Arxiu de la categoria ‘Frases fetes’

  • “Digues que m’estimes…

    …encara que sigui mentida, ens deia Montserrat Roig. I és que, qui no vol sentir-se estimat i estimar? Moltes cultures -per no dir totes- tenen un dia dedicat als amants, a les parelles, a l’amor, en definitiva. A Catalunya tenim el nostre, Sant Jordi, que s’enamorà d’una princesa i la salvà del drac; i la sang que va sortir-ne es va convertir en una rosa… 

    També hem creat el llenguatge per dir, per dir-nos, paraules d’amor. I ens fem petons (no els donem!) o besades. També ens fem un bes (una altra manera de dir petó) i abraçades. I és que abraçarse, besar o petonejar és de les coses més antigues i universals que fem les persones. També ens amanyaguem, és a dir, ens fem amanyacs o ens fem amoretes per demostrar el nostre enamorament (oi que coneixeu l’expressió “Qui tira pedretes, tira amoretes”?).  

    I si volem flirtar o flirtejar (formes ja catalanes que venen de l’anglès flirt, galantejar), és a dir, tenir una relació amorosa més curta i superficial, és habitual tirar-se floretes (en castellà piropo, compliment i galanterie en francès o complimento en italià). 

    Festejar -que ve de l’expressió fer festes a algú amb la intenció de tenir-hi relacions- també és fer carícies, moixaines, manyagueries o carantoines. Curiosament, abans, en algunes cases hi havia festejadors, que eren uns pedrissos situats a la part interior, a banda i banda d’una finestra, per seure-hi, conversar, coquetejar… i el que us vulgueu imaginar! 

    Quan ens hem encaterinat d’algú (o amb algú), li diem paraules dolces, amoroses, melindroses: estimat meu o estimada meva, amor meu, nino o nina… Si és que li diem carinyo, li estem dient un castellanisme (igual que si diem “El roce hace el cariño”, que en català seria “L’amor és fer-se” o -per què no- “La fricció desperta passió”). 

    Però dissortadament, a vegades l’amor se’n va. I l’enyorem (amb -e). Aleshores, per consolar-nos (o no!) llegim poemes i escoltem cançons que ens ajuden que l’enyor no sigui tan enutjós. 

     

    Us deixem amb un seguit d’enllaços que us portaran a diversos poemes i cançons d’amor. Gaudiu-ne! 

    https://ja.cat/G2JsA poemes traduïts al català 

    https://www.naciodigital.cat/noticia/178158/10-poemes-amor-aquest-sant-jordi  

    https://www.youtube.com/watch?v=c8e5jDw_KXM  T’estimo, Llach 

    https://ja.cat/r4cRY  Paraules d’amor, Serrat 

    https://www.youtube.com/watch?v=5qsG5uHAI3E  Els vells amants, Serrat 

    https://www.totnuvis.net/blog/les-millors-cancons-damor-en-catala-teu-casament/       

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: ‘Vet aquit’, que la gramàtica no ens tregui la son!

    Els parlants del català sovint ens preocupem per saber si parlem correctament, si aquesta paraula es diu així o aixà, si és un castellanisme o no… Per acabar-ho d’adobar, fins i tot hi ha qui ens corregeix quan escrivim a les xarxes…

    Això pot ser positiu (ens interessa la nostra llengua i volem usar-la correctament), però també pot tenir conseqüències negatives: acabem pensant que és massa difícil o eliminem expressions perquè creiem que no són bones. Potser els nostres avis i àvies, sense saber de lletra, parlaven una llengua més genuïna que no pas nosaltres. I no em refereixo a l’ús de castellanismes o anglicismes. Dic parlaven, amb la família, els veïns, les companyes de la fàbrica…, d’una manera espontània, un tret que caracteritza la llengua oral, alhora que enraonaven, creaven formes diferents de les que accepta la gramàtica. Es pot dir que aquestes formes ens les hem reprimit perquè pensem que no són adequades. Qui no recorda haver dit o sentit “aiga” i “dugues”? Qui no ha sentit dir “al col·lègit li han donat un prèmit” o “als biciclistes els fa mal el jonoll”?, “vagila que s’han etivocat”?, “sortirem de voleiu i anirem al carrer de Marc i al teiatru”?, “avui de tall hem menjat llomillo”?… Vet aquit!

    Són formes espontànies, orals, que correspondrien a un llenguatge col·loquial, fins i tot vulgar… Tanmateix, cal que ens les corregim si les utilitzem en aquest registre i aquest canal? Hem de diferenciar el català estàndard del col·loquial (per cert, aquest últim molt més ric!) i el canal escrit de l’oral. No les han d’usar els locutors quan estan treballant, per exemple, ni seria bo que les féssim servir qualsevol de nosaltres per escrit. Però en converses informals, tirem pel dret! No ens amoïnem tant per com parlem i fem-ho. Creem formes noves i enriquim la llengua. No ens deixem portar per un excés de normativització i desempalleguem-nos de prejudicis de correctors. Xalem xerrant!

    Si voleu conèixer més opinions sobre aquest tema, podeu clicar en aquest enllaç.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: Que no ens pengin la llufa!

    Aquest mes us proposem fer una mica de poti-poti de tradicions i dites del desembre, algunes de relacionades amb el cicle religiós nadalenc i d’altres de més paganes.  

    Comencem per un dels costums més arrelats a casa nostra: la celebració, el dia 13, de santa Llúcia, patrona –diuen– dels cecs, els sastres i les modistes. Hi havia la tradició que les modistes, ben mudades, anaven a passejar per celebrar-ho (i a buscar xicot, diuen!) o feien una berenada. I al segle XIX i a començaments del XX, com que les nenes anaven a “aprendre costura”, també feien festa i anaven per la població cantant i recitant els goigs de la santa. Se les anomenava llucietes. 

    Una altra de les tradicions antigues és la Fira que es fa des de 1876 davant de la catedral de Barcelona i que començava en aquesta data. Actualment s’hi venen tota mena d’articles per fer el pessebre i guarnir les cases per Nadal.  

    També aquest dia, fa més de 70 anys que té lloc la Nit de Santa Llúcia, una nit (per cert, la més llarga de l’any) en què Òmnium atorga diversos premis de literatura catalana. A l’enllaç hi trobareu, entre altres informacions, l’explicació de per què agafa el nom de la santa. 

    I parlant de literatura, recordem el popular Romanç de santa Llúcia, escrit per J.M. de Sagarra i musicat i interpretat per diversos autors. Si voleu, feu clic aquí, i podreu llegir-lo i escoltar-ne una versió interpretada per C. Badia i musicada per E. Toldrà; això sí, una mica antiga… 

    No podem estar-nos de citar dues dites populars referents a aquesta diada. “Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre”, una dita que es refereix al minúscul, però gradual, increment de la llum de dia a partir del dia 13 de desembre, i “Que santa Llúcia et conservi la vista”, un bon desig que et pot dedicar algú. Les coneixíeu? 

    Passat festes, ve el dia dels Innocents, el 28. El costum d’aquesta diada era (i és) penjar una llufa a l’esquena de qualsevol innocent o despistat sense que se n’adoni i riure’ns-en una estona. D’això i de les mentides, entremaliadures o bromes (ara en dirien fakes, oi?!) que es fan en aquesta data en diem fer una innocentada. No deixeu de fer-ne!

    I arriba l’últim dia de l’any, conegut també com el dia de l’home dels nassos. I és que el 31 és el dia que pel carrer hi ha un home (potser també una dona, ves a saber…) que té tants nassos com dies “té” l’any… Amb to burleta, demanem a les criatures si ja l’han vist i, per descomptat, els nanos, astorats, s’imaginen algú que té 365 nassos! I és clar que no el veuen, santa innocència! 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Què saps de frases fetes? I de flors?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Estratègies per a un ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest any tornarem a fer el bocí sobre llenguatge no sexista. Si voleu refrescar la memòria, podeu buscar el mes de març a l’històric i així consultar altres bocins del mateix tema. En altres ocasions hem parlat de què és l’ús no sexista del llenguatge i avui donarem algunes estratègies exemplificades. 

    I és que haurem de buscar alternatives per no utilitzar només el gènere gramatical masculí com a genèric que faci referència a homes i dones. Per a això, parlem de recursos de visibilitat que consisteixen, simplement, a visibilitzar, és a dir, explicitar i utilitzar el femení per incloure-hi les dones.

    Com? Usant les formes dobles, ja siguin senceres o abreujades. 

    Per exemple, podem dir o publicar que ‘Cal cobrir una vacant de tècnic o tècnica de prevenció’. 

    En la mateixa línia, en textos breus i esquemàtics ​com impresos, notes, taules o gràfics podem usar les formes dobles amb barra inclinada: ‘El funcionari/ària afectat’ (fixeu-vos en l’exemple, perquè ho apliquem al nom i no als articles i adjectius que l’acompanyen). 

    ​I recordeu que si la societat canvia, també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Frases fetes per pagar Hisenda…

    Ara que torna a ser època de la declaració de renda, aprofitarem per parlar d’algunes frases fetes relacionades amb els diners.  Perquè no ens enganyem… haurem d’afluixar la mosca! 🙂  Aquesta expressió s’utilitza arreu de la geografia peninsular, tant en català com en castellà. Es tracta d’una frase molt clara i visual, perquè si agafem una mosca al vol i afluixem la mà, fugirà i no la podrem recuperar, tal com passa amb els diners un cop obrim la mà, ja que els diners se’n van volant per poc que ens despistem.

    No crec que sigueu dels que voleu fer cisa (o cisar)… 😉 Aquesta frase que segons el DIEC és “distreure fraudulentament (part d’una quantitat) prové de l’Edat Mitjana, ja que la cisa era un impost que es pagava al fisc, una mena d’IVA actual, però en comptes d’incrementar el preu final, la cisa es descomptava del pes dels productes que venien els botiguers, però de vegades ho feien de manera fraudulenta… i d’aquí el verb!

    Doncs… bé, jo crec que ho vulgueu o no, haureu d’afluixar la mosca i acabar passant per l’adreçador i pagar a Hisenda, encara que no tingueu ni un clau 🙂

     

     

    [Extret de Per què diem… L’origen de 100 dites populars, d’Albert Vidal]

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El diccionari de sinònims de frases fetes

    El Diccionari de sinònims de frases fetes de Maria Teresa Espinal és el diccionari de frases fetes més complet de la llengua catalana i ara es pot consultar en línia gratuïtament. Fins ara es podia consultar només en versió pdf.

    L’obra és molt interessant perquè inclou 5.500 entrades conceptuals i recull més de 15.500 expressions. Així doncs, si voleu buscar alguna frase feta o expressió relacionada amb alguna paraula o expressió, aquest és el vostre recurs a l’abast.

    I per desitjar-vos una bona entrada d’any, us diré que reprengueu la feina a bon any i amb cara de bon any 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • “Troba-la i encerta-la!”, el joc de Sant Adrià

    Entrem en l’última setmana del joc, no feu misto i aneu a suar la cansalada: volteu per les botigues, no sigueu llepafils ni feu cara de pomes agres i, sobretot, trobeu els cartells amb les frases fetes i el seu significat.

    El dia 4 de novembre, a les 12 del migdia, traurem les butlletes guanyadores. No sigueu cars de veure! Veniu al Mercat i comproveu allà mateix si sou una de les persones afortunades.

    23-car-veure

    Podeu veure algunes fotos de grups i de persones que hi han jugat aquí.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Troba la frase feta

    Poseu tota la carn a la graella, que comença el joc “TROBA-LA I ENCERTA-LA!”

    Demostreu que sou de bona pasta però que no teniu sang d’orxata: si volteu per la zona Centre de Sant Adrià de Besòs i pel Mercat Municipal –el rovell de l’ou– trobareu aquestes frases fetes i algunes més als aparadors i a les parades, una mica amagades.

    Empleneu la butlleta de joc amb pèls i senyals, feu mans i mànigues per deixar-la a l’urna i… MOLTA SORT! Hi ha premis molts interessants per als guanyadors o guanyadores: 10 vals de compra de 30 euros cadascun per gastar a les botigues!

    El dia 4 de novembre podeu venir al sorteig i lliurament de premis, a les 12 del migdia al Mercat Municipal.

    poster-difusio

    2-bona-pasta

    Tota la informació del joc, les butlletes i les bases són aquí.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

      

Categories


Inscripcions als cursos d’estiu. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric