Arxiu de la categoria ‘Gramàtica’

  • Això fa olor…

    En català les coses fan OLOR DE xocolata, maduixa… i no a xocolata.

    De la mateixa manera, direm que fa PUDOR DE peus.

    Fixeu-vos que l’olor té un matís neutre o positiu i la pudor, negatiu. Si ens agrada l’oloreta del formatge i és agradable direm que fa molta olor DE formatge. Però si és excessiu o desagradable, perquè per exemple no ens agrada, direm que tota la nevera fa pudor DE formatge. 

    Si dubteu amb l’ús de la preposició, podeu pensar en la novel·la de Sílvia Alcàntara Olor de colòniade la qual també es va fer una minisèrie a TV3.

     

    olor

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Participis irregulars

    Hi ha uns quants participis irregulars dels quals ens pot costar una mica fer la forma o bé saber-ne l’ortografia. Aquestes indicacions us ajudaran:

    • Els verbs acabats en –ndre, com encendre, dependre, respondre… fan el participi en –ès o -ost, amb accent obert: encès, depès, ..

     

    • – Els verbs acabats en –ldre, com absoldre, doldre… fan el participi en –olt o –gut, com: absolt, dolgut.

    I per recordar bé alguns participis irregulars, mireu la divertida historieta del vídeo de Català a l’atac

     

    interrogant

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Va de ‘donar’ i ‘fer’

    Sovint en expressions utilitzem el verb donar i és incorrecte, de manera que hem de dir, per exemple, fer un petó, fer una abraçada, fer fàstic/pena/ràbia/vergonya/por… Fixeu-vos que en aquests últims casos estan molt relacionats amb els sentiments.

    En canvi, hi ha altres expressions en què utilitzem fer i hauríem de dir donar, potser perquè ens sona que no hem d’abusar del verb donar. La majoria són casos d’agressió física però no tots: donar una bufetada, donar una puntada de peu, un clatellot… 

    Us ha agradat donar un cop d’ull al bocí? 🙂

    por

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els pronoms HI i EN i un concurs amb premi!

    Avui fem un repàs ràpid de 2 pronoms que s’utilitzen menys (perquè no tenen equivalència en castellà). Són el pronom HI i el pronom EN.

    Utilitzem HI

    Quan fem referència a un lloc (i no el volem repetir). Vas gaire al cine?  Sí, hi vaig cada quinze dies, però només el dia de l’espectador. (Significa “vaig al cine”).

    També l’utilitzem amb verbs que ens el demanen perquè tenen una preposició. Per exemple, acostumar-se a, pensar en, amoïnar-se per…  T’has acostumat a treballar de nits? Sí, m’hi he acostumat molt ràpid!

    En tots dos casos, després del verb la frase continua amb les preposicions: a, en, amb, per…

     

    Utilitzem EN

    Com en els casos anteriors, tant amb llocs com amb verbs que ens el demanen, però quan tenim la preposició de.

    Per exemple: Tenim uns horaris ben incompatibles, quan tu vas a Girona, jo en torno! (Jo torno DE Girona).

    O bé, amb verbs com adonar-se de, enamorar-se de, penedir-se de… T’has adonat que en Pere cada vegada està més prim?  Ostres, doncs la veritat és que no me n’havia adonat

     

    I ara que ja hem repassat… preparats pel concurs? Molta sort, a veure si algú de vosaltres guanya una tauleta!

    Logo

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre ordres i prohibicions… Llegiu-ho! ;)

    Per donar ORDRES fem servir sempre l’imperatiu;  això vol dir que en els cartells que trobem en establiments, oficines… hi hem de trobar empenyeu, estireu, entreui no empènyer, estirar

    Amb les PROHIBICIONS utilitzem el no + subjuntiu (fixeu-vos que no diem no entra sinó no entris). Així, hem de trobar No aparqueu, no fumeu… i no no aparcar, no fumar

    Pot ser que se us faci una mica estrany perquè és un error que trobem sovint. Tant que… us atreviu a enviar-nos alguna foto amb algun cartell que trobeu incorrecte?

     

    no aparqueu

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Aplicació de pronoms febles Posa’ls

    Ara que torna a arrencar el curs acadèmic, després de la pausa de l’estiu, si us voleu posar les piles amb els pronoms…  us podeu descarregar una aplicació del web apps en català, web que us vam presentar el febrer.

    Posa’ls és una aplicació per aprendre i practicar els pronoms febles i pot servir tants als aprenents adults com als alumnes d’institut. Hi trobareu un apartat de teoria i els exercicis interactius corresponents. Algun/a valent/a? Us atreviu a fer una competició amb els vostres fills per veure qui en sap més?  😉

    posa'ls

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Què és RECENT i què no…

    De vegades passem per davant d’un forn i llegim *pa recent fet; sovint trobem aquest tipus frases incorrectes amb l’ús de recent.

    La paraula recent existeix i és correcta; significa “que fa poc que està fet”, però sempre s’utilitza darrere del nom que acompanya. Per exemple, podem dir que això de què parlem és un fet recent.

    En canvi, les expressions formades amb recent i un participi al darrere no són correctes. No direm que la classe està *recent començada o que el banc està *recent pintat, sinó que la classe acaba de començar i el banc està acabat de pintar. Per al pa, doncs, direm que…

    pa

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ho entendreu fàcilment i ràpida(ment)!

    Sabeu que formem els adverbis acabats en -ment  amb la forma de l’adjectiu femení: fàcilment, intel·ligentment, devotament, estructuradament…

    La manera de fer les coses a poc a poc és lentament o gradualment, ja que la forma paulatinament que s’utilitza sovint com a calc del castellà és incorrecta perquè  l’adjectiu *paulatí no existeix. Passa el mateix amb la manera sobtada de fer les coses: podem dir de sobte o sobtadament perquè de repent és un altre calc incorrecte.

    I… per acabar, recordeu que quan utilitzem dos adverbis (o més) acabats en –ment, es pot repetir la terminació en els dos casos: ho he entès fàcilment i ràpidament o bé utilitzar-lo només la primera vegada: ho he entès fàcilment i ràpida. Si aquesta segona forma se us fa una mica estranya… segurament optareu per la primera 😉

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Amb tren o en tren? Amb rocafort o al rocafort?

    Avui intentarem solucionar algun usos dubtosos de la preposició amb:

    Quan volem parlar d’un vehicle de transport podem fer servir en o amb indistintament:

    Anirem a Sardenya en vaixell però en tornarem amb avió. Fins a Barcelona, hi anirem en tren/amb tren.

    En el camp de la gastronomia, expressem la idea d’acompanyament amb la preposició amb:

    carn amb bolets, pollastre amb samfaina, filet amb rocafort (i no ‘filet al rocafort’)…

    La preposició a es fa servir per expressar el procediment culinari: a la juliana, a la papillota, a la flamenca, a l’empordanesa

    I si volem donar la idea d’inclusió usem la preposició en:

    pinya en almívar, sardines en escabetx

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ja n’hi ha PROU!

    Prou és una paraula que usem per indicar una quantitat suficient en relació a una finalitat:

    No posis la pasta a l’aigua, home! Que encara no està prou calenta! [l’aigua no està suficientment calenta per posar-hi la pasta]

    També fem servir prou per indicar una quantitat que és superior a la que esperàvem:

    La teva germana s’ha explicat prou a la conferència que ha fet, tenint en compte que estava molt nerviosa... [s’ha explicat més bé del que esperàvem]

    A més a més, utilitzem prou en les expressions següents:

    Per indicar que estem farts d’alguna cosa o d’una situació.

     

    Ja n’hi ha prou! No us vull sentir discutir més.

     

    Per expressar dificultat per fer alguna cosa.

    Estic molt cansada i amb prou feines podré anar a buscar el sopar.

    Per dir que no veurem mai més una cosa o una persona.

    Saps aquells diners que vaig deixar al  Pau? Doncs ja els he vist prou! Estic segur que no me’ls tornarà.

     

     

     

    Cal afegir que prou és un mot invariable en registre formal:

    Prou + masculí plural: Hi ha prou indicis per comdemnar-lo. [en un judici]

    Prou + femení singular: Hi ha prou evidència de malversació de fons. [en un judici]

    Prou + femení plural: Hi ha prou proves per condemnar-lo. [en un judici]

    En un registre col·loquial podem fer servir el plural:

    Prous + masculí plural:  Jo ja tinc prous problemes, no cal que m’expliquis els teus! [conversa entre companys de feina]

    Prous + femení plural:  Em sembla que no has fet prous fotocòpies[conversa entre companys de feina]

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Teresa Fernàndez: Laia, entenc que et refereixes a la pressió del llapis sobre el paper, quan els nens escriuen. En...
  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...

Enllaços


Històric