• Mida o tamany?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf

    Els embarbussaments (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà) són jocs de paraules que juguen amb la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen. De fet, no és el so el que costa de pronunciar, sinó la combinació de sons, sobretot si volem dir-los de pressa, cosa que crea un efecte còmic. Com més ràpid els recitem, es formen alguns sons estranys i barreges de paraules que fan més divertit el resultat.

    La paraula embarbussament ve del verb balbucejar, és a dir, parlar de forma poc clara, amb una pronunciació vacil·lant. Els embarbussaments també han estat anomenats empatolls, embarassallengües, entrebancs, entrebancallengües, travallengües o queques (al Rosselló). Els especialistes els anomenen d’una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: “fórmules ortofòniques”, en diuen.

    Els jocs de paraules són un recurs de la nostra llengua per aprendre nous mots i significats de paraules que potser encara no coneixes i són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura.

    El català és ric en jocs de llengua, i d’embarbussaments (la mateixa paraula ja costa de pronunciar!) n’hi ha per donar i per vendre. Si us en demanéssin un en català, segurament diríeu el de “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat…”.

    Us en deixem uns quants més perquè aneu practicant i pugueu sorprendre les vostres amistats amb els vostres dots lingüístics:

    • Plou poc, però pel poc que plou, prou que plou.
    • Duc pa sec al sac, m’assec on soc i el suco amb suc.
    • Codonys collia, la tia Maria, de genollons. Collia codonys de genollons.
    • Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
    • Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haurien sigut xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.

     

    Si voleu saber-ne més us deixem un vídeo del gran verbívor Màrius Serra, de ben jove, parlant sobre embarbussaments amb Mari Pau Huguet, i un altre del programa “Trau la llengua”, de la televisió pública valenciana, en què Pep Gimeno, el Botifarra, ens ensenya un embarbussament ben enredat.

    Màrius Serra al programa “Connexions”.

    https://www.apuntmedia.es/alacarta/articles/botifarra-repta-l-embarbussament-valencia-enredrat_1_1456224.html

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Esculli o esculleixi?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Per Nadal, parem la taula o posem la taula?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Tornem-hi, que no ha estat res!

    Imatge: Víctor Pàmies i Riudor (PCCD)

    Continuem amb frases fetes i refranys. Aquestes expressions populars ens permeten veure què pensem, quina és la nostra cultura, la nostra opinió, els nostres valors en definitiva, encara que sovint siguin contradictoris. Si ens referim a la feina o als oficis podem dir el treballar fa burro; qui té ofici té benefici, o advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos. Si volem veure com expressem les nostres maneres de ser, tenim ser un llepafils; ser un tastaolletes; qui avisa no és traïdor; ser alt com un sant Pau, o al pot petit hi ha la bona confitura. Del bestiar i el camp ens arriben no es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat o qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. També ens parlen de les característiques generacionals: gent jove, pa tou; gallina vella fa bon caldo, i el diable sap més per vell que per diable. Pel que fa a la divisió entre classes i funcions socials diem tallar el bacallà; remenar les cireres; amo enredaire, mosso rondinaire, o fent i desfent aprèn l’aprenent. Referents al temps: cel rogent, pluja o vent, o a l’estiu tota cuca viu. I per descomptat, amb termes relacionats amb l’Església que reflecteixen religiositat i moralitat: fer Pasqua abans de Rams; plorar com una Magdalena; pagant sant Pere canta, i per Nadal, qui res no estrena, res no val.

    Curiosament, a vegades, el tema o l’origen de les locucions ens porta confusions. En posarem dos exemples: agafar el bou per les banyes semblaria que és una expressió referent al bestiar i el camp, però de fet prové del món taurí (agafant el brau per les banyes se l’obligava a doblegar el cap i així se’l podia anul·lar), i tocar el dos, que no té cap relació amb el número, ja que provindria de tocar el dors d’un cavall o ase perquè comencés a marxar.

    I acabem. Només hem pretès fer una mirada molt breu per aquest món tan extens i ric de les frases fetes i els refranys. N’hem triat uns a l’atzar, però en podíem haver escollit d’altres.

    Per si en voleu saber més coses, conèixer més expressions o saber què signifiquen (com per exemple les que hem inclòs aquí), us deixem alguns enllaços que segur que us aniran molt bé:

    Per què diem…? L’origen de 100 dites populars (albertieditor.cat),

    elcatalacomcal.blogspot.com

    RodaMots – Cada dia un mot

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els ous… es ponen o es posen?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ves per on!

    Imatge publicada a Cugat.cat

    En llenguatge col·loquial, i per què no, també en estàndard, fem servir, com si fossin sentències, frases fetes i refranys, una de les riqueses que tenen la majoria de llengües. Són expressions que hem d’entendre amb un sentit figurat,  les quals transmeten opinió, una saviesa que es basa en l’experiència viscuda. 

    Reflecteixen la manera de fer o de pensar d’una cultura. Consegüentment, força d’aquestes dites populars catalanes tenen una correspondència castellana, no en va és una llengua -i una cultura- que ha conviscut amb nosaltres de fa segles, i encara hi conviu. Per exemple, podem trobar frases com ara a ningú li amarga un dolç; el que no mata, engreixa, o al pa, pa i al vi, vi, que són formes que en castellà també es fan servir i semblen traduïdes literalment. I no sols això passa amb el castellà, sinó que també podem trobar formes homòlogues en anglès o francès com ara qui no arrisca no pisca; nothing ventured, nothing gained, o qui ne risque rien n’a rien. I aquest altre cas, amb formes paral·leles en italià o en portuguès: com més serem més riurem; più siamo meglio è, i quanto mais, melhor. 

    Si ens fixem en l’origen, les frases fetes ens permeten fer un recorregut per la història. Comencem pels romans, cultura de la qual ens arriba tenir fums: les famílies riques tenien moltes estàtues que s’omplien de fum al cap dels anys. De l’època medieval tenim fer dissabte: arran de la persecució dels jueus, aquests netejaven la casa el dissabte, dia sagrat per al judaisme, per tal de fer veure que no eren practicants d’aquesta religió. Passem a l’època moderna i anem a can Felip en record de la derrota davant del Borbó Felip V i a la repressió posterior. Del segle XIX ens arriba vendre duros a quatre pessetes, una expressió de Santiago Rusiñol, el qual va posar una parada on venia duros a 4 pessetes (paradoxalment, ningú li’n va comprar cap!). I arribem al segle XX amb l’expressió ser més conegut que la Monyos, una pobra dona que es va fer famosa perquè sempre voltava pel barri Xino de Barcelona. Difícilment trobarem frases que s’hagin creat al nostre segle XXI, de fet encara no hem tingut temps. 

    Us animem a fer-nos arribar alguna expressió nova que feu servir o que hagueu sentit… 

    I com que qui canta, els seus mals espanta, us deixem una cançó de La Trinca. 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És “dioptria” o “diòptria”? “Atruisme” o “altruïsme?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Participi d’estrènyer; participi d’incloure; imprès o imprimit?; cabut o capigut?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Inscripció als cursos de català de tardor

    Els dies 21 i 22 de setembre comencen els cursos de català del primer trimestre.

    La inscripció general per al nou alumnat és els dies 14, 15 i 16 de setembre i es fa preferentment en línia, a la web https://inscripcions.cpnl.cat/.
    Les persones que hagin fet un curs de català al CPNL durant l’últim any tenen matrícula preferent els dies 12 i 13.
    Els cursos del CNL estan oberts a tothom. Han de ser persones majors d’edat o de 16/17 anys si no han fet tota l’escolarització a Catalunya.

    Aquest trimestre oferirem cursos de català de tots els nivells, des del bàsic fins al nivell superior de català (C2). La gran majoria de cursos que oferim són presencials, però també n’hi ha amb modalitat en línia (autoaprenentatge amb Moodle, amb tutoria i sense horaris).

    Els cursos tenen una durada de 45 hores (excepte el C2) i permeten obtenir la titulació oficial que acredita els coneixements de llengua catalana.

    Al web i a les xarxes socials del CNL podeu consultar tota la informació dels horaris, dels nivells, dels preus i de tot el que està relacionat amb aquesta nova inscripció.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics accentuació aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport expressions festes Festes de maig frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llenguatge igualitari lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 optimot origen de les paraules ortografia perquè plural pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric