Arxiu de la categoria ‘Gramàtica’

  • ‘Per’ o ‘per a’?

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana

    La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, elaborada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va dirigida a un públic més general que la Gramàtica de la llengua catalana i que la Gramàtica essencial (per consultar en línia). Es tracta d’una obra que ofereix el mateix contingut que les dues anteriors, però amb un nivell d’especificitat menor; a més, és una mena de síntesi de la Gramàtica essencial (que incloïa 245 quadres resum), mentre que aquesta nova versió en té 170.  Aquests quadres expliquen qüestions normatives i d’ús i, sobretot, inclouen informacions gramaticals pràctiques i exemples.

    L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides i per això és una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua i que no en sigui especialista. 

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • GIEC essencial en línia

    Ja es pot consultar la versió en línia de la GIEC, la GIEC essencial. Es pot consultar a https://geiec.iec.cat

    Aquesta GIEC-e és una versió reduïda i en línia, i té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.

    A la nota de premsa s’explica que “la Gramàtica essencial està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la Gramàtica de la llengua catalana”. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum o del glossari. Les explicacions s’organitzen al voltant de 245 quadres resum, els quals permeten anar ràpidament al contingut concret que se cerca. Com a elements de suport, inclou també un glossari en línia  que resol dubtes terminològics durant la consulta i remissions internes i externes a la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i a l’Ortografia catalana (OIEC).

    Hi ha un dossier informatiu complementari Què és la Gramàtica essencial de la llengua catalana?, amb més informació sobre l’obra, l’estructura i el contingut.

    Amb la futura Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana es tancarà la trilogia gramatical de l’IEC. L’esperem 🙂

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • La gent és o són?

    Ja hem comentat en alguna altra entrada que la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC és més flexible i té en compte la situació comunicativa. Així doncs, despenalitza algunes formes en els registres informals de la llengua, que fins ara corregíem.

    En frases en les quals s’utilitzen col·lectius, com en el cas de la gent, fins ara, de manera intuïtiva, es feia la concordança en plural (la gent són…) ja que encara que la gent sigui singular, la conformen moltes persones. Però en la nova Gramàtica està acceptat. 

    Així doncs, les dues opcions són correctes en aquestes frases:

    –Què volen aquesta gent o Què vol aquesta gent?

    – Aquella parella es va espantar i va córrer o Aquella parella es van espantar i van córrer.

    – La majoria dels teus amics vindrà a la festa o La majoria dels teus amics vindran a la festa.

    – Un grup d’alumnes va fer pràctiques de conversa a les botigues de Badalona o Un grup d’alumnes van fer pràctiques de conversa a les botigues de Badalona.

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Recaptar i haver de pagar?

    Ara que és moment de fer la declaració de renda, direm que Hisenda recapta impostos, i no pas recauda.

    I com que això s’ha de fer (pagar, vaja,) presumptament tant sí com no, aprofitem per recordar algunes maneres que tenim per expressar obligació:

    -haver de + infinitiu: He de fer la declaració abans de marxar de vacances.

    – caldre + infinitiu: Cal pagar els impostos.

    – Imperatiu: Paga els impostos avui, que no se’t passi el termini i et posin una multa.

    -Ser necessari (que) + verb: És necessari fer la declaració de renda abans del juliol.

    Així doncs, tenim una gran varietat formes i recordeu que no direm tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu o hi ha que/n’hi ha que + infinitiu.

    Tampoc no utilitzem el verb en infinitiu: Agafar número, ja que necessitem un subjecte: Agafeu número i espereu el vostre torn.

    I, per acabar, no direm és precís pagar abans del juliol, ja que l’adjectiu precís significa ‘exactament determinat o definit, no equívoc o vague’; així, l’utilitzem en frases com: Aquest terme és poc precís o Aquest aparell és molt precís.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • L’ús del gerundi

    El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que  sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.

    Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.

    Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç. 

    I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”. 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Incorporacions a la Gramàtica i a l’Ortografia de l’IEC

    Sabies que amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, les paraules aiguagim, gòspel, aiatol·là, cànnabis, blog, fitnes, jacuzzi o kebab  s’han incorporat al diccionari en aquesta forma adaptada al català?

    Pel que fa a la gramàtica, podem expressar la causa amb molts connectors diferents, com a causa de, per culpa de, perquè, ja que,  atès que, arran de… i ara amb la nova gramàtica també podem dir degut a i donat que, que fins ara eren incorrectes.  

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Dilluns o el dilluns?

    Sense article:

    Si els dies de la setmana fan referència a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article, i porten coma.

    Per exemple, podem dir (si avui és dia 31 d’octubre) Vindré dijous o Vindré dijous, 2 de novembre (equivalent a ‘dijous vinent, aquest dijous’). O bé Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 25 d’octubre (equivalent a ‘dimecres passat’)

    Amb article:

    1) Si els dies de la setmana fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l’article definit. A més, poden portar la data en funció d’especificació sense comes.

    Per exemple, si avui és dia 31 d’octubre, podem dir Vindré el dijous 23 de novembre.

    2) El dia de la setmana ha d’anar precedit de l’article determinat, ja sigui en singular o en plural, si té un sentit freqüentatiu:

    Per exemple, si anem al gimnàs cada dilluns i cada dimecres diem que: el dilluns i el dimecres vaig al gimnàs (o els dilluns i els dimecres).

     

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Segons la nova gramàtica… adequat o correcte?

    La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans té molt en compte l’ús de la llengua i s’ha replantejat el concepte de norma i per això no s’utilitza tant el concepte de correcte i en canvi més el d’adequat.  

    En general en les explicacions es fa una descripció de l’ús més estès, que és el que constitueix la norma, i aquest criteri acull les varietats dialectals (extensió geogràfica) i els registres. També compta el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma a l’hora de decidir si una forma és adequada o no.

    Això vol dir que la norma s’interpreta d’una manera més flexible i associada als usos i, per tant, al context.  Un parell d’exemples:

    1. Segons el registre: les formes no catalanes (o interferències lingüístiques, barbarismes…)  NO les utilitzarem en contextos formals, però estan acceptades en contextos informals (de fet, amb els amics, parlem com volem, oi?). 😉
    2. Segons el dialecte: Les sis i quart és una forma adequada a les zones del domini lingüístic que no són Catalunya. En canvi, NO és habitual ni, per tant, adequat ni, per tant, correcte (això ho dic jo!) a Catalunya perquè és producte de la interferència.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions als cursos de gener. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat dies de la setmana esport estiu expressions festes Festes de maig frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llenguatge igualitari llibres lèxic mòbil música Nadal nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia Ortografia de l'IEC paraules plural pàgines web recursos sant Jordi tecnologia termcat vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric