Arxiu de la categoria ‘Nivell D’

  • 43a sessió D

    file8891318924389

     

    Bon dia a tothom!

    Per començar la classe,  en Jaume ens va preguntar com ens trobàvem de ànims, però això havien de definir-ho amb una paraula. Tot i que el dia anterior estàvem amoïnats per l’examen, avui estàvem tots contents. Només havíem de veure les paraules que van sortir, totes molt positives –la xerrada que vam tenir dijous amb en Jaume ens va animar a tothom.

    Us en recordeu  dijous, que cada grup va triar una olor? Doncs d’aquestes olors entre tots n’ havíem d’ escollir una, i la guanyadora va ser l’olor de mar. Encara no sabem el que hem de fer amb aquesta olor, això de moment és sorpresa.

    Seguidament ens va deixar treballar en grup, per poder acabar el conte. La nova proposta d’en Jaume es que gravarem el conte, hi posarem música i alguna fotografia.

    Finalment ens va quedar una estona per fer uns exercicis de repàs.

    Ànims que ja ens queda poc. Sortirà tot bé!!!!

     

    Share

    Article complet

  • 42a sessió D

    Rient i plorant, l’abril va passant

    Avui en Jaume comença la sessió amb el seu estil més personal, és a dir, iniciant la classe amb proximitat vers  el grup i els companys.

    Fem teràpia de grup per optimitzar el nostre treball i ens fa dir una qualitat positiva del company/a que tenim a l’esquerra. I tot , pe què entenguem que la clau d’una bona dinàmica de feina on intervenen les persones és la CONFIANÇA.

    En mig de la sessió terapèutica, no deixa de recordar-nos la tasca respecte a les etapes claus del marc sociolingüístic. I ens llença una altra proposta, investigar a Internet sobre els  relats  digitals i veure com podem lligar aquesta troballa  amb el nostre treball de xerpes històrics.

    En un altre incís de la classe, ens deixa a tots amb la mosca al darrere de l’orella, pensant en què vol fer amb el tema de les olors. Potser, si no aprovem la prova, pensa a renunciar a la seva tasca de professor, es retira a un poblet de la Cerdanya i es dedica a confeccionar cremes naturals i colònies artesanals…Qui  sap! Bé, el tema és que ens demana que lliguem el punt que havíem de desenvolupar com a xerpes amb una olor. Aquests són els temes i les olors:

    • Les oracions subordinades adjectives: la suor (sense comentaris que ja n’hi van haver uns quants a la classe…)

    • Les oracions subordinades adverbials: olor  de mare (aing….que bonic)

    • Les oracions subordinades substantives: olor de nadó (sabeu que Món de Dóna és Nom de Nadó al revés…curiositats que trobes quan t’avorreixes)

    • Els pronoms: espígol

    • Les sinonímies i les antonímies: les roses

    • La derivació: la terra humida

    En una altra estona de classe clàssica, examinem les perles d’un escrit de la Noemí i les corregim entre tots -penso que penjarà l’escrit a l’acta perquè pugueu accedir, si heu faltat a classe-.

    I finalment, posa la cirereta a la classe de dijous, proposant-nos una forma de “patir” la prova sense dolor. I amb aquesta proposta tanca el primer punt del començament, que ningú es pensi que es donen puntades a l’aire. La confiança es treballa com els castellers. És un treball de grup on cadascú  té una feina i hi ha una feina per a cadascú.  L’exercici és imaginar un castell de quatre i pensar  en quina funció deu tenir  cada membre .  Aquesta seria l’estructura on destaquen les aptituds dels integrants:

    • La primera base que seran els pilars i són els sostenidors.

    • A continuació vindrà el segon pis que donarà fortalesa.

    • Després podrà pujar l’aixecador que haurà de ser lleuger i àgil.

    • Finalment alçarà la mà l’enxaneta, que evidentment haurà de ser valent.

    Però bé, els detalls ja els veurem perquè, de moment segons el profe, no cal projectar-nos i patir  sinó ensumar l’olor del present que prou bellesa porta i ens costa molt sovint captar-la perquè ens perdem amb l’aire imaginat del futur.

    Share

    Article complet

  • 41a sessió D

     

    Al començament de la classe en Jaume ens ha proposat unes frases formades per dues oracions i hem hagut de posar un adjectiu al darrere de cada primera oració. Això ha servit per introduir el tema de les subordinades adjectivals o de relatiu.

     

    A continuació, els tres xerpes ens han repartit  dos folis i han procedit a donar-nos les explicacions oportunes de les oracions de relatiu adjectives: les seves característiques, quines funcions sintàctiques tenen  i que cal distingir-hi la funció especificativa i l’explicativa per entendre quan una subordinada de relatiu va entre comes o no hi va.

     

    Després hem fet uns exercicis de repàs, que han consistit a omplir els buits d’unes frases amb les formes de relatiu adequades i l’hem corregit en comú, donant-li la tabarra al xerpa major amb els dubtes que ens han sorgit.

     

    Per acabar, en Jaume ens ha fet un resum a la pissarra de quins pronoms de realtiu tenim i el més important de les formes de relatiu: que, què, qui, on, cosa que (fet que), la qual cosa.

    Share

    Article complet

  • 40a sessió D

    Al començament de la classe en Jaume ens va proposar que féssim un llistat individual dels adverbis que ens vinguessin al cap. Després cadascú va dir un dels que havia escrit al quadern i el Jaume els va anar posant a la pissarra, dividits en quatre columnes. Gairebé no havíem acabat de fer-ho, quan ja començàvem a preguntar-li per què els classificava així. Finalment, vam respondre nosaltres mateixos, pels tipus d’adverbis: temps, lloc, manera i quantitat.

    Aquest exercici previ ens va anar molt bé perquè veiéssim com les oracions  subordinades adverbials es poden substituir per adverbis i així poder identificar-les i veure quin tipus són més fàcilment.

    Entès tot això, vam passar a formar grups amb els xerpes, els quals ens vam explicar més detingudament les subordinades adverbials, identificació i tipus. Després vam fer un exercici per aplicar la teoria i, un cop fet als grups, vam passar a la posada en comú i la correcció. Després de corregir-lo, tothom va respirar amb alleugeriment, ja que, finalment, no havia resultat tan complicat d´entendre com suposàvem al principi.

    Ja veurem què passa amb les de relatiu…

    L’última part de la classe el Jaume ens va donar uns consells ràpids —perquè l’Anna s´havia d´anar aviat per no perdre l´autobus—  d´ús correcte entre SI NO/SINÓ, PERQUÈ/ PER QUÈ i PER A QUÈ; i advertencies  de l´ús incorrecte d´expressions com DONAT QUE, DEGUT A..per expressions correctes com POSAT QUE, EN CAS QUE o A CAUSA DE.

    Share

    Article complet

  • 39a sessió D

    Vàrem començar la classe recordant que, divendres 21 de març va ser el Dia Mundial de la Poesia. Per aquest motiu, en Jaume ens havia demanat que portéssim una estrofa d’un poema de Montserrat Abelló o Joan Vinyoli. Amb els poemes i estrofes que portàvem, vàrem decorar l’aula. Va guanyar per pallissa la Montserrat Abelló, ja que de Joan Vinyoli només hi havia cinc o sis poemes.

    La següent proposta de la tarda va ser que, en cinc oracions proposades, havíem de trobar les subordinades. Amb això ens vam endinsar en el tema que tocava als xerpes. Per motius logístics, la Lourdes, xerpa del grup de oracions subordinades substantives ens va fer l’explicació i ens va proposar exercicis. Un cop acabada l’explicació, vam fer i corregir els exercicis i, en acabar, en Jaume ens va explicar els seus “truquis” per poder trobar les oracions subordinades substantives i identificar-ne el tipus.

    Molt interessant!!

     

    Share

    Article complet

  • 38a sessió D

    Fent amics

    La classe de dijous passat es preveia difícil, llarga i pesada. Per què? – us preguntareu. Doncs perquè tocava repassar ni més ni menys que els pronoms febles. Com deia aquell austríac geniüt, “no hase falta desir nada más”. Al començament érem molts pocs i el Jaume va proposar un exercici del seus, probablement per fer temps, i amb l’esperança que la classe s’anés omplint, a poc a poc, d’ànimes deleroses de resoldre els eterns dubtes sobre els pronoms febles. L’exercici  en qüestió consistia a pensar en olors que ens agraden. I déu n’hi do si n’hi ha! Entre tots vam omplir la pissarra sencera. I això que, segons ens va explicar el Jaume, diuen que el ser humà té l’olfacte força atrofiat.

    Concentrem-nos, però, en allò que va passar després. Com era d’esperar, el Jaume va repartir el “famós” exercici que precedeix sempre la tasca dels xerpes, ens va deixar uns minuts per fer-lo i després, com no podia ser d’altra manera, va formar els grups. Com sempre, cada grup amb el seu xerpa, i cada xerpa amb els seus esquemes, exercicis i solucionaris que, teòricament, els havien d’ajudar en l’encomiable comesa d’intruir-nos i fer-nos veure la llum. Val a dir, però, que no va ser així del tot, ja que alguns errors en el solucionari els van jugar una mala passada. Tot i això, i malgrat els dubtes i les recances, el resultat va ser més que satisfactori. L’esquema resumia molt bé tot allò que cal saber per no ficar la pota, i els exercicis ens van servir per repassar – a més dels pronoms i les substitucions – les funcions sintàctiques.

    Uns minuts de xerrameca per descansar les neurones i som-hi! El Jaume a la pissarra, retolador en mà, preparat per al repàs en comú que ens havia d’ajudar a resoldre els dubtes més generalitzats. El més significatiu no va ser, però, el repàs, sinó el bon consell que ens va donar: quan es tracta de pronoms febles, a voltes cal que ens deixem guiar per la intuïció. No ens els hem d’ aprendre de memòria com si es tractés de la taula periòdica, va dir, ni fer milers d’exercicis com si estiguéssim fent  els tests de l’autoescola. A la majoria de casos, la intuïció ens marcarà el bon camí.

    Arribat aquest punt, el Jaume va caure dels núvols i de cop va recordar que la setmana anterior havíem acordat que en aquesta classe parlaríem de poesia per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, que era divendres. El rellotge, però, marcava ja l’hora de marxar, i es va decidir deixar la poesia per a la propera classe. I així van acabar dues hores intenses en què, per fi,  ens vam fer amics dels pronoms febles, uns pronoms que, segons el Jaume, també són poesia. Jo no sé si ho són o no, però la Conxi tenia tota la raó quan va dir que les nostres cares eren tot un poema!

    Share

    Article complet

  • 37a sessió D

    file4361317660663

    Dimarts, vam començar la classe amb la proposta d’en Jaume de posar en comú noms de malvats i malvades famosos de diferents relats o pel·lícules que se’ns ocorreguessin .

    malvats i malvades

     

     

     

    A continuació, ens vam distribuir en tres grups perquè els xerpes, un per grup, ens expliqués el tema de la derivació i, en segon lloc, per a fer una exercici que vam corregir després globalment entre tota la classe. Consistia en  formar a partir de l’arrel d’una paraula un nom, un adjectiu i un verb.

    El segon grup de xerpes era el de sinònims i antònims; vam llegir la teoria, segons la qual vam aprendre què són i els diferents tipus de sinònims i antònims i, després,vam haver de substituir en un text les paraules en negreta per un o més sinònims que quedessin bé pel context.

    Per acabar, en Jaume va establir un paral·lelisme entre els malvats dels quals parlàvem a principi de classe i dues qüestions: els enemics de les nostres històries – els malvats serveixen per donar-nos idees- i també els neguits i dubtes que tenim de l’examen, que hem de deixar de banda i ens  hem de centrar a aprendre.

     

     

    Share

    Article complet

  • 36a sessió D

    Dijous, 13 de març, al començament de la classe, en Jaume ens va preguntar si volíem començar amb la preparació  de cada grup de xerpes o amb el projecte de la història de la llengua i vam triar la primera opció. Ens vam unir per grups de xerpes per començar a treballar i el primer exercici era rumiar les preguntes que ens havíem de plantejar cada grup per assolir la matèria.

    unitat 4.04

     

    Tot seguit, tots el grups de xerpes les vam posar en comú i vam decidir la distribució de dies per exposar els temes. Seguidament, ens va manar que portéssim per al dia 20 (dijous) una estrofa d’una poesia de Joan Vinyoli o Monserrat Abelló en honor al Dia Mundial de la Poesia del 21 de març.

    A continuació, en Jaume va demanar-nos que penséssim la idea del nostre text relatiu sobre la història de la llengua i que l’expresséssim en una sola línia. Després, havíem de pensar en una sola paraula el tema que representava el nostre relat i, per acabar, havíem de centrar-nos en el propi protagonista i el seu conflicte intern i extern.


     

    Per al dia 18 de març, dimarts,  hem de pensar en els “enemics” del protagonista, aquells que impossibiliten el seu objectiu. Finalment, ens va ensenyar unes imatges que ens donessin idees per als relats.

    Share

    Article complet

  • 35a sessió D

     

    En la classe del dimarts 11/03/14, vam treballar la història de la llengua catalana dins el marc sociolingüístic.

    En Jaume va començar la classe proposant-nos un exercici en què plantejava uns fets històrics i nosaltres havíem d’emmarcar-los dins el seu període.  HISTÒRIA DE LA LLENGUA activitat
    A continuació,  vam poder fruir d’una explicació sobre la història de la nostra llengua des dels orígens fins als temps actuals. A qui li hagi picat el cuquet…. aquí teniu la sèrie d’història de Catalunya del Dragui .
    Finalment, en grups, vam escollir un fet històric sobre el qual realitzarem un treball. L’organització dels grups és la següent:

    • Tirant lo Blanc (substantius)
    • Les Cròniques: Jaume I (pronoms febles)
    • Els Reis Catòlics (sinònims i antònims)
    • S. XX (pronoms relatius)
    • Tirant lo Blanc (derivats)
    • S. XXI (adverbials)
    Share

    Article complet

  • Voleu celebrar el Dia Mundial del Teatre?

    imatge-teatre1

    Benvolguts alumnes dels cursos de català de Castelldefels,

    Som els alumnes del curs intermedi 2 de català. Tenim el plaer d’informar-vos de les activitats programades per commemorar el Dia Mundial del Teatre que se celebrarà el proper dia 27 de març.

    En primer lloc, el 27 de març a les 11 h el taller de teatre en català “Pocavergonya” farà una jornada de portes obertes a la Biblioteca Central de Castelldefels a la sala Ramon Fernàndez Jurado.

    En segon lloc, l’endemà, 28 de març a les 10 h, en el mateix emplaçament tindrà lloc el teatrefòrum Terra Baixa, la vigència d’un clàssic.

    Esperem la vostra assistència als actes programats.

    Salutacions,

    PD: recordeu que totes les activitats són gratuïtes i obertes a tothom.

    Castelldefels, 13 de març de 2014

    Informació jornada portes obertes al taller de teatre “Pocavergonya”
    Informació teatrefòrum Terra baixa, la vigència d’un clàssic

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share