El mes de novembre arrenca el Cicle de cinema infantil en català de Castelldefels amb la projecció de la pel•lícula Campaneta. Fades i pirates als Yelmo Cines, del centre comercial l’Ànec Blau. Les projeccions tindran lloc el dissabte 22 de novembre (16 h) i diumenge 23 (12 h).
Dins del cicle, organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i la Federació Coordinadora de les AMPA, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat i amb la col•laboració de Yelmo Cines i de l’Ajuntament de Castelldefels, es programa una pel•lícula mensual destinada al públic infantil i juvenil. Les projeccions s’inicien el mes de novembre i finalitzen el mes de juny.
L’entrada per a qualsevol de les projeccions del Cicle tindrà un preu únic de 4 euros, que s’aplicarà a tothom sense necessitat de presentar cap val de descompte.
Campaneta. Fades i pirates
Dissabte 22 de novembre(16 h) i diumenge 23 (12 h)
a Yelmo Cines Castelldefels (l’Ànec Blau)
Ahir a classe, en primer lloc, vam fer una repassada dels deures que havíem de fer del gènere del substantiu.
Després vam fer un exercici de “completar” que faltava fer d l’últim dia. Una vegada acabat, el vam corregir. Després la part més difícil ha estat els verbs “voler” i “poder”, per tal de diferenciar quan hem col•locar-hi la lletra “o” i la “u”.
Per acabar, la Lourdes, la nostra professora, ens ha donat les sol•licituds corregides i les hem comentat.
Dijous passat, vam començar la classe recordant alguns accents per reafirmar la classe anterior .
Vam fer una activitat que la Lourdes va fer quan estudiava a Anglaterra , que es diu ” Dictat a la paret “. La Lourdes va escollir entre el grup els líders, que van escollir a la seva parella col•laboradora. A continuació, va penjar un dictat d’accentuació a la pissarra. El joc consistia que cada líder havia d’anar llegint i anar memoritzant part del dictat enganxat a la pissarra i dirigir-se al més ràpid possible al seu col•laborador per dictar-li el contingut , i verificar que en escriure no tingués faltes d’ortografia . La missió del líder era donar el dictat a Lourdes una vegada acabat i el primer equip a acabar seria el guanyador . En aquesta ocasió van ser la Raquel i el Lluís.
(Aplaudiments )
Més tard, quan vam corregir el dictat , van sorgir dubtes d’algunes paraules com:
Aquest, aquesta, aquests i aquestes: Més proximitat
m. sing. aquest
f. sing. aquesta
m.pl. aquests
f.pl. aquestes
Diferència entre
Potser
[u]
Potser plourà demà (quizá)
Pot ser
[o]
Pot ser que vingui demà (puede ser)
Les paraules que acaben en ment s’accentuen sempre que el femení tingui accent.
Necessàriament, necessària
Ràpidament, ràpida
Únicament, única
Lentament, lenta (no porta accent )
Què , interrogatiu = (quina cosa )
Preposició + què
La casa en què visc és petita
Que , Conjunció
M’agrada que facis el sopar .
Que maco! Que divertit …
L´ús del perquè per que i per a què
Emprarem perquè en les oracions que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal:
Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)
Et deixo el llibre perquè el llegeixis. (finalitat)
Utilitzarem per què en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d´un fet, d’una situació, etc.
Pregunta —- Per què has arribat tard?
Resposta—- No vaig venir perquè estava malalta.
En canvi, usarem per a què en les frases interrogatives en què es pregunta sobre la finalitat o la destinació d’un objecte, una acció, etc.
Per a què serveix això?
Ah ! Important recordar que les tres frases porten accent obert .
Després d’aquesta activitat, vam fer un exercici de substantiu: gènere . La Lourdes , ens va donar un full per omplir els espais buits, el títol de l’article era Silenci , si us plau! Es tractava de canviar la forma diferent del masculí pel femení . En aquest apartat hi va haver polèmica pel que fa als marrans , ha, ha… Ja era dijous, ha, ha, ha…
Casos especials de formació del femení.
Masculins acabats en –leg:
Un filòleg/ una filòloga
Un psicòleg/ una psicòloga
Un traumatòleg/ una traumatòloga
Paraules invariables:
-aire: un/ una boletaire…
-ista: un/ una artista…
-cida: un/ una homicida…
-arca: un /una monarca…
Femení amb –essa:
Un metge / una metgessa
Un comte / una comtessa
Femení amb -iu
Un actor / una actriu
Un emperador / una emperadriu
Formes diferents per al masculí i per el femení
Masculí / Femení
amo / mestressa
ase / somera
boc / cabra
cavall / euga o egua
gendre / jove
home / dona
marit / muller
marrà / ovella
Per últim, els deures són fer els exercicis del llibre del 2.1 al 2.5 .
No deixeu de portar a classe el material per fer l’article que us correspon .
Avui hem començat la classe amb un “Dictat a la paret”. Hem fet grups en parelles i la Lourdes ha penjat al vestíbul de la l’escala quatre textos a la paret i hem designat la tasca a realitzar per a cada membre del grup. Una persona s’encarregarà d’anar entrant i sortint de la classe per anar llegint el text del vestíbul i anar dictant-lo a la persona que està dintre. L’objectiu és acabar primer que els altres i no tenir cap error ortogràfic. A mesura que els grups van entregant els documents a la Lourdes, ella els corregeix i el grup torna a corregir les faltes que s’han detectat. Doncs després d’una mitja hora aproximadament hem acabat l’exercici. Els guanyadors de la prova han estat el Josué i la Sybille, seguits de l’Andrea i el Jordi i, en tercer lloc, la Diana i el Joan. La Lourdes (que mona), ens ha portat unes magdalenes, de Casa Ametller, de premi per als guanyadors. Val a dir que era un text de Miquel Martí i Pol, del llibre Jocs d’escacs. És un text que treballa molt la part de l’accent gràfic.
Anem a fer una mica de comentari de text. Les paraules més singulars són:
algun -> no s’accentua perquè és aguda i no acaba en -en ni en -in.
entén -> sí s’accentua perquè és aguda i sí acaba en -en o -in.
posar-> s sonora entre vocals.
passar-> ss sorda entre vocals.
possible-> ss sorda entre vocals.
Una mica d’ortografia:
Potser: la -o és neutra i es tradueix al castellà com “quizás”. Ex: Potser arribaré tard. Es pronuncia tot junt.
Pot ser: la -o és tònica i es tradueix al castellà com “puede ser”. Ex: Pot ser que arribi tard. Es pronuncia fent una pausa entre “pot” i “ser”. Aquesta construcció necessita de la conjunció “que”.
Doncs: importat que no ens deixem la -c entre la -n i la -s.
Les sigles també s’apostrofen i segueixen el mateix criteri de les paraules masculines i femenines.
Ex: la UNESCO, la ITV …(perquè la -u i la -i són àtones)
Atenció als castellanismes! No hem de confondre QUASI per CASI (castellà)
Ara la Lourdes ens ha repartit els articles de premsa que vam entregar la classe anterior i hem de mirar els errors detectats i buscar-ne la solució.
Anem a comentar els errors trobats:
Les properes eleccions es celebraran a la tardor (hem d’escriure: les properes eleccions se celebraran a la tardor . Això perquè quan el pronom reflexiu “es” és al davant d’una paraula que comença amb “sa-“, “se-“, “si-”, “so-”, “su-“, “ce-“ o “ci-“ llavors es canvia el reflexiu en la nova forma “se”).
Es celebrarà una consulta el 9N. ( hem d’escriure: Se celebrarà una consulta el 9N , per la mateixa raó d’abans).
Recordatori de l’apòstrof:
L’eurozona ( l’article davant de paraula femenina s’apostrofa si aquesta comença per vocal o h+vocal, excepte si la vocal és “i” o “u” àtona).
Introducció a la dièresi:
Gratuït (es posa la dièresi per “trencar” un diftong. Si no, hauríem de pronunciar el grup “ui” en la mateixa síl•laba ).
Utilització de les sigles:
Han obligat els EUA i la Lliga Àrab a impulsar uns acords de pau.
• Després d’un verb transitiu (obligar) no podem posar una preposició entre aquest i el complement directe. No podem escriure “obligar als EUA i a la lliga Àrab”
• No podem escriure en català EEUU, ja que no es poden repetir sigles per a expressar el plural , excepte en aquells casos de tradició històrica, exemple: PPCC (Països Catalans)
Això és tot.
Dimarts, 28 d’octubre de 2014
Avui hem iniciat la classe amb un breu repàs sobre DIFTONGS que vam fer la setmana passada.
Tot seguit, hem fet el joc de Passaparaula amb DIACRÍTICS. Us recordeu de tots?
Eren així.
A continuació, ens hem concentrat en el nostre punt dèbil: l’ACCENTUACIÓ.
Per entendre-ho millor, hem començat a recordar tres tipus de paraules: AGUDES, PLANES i ESDRÚIXOLES.
Utilitzant aquest funcionament, hem aprofundit en alguns trucs per accentuar correctament els mots.
2. La “O”de les paraules AGUDES, majoria tenen accent TANCAT.
EXCEPTE: això, allò, però (trinitat sagrada!)
En canvi PLANES i ESDRÚIXOLES tenen accent OBERT.
Per cert, tots recordem que les “A” tenen sempre l’accent OBERT i les “I” i la “U” tenen l’accent TANCAT, oi? 😉
Després hem dividit la classe en petit grup, triant cadascú de nosaltres un sector per al projecte del curs: la nostra revista d’oci “POTI-POTI.
Aquí tens la lista dels grups. ( I si has faltat a classe, corre i tria el sector que t’agrada més!)
PASSATEMPS Lara, Lena
VIATGES Felicia, Antonia, Toni
CULTURA Encarni
GASTRONOMIA Natalia, Raquel, Irina
SALUT Corina, Nao
ESPORTS Paco, Antonio, Jose Antonio
MODA Ester, Carme, Yackie
COR Azu, Carmen, Dilcia
En cada grup, hem parlat una mica per decidir un tema d’article (100-300paraules) que volem fer.
Per acabar la classe, la profe Lourdes ens ha donat de deures buscar unes informacions que serviran per redactar l’article.
Avui hem començat la classe amb la lectura de l’altre dia feta pel Joan. Ha estat molt ben feta.
Hem fet un joc de “Passaparaula” amb diacrítics. Ha estat entretingut.
Després hem continuat amb els exercicis que vam començar abans dels accents.
– Totes les paraules amb accent en la “A” tenen accent obert:
o De/mo/c rà/ci/a
o Con/trà/ri/es
o Me/tàl/li/ques
o Se/cun/dà/ri/a
Com podem veure, també les hem separat en síl•labes.
– Totes les paraules amb accent en la “I, U” tenen accent tancat:
o Mag/ní/fi/ca
o Ai/xí
o
– Las paraules amb accent en la “E” són normalment oberts:
o Exemples:
È/xit
Fre/nè/tic
A/lè
Ca/fè
Vos/tè
Dè/bil
Mè/rit
Mo/lès/ti/a
Di/fe/rèn/ci/a
o Excepcions:
Formes verbals de futur i passat simple
Gal•licismes
Els compostos de -bé, -té i –vé
Els mots que fan el plural en –essos
Els verbs acabats en -cén i –tén
Aquests tres adverbis
• Des/prés,
• No/més,
• a/dés
Els temps verbals següents
• Pré/mer, té/mer
• é/rem, é/reu
• tin/gués/sim, tin/gués/siu
Els mots següents
• Fe/rés/tec
• Prés/sec
• Prés/tec
• Cér/vol
• Llé/pol
Els mots següents
• Es/glé/si/a,
• Cér/vo/la,
• Llé/me/na,
• Dé/ni/a,
• Sé/ni/a,
• Fe/rés/te/ga
– Les paraules amb accent en la “O” són normalment oberts (planes i esdrúixoles):
o Exemples:
sòlid
memòria
història
o Excepcions:
es/tó/mac
có/rrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer…)
fór/mu/la
– Les paraules amb accent en la “O” són normalment tancats (agudes):
o Exemples:
cançó
atenció
camió
carbó
o Excepcions:
Ai/xò
allò
pe/rò
de de/bò
ar/ròs
es/pòs
ter/ròs
– Las paraules d’altres llengües respecten els accents de l’altra llengua:
o Her/nán/dez
o Már/quez
També hem vist les normes d’accentuació:
– Paraules agudes s’accentuen si acaben en:
o Vocal
català
o Vocal + S
repàs
o –EN
amén
o –IN
Berlín
– Paraules planes s’accentuen si NO acaben en:
o Vocal
o Vocal + S
o –EN
o –IN
o Exemples:
Íntim
Malèvol
cànem
– Paraules esdrúixoles s’accentuen sempre:
o àguila
o església
Per últim hem preparat en grups un dictat que ens hem dictat d’un grup a altre. Havia de tenir molts accents per comprovar les normes.
Bé, crec que res més però segur que m’he oblidat de coses
Divendres 7 de novembre tindrà lloc la presentació de la 21a edició del Voluntariat per la llengua a Castelldefels. Durant l’acte, que començarà a les 18 h de la tarda al Casal de Cultura, es constituiran les parelles lingüístiques. A continuació, es presentaran les activitats previstes per a aquesta edició i el quart quadern de la col·lecció Parlem tu i jo. Anem a casa?
La col·lecció Parlem tu i jo té l’objectiu facilitar el diàleg i la conversa entre les persones aprenentes i les voluntàries que formen part del programa Voluntariat per la llengua. Tots els quaderns d’aquesta col·lecció es poden descarregar de manera gratuïta. La proposta principal d’aquest volum és llegir i conversar sobre diferents aspectes relacionats amb les cases on vivim.
Les persones, les entitats i els establiments comercials que vulguin participar en el programa han de posar-se en contacte amb el Servei Local de Català de Castelldefels presencialment (Casal de Cultura, c. Bisbe Urquinaona, 23-25), per telèfon (93 664 42 11) o per correu electrònic (castelldefels@cpnl.cat).
Avui hem començat la classe amb una pregunta que havia escrit el Thadeus a la pissarra
preguntant com es separava el diftong d´aquestes paraules.
Noies i aigua
La resposta era: no/ies i ai/gua
TRIFTONG : 3 vocals en una mateixa síl·laba – VD+VF+VD.
DÍGRAFS : Dues lletres que representen un so.
N´hi ha que se separen com : IX- RR- TZ- L·L- SS- TX- TG- TJ- SC
No es podem separar : LL- NY- QU- IG- GU.
Exemples:
Dígrafs que no podem separar. GU– a-con-se-guir
QU–ro-ques
LL–ca-va-ller
NY–pi-nya
IG–re-buig
Dígrafs que hem de separar. RR–car-ro
SC–as-cen-sor
TX–cot-xe
TG–fet-ge
IX–cai-xa
SS–tas-sa
L·L–til·la
TJ–nat-ja
TZ–set-ze
Després es van formar els grups del dia anterior i es va assignar que cada grup indistintament busqués els accents diacrítics, els accents oberts o els accents tancats.
ACCENTS DIACRÍTICS.
S’anomena diacrític l’accent que s’usa per diferenciar dos mots que s’escriuen igual però que tenen un significat diferent i que, segons la regla general, no n’haurien de dur.
Verbs
sóc (v. ésser) / soc (soca) véns (v. venir) / vens (v. vendre)
és (v. ésser) / es (pronom) vénen (v. venir) / venen (v. vendre)
són (v. ésser) / son (ganes de dormir) té (v. tenir) / te (infusió; nom de la t; pronom)
dóna (v. donar) / dona (sexe femení) sé (v. saber) / se (pronom)
dónes (v. donar) / dones (sexe femení) mòlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)
fóra (v. ser) / fora (adverbi)
Noms
bóta (de vi) / bota (calçat) déu (divinitat) / deu (número; font: v. deure)
móra (fruita) / mora (àrab) pèl (vellositat) / pel (contracció)
ós (animal) / os (ossamenta) sòl (terreny) / sol (adjectiu; astre)
nét, néta (parents) / net, neta (adjectiu) ús (acció d’usar) / us (pronom)
mà (extremitat) / ma (possessiu) món (terra) / mon (possessiu)
rés (pregària) / res (cap cosa) séc (plec) / sec (adjectiu; v. seure)
Altres formes
més (quantitatiu) / mes (període de l’any) sí (afirmació) / si (condicional)
bé (riquesa; adverbi) / be (xai) què (pronom tònic) / que (conjunció; pronom àton)
Després i per acabar, la Lourdes ens va demanar a cada grup que escrivíssim la notícia que ens agradaria donar en l´apartat que li corresponia.
Vaig escriure les notes tan ràpid que no entenc la meva pròpia lletra. Per tant, demano perdó si no he escrit el que els companys volien dir.
EDUCACIÓ.
El Govern reprendrà les inversions per a l´educació i posarà fi a les retallades.
CULTURA.
Dia gratuït per apropar-se a la cultura.
ECONOMIA.
L´economia es dispara a Espanya i l’IBEX 35 PASSA AL 3.600.
INTERNACIONAL.
Israelians i palestins signen la pau i es reparteixen el territori.
ESPORTS
Real Madrid i Atletico de Madrid per segon any consecutiu arriben a la final de la Champions League.
He començat la classe corregint l’exercici de la setmana anterior. La Lourdes ens va donar una fotocòpia de la Vanguardia, l’entrevista de la contra titulada “la genuflexió no és una actitud decent”.
S’ havien fet grups i a cada grup havíem de buscar accents diacrítics, diftongs o accentuacions (accent obert i tancat) en el paràgraf que li tocava a cadascú.
Hem corregit els diftongs i els accents diacrítics i, també, s’ha repassat la separació per síl·labes. Primer grup:
Què es un diftong? Són dues vocals en un sol cop de veu, és a dir en una sola síl·laba.
Diftongs creixents
grups:
gua qua
güe qüe
güi qüi
guo quo
2.VD+VF:
• a principi de paraula (iogurt, iode, ioga…)
• entre vocals (cauen, diuen…) Diftons decreixents
VF+VD (au,eu,ou, ai, ei, oi)
VD+VD (ii, uu, ui, iu)
Les vocals fortes són: a, e, o
Les vocals dèbils són: i, u
Accent diacrític:
Les paraules que han sortit al segon grup:
té (verb tenir ) te (pronom)
sóc (verb ser) soc (tronc)
més (quantitat) mes (part de l’any)
què (pronom interrogatiu) que (conjunció)
molt (participi verb moldre) molt (quantitat)
sí (afirmació) si (nota musical o condició)
véns vénen (verb venir) vens venen (verb vendre)
sòl (la terra) sol (astre o adjectiu)
són (verb ser) son (somnolència)
és (verb ser) es (pronom)
En el cas del diacrític és/es, La Lourdes va posar un exemple perquè l’entenguem millor. En cas de dubte, podem traduir-lo al castellà.
El Paco és treballador i tímid (català)
Paco es trabajador y tímido (castellà)
El Paco es dutxa cada dia (català)
Paco se ducha cada día (castellà)
La resta dels grups els corregiran el proper dia.
De deures, s’han de separar per síl·labes aquestes paraules:
Assaig Avui
Defineix Ciència
Això Conèixer
Tendeix Educació
Societat Buit
Subsistència Així
Cria Instrucció
Per últim, hem de fer la sol•licitud que ens va donar la Lourdes a la prova.
Moltes gràcies, Lourdes!
Fins dimarts,
Encarni
Hem començat la classe treballant amb uns diaris que ha portat la Lourdes. Ens hem col•locat en grups de 4 (més o menys) i hem hagut d’escriure les seccions que hem trobat a cada diari. Entre les més importants hem trobat les següents:
1. Portada
2. Editorial
3. Internacional
4. Política
5. Opinió (col•laboradors i lectors)
6. Tendències
7. Viure (successos, salut, local, societat, encreuats, televisió, temps i horòscop)
8. Necrològiques
9. Cultura
10. Cartellera
11. Esports
12. Classificats
13. Economia
14. Contraportada
Hi havia altres denominacions segons el diari consultat, però tenien molta semblança amb les anteriorment esmentades.
Després un per un hem escollit una secció preferida i ens hem tornat a agrupar segons aquesta selecció per escollir una article i analitzar les paraules que contenen dues o més vocals juntes. En el cas del nostre grup la selecció de paraules era sobre un article d’economia i les paraules trobades son les següents:
Un cop cada grup ha acabat de fer la seva selecció de paraules, la Lourdes ens ha escrit les regles corresponents a la formació del diftong:
Diftong creixent: quan una vocal dèbil ( i, u ) va seguida d’una vocal forta ( a, e, o ). Formaran diftong en els següents casos:
• a principi de paraula
• entre vocals
• en els següents grups: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, güo.
Diftong decreixent: quan una vocal forta ( a,e,o ) va seguida d’una vocal dèbil ( i,u ): ai, ei oi, au, eu, ou. També formaran diftong en el cas que hi hagi 2 vocals dèbils juntes: iu, ui, ii, uu.
En cas de trobar dues vocals juntes en una paraula i que no es compleixin cap de les condicions anteriors direm que aquestes vocals formen un hiat.
Finalment hem fet un exercici de separació de síl•labes en el cas de presència de diftong.
Separar les síl•labes de les següents paraules amb diftong o hiat:
llenguatge: llen-guat-ge (diftong creixent: gua )
teatre: te-a-tre (hiat: dues vocals fortes no formen diftong)
cantautor: can-tau-tor (diftong decreixent: au)
Galícia: Ga-lí-ci-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
família: fa-mi-li-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
història: his-tò-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
Núria: Nú-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
Maria: Ma-ri-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
estudiant: es-tu-di-ant (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
qüestions: qües-ti-ons (diftong creixent: qüe i hiat entre la i-o, perquè no és a principi de mot ni entre vocals)
reestructuració: re-es-truc-tu-ra-ci-ó (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
inclouen: in-clo-uen (diftong creixent: -ue, amb la vocal dèbil -u entre vocals, la o i la e)
ataquen: a-ta-quen (hiat: perquè no porta la dièresi sobre la -u)
estudiants: es-tu-di-ants (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot)
déu: déu (diftong decreixent de la forma -eu)( en castellà: dios)
deu: deu (diftong decreixent de la forma -eu)( en castellà: diez)
conflictius: con-flic-tius (diftong decreixent de la forma -iu)
paciència: pa-ci-èn-ci-a (hiat: no és entre vocals ni a principi de mot, tant entre -iè com entre -ia)
iode: io-de (diftong creixent: -io a principi de mot)
iaia: ia-ia (diftong creixent a principi de mot -ia, i diftong creixent entre vocals -ia). En aquesta paraula hi ha dos diftongs.
