frases elaborades i recomanacions sobre usos dubtosos. Fins i tot és més precís en fonètica, ja que indica la partició sil·làbica en paraules més complicades i les locucions més habituals que se’n fan. Tampoc no hem d’oblidar la gran quantitat de sinònims i paraules relacionades i derivades que facilita.

    El DEIEC es pot consultar en línia aquí: https://deiec.iec.cat/

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Un colló de modificacions al DIEC

    I ara que ja hem captat la vostra atenció amb aquest títol us expliquem que el novembre del 2022 es va fer una nova actualització del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el diccionari normatiu català. 

    De paraules noves se n’han incorporat 12, s’han modificat uns 400 articles i s’han suprimit dues entrades. Una de les principals novetats és la incorporació de locucions: se n’han afegit una setantena! 

    Pel que fa a noves entrades, destaquen paraules d’actualitat, com ara feminicidi (“crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella”), cisgènere (“que s’identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer d’acord amb el seu aparell reproductor”) o trans com a sinònim de transgènere o transsexual. 

    A les entrades ja existents s’hi han afegit algunes accepcions. Per exemple, a l’entrada de mòbil s’hi ha afegit el significat de “telèfon mòbil” (sorprèn que després de tants anys de fer-lo servir encara no hi fos). A l’entrada d’afer, la de “relació amorosa” (especialment quan no es fa pública). I a la de sidral, la nova accepció recull el significat de “situació de molt de desordre, soroll i confusió”. 

    Les modificacions del diccionari, que es fan dos cops a l’any (al maig i al novembre), també serveixen per actualitzar definicions d’acord amb els temps actuals. Un exemple d’això és l’entrada de bruixa. Fins ara una de les accepcions era “dona vella, lletja o dolenta”, i ara s’ha canviat per “dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit sovint despectivament”. 

    Però el que més destaca d’aquesta última modificació és l’entrada de moltes locucions pròpies del llenguatge popular, com ara “i un be negre”, “per collons”, “fet un fàstic”, “de merda” (en una frase com “és un egoista de merda”), “anar d’un pèl” o “no tenir nom”. 

    En el cas de collons, el diccionari amplia extensament la definició i hi incorpora expressions com “agafar algú pels collons”, “estar fins als collons d’algú o alguna cosa”, “i un colló” o “i un colló de mico”, “tenir els collons plens” o “tenir els collons ben posats”, “per collons” i “un colló” com a sinònim de “molt”. Cal especificar que totes aquestes expressions tenen la marca de vulgarisme i que, per tant, no s’adequarien a un registre estàndard. 

    Si voleu consultar tots els canvis introduïts en aquesta actualització podeu entrar a la pàgina “Actualitzacions” del web del diccionari. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • De jocs lingüístics i diccionaris

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Avui va de sinònims

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • 8M: Escrivim en lila

    Comencem amb una imatge interactiva amb un petit recull de termes nous relacionats amb el 8 de març. Només cal que passis el ratolí per sobre de cada terme per saber-ne el significat 👉 https://bit.ly/2Oc8kzU

    Continuem descobrint maneres d’expressar-nos referents al món de la dona des d’un punt de vista gramatical amb motiu del Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora.

    En aquest cas, com en qualsevol diada, posarem les inicials de tots els substantius i adjectius en majúscula inicial. Pel que fa a la data, 8 de març, cal que recordem que els mesos van en minúscula, tot i que si convertim la data en una sigla, aleshores posarem 8M. El feminisme (com a paraula acabada en -isme, l’escriurem amb e, igual que masclisme, androcentrisme o sufragisme) ha triat aquesta data per reivindicar els drets de la dona i convocar mobilitzacions (amb b, com mòbil, immòbil, mobilitat) al carrer.

    Si llegim pancartes, tríptics o fullets publicats aquests dies, hi trobarem paraules o expressions del món feminista (amb el sufix -ista, acabat en a) com erradicar (que s’escriu amb dues erres), violència masclista (una expressió més recomanable en singular que no pas en plural, violències masclistes), corresponsabilitat (també amb dues erres), empoderament (no apoderament), treball no remunerat (sense guionet), etc.

    Pel que fa a entitats i organismes (el nom dels quals portarà les inicials dels substantius i els adjectius en majúscula), trobem els diversos centres o serveis municipals que dediquen la seva tasca a la dona: parlem del CIOD, el CIRD o el SIAD (sense punts, ja que les sigles no en porten). També hi destaquen els grups de dones organitzats a les AV (sigla que correspon a associació de veïns), les diverses federacions, plataformes i col·lectius (amb ela geminada), les assemblees (amb dues esses i e), la Coordinadora i el bloc de dones lesbianes i transsexuals (amb dues esses), entre d’altres.

    I acabem amb música perquè per commemorar aquesta diada de manera festiva s’ha creat la llista 8M al canal del CPNL d’Spotify amb cançons fetes per dones o  relacionades amb el món de les dones: https://open.spotify.com/playlist/79G3P6tupPVWuk8SqFYAVm

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Vocabulari mediambiental

    En les últimes dècades han anat apareixent nous termes relacionats amb els problemes mediambientals a escala mundial, un quals és l’emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.

    I parlem d’això perquè comencem l’any amb una novetat pel que fa a la circulació a Barcelona, que també afecta les persones que viuen a Sant Adrià i a Badalona; la ZBE, la zona de baixes emissions, vigent des de l’1 de gener del 2020. Aquest terme té denominacions paral·leles en llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’anglès.

    Per tant, a la societat cada vegada més s’aposta per l’ecologització, un dels termes que han sorgit que fa referència al conjunt d’accions destinades a fer que un producte, un procés, un estil de vida, sigui respectuós amb el medi ambient per poder contribuir a reduir l’escalfament de l’atmosfera, és a dir, l’efecte d’hivernacle.

    Al Termcat es pot consultar tot aquest vocabulari al Diccionari de gestió ambiental. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Documents legals

    Hi ha àmbits o camps en què la presència o l’ús del català no són tan habituals com en d’altres. És el cas de la justícia i el dret, en què la majoria de vegades els documents són en castellà. Precisament per aquest motiu el Consell de l’Advocacia Catalana  té, a la seva pàgina web, una pestanya amb informació i formació sobre drets lingüístics però també recursos lingüístics: models de documents de dret civil o laborals, per exemple.

    Recordeu que també podeu consultar la terminologia jurídica al Termcat, al diccionari específic d’aquest àmbit.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana

    La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, elaborada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va dirigida a un públic més general que la Gramàtica de la llengua catalana i que la Gramàtica essencial (per consultar en línia). Es tracta d’una obra que ofereix el mateix contingut que les dues anteriors, però amb un nivell d’especificitat menor; a més, és una mena de síntesi de la Gramàtica essencial (que incloïa 245 quadres resum), mentre que aquesta nova versió en té 170.  Aquests quadres expliquen qüestions normatives i d’ús i, sobretot, inclouen informacions gramaticals pràctiques i exemples.

    L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides i per això és una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua i que no en sigui especialista. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • GIEC essencial en línia

    Ja es pot consultar la versió en línia de la GIEC, la GIEC essencial. Es pot consultar a https://geiec.iec.cat

    Aquesta GIEC-e és una versió reduïda i en línia, i té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.

    A la nota de premsa s’explica que “la Gramàtica essencial està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la Gramàtica de la llengua catalana”. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum o del glossari. Les explicacions s’organitzen al voltant de 245 quadres resum, els quals permeten anar ràpidament al contingut concret que se cerca. Com a elements de suport, inclou també un glossari en línia  que resol dubtes terminològics durant la consulta i remissions internes i externes a la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i a l’Ortografia catalana (OIEC).

    Hi ha un dossier informatiu complementari Què és la Gramàtica essencial de la llengua catalana?, amb més informació sobre l’obra, l’estructura i el contingut.

    Amb la futura Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana es tancarà la trilogia gramatical de l’IEC. L’esperem 🙂

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

InstagramFacebookTwitter

Categories


Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric