Arxiu de la categoria ‘Frases fetes’

  • Estratègies per a un ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest any tornarem a fer el bocí sobre llenguatge no sexista. Si voleu refrescar la memòria, podeu buscar el mes de març a l’històric i així consultar altres bocins del mateix tema. En altres ocasions hem parlat de què és l’ús no sexista del llenguatge i avui donarem algunes estratègies exemplificades. 

    I és que haurem de buscar alternatives per no utilitzar només el gènere gramatical masculí com a genèric que faci referència a homes i dones. Per a això, parlem de recursos de visibilitat que consisteixen, simplement, a visibilitzar, és a dir, explicitar i utilitzar el femení per incloure-hi les dones.

    Com? Usant les formes dobles, ja siguin senceres o abreujades. 

    Per exemple, podem dir o publicar que ‘Cal cobrir una vacant de tècnic o tècnica de prevenció’. 

    En la mateixa línia, en textos breus i esquemàtics ​com impresos, notes, taules o gràfics podem usar les formes dobles amb barra inclinada: ‘El funcionari/ària afectat’ (fixeu-vos en l’exemple, perquè ho apliquem al nom i no als articles i adjectius que l’acompanyen). 

    ​I recordeu que si la societat canvia, també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Frases fetes per pagar Hisenda…

    Ara que torna a ser època de la declaració de renda, aprofitarem per parlar d’algunes frases fetes relacionades amb els diners.  Perquè no ens enganyem… haurem d’afluixar la mosca! 🙂  Aquesta expressió s’utilitza arreu de la geografia peninsular, tant en català com en castellà. Es tracta d’una frase molt clara i visual, perquè si agafem una mosca al vol i afluixem la mà, fugirà i no la podrem recuperar, tal com passa amb els diners un cop obrim la mà, ja que els diners se’n van volant per poc que ens despistem.

    No crec que sigueu dels que voleu fer cisa (o cisar)… 😉 Aquesta frase que segons el DIEC és “distreure fraudulentament (part d’una quantitat) prové de l’Edat Mitjana, ja que la cisa era un impost que es pagava al fisc, una mena d’IVA actual, però en comptes d’incrementar el preu final, la cisa es descomptava del pes dels productes que venien els botiguers, però de vegades ho feien de manera fraudulenta… i d’aquí el verb!

    Doncs… bé, jo crec que ho vulgueu o no, haureu d’afluixar la mosca i acabar passant per l’adreçador i pagar a Hisenda, encara que no tingueu ni un clau 🙂

     

     

    [Extret de Per què diem… L’origen de 100 dites populars, d’Albert Vidal]

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El diccionari de sinònims de frases fetes

    El Diccionari de sinònims de frases fetes de Maria Teresa Espinal és el diccionari de frases fetes més complet de la llengua catalana i ara es pot consultar en línia gratuïtament. Fins ara es podia consultar només en versió pdf.

    L’obra és molt interessant perquè inclou 5.500 entrades conceptuals i recull més de 15.500 expressions. Així doncs, si voleu buscar alguna frase feta o expressió relacionada amb alguna paraula o expressió, aquest és el vostre recurs a l’abast.

    I per desitjar-vos una bona entrada d’any, us diré que reprengueu la feina a bon any i amb cara de bon any 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • “Troba-la i encerta-la!”, el joc de Sant Adrià

    Entrem en l’última setmana del joc, no feu misto i aneu a suar la cansalada: volteu per les botigues, no sigueu llepafils ni feu cara de pomes agres i, sobretot, trobeu els cartells amb les frases fetes i el seu significat.

    El dia 4 de novembre, a les 12 del migdia, traurem les butlletes guanyadores. No sigueu cars de veure! Veniu al Mercat i comproveu allà mateix si sou una de les persones afortunades.

    23-car-veure

    Podeu veure algunes fotos de grups i de persones que hi han jugat aquí.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Troba la frase feta

    Poseu tota la carn a la graella, que comença el joc “TROBA-LA I ENCERTA-LA!”

    Demostreu que sou de bona pasta però que no teniu sang d’orxata: si volteu per la zona Centre de Sant Adrià de Besòs i pel Mercat Municipal –el rovell de l’ou– trobareu aquestes frases fetes i algunes més als aparadors i a les parades, una mica amagades.

    Empleneu la butlleta de joc amb pèls i senyals, feu mans i mànigues per deixar-la a l’urna i… MOLTA SORT! Hi ha premis molts interessants per als guanyadors o guanyadores: 10 vals de compra de 30 euros cadascun per gastar a les botigues!

    El dia 4 de novembre podeu venir al sorteig i lliurament de premis, a les 12 del migdia al Mercat Municipal.

    poster-difusio

    2-bona-pasta

    Tota la informació del joc, les butlletes i les bases són aquí.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb les frases dels jocs lingüístics de la Salut i de la Mina. Aquestes són algunes de les que hi podeu trobar.

    Sabies que l’expressió trencar el gel és la mateixa per a molts idiomes? Per exemple, castellà, euskera, alemany, anglès, rus, romanès, francès i italià.

    La frase més llarg que un dia sense pa és igual en castellà i en francès. Però en italià i en euskera diuen “més llarg que la Quaresma”. En euskera també es diu “més llarg que un dia sense menjar”.

    Tallar el bacallà significa manar, prendre les decisions… en definitiva, és el mateix que remenar les cireres. Tallar el bacallà té l’origen que fa molts anys, en temps de quaresma, als monestirs, l’abat  feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això, quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.

    Escolta el programa “Català a la butxaca” que fem a Ràdio la Mina, aquests dies parlem de frases fetes.

    Cartell SAB 1 (1)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    La cosa va de frases fetes aprofitant que som a l’abril i cada paraula val per mil, en relació amb el joc lingüístic que comencem per Sant Jordi.

    Heu sentit o utilitzat expressions com lligar caps? Significa relacionar conceptes, idees, trobar la solució a alguna qüestió.

    En donarem tres més però aquesta vegada sense la solució, a veure si la teniu clara i ens la podeu dir vosaltres!

    Rascar-se la butxaca

    Haver-hi roba estesa

    Ballar amb un peu

     

    Les coneixeu totes? 😉

    Llonganisses

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre engegar algú…

    Engegar significa fer que una cosa comenci a funcionar, però també és desfer-nos d’una persona, desempallegar-nos-en de mala manera si ens molesta. Quan és l’última vegada que us han engegat? 😉

    També ens poden engegar a passeig o bé engegar a dida. Aquestes expressions tenen el mateix significat que quan diem, simplement, engegar.

    I si encara teniu curiositat, podeu consultar el  vídeo de Català a l’atac, on trobareu més expressions per engegar algú.

     

    passeig

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Recursos per a Nadal

    Aprofitant l’època prenadalenca, al web del Consorci podeu trobar informacions ben diverses (i curioses!) sobre el Nadal.

    Hi podeu consultar informacions pràctiques sobre on visitar alguns pessebres vivents, l’agenda de pastorets, bones pràctiques per recollir molsa, plantilles per guarnir l’arbre de Nadal, diferents dissenys de postals

    També hi ha informació sobre l’origen d’alguns costums o pràctiques, com del pessebre, els tipus d’arbres…

    I fins i tot altres recursos didàctics com cançons de Nadal (la lletra i les melodies), contes, dites…

    Bon Nadal!

    metacaganer

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.
  • berta: Des de fa uns anys el mestre D.T Suzuki anava al seu barri ensenyant les idees darrere del Budisme Zen. La...
  • victoria: Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La...
  • lmontenegro: Moltes gràcies, Maria, arreglat! 🙂

Enllaços


Històric