Arxiu de la categoria ‘Cultura’

  • Per llepar-se’n els dits!

    A casa nostra -diuen- no és pas un lloc on es menja malament, i no em refereixo especialment a la qualitat o estrelles dels restaurants, que també n’hi ha.

    Parlo, en general, de com ens agrada menjar, tant si som golafres (ens agrada menjar molt) o llepafils (molt primmirats en allò que mengem). Per cada festa que celebrem, tenim una menja: tortell de Reis, coca de Sant Joan, bunyols de Quaresma, crema de Sant Josep, la mona de Pasqua, panellets per Tots Sants… I això només parlant de postres (sí, en femení i plural, sobretot!). I en tindríem més, com ara torradetes o croquetes de Santa Teresa, postres de músic o grana de capellà, braç de gitano i pastes diverses (ensaïmades, magdalenes, croissants…). Fixeu-vos que en altres llengües, la paraula pasta no existeix amb aquest significat que li donem nosaltres (“Per esmorzar menjo una pasta.”) Ah! I no us escandalitzeu si algú us diu que li agrada molt la pasta fullada, que no deixa de ser el que en castellà en diuen hojaldre, o pasta de full (què us pensàveu, eh!?).

    També tenim pastissos o dolços típics de zones concretes com ara els borregos de Cardedeu o el pa de pessic de Vic (penseu que bizcocho és castellà).

    I arribem al xuixo, un dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre, que a Badalona anomenem tornemi. Tot i que aquesta paraula no la trobareu al diccionari, si veniu a Badalona, demaneu-ne un. També diem micaco per referir-nos a la nespra, que com que és un mot femení el farem acabar amb –a. I aquest mot badaloní sí que té una entrada al DIEC. A més, aprofitant que són les Festes de Maig, podeu venir a tastar (el menjar el tastem per veure si ens agrada, no el provem) la coca de Sant Anastasi, un nou dolç que, acompanyat amb xocolata, mengem per berenar (no el berenem) el dia del sant.

    Després de tantes postres de què hem parlat (i de les que no ho hem fet) sembla, doncs, que sí, que els catalans som gormands (i les catalanes, gormandes). Ens agrada el bon menjar.

     

    Si voleu conèixer més dolços o pastissos catalans, feu clic en aquests enllaços.

    https://condislife.com/ca/2021/10/14/postres-catalans/

    https://www.cuina.cat/actualitat/tendencies/9-dolcos-tradicionals-de-catalunya-que-has-de-tastar_200477_102.html

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És compondre o composar?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • “Digues que m’estimes…

    …encara que sigui mentida, ens deia Montserrat Roig. I és que, qui no vol sentir-se estimat i estimar? Moltes cultures -per no dir totes- tenen un dia dedicat als amants, a les parelles, a l’amor, en definitiva. A Catalunya tenim el nostre, Sant Jordi, que s’enamorà d’una princesa i la salvà del drac; i la sang que va sortir-ne es va convertir en una rosa… 

    També hem creat el llenguatge per dir, per dir-nos, paraules d’amor. I ens fem petons (no els donem!) o besades. També ens fem un bes (una altra manera de dir petó) i abraçades. I és que abraçarse, besar o petonejar és de les coses més antigues i universals que fem les persones. També ens amanyaguem, és a dir, ens fem amanyacs o ens fem amoretes per demostrar el nostre enamorament (oi que coneixeu l’expressió “Qui tira pedretes, tira amoretes”?).  

    I si volem flirtar o flirtejar (formes ja catalanes que venen de l’anglès flirt, galantejar), és a dir, tenir una relació amorosa més curta i superficial, és habitual tirar-se floretes (en castellà piropo, compliment i galanterie en francès o complimento en italià). 

    Festejar -que ve de l’expressió fer festes a algú amb la intenció de tenir-hi relacions- també és fer carícies, moixaines, manyagueries o carantoines. Curiosament, abans, en algunes cases hi havia festejadors, que eren uns pedrissos situats a la part interior, a banda i banda d’una finestra, per seure-hi, conversar, coquetejar… i el que us vulgueu imaginar! 

    Quan ens hem encaterinat d’algú (o amb algú), li diem paraules dolces, amoroses, melindroses: estimat meu o estimada meva, amor meu, nino o nina… Si és que li diem carinyo, li estem dient un castellanisme (igual que si diem “El roce hace el cariño”, que en català seria “L’amor és fer-se” o -per què no- “La fricció desperta passió”). 

    Però dissortadament, a vegades l’amor se’n va. I l’enyorem (amb -e). Aleshores, per consolar-nos (o no!) llegim poemes i escoltem cançons que ens ajuden que l’enyor no sigui tan enutjós. 

     

    Us deixem amb un seguit d’enllaços que us portaran a diversos poemes i cançons d’amor. Gaudiu-ne! 

    https://ja.cat/G2JsA poemes traduïts al català 

    https://www.naciodigital.cat/noticia/178158/10-poemes-amor-aquest-sant-jordi  

    https://www.youtube.com/watch?v=c8e5jDw_KXM  T’estimo, Llach 

    https://ja.cat/r4cRY  Paraules d’amor, Serrat 

    https://www.youtube.com/watch?v=5qsG5uHAI3E  Els vells amants, Serrat 

    https://www.totnuvis.net/blog/les-millors-cancons-damor-en-catala-teu-casament/       

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • De jocs lingüístics i diccionaris

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: ‘Vet aquit’, que la gramàtica no ens tregui la son!

    Els parlants del català sovint ens preocupem per saber si parlem correctament, si aquesta paraula es diu així o aixà, si és un castellanisme o no… Per acabar-ho d’adobar, fins i tot hi ha qui ens corregeix quan escrivim a les xarxes…

    Això pot ser positiu (ens interessa la nostra llengua i volem usar-la correctament), però també pot tenir conseqüències negatives: acabem pensant que és massa difícil o eliminem expressions perquè creiem que no són bones. Potser els nostres avis i àvies, sense saber de lletra, parlaven una llengua més genuïna que no pas nosaltres. I no em refereixo a l’ús de castellanismes o anglicismes. Dic parlaven, amb la família, els veïns, les companyes de la fàbrica…, d’una manera espontània, un tret que caracteritza la llengua oral, alhora que enraonaven, creaven formes diferents de les que accepta la gramàtica. Es pot dir que aquestes formes ens les hem reprimit perquè pensem que no són adequades. Qui no recorda haver dit o sentit “aiga” i “dugues”? Qui no ha sentit dir “al col·lègit li han donat un prèmit” o “als biciclistes els fa mal el jonoll”?, “vagila que s’han etivocat”?, “sortirem de voleiu i anirem al carrer de Marc i al teiatru”?, “avui de tall hem menjat llomillo”?… Vet aquit!

    Són formes espontànies, orals, que correspondrien a un llenguatge col·loquial, fins i tot vulgar… Tanmateix, cal que ens les corregim si les utilitzem en aquest registre i aquest canal? Hem de diferenciar el català estàndard del col·loquial (per cert, aquest últim molt més ric!) i el canal escrit de l’oral. No les han d’usar els locutors quan estan treballant, per exemple, ni seria bo que les féssim servir qualsevol de nosaltres per escrit. Però en converses informals, tirem pel dret! No ens amoïnem tant per com parlem i fem-ho. Creem formes noves i enriquim la llengua. No ens deixem portar per un excés de normativització i desempalleguem-nos de prejudicis de correctors. Xalem xerrant!

    Si voleu conèixer més opinions sobre aquest tema, podeu clicar en aquest enllaç.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: Que no ens pengin la llufa!

    Aquest mes us proposem fer una mica de poti-poti de tradicions i dites del desembre, algunes de relacionades amb el cicle religiós nadalenc i d’altres de més paganes.  

    Comencem per un dels costums més arrelats a casa nostra: la celebració, el dia 13, de santa Llúcia, patrona –diuen– dels cecs, els sastres i les modistes. Hi havia la tradició que les modistes, ben mudades, anaven a passejar per celebrar-ho (i a buscar xicot, diuen!) o feien una berenada. I al segle XIX i a començaments del XX, com que les nenes anaven a “aprendre costura”, també feien festa i anaven per la població cantant i recitant els goigs de la santa. Se les anomenava llucietes. 

    Una altra de les tradicions antigues és la Fira que es fa des de 1876 davant de la catedral de Barcelona i que començava en aquesta data. Actualment s’hi venen tota mena d’articles per fer el pessebre i guarnir les cases per Nadal.  

    També aquest dia, fa més de 70 anys que té lloc la Nit de Santa Llúcia, una nit (per cert, la més llarga de l’any) en què Òmnium atorga diversos premis de literatura catalana. A l’enllaç hi trobareu, entre altres informacions, l’explicació de per què agafa el nom de la santa. 

    I parlant de literatura, recordem el popular Romanç de santa Llúcia, escrit per J.M. de Sagarra i musicat i interpretat per diversos autors. Si voleu, feu clic aquí, i podreu llegir-lo i escoltar-ne una versió interpretada per C. Badia i musicada per E. Toldrà; això sí, una mica antiga… 

    No podem estar-nos de citar dues dites populars referents a aquesta diada. “Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre”, una dita que es refereix al minúscul, però gradual, increment de la llum de dia a partir del dia 13 de desembre, i “Que santa Llúcia et conservi la vista”, un bon desig que et pot dedicar algú. Les coneixíeu? 

    Passat festes, ve el dia dels Innocents, el 28. El costum d’aquesta diada era (i és) penjar una llufa a l’esquena de qualsevol innocent o despistat sense que se n’adoni i riure’ns-en una estona. D’això i de les mentides, entremaliadures o bromes (ara en dirien fakes, oi?!) que es fan en aquesta data en diem fer una innocentada. No deixeu de fer-ne!

    I arriba l’últim dia de l’any, conegut també com el dia de l’home dels nassos. I és que el 31 és el dia que pel carrer hi ha un home (potser també una dona, ves a saber…) que té tants nassos com dies “té” l’any… Amb to burleta, demanem a les criatures si ja l’han vist i, per descomptat, els nanos, astorats, s’imaginen algú que té 365 nassos! I és clar que no el veuen, santa innocència! 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Què saps de frases fetes? I de flors?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Què saps sobre les festes de Badalona?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • 8M: Escrivim en lila

    Comencem amb una imatge interactiva amb un petit recull de termes nous relacionats amb el 8 de març. Només cal que passis el ratolí per sobre de cada terme per saber-ne el significat 👉 https://bit.ly/2Oc8kzU

    Continuem descobrint maneres d’expressar-nos referents al món de la dona des d’un punt de vista gramatical amb motiu del Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora.

    En aquest cas, com en qualsevol diada, posarem les inicials de tots els substantius i adjectius en majúscula inicial. Pel que fa a la data, 8 de març, cal que recordem que els mesos van en minúscula, tot i que si convertim la data en una sigla, aleshores posarem 8M. El feminisme (com a paraula acabada en -isme, l’escriurem amb e, igual que masclisme, androcentrisme o sufragisme) ha triat aquesta data per reivindicar els drets de la dona i convocar mobilitzacions (amb b, com mòbil, immòbil, mobilitat) al carrer.

    Si llegim pancartes, tríptics o fullets publicats aquests dies, hi trobarem paraules o expressions del món feminista (amb el sufix -ista, acabat en a) com erradicar (que s’escriu amb dues erres), violència masclista (una expressió més recomanable en singular que no pas en plural, violències masclistes), corresponsabilitat (també amb dues erres), empoderament (no apoderament), treball no remunerat (sense guionet), etc.

    Pel que fa a entitats i organismes (el nom dels quals portarà les inicials dels substantius i els adjectius en majúscula), trobem els diversos centres o serveis municipals que dediquen la seva tasca a la dona: parlem del CIOD, el CIRD o el SIAD (sense punts, ja que les sigles no en porten). També hi destaquen els grups de dones organitzats a les AV (sigla que correspon a associació de veïns), les diverses federacions, plataformes i col·lectius (amb ela geminada), les assemblees (amb dues esses i e), la Coordinadora i el bloc de dones lesbianes i transsexuals (amb dues esses), entre d’altres.

    I acabem amb música perquè per commemorar aquesta diada de manera festiva s’ha creat la llista 8M al canal del CPNL d’Spotify amb cançons fetes per dones o  relacionades amb el món de les dones: https://open.spotify.com/playlist/79G3P6tupPVWuk8SqFYAVm

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bocí de Nadal

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

      

Categories


Inscripcions als cursos d’estiu. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric