Entrades amb l'etiqueta ‘que / què’

  • C2 5a sessió

    Núm. expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref.:#c2cast19

    RELACIÓ DE FETS
    18.05: Comença la sessió. Corregim entre tots un nou informe de l’agent X a la pantalla digital amb l’assessorament del professor.

    18.15: Ens fa posar amb el cap cot i els ulls tancats per triar els nous agents secrets.Hi ha una persona que aprofita per fer una becaineta.

    18.33: Apareix el professor amb un rotllo de paper d’embalar i unes quantes tisores. Començarem un joc. Ens puja l’estrès i l’expectació és màxima. Primer, hem de retallar un tros de paper per a cadascú. Cal que ens descalcem un peu i a tota l’aula se sent una suau odeur de pieds, però ràpidament ens l’emboliquem amb el paper i ens encabim altre cop el peu dins el calçat. Al 95% dels implicats se’ns trenca el paper dins la sabata. No sabem per què, però ens quedem tots amb el peu comprimit durant tota la sessió. El dolor augmenta i alguns presenten símptomes de gangrena. La situació és difícil, però sabem que hem de resistir. Ens arrosseguem amb les cadires, com un cargol amb la closca al damunt, per tal de formar un gran cercle. Hem de fer una acció i triar algú perquè la continuï fent. Canviem d’acció en anar a seleccionar  l’altra persona. Deixem tots plegats el sentit del ridícul aparcat una estona. Hi ha gent saltant a peu coix, nedant en l’espai, de genolls per terra, fent la pipa, gesticulant…

    19.00: Fem grups de 4 o 5 persones (ja ens estem habituant a fer el cargol). Recordem que Teresa Pàmies va aprendre el francès i moltes cançons durant el seu empresonament a La Roquette (París). Ens reparteix un full amb espais en blanc per emplenar. Anem a treballar els QUÈ i els QUE, tot escoltant la cançó Hi ha algú que em va dir, de Joan Dausà, versió d’una cançó francesa de Carla Bruni. Després ho posem tot en comú amb els companys del nostre grup. Així contrastem dubtes. Ho acabem comentant entre tota la classe i el professor ens dona la fórmula per tal de saber-los col·locar bé.

    19.37: Hem d’escollir si enviem el QUÈ i el QUE a Bordeus o a Marsella. Per raons diferents, però, tots els enviem al mateix lloc: el QUÈ a Bordeus i el QUE a Marsella.

    19.42: Abans de tornar als barracons, ens hem de treure el paper embolicat i observar com ha quedat amb la forma del peu. És una autèntica obra d’art. Ja tot té sentit! Això serà a partir d’ara el nostre mapa durant l’exili, on hi haurem de marcar el nostre periple. Caldrà mantenir viva la memòria històrica i hem de deixar un document gràfic de tot el que ens tocarà viure.

    CONCLUSIONS
    Tot i que ens sentim perduts i lluny de casa, no ens manca el coratge. Fa fred, tenim fam i estem plens de polls i sarna. Cada cop estan més buscats els pàmies. Sabem que ens caldran per poder sortir-nos-en.

     

    …………………., 15 d’octubre de 2019
    Agent X
    Regió del Llenguadoc-Rosselló

    16112016_Exercicis QUE

    Share

    Article complet

  • C2 4a sessió

     

    Obra de Neus Cardona

    Castelldefels, 17 d’octubre de 2018

    Benvolgut compatriota,

    T’escric aquesta carta per explicar-te tot el que va passar a la trobada de la milícia, que va tenir lloc el dimarts dia 16 d’aquest mes.

    Un cop reunida tota la milícia, vam explicar, amb un parell de paraules, amb què ens vam quedar de la sessió anterior. Després, havíem de dir el nostre nom i un adjectiu que comencés amb la primera lletra del nostre nom; però no era tan fàcil, ja que vam fer una roda i abans de dir el nostre nom, havíem de repetir el nom i els adjectius dels nostres companys de davant de la roda. Aquest joc ens va servir per refrescar els adjectius i per memoritzar els noms dels companys de l’escamot.

    Tot seguit, ens vam posar en tres grups de set persones i vam mirar de corregir les poques errades que hi havia en la primera acta. Cada grup se’n va encarregar d’un tros.Després, vam formar parelles i vam fer el joc de pedra/paper/tisores, al millor de tres. Un cop van sortir els guanyadors, ens vam agrupar en grups de sis i vam tornar a jugar-hi, però, en aquest cas, tres contra tres. Tots els del mateix grup ens havíem de posar d’acord amb el que triàvem, i l’havíem de representar amb el cos.  

    Per finalitzar, vam tornar a distribuir-nos en grups de set i ens va donar la primera ordre de la missió. Havíem de trobar dos agents infiltrats: l’agent secret QUÈ   i el capellà de la parròquia del QUE. Per poder trobar els infiltrats, vam fer un exercici; després, vam visionar un vídeo que van elaborar exalumnes on ens donaven pistes de com els podíem trobar. Després del visionat, ens va repartir un fragment de la cançó Hi ha algú que em va dir de Joan Dausà. Ens vam agrupar de nou pel número del fragment de la cançó que ens havia tocat.

    Un cop acabada la primera ordre, l’escamot va començar a avançar pel territori en el mapa.

    Fins aviat camarada,

     

    Share

    Article complet

  • S3 14a sessió

    Embolica que fa fort!

    Un nus humà

    Vam transitar amb els verbs transitius cap al què i al com que. Posat que sabéssim fer els pronoms, no els hauríem hagut de repassar.

    Si voleu aprofundir més sobre els verbs transitius, cliqueu aquí.

    Si no us ha agradat aquesta acta, en tenim dues més:

    abans

    després

    Share

    Article complet

  • C2 6a sessió

    Hi, ha, hu esculls tu

    Extreta d’https://morguefile.com/photos/morguefile/20/playing/pop

    La classe va començar formant parelles. En Jaume va repartir un full a cada membre de la parella. Cada full contenia l’acta de la classe anterior modificada, en la qual havíem d’escollir entre dues opcions per decidir quina era per a nosaltres la correcta.

    L’activitat següent va ser aprendre a diferenciar entre que o què En Jaume ens va explicar les diferències entre la forma accentuada i la no accentuada. Després, per saber si haviem assimilat el concepte, vam realitzar un exercici que consistia a omplir buits, utilitzant la forma gramatical correcta en cada cas.

    A continuació, per tal de descansar la ment, vam jugar  al  Hi,ha, hu i així vam poder arribar al final sense saturacions.

    Per finalitzar la sessió, ens vam reunir els diferents grups formats per l’activitat de Papeete per tal de  guanyar 300 quilòmetres exposant aquestes 3 qüestions:

    1. Qui som?
    2. Què fem a Papeete?
    3. Què volem transformar?

     

     

     

    Share

    Article complet

  • C2 14a sessió

    life-864361_960_720

    Avui hem començat la classe corregint uns exercicis per acabar de dominar quan utilitzem que o què. Hem arribat a la conclusió:

    Què s’utilitza com a pronom interrogatiu i es pot substituir per quina cosa. Què t’ha semblat? Què s’utilitza també com a pronom relatiu, amb una preposició al davant i es pot substituir per el qual, la qual, els quals, les quals. L’escena aquella en què el protagonista...

    Que s’utilitza com a conjunció normalment davant d’un verb i fa de nexe. Que saps si vindràs d’excursió? 

    Que s’utilitza també com a pronom relatiu normalment davant del que va un nom o un article i fa de complement, no es pot substituir com en el pronom relatiu del què. La noia que porta un abric blau. El que potser no em va agradar.

    Una vegada resolts els dubtes, hem buscat les perles de l’acta anterior. Hi  hem corregit diversos errors, però sobretot hem fet èmfasi en què s’han d’evitar els usos abusius dels demostratius pronominals (aquests, aquestes…) ja que no cal fer referència com en el castellà. 19122016_revisio-acta-9-solucionari

    Tenim dues eines a Internet per  fer consultes d’ortografia, gramàtica i lèxic, són: Optimot i el Servei  Lingüístic de la UOC. L’últim es més directe i s’entén molt millor segons el Jaume.

    Tot seguit, per trencar tanta concentració gramatical hem fet el joc de “a mi m’agrada molt”. Consisteix a no quedar-se sense cadira, però qui se’n quedi sense, ha de dir quina cosa és la que li agrada fer,  a qui li agradi el mateix també s’aixeca i ha de canviar de lloc.

    Després de refrescar neurones, cadascú ha posat en un paper un accident geogràfic, un animal i un personatge històric. Hem barrejat els papers i hem agafat un paper d’un company de classe. A partir d’aquí,  havíem d’esbrinar de qui era el paper. Ha estat una manera molt divertida de poder conèixer més a cada company de classe.

    En Jaume ens ha dit que per a la propera classe corregiríem els resums del Llibre de les bèsties en què valoraríem: la fidelitat, els connectors (cohesió), l’ordre, la informació rellevant (síntesi) i la correcció ortogràfica. També ha comentat que el proper  dia han d’estar penjades al twitter les fotografies escollides de cadascú, de les persones del Parlament, Congrés o FCB relacionades amb un animal del consell.

    Finalment, en Jaume ha comentat que la setmana que ve es l’últim dia de classe abans de les festes de Nadal i farem un pica-pica on cadascú haurà de portar alguna cosa.

    Share

    Article complet

  • C2 13a sessió

    dorset-1736527_960_720

    Salutacions i perles ja són tot un clàssic per iniciar la classe. 12122016_revisio-acta-8-solucionari

    Ull en teclejar! Darrere de punt, coma, sempre espai; mai  al davant.

    Tenim deures per al proper dia. Hem de piular associant les bèsties principals del Llibre de les bèsties  amb un personatge del regne triat. Per això,  fem un repàs de com funciona Twitter i aprenem que no es poden adjuntar fotografies que no estiguin etiquetades per reutilitzar.

    En Jaume ens parla d’un joc de cromos, Ilustrum.  Es tracta de contestar preguntes per obtenir estampetes o bé crear preguntes per sumar vides.

    Com funciona el blog? Fem un repàs. A les actes podem trobar enllaços de les matèries tractades a classe.

    És hora de canviar d’activitat. Juguem a Mar-terra.

    Tot seguit i ja més relaxats, mitjançant cordills de colors es creen les parelles de treball. La tasca consisteix en fer un resum del Llibre de les bèsties a partir dels resums capítol a capítol que ja havíem fet a l’aula. No hem de perdre de vista les característiques que ha de tenir:

    • 7 paràgrafs, 1 per capítol
    • Personatges en majúscules
    • Ha de ser entenedor per a una persona que no ha llegit el llibre

    Aquest resum s’ha de penjar al Drive,  a l’enllaç següent:

    https://drive.google.com/drive/folders/0BxQ_KaPLhKYAaUxmNGN6b1lFMjQ?usp=sharing

    A mesura que anàvem finalitzant els resums, en Jaume ens  ha anant donant uns exercicis del que i què, el resultat dels quals comentarem el proper dia.

    Share

    Article complet

  • C2 4a sessió

    IMG_20151027_213101

    Creació de la Dolors

    El dijous 22 d’octubre de 2015 vam començar la sessió pensant una pregunta cadascú. El mestre va anar escrivint a la pissarra les preguntes que anàvem dient i les va separar en dos tipus d’interrogacions:

     

    –          Ens faràs algun comentari dels textos que publiquem al bloc?

    –          Puc redactar l’acta?

    –          Farem gaires cròniques?

     

    –          Què farem avui?

    –          Quin és l’últim llibre que t’ha agradat molt?

    –          Què veu fer __ dimarts?

    Sense article

     

    I mentre en Jaume les escrivia, també anava fent explicacions sobre les interrogacions:

    • Molt i massa només s’escriuen en sentit positiu. En negatiu o en les interrogacions s’ha de fer servir  gaire o poc.
    • Els dies de la setmana no els escrivim amb article quan responem a la pregunta Quan?

    Hi ha dos tipus d’oracions interrogatives:

    Les interrogatives totals, que es responen afirmativament o negativament.

    Les interrogatives parcials, on es demana una part concreta de la informació. S’encapçalen amb els pronoms interrogatius.

    Seguidament, va respondre a les preguntes que li vam anar fent.

    A continuació, va explicar el que i el què.

    QUÈ:

    • Quan és un pronom interrogatiu.

    Exemples: Què vols fer? Voldria saber què és una crònica.

    • Quan fa la funció de nom.

    Exemple: volia saber el què del problema.

    • Quan és un pronom relatiu precedit per una preposició (es pot substituir per l’expressió “la qual”).

    Exemple: Porta la fruita amb què faràs el sopar.

    QUE:

    • Quan encapçala una pregunta total.

    Exemples: Que podríem fer una cançó? Que vindràs?

    • En les exclamacions:

    Exemples: Que fort! Que bonic!

    • Com a conjunció.

    Exemple: Vull que vinguis ara.

    • Quan és un pronom relatiu que no va precedit per cap preposició:

    Exemple: Porta la fruita que he comprat.

    El mestre ens diu que si volem fer exercicis sobre el què/que, podem trobar-los al recursos d’aprenentatge del bloc de CPNL.

    També vam treballar els textos narratius:

    A partir de l’anàlisi del conte de la Ventafocs, vam extreure que els textos narratius tenen tres parts:

    • La introducció: que respon a les preguntes: Què? On? Quan? Qui? A la introducció hi trobem els fets, l’espai, el temps i els personatges.
    • El nus: on apareix el conflicte.
    • El desenllaç: on es resol el conflicte.

    Després enllaçant amb l’episodi que tenim cadascú del Ramon Muntaner, vam elaborar una fitxa tècnica que caldrà omplir i guardar al Drive (el mestre ens enviarà una invitació per correu electrònic). Guardarem la fitxa tècnica amb el format: fitxa tècnica_Nom. Tenim fins al dia 2 de novembre per fer-ho.

    FITXA TÈCNICA / GUIA DE LECTURA

     

    –          EPISODI (títol)

    –          TEMA (amb una paraula)

    –          FET/S

    –          PERSONATGE/S

    –          ON?

    –          QUAN?

    –          MORALINA?

     

    Finalment, ens va repartir uns paperets on hi havia frases de la biografia dels tres dels grans cronistes: Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Ramon Llull, i havíem de descobrir a qui corresponia enganxant el paperet a les tres cartolines.

    I per acabar, el mestre ens va preguntar amb què ens quedàvem d’aquella sessió i oralment vam anar responent.

    Va ser una sessió molt motivadora i dinàmica, com totes fins ara.

    Share

    Article complet

  • D 7a sessió

    2014-11-11 20.28.02

    Foto d’Ernest

    En la sessió d’ahir vam corregir l’exercici del gènere i nombre dels adjectius i la formació del seu substantiu. Després vam fer una ullada al blog, els recursos que havia penjat el Jaume: el Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Redacció de la Universitat Pompeu Fabra.

    Més tard, el Jaume ens va proposar de fer una mica de gramàtica i ens va donar tres títols:
    Donar veus perquè ? Donar veus per a què ? Donar veus per què ? i vam haver de deduir quin era l’opció correcta.

    • Per què : Prep + PN interrogatiu / Prep+PN relatiu
    • Per a què: Prep +prep+PN
    • Perquè : conjunció (final-causal)

    Documentació que vam utilitzar:

    Per últim,  hem acabat amb la lectura d’un text en el qual s’havia de corregir els perquè, per què que estaven malament i l’explicació de quan hem d’accentuar el que.

    • Què : PN interrogatiu (= quina cosa )
      PN relatiu davant porta una preposició (= el qual,els quals…)
    • Que : conjunció
      PN relatiu 

     

    D 7a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • 10a sessió Intermedi 3

    Bon dia!

    Dijous passat, vam començar la classe recordant alguns accents per reafirmar la classe anterior .
    Vam fer una activitat que la Lourdes va fer quan estudiava a Anglaterra , que es diu ” Dictat a la paret “. La Lourdes va escollir entre el grup els líders, que van escollir a la seva parella col•laboradora. A continuació, va penjar un dictat d’accentuació a la pissarra. El joc consistia que cada líder havia d’anar llegint i anar memoritzant part del dictat enganxat a la pissarra i dirigir-se al més ràpid possible al seu col•laborador per dictar-li el contingut , i verificar que en escriure no tingués faltes d’ortografia . La missió del líder era donar el dictat a Lourdes una vegada acabat i el primer equip a acabar seria el guanyador . En aquesta ocasió van ser la Raquel i el Lluís.
    (Aplaudiments )

    Més tard, quan vam corregir el dictat , van sorgir dubtes d’algunes paraules com:
    Aquest, aquesta, aquests i aquestes: Més proximitat

    m. sing. aquest
    f. sing. aquesta
    m.pl. aquests
    f.pl. aquestes

    Diferència entre

    Potser
    [u]
    Potser plourà demà (quizá)

    Pot ser
    [o]
    Pot ser que vingui demà (puede ser)

    Les paraules que acaben en ment s’accentuen sempre que el femení tingui accent.

    Necessàriament, necessària
    Ràpidament, ràpida
    Únicament, única
    Lentament, lenta (no porta accent )

    Què , interrogatiu = (quina cosa )
    Preposició + què
    La casa en què visc és petita

    Que , Conjunció
    M’agrada que facis el sopar .
    Que maco! Que divertit …

    L´ús del perquè per que i per a què

    Emprarem perquè en les oracions que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal:

    Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)
    Et deixo el llibre perquè el llegeixis. (finalitat)

    Utilitzarem per què en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d´un fet, d’una situació, etc.

    Pregunta —- Per què has arribat tard?

    Resposta—- No vaig venir perquè estava malalta.

    En canvi, usarem per a què en les frases interrogatives en què es pregunta sobre la finalitat o la destinació d’un objecte, una acció, etc.
    Per a què serveix això?

    Ah ! Important recordar que les tres frases porten accent obert .

    Després d’aquesta activitat, vam fer un exercici de substantiu: gènere . La Lourdes , ens va donar un full per omplir els espais buits, el títol de l’article era Silenci , si us plau! Es tractava de canviar la forma diferent del masculí pel femení . En aquest apartat hi va haver polèmica pel que fa als marrans , ha, ha… Ja era dijous, ha, ha, ha…

    Casos especials de formació del femení.

    Masculins acabats en –leg:
    Un filòleg/ una filòloga
    Un psicòleg/ una psicòloga
    Un traumatòleg/ una traumatòloga

    Paraules invariables:
    -aire: un/ una boletaire…
    -ista: un/ una artista…
    -cida: un/ una homicida…
    -arca: un /una monarca…

    Femení amb –essa:
    Un metge / una metgessa
    Un comte / una comtessa

    Femení amb -iu
    Un actor / una actriu
    Un emperador / una emperadriu

    Formes diferents per al masculí i per el femení

    Masculí / Femení

    amo / mestressa
    ase / somera
    boc / cabra
    cavall / euga o egua
    gendre / jove
    home / dona
    marit / muller
    marrà / ovella

    Per últim, els deures són fer els exercicis del llibre del 2.1 al 2.5 .
    No deixeu de portar a classe el material per fer l’article que us correspon .

    Fins dimarts!

    Yackie

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share